Català als MACs

Aquests darrers dies hem tingut una sèrie de notícies molt negatives en relació a la nostra llengua. 

D'una banda, la setmana passada acomiadaven un treballador d'Ikea per la senzilla raó de defensar el català, davant d'un empleat de seguretat de la mateixa companyia. I, de l'altra, la protesta que els Mossos d'Esquadra feren, consistent en parlar en castellà a la ciutadania i renunciant, per tant, a la llengua pròpia del seu país.

Que avui en dia succeeixin episodis o situacions d'aquesta mena és un clar indicatiu que el país no està normalitzat. Són decisions, actuacions lamentables, deplorables i que, si més no, haurien d'anar acompanyades de la reacció ferma, decidida i valenta de tots aquells que sí que estimem una llengua mil•lenària i que malda per rescabalar-se al territori que li és propi, com és la catalana.

Afortunadament, no tot és igual. Els mitjans es feien ressò, ara fa uns dies, de la important notícia que serà l'arribada del català al sistema operatiu Macintosh (OS X Lion) d'Apple. La darrera versió, la 10.7.3, incorporarà, entre d'altres, el català. De moment, la companyia californiana només ha fet arribar aquesta nova versió, que inclou el català, a desenvolupadors i programadors, perquè la revisin. 

Al 2010, Apple ja havia traduït al català el sistema operatiu iOS, el que empren els principals productes de la companyia de la poma mossegada: l'iPhone, l'iPod Touch i l'iPad. Cal recordar, a més a més, que en la dècada dels noranta, Apple ja havia llançat en català algunes versions de Macintosh, però va deixar de fer-ho a partir del Mac OS 9.
El canvi d'actitud cal cercar-lo principalment en les campanyes impulsades i les peticions oficials de la Generalitat
El canvi d'actitud cal cercar-lo principalment en les campanyes impulsades i llançades aquests últims anys perquè Apple tingués en compte el català, juntament amb les peticions oficials de la Generalitat a partir de 2005. L'obertura, fa poc temps, d'una botiga oficial a Barcelona de la companyia, fou un primer indici rellevant, que s'ha acabat de concretar amb aquesta decisió d'incorporar el català als MACs. Així, la companyia californiana s'apropa més i millora la seva atenció als usuaris catalanoparlants dels seus productes.

El futur del català està lligat a l'ús que en facin els catalanoparlants, però també a tot allò que faci que la llengua sigui normal, aconsegueixi prestigi i la faci visible en qualsevol aspecte de les nostres vides. L'escola, els mitjans de comunicació, l'actitud dels catalanoparlants són i seran fonamentals per tal que la llengua no sigui una relíquia, una antigalla del passat o un element folklòric i residual. Però també cal tenir present l'efecte de les noves tecnologies.

El català no pot quedar apartat d'aquestes. Que hi sigui present en elles és bàsic per tal que adquireixi la condició, entre la ciutadania, de llengua moderna, amb futur i que pot usar-se, amb total normalitat, en aquest àmbit. I per assolir-ho és imprescindible que els productes tecnològics punters, les grans multinacionals tecnològiques (Apple, Google, Microsoft...), Internet emprin la llengua catalana amb total normalitat, com qualsevol altra. D'aquí que Apple continuï i incrementi la seva aposta per la llengua d'en Ausiàs March o en Ramon Llull, amb la incorporació del català al sistema operatiu dels seus ordinadors, és una excel·lent notícia, en aquest sentit. Per tant, podríem dir: "més Apples i menys Ikea o Mossos".

Si pensàvem què avalats per la UE ja ho teniem coll i avall...

Aguirre avisa, Rajoy apunta

Aguirre, Rajoy, PP, Camps, Fabra, Corredor Mediterrani

"I si després de tant de nedar contracorrent, de tant de maleir els governs socialistes espanyols i de comptar els dies perquè hi arribara un del PP, ara resultarà que allò que ve no ens fa el pes?".Això es deuen preguntar, ara que ja toquen l'aigua de la victòria, els membres del PP valencià

València · Sobretot perquè encara estan escandalitzats per les declaracions que va pronunciar ahir la presidenta madrilenya, Esperanza Aguirre, en una visita doble a Gandia i a València. I és que, pocs minuts més tard d'haver posat en remulla els seus peus a la platja gandienca (que va qualificar com "la platja de Madrid", tal com raja), Aguirre n'hi va deixar anar una de ben bona: compte amb el corredor mediterrani, que de propostes de corredors a dins de l'estat espanyol, n'hi ha diverses, i serà el nou executiu de Mariano Rajoy (si efectivament aconsegueix d'accedir a la Moncloa el propvinent 20 de novembre) qui n'escollirà un. I no té per què ser el més bo.
La UE ha posat el dit a la nafra, però un sector del PP se'n desmarca i abona la tesi de l'Espanya radial
Aguirre va avisar ahir al País Valencià, en efecte, que la decisió de prioritzar l'arc mediterrani ha estat adoptada per un executiu, el de José Luis Rodríguez Zapatero, que és del tot "deslegitimat". No debades, Aguirre formava part del gabinet espanyol que ara fa deu anys va barrar el pas al corredor catalanovalencià en favor de la connexió central Algesires-Sevilla-Madrid-Saragossa-Pirineus, una proposta que la Unió Europea ha bandejat ara, en analitzar el trànsit de mercaderies i la potencialitat econòmica de l'àrea mediterrània, tot i les mancances en infraestructures que arrossega.

Així, la UE ha posat el dit a la nafra, però un sector del PP (el més clarament alineat amb l'aznarisme) se'n desmarca i abona la tesi de l'Espanya radial, un posicionament calcat al dels presidents afectats per la caiguda en desgràcia del corredor central, çò és, Luisa Fernanda Rudi (de l'Aragó), José Antonio Monago (d'Extremadura) i María Dolores de Cospedal (de Castella-la Manxa). I Rajoy, com sempre, ni puja ni baixa, ni sent ni pateix. Si de cas, respira de manera silenciosa.
Rajoy no es va comprometre en absolut amb el corredor mediterrani
I allò que el PPCV ensuma del nas de Rajoy no és gaire tranquil·litzador. A l'entrevista que va concedir la setmana passada a 'El Periódico de Catalunya', la postura del gallec era calculadament ambigua. No s'hi va comprometre en absolut amb el corredor mediterrani, malgrat la tossudesa de les xifres, per por d'enfangar-s'hi. "És un corredor molt important, però hi ha uns altres que també ho són. Caldrà estudiar en quina situació es troba l'economia i què pot aportar la Unió Europea". Doncs l'economia va de mal borràs, i la UE ja ha deixat ben clar que els diners són limitats i que en tot cas mai no posarà més del 20% dels fons escaients per dur endavant les obres.

Tot plegat coincideix amb els indicis cada cop més fefaents que el programa del PP no recollirà uns altres aspectes que s'han convertit en bandera dels populars valencians. El primer i principal, el transvasament d'aigua del riu Ebre al País Valencià, Múrcia i l'orient andalús. L'Ebre no figurarà als eixos programàtics del PP de Rajoy després que Francisco Camps s'haja passat vuit anys i un mes insistint-hi. Alberto Fabra, als vora 100 dies que porta al capdavant del Consell, també hi ha fet esment, com no podia ser d'una altra manera.
L'Ebre no figurarà als eixos programàtics del PP de Rajoy després que Camps s'haja passat vuit anys insistint-hi
Només resta que el tercer aspecte de reclamació als governs estatals de part del PPCV també s'ensorre. Té a veure amb els diners, cosa que, en primera instància, ja fa ser pessimistes. Perquè els conservadors de Camps i ara de Fabra s'han erigit en els garants d'un sistema de finançament més beneficiós pels valencians, en què el factor poblacional hi quede explicitat. La frase més pronunciada per Camps segurament fou aquella en què es planyia pels pocs fons que li arribaven de Madrid, tot assegurant que en rebia per quatre milions de persones i ara n'érem cinc. En realitat, penúries provocades pel model pactat en temps d'Aznar i que els socialistes, certament, tan sols van maquillar una mica.

Un dels debats derivats d'aquest desencís pel finançament ha estat la justícia de ser-ne indemnitzats. El PPCV, president Fabra inclòs, ha insistit que l'estat ha de salvar el deute històric que manté amb el País Valencià, que segons els càlculs de la Generalitat del sud equival a més de 8.000 milions d'euros. A 7.700 milions d'euros fins l'any 2010, concretament. Qui vulga pensar que Rajoy s'endinsarà ara en un debat d'aquest tipus és lliure de fer-ho. Una altra cosa és que els comptes públics i les necessitats polítiques li ho permeten fer. Qui així pense, corre el risc de patir idèntics maldecaps als que aquests dies envaeixen els populars valencians. Van somiar truites i ara els posaran a taula un trosset de pa negre.

Divendres, 21 d'octubre del 2011

El 'Tea Party' espanyol, en estat de guerra

Tea Party, Extrema Dreta, Rajoy, PP, Brunete, Aguirre, Pedro J. Ramírez

Mariano Rajoy ha a deixat l'hamaca i ha començat a mullar-se. Com a mínim en el nou escenari de pau a Euskadi. El líder del PP va qualificar de "bona notícia" el comunicat de l'organització i va desfermar la histèria al Tea Party madrileny.

Algunes de les cares visibles del 'Tea party' espanyol

Madrid · El candidat de la dreta espanyolista sap que té a tocar dels dits la victòria electoral i no ho vol espatllar. A través del vídeo difós per la BBC i Gara, dijous ETA va irrompre a la precampanya electoral l'última esperança que, per alguns analistes, podia tenir Alfredo Pérez Rubalcaba per suavitzar la patacada a les urnes. Al PP fa dies que esperaven el comunicat i tenien la resposta pensada al mil·límetre, conscients que la lluita armada a Euskal Herria és ja només la desena preocupació pels espanyols segons el CIS. Per tant, es tracta només d'acompanyar el procés sense fer cap trencadissa. La direcció del carrer Gènova va optar, doncs, per un pronunciament prudent i admetent que l'anunci d'ETA és "un pas important". La dreta extrema –des d'Esperanza Aguirre al director d'El Mundo, Pedro J. Ramírez– se'n feien creus. Però el que més va xocar del seu discurs va ser que admetés que el govern socialista no havia fet "cap concessió política".

Rajoy sap que probablement governarà ben aviat i no vol picar-se els dits: necessita començar a teixir pont amb el PSOE i el PNB per anar afavorint una política moderada que, arribat el moment, pugui apropar els presos a casa, facilitar excarceracions i negociar un període de desarmament. Dijous en va posar les bases i va descol·locar i irritar a l'ala més dura del partit. Les paraules de Rajoy van xocar, com feia temps que no passava, amb Jaime Mayor Oreja, Carlos Iturgáiz, Juan Cotino, Ignacio Cosidó, Esperanza Aguirre...i amb les portades de La Gaceta, ABC i El Mundo o els improperis radiofònics dels Jiménez Losantos de torn.

Des d'aquesta setmana, uns i altres han començat a adonar-se que contra Zapatero vivien millor (i guanyaven més calés). Què passarà si Rajoy guanya? La caverna ja se'n malfia. No els fa cap gràcia que proclami a tort i a dret la seva "independència". De moment tothom mira de no carregar obertament contra Rajoy –saben que ben aviat pot tenir molt poder– i acusen la nova cúpula del PP basc de ser els inductors d'un canvi d'estil i de discurs que no els agrada gens. Aquests sectors ultres madrilenys recorden amb nostàlgia el caràcter de María San Gil.

La resposta al comunicat d'ETA és una galleda d'aigua freda a un Tea Party que ha fet la feina bruta a Rajoy i que ara no se sent recompensat. La topada només ha fet que començar.

ETA s'acaba, el conflicte no

La Conferència de Pau organitzada per Lokarri, entre d'altres, ha acabat donant el seu fruit i el rumor d'un comunicat d'ETA es va fer realitat ahir a la tarda, posant punt final a més de quatre dècades de lluita armada. Al comunicat, l'organització armada ha parlat d'obrir una negociació sobre les "conseqüències del conflicte" però ha deixat en mans de les forces independentistes polítiques qualsevol altra demanda.

ETA, doncs, finalment ha fet un pas enrere per permetre que siguin les forces democràtiques les que facin seu el conflicte polític i en discuteixin una solució. ETA s'ha acabat, però el conflicte no. Això mateix és el que deien aquest matí Rufi Etxebarría i Maribi Ugarteburu, representants de l'esquerra abertzale, que han destacat la voluntat d'ETA de respectar "la nova situació creada a Euskal Herria, amb una majoria social i política que actua en clau de país, en defensa dels seus drets i el seu futur lliure i democràtic".

L'encaix d'Euskal Herria amb Espanya i França, que és l'arrel política del conflicte, haurà d'esperar

Tal com es demostrà dilluns passat al Palau d'Aiete, el nou escenari no només és palpable per la esquerra abertzale sinó que compta amb la complicitat d'una majoria de les forces polítiques basques exceptuant PP i UPyD. Avui, Patxi López, el lehendakarique en un moment històric pel país era de gira pels Estats Units i ha decidit tornar d'urgència, ha anunciat que obrirà una ronda de diàlegs amb totes les forces basques per analitzar la nova situació i traçar un full de ruta. El lehendakari, prudent, ha remarcat que es reunirà amb tothom (inclosa la il·legalitzada esquerra abertzale) i que ho farà apostant per "incloure a la democràcia aquells que n'han estat fora".

Caldrà esperar, doncs, l'evolució dels contactes per veure com es perfila un futur polític esperançador però ple d'incerteses per a bascos i basques. De moment el Govern espanyol no mourà peça fins passat el 20 de novembre; serà el nou ocupant de la Moncloa qui haurà de pensar com s'enfronta a les negociacions si és que n'hi ha. D'altra banda, el marge de maniobra de López a hores d'ara sembla força estret; la majoria al Parlament de Vitòria depèn d'un Partit Popular que, tot i la prudència de les darreres hores, no va voler anar a la Conferència de dilluns i no sembla disposat a canviar la posició política dels darrers temps. A més a més, al mateix PSE hi conviuen dues ànimes, constitucionalista i basquista, que representaren Totorika i Eguiguren el passat dilluns.

El 'lehendakari' López ho tindrà molt difícil per acostar posicions

Així, Lokarri podrà dir que la Conferència de Pau fou un èxit definitiu de l'aposta pel diàleg i la resolució del conflicte armat, la primera pedra per la pacificació definitiva a Euskal Herria. No obstant això, l'encaix d'Euskal Herria amb Espanya i França, que és l'arrel política del conflicte, haurà d'esperar i el lehendakari López ho tindrà molt difícil per acostar posicions, dins i fora del seu partit.

¿Qué significa LOL, BRB, ROFL, y demás abreviaturas? Este artículo fue copiado de ¿Qué significa LOL, BRB, ROFL, y demás abreviaturas?

En internet son muy populares expresiones como LOL, BRB, NSFW, OMG, etc. Básicamente todas provienen del inglés, y son abreviaturas para decir cosas de manera más rápida. Mucha gente no tiene ni idea qué significan, por eso, cuando vi éste post en el blog de Uptodown me decidí a publicarlo acá. En él explican todas estas expresiones:

LOL: Del inglés Laughing Out Loud, que viene a significar "me parto de risa", de ahí que la mayoría de las veces, este acrónimo se convierta cómo por arte de mágia en un emoticono riéndose a carcajadas.

XD: es parecido a LOL, es la representación gráfica en letras de una carita riéndose, es decir, para expresar una carcajada, risa o felicidad.

BRB: Del inglés Be Right Back. Significa vuelvo enseguida, es muy frecuente cuando estamos chateando, de hecho es un estado del Messenger en inglés.

NSFW: Del inglés Not Suitable For Work. Si ves esta advertencia en una noticia y estás navegando en el trabajo, estás avisado, no es apto para el trabajo. Normalmente porque la noticia contiene imágenes o vídeo de contenido erótico o pornográfico.

OMG: Una expresión que aprece en multitud de ocasiones, Oh My God!, al igual que en español: ¡Oh Dios mío!

ROFL: Del inglés Rolling On Floor Laughing, esto es incluso más que el LOL, aquí te tiras por el suelo de risa.

WTF: Viene del inglés What The Fuck, que significa algo así cómo "Qué carajo es ésto?".

Ahora explicamos más o menos qué significan algunos ecmoticones:

Qué significa ¬¬: Es una cara como de "enojado" con otra persona, como que estás mirando para el costado.

Qué significa U.U:Es una cara con los ojos cerrados

Qué significa T.T: Significa que estás triste, la rayita son los ojos y la línea vertical son las lágrimas.

Qué significa O_o: Es como una cara de sorpresa.

Qué significa :@: Es una cara de enojado.

Les claus: resultats històrics per CiU, augment de la fragmentació i també de la tensió social

Dilluns, 23 de maig del 2011 

a)  Primera clau. eleccions històriques per a CiU. La federació és primera força  per primera vegada a tot Catalunya en unes eleccions municipals. És el mateix que dir que els socialistes queden segons per primer cop trencant la tendència des de  1979. El canvi de color no només es produeix a Barcelona i Girona sinó també a moltes altres ciutats catalanes.

Les tendències generals han estat clares amb algunes excepcions com la d' Àngel Ros a Lleida, que han obtingut bons resultats. L'altra dada rellevant és el creixement del PP arreu,  que s'ofereix ràpidament a CiU com aliat natural per governar. Aquest és el gran repte que té la federació nacionalista ara. El de decidir si és compatible el gir sobiranista dels darrers anys amb acceptar el recurs de pactar amb els espanyolistes conservadors per assegurar governabilitats còmodes.

b)  Segona clau:  la fragmentació. L'augment de l'oferta de partits a les ciutats ha generat molta dispersió del vot. Les majories absolutes cada cop més cares i sovint el partit que guanya no arriba ni al 30% dels sufragis. Paradoxalment no sempre la fragmentació de vot queda reflectida als ajuntaments ja que la barrera del 5% ha fet de les seves en molts municipis on es presentaven un gran nombre de candidatures.  Per exemple a Lleida ICV, ERC i CUP sumen juntes el  12% de vots, però no obtenen cap d'ells cap regidor.  Amb tantes candidatures, cada vegada l'elector ho té més difícil per fer un vot estratègic o fins i tot un vot útil.

c) Tercera  clau: la tensió social. Els resultats reflecteixen una societat que està vivint de manera contradictòria una profunda crisi social. Per una banda trobem que, paral·lelament a l'eclosió  de les acampades, hi ha hagut rècord de vot en blanc,  creixement del vot nul sovint amb missatges contra la classe política, la consolidació de l'anticapitalisme de les CUP i l'augment de vots a extraparlamentaris.  Però al mateix temps també hem tingut, en sentit invers,  resultats històrics del PP i consolidació del discurs xenòfob de la PxC. Caldrà molta til·la.

El català serà el gran absent de la semifinal al Bernabéu

La UEFA i el Madrid s'oposen a que el català s'utilitzi en la megafonia i els cartells, tot i que des del 2009 és la llengua que acompanya al Barça en tots els desplaçaments de la Champions. El català ha arribat a Ucraïna, per exemple, però no podrà exisitir a Madrid. On són els federalistes?

El que és possible a qualsevol país d'Europa, que el català acompanyi al Barça en els seus desplaçaments en les indicacions pels seus aficionats, no es permet a l'estat espanyol. El català serà el gran absent de la gran cita d'aquest dimecres al Bernabéu després que la UEFA hagi decidit que el castellà sigui l'única llengua que s'utilitzi en la megafonia i els cartells.

Segons informa el diari As –el del 'Villarato' i el 'Guardiolato'- el FC Barcelona va presentar la solicitud per tal que el català també s'utilitzés, tal com passa en tots els partits que l'equip disputa en Champions des de fa tres temporades, quan l'aleshores president Joan Laporta ho va sol·licitar formalment. La primera vegada que es va utilitzar el català per part de la UEFA va ser a la Supercopa d'Europa que va enfrontar el Barça amb el Shaktar Donetsk.

Les objeccions del Madrid a que aquest fet es produís al Bernabéu han portat a la UEFA a determinar finalment que només s'utilitzi el castellà. Una nova mostra que el federalisme és impossible d'aconseguir a l'Estat espanyol. I en van ja...