Barcelona - Dimarts, 11 de maig de 2010
A l'espera del que pugui explicar José Luís Rodríguez Zapatero demà al Congrés de Diputats, la retallada del dèficit públic pot acabar convertint-se en una eina de recentralització pressupostària i girar-se contra els interessos de l'autogovern de Catalunya. El secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, ja ha avançat que les comunitats autònomes hauran d'assumir part de la retallada que ha de comportar un estalvi de 15.000 milions d'euros, que es la xifra a què s'ha compromès el govern espanyol davant la UE per tallar els rumors sobre un possible contagi grec.
Per aconseguir aquest objectiu, el govern espanyol descarta la pujada d'impostos ni tampoc pensa tocar el subsidi d'atur, amb la qual cosa la retallada se centrarà en la despesa, cosa que pot acabar afectant serveis socials essencials com la sanitat o l'educació, transferits a les autonomies. En el cas català, aquesta retallada se sumaria a la precària situació financera de la Generalitat, ofegada per un sistema de finançament totalment insuficient, que no aconsegueix solucionar ni de lluny el dèficit fiscal que pateix Catalunya.
Per aquest motiu, és sorprenent la reacció comprensiva i fins i tot entregada del president de la Generalitat, José Montilla, posant-se a disposició de l'executiu de Zapatero i assegurant que tothom ha de contribuir a reduir el dèficit públic. Seran les polítiques socials les que més en sortiran perjudicades, les que precisament Montilla es vantava de voler impulsar des del govern català. Abans que els governs autonòmics hi ha molta administració estatal per aprimar. Una cosa és ser responsable, cosa que s'ha d'exigir a qualsevol governant, però l'altre és ser cornuts i pagar el beure. Per aquí ja no hi hauríem de passar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada