Rajoy: de senyor feudal a Catalunya

Des de Madrid han avançat aquesta setmana que també impugnaran el nou 9-N, una jornada participativa que no vulnera cap de les tan sagrades lleis espanyoles. Com s'ho faran per prohibir una mobilització amb participació ciutadana? Prohibiran a la gent sortir al carrer? Prohibiran els voluntaris reunir-se? Frisem per veure com el mateix Estat es llença pel precipici de la democràcia amb invencions totalitàries que el deixin en un ridícul màxim davant la comunitat internacional.

Rajoy està disposat a prohibir qualsevol moviment que vingui de Catalunya. Aquesta setmana l'Estat ha demostrat, una vegada més, que no vol entendre absolutament res del que passa a Catalunya --a aquesta alçada dubtem, sincerament, que tinguin ni tan sols la capacitat per fer-ho.

En tot cas, les declaracions taxatives de Rajoy afirmant que Artur Mas "vol fer tornar Catalunya a l'Edat Mitjana" donen una idea molt precisa de què té el president de l'Estat espanyol ficat al cap: l'Edat Mitjana i els seus procediments de perpetuació del poder. Diuen que veiem a fora allò que projectem des del nostre imaginari. Res més lluny del que passa a dia d'avui dins del cap de Rajoy. 
Rajoy: els catalans no som vassalls d'una Espanya feudalista"
Efectivament, Rajoy ha tret dels seus plantejaments mentals una època clau, l'Edat Mitjana, per a entendre el procediment de perpetuació del poder a l'Estat espanyol a dia d'avui. El paradigma de l'antipolítica, el sistema feudal de perpetuació del poder, la negació de la democràcia. En quina consonància es troba l'Edat Mitjana d'aquest context actual del poder espanyol, basat en el no permanent, en definir-se com l'extrem contrari al sistema democràtic de la Unió Europea, en fer executar la seva llei com una guillotina, en negar la participació ciutadana...!

L'Estat espanyol s'ha mostrat espantat, fins i tot, d'un 9-N considerat, de facto, un procés participatiu que no és més que una mobilització ciutadana amb urnes. La prohibició fins i tot d'una jornada com aquesta ens remet a l'Espanya franquista que prohibia el dret a reunió i associació. Pitjor encara: ens remet a les paraules de Rajoy. Un Rajoy feudal que tindrà feina per emmanillar i immobilitzar els milions i milions de catalans que el proper 9-N tenen la ferma voluntat de fer passar la diada com una jornada històrica.

Rajoy: els catalans no som vassalls d'una Espanya feudalista. Ni ho serem ni ho hem estat mai.

9N2014

Seguir la intervenció del President d'aquest matí al Palau de la Generalitat o bé te n'has pogut informar. Per si no ho has pogut fer, més avall t'envio l'enllaç al vídeo d'aquesta compareixença.

Ara és el moment d'actuar amb responsabilitat, més conscients que mai que Convergència ha d'exercir el lideratge polític per assolir els reptes que ens hem plantejat: exercir el dret a expressar-nos el proper 9 de novembre amb plena llibertat.

Vénen dies encara més complexos que els que hem viscut fins ara. Vénen hores de decisions complicades i moments per rebre atacs de tota mena que voldran fer trontollar la nostra voluntat. És per això que goso demanar-te la teva total implicació en les passes que anirem fent a partir d'avui. Fes-te voluntari, fes voluntaris, participa en totes les activitats que s'organitzaran i fes que el 9 de novembre puguem fer realitat la voluntat d'una gran majoria de catalans. En els propers dies t'aniré fent arribar informació més concreta.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/multimedia/detall.do?idioma=0&idMedia=2a11a0f905ba2ee05194&isPlayListHome=true

Tenen por, molta por

Si algú encara tenia cap dubte, els darrers esdeveniments han deixat prou evident el pànic que l'Estat espanyol té que el poble català pugui ser consultat democràticament sobre el seu propi futur polític, judicialitzant un procés que és merament polític i que s'hauria de resoldre políticament. Està tan espantat que està disposat a utilitzar totes i cadascunes de les eines que té al seu abast per impedir, de la manera que sigui, la consulta del 9N encara que per fer-ho hagi de menysprear l'Estat de dret i emprar els mitjans més roïns i miserables.

L'Estat està tan aterrit que va fer reunir-se un diumenge a la tarda en sessió extraordinària d'urgència a la Comissió Permanent del Consell d'Estat per tal que li redactés el preceptiu dictamen previ a la interposició del seu recurs contra la Llei de consultes i el Decret de convocatòria. 

Està tan atemorit que va obligar a reunir-se el mateix dia en que interposava els seus recursos d'inconstitucionalitat a tot un Tribunal Constitucional també en sessió extraordinària i amb caràcter d'urgència perquè aquest, amb una velocitat absolutament inusitada, suspengués cautelarment tant la Llei com el Decret, fent palès d'aquesta manera que a l'Estat espanyol no existeix ni divisió de poders ni cap Estat de dret ja que aquest alt òrgan judicial, que hauria de ser independent i imparcial, no és res més que un simple element accessori de tot l'engranatge polític estatal, actuant al dictat i al mandat del què decideixi el Govern espanyol.
No ens deixem espantar. El poble català, les institucions públiques catalanes i els partits polítics catalans, tots junts, hem de ser valents"
Està tan espaordit que el Tribunal Constitucional, insòlitament i a instàncies del propi Govern central, ha hagut de fer extensiva la suspensió de la consulta més enllà del Govern de la Generalitat, per tal d'espantar qualsevol tercer que tinguem intenció de tirar endavant la consulta, ja siguem el poble de Catalunya o els nostres ens locals. Novament, a manca d'arguments, el repetit discurs de la por.

Està tan esporoguit que, per poder utilitzar si cal la força per evitar la consulta, obligarà el Tribunal Constitucional a dictar, novament amb una velocitat sorprenent, una sentència contra la Llei de consultes i el Decret de convocatòria abans del 9N. 

Està tan esborronat que, també, per evitar la consulta farà un ampli desplegament policial a tot el territori català per impedir a tota costa que les meses es puguin constituir aquell dia i, d'aquesta manera, el poble de Catalunya pugui expressar-se democràticament, mostrant així la manca absoluta de tarannà democràtic de l'Estat espanyol.

Moragas i Sáenz de Santamaría, enfrontats

Al Parlament hem vist avui la continuitat de la histèria i crispació de PP i C's que, sentint-se marginals, han optat per entrenar-se pel futur, practicant la sortida desfilada de l'hemicicle. Configurarà això el que poden fer en un futur els ciutadans del país traient-los democràticaemnt del Parlament?

El prudent i seriós conseller Mas-Colell avui ha posat a lloc al PP, informant-los que no sols són marginals a Catalunya sinó que també en la influència en el PP estatal.

I és que una part important del problema de les relacions entre Espanya i Catalunya és que el PP i C's transmeten, dia a dia, a Espanya, una imatge d'una Catalunya irreal. Però aquests aconsegueixen imposar aquest imaginari perquè són potenciats i sobredimensionats pels mitjans de comunicació espanyols que els usen per vendre una imatge de la Catalunya que interessa al nacionalisme espanyol.

I desgraciadament l'Estat s'ha cregut les manipulacions i mentides del PP i C's, i aquestes ha acabat formant part de l'imaginari d'una majoria d'espanyols. Però comencen a dibuixar-se divergències en les forces polítiques d'esquerra i sindicals, així com en reduïts i callats sectors intel·lectuals espanyols. Però també --i això és el més important-- hi ha canvis als aparells de l'Estat, al propi govern i també lleugerament a l'entorn del president Rajoy.
Alguns analistes del CNI aconsellen que la vicepresidenta que faci un cop de timó amb l'estratègia de l'Estat"
El més sorprenent són les divergències entre Jorge Moragas (àlies el bragueta) i lamonja alférez Soraya sáenz de Santamaría. Moragas, home de confiança de Rajoy, està molt influenciat per la dama de la camarga Alícia Sánchez-Camacho, i ambdós aconsellen la línia dura amb Catalunya, i en particular, realitzar una cirurgia potent amb el president Mas usant arguments com "el càncer català cal estirpar-lo, si no ho fem, pot causar metàstasi a les Illes i el País Valencià". 

Aquests plantejaments serien la conseqüència de la duresa del PP català en les darreres sessions del Parlament. Però la monja alférez Soraya Sáenz de Santamaría comença a tenir dubtes. El CNI l'informa dia a dia de la gravetat del distancament i del desarrelament de la majoria de la societat catalana a l'imaginari espanyol i les seves institucions. I alguns dels seus analistes que van seguir molt de prop el referèndum a Escòcia aconsellen la vicepresidenta que faci un cop de timó amb l'estratègia de l'Estat.

Soraya, en el seu cercle més íntim, i en algunes persones del CNI, ha arribat a preguntar-los si creuen que una solució "a la naverresa" podria apaivagar l'independentisme a Catalunya, un fet que ha irritat els ultres del PP i el sector marginal dels populars catalans encapçalats per Camacho i Millo que, amb una operació d'aquestes característiques, saben que serien sacrificats.

Socialcristians pel Sí-Sí: 'Fem-ho'

Personalitats de la socialdemocràcia i socialcatolicisme catalans s'han agrupat per a presentar un manifest a favor de la consulta del 9N. Sota el nom de 'Fem-ho', els socialcristians defensen la creació d'un Estat propi per a Catalunya.

Barcelona · Un nou sector polític a Catalunya ha fet un pas endavant a favor de la consulta del 9N i del vot Sí-Sí. Un centenar de personalitats de la socialdemocràcia i el socialcatolicisme han presentat aquesta setmana 'Fem-ho', un manifest amb el qual volen visibilitzar el suport a la independència des d'aquest sector, proper a UDC, i encara ambigu.

Alguns dels signants i promotors són: el capellà i professor universitari Francesc Romeu; l'advocat, editor i col·laborador d'aquest diari Quim Torra; el pedagog Carles Armengol; el periodista Xavier Pérez Esquerdo; la doctora en ciències de l'Educació Carme Borbonès; el professor de la UAB Joan Lluís Pérez Francesch; el professor d'Esade Cristian Rodríguez-Ferrera, i el professor i investigador de la Universitat de Lille Rafael Marín, entre d'altres.

El manifest Fem-ho destaca que els signants volen que Catalunya "esdevingui Estat i que sigui independent a Europa, que neixi de l'expressió pacífica i democràtica de la voluntat dels ciutadans, però també del compromís d'aquests ciutadans de ser millors i de fer un país millor. Només així serà possible".

Espanya contra Rivera i Ciutadans

La perplexitat i l'empipada en el si de Ciutadans (C's) i sobretot en la direcció del partit és, dia a dia, més evident portes endins. En certes reunions s'ha arribat a dir clarament "Espanya ens està donant l'esquena, l'Estat i els seus poders no ens accepten com un partido nacional diuen que som un partit català". La lliçó que rep C's és clara: aquests anys passats han sigut la nineta dels ulls de l'espanyolisme ranci, dels socialistes jacobins d'Alfonso Guerra, del PP d'Alejo Vidal-Quadras, de quatre ximples de l'autoodi com Albert Boadella. Però ara sols continuen fidels a la seva línia els intel·lectuals com Francesc De Carreras, pare espiritual d'Albert Rivera.

Allò que encara no ha entès C's és que fins ara Espanya i els seus aparells els hi reien les gràcies perquè els usaven contra el catalanisme i l'independentisme polític --ja sigui CiU, ERC o PSC. I mentre C's fes mal a Catalunya, ja els anava bé: tot eren suports, ajudes, subvencions directes i indirectes, cops a l'espatlla, promocions a programes de ràdio i televisió prime time...

Però allò que Rivera no havia valorat era que ara, amb el seu pas polític a Movimiento Ciudadano, s'ha col·locat de cara a l'status quo estatal, contra PP i PSOE, i també contra la fulgurant Rosa Díez que fuet a la mà manté les ovelles del PP i del PSOE al corral de l'espanyolisme. I és clar: aquests no volen ningú que els pugui prendre ni un sol vot.
Per paradoxal que pugui semblar, C's s'ha transformat en un partit català"
Ara, doncs, C's i el senyor Rivera ja no són útils a l'Estat, ara fan mal a la cohesió de l'Estat, i per paradoxal que pugui semblar, C's s'ha transformat en un partit català. A veure si aprenen la lliçó...

Però què era (i què és) realment Ciutadans? C's és la concentració d'individus molt diferents en concepcions polítiques i socials diverses però units pel seu desarrelament nacional amb Catalunya, per l'autoodi cap a la seva pròpia nació i per una frenètica oposició a que la llengua catalana pugui trobar la seva normalització nacional i sigui el nervi de la reconstrucció nacional del país. 

Això els ha unit a tots: els despenjats del PSC més partidari d'un PSOE jacobí, els despenjats del PP per feble amb el catalanisme polític i els despenjats de l'ultradreta, entre la qual cal comptar-hi persones properes a la Fundació Francisco Franco i exmilitants tant del PP com del PSC que no van trobar un lloc al sol en aquests partits. Als membres de C's els unia l'odi per Catalunya: no han entès ni volen entendre (i hi lluiten en contra) l'Espanya plurinacional, plurilingüística i pluricultural.
Rivera va començar en pilotes i potser hi acabarà"
És més: allò que més els uneix és l'intent de destrucció del valor més preuat de la societat catalana, el Catalunya un sol poble. Per què no dir-ho, C's també és la suma de molts oportunistes i de funcionaris de l'Estat --i de les ssvees clavegueres-- que veia en C's una eina útil per frenar i fer fracassar la reconstrucció nacional de Catalunya. Ara, però, des de l'aparició de la fotografia del Rivera en pilotes han passat moltes coses: èxits, desmesura, possibles mans brutes d'algun dels seus dirigents, els enfrontaments pels lideratges de segoon nivell i les diferents famílies que hi conviuen al partit.

A C's, doncs, se li ha girat molta feina. El PP els hi ha arrebassat la bandera contra la llengua catalana i Pere Navarro, amb un PSC jacobí i rendit al PSOE, pot aconseguir vots de l'àmbit de C's. Diversos analistes del SIC han arribat a la conclusió, després de consultar fonts de C's, que aquesta organització es troba en un moment molt difícil i que en qualsevol moment es pot produir una eclosió interna.

La batalla final entre el socialista, popular i centralista Javier Nart i el liberal Juan Carlos Girauta és un exemple dels equilibris de forces dins del partit i de que Albert Rivera ja no controla la direcció de C's com ho feia anys enrere. Rivera va començar en pilotes i potser hi acabarà. I aquesta vegada serà a causa dels espanyols que ell tant estima.

Benvolguda, o no, Alicia Sánchez Camacho:

Benvolguda, o no, Alicia Sánchez Camacho:

Fins aquí hem arribat. Ja no puc més. Ja s'ha dit massa. Ja s'ha fet massa. Ja n'hi ha prou. Ets una filla intel·lectual del franquisme. Tothom ho sap. Tu també. El PP va estar fundat per franquistes. Tothom ho sap. Tu també. El PP està ple de gom a gom de fills, nets, cosins, tiets o germans de falangistes, nostàlgics i simpatitzants del "movimiento". Tothom ho sap. Tu també. Gent que un cop mort el dictador es va transmutar automàticament en demòcrata i que s'ha subjectat a una Constitució escrita amb l'alè pudent dels militars a la nuca. Una Constitució que els va garantir no ser perseguits pels seus nombrosos crims de guerra i de postguerra. Tothom ho sap. Tu també. Gent que quan perdien els arguments cridaven allò de "usted a mí no me tiene que dar lecciones de democracia". Tócate lo que no suena. No es van conformar amb el fet d'haver guanyat una guerra. Van voler reprimir, aniquilar, exterminar, esborrar del mapa a tot aquell que no els jurés fidelitat eterna. I ara, tu, representant a Catalunya dels franquistes 2.0 tens els sants ovaris de comparar els independentistes amb els etarres. I et quedes tan ampla. I afirmes que us diem com heu de viure la vostra vida. Vosaltres, que privatitzeu amb el rosari i la creu tots els úters aliens, que imposeu el castellà a cop de Wert, que traieu les senyeres dels edificis públics de Balears, que tanqueu canals de televisió i emissores de ràdio, vosaltres afirmeu que us diem com heu de viure? El que et diré és com viviu. Viviu de puta mare! Des del 39 viviu de puta mare! I us queixeu? Vosaltres que heu fet i desfet, que heu privatitzat empreses públiques que després us han contractat, que heu enganxat amb cola permanent els tres poders de l'estat, que heu robat tot el que es pot robar, que voleu imposar l'amnèsia col·lectiva perquè és l'única manera que trobeu perquè els joves no sàpiguen la merda en la què vau ficar aquest país durant quaranta putos anys, vosaltres sou el darrer reducte de democràcia? No me jodas, Alicia!!!

I tu? Què collons has fet per Catalunya? Què hem d'agrair-te? Què et devem pels serveis prestats? Què et deu la cultura catalana? I l'esport? I l'economia? Què et devem? De veritat, diga-ho, si us plau! En què has millorat aquest país? Què has fet per Catalunya? Quant has aportat a la llibertat dels catalans, als nostres drets, als nostres símbols? De quina manera has prestigiat la nostra història? Quin milisegon has fet servir per aportar algun valor polític, filosòfic, ideològic o intel·lectual a aquesta societat? Què et devem els catalans per la teva trajectòria parlamentària? Ja t'ho dic jo: res. No et devem res. Zero. Nada. Nothing.

I ara ens dius etarres. Som terroristes. Abans hem estat nazis. Ara som etarres. I demà? Quants dolents us queden per agafar com a metàfores? Quanta Història sabeu perquè la mentida sobre la què edifiqueu la vostra manca d'arguments trobi noves formes de maldat per comparar-les amb el procés català?

Ja n'hi ha prou. Fins aquí hem arribat. No teniu dignitat, ni vergonya. Sort que dueu data de caducitat a l'envàs. Comença el compte enrere.