L'anunci de Joan Saura de no presentar-se de nou com a candidat a la Generalitat el passat dissabte no va fer més que accentuar la sensació d'esgotament de la present legislatura, més quan la data de la sentència sobre la inconstitucionalitat de
l'Estatut al Tribunal Constitucional continua sent una incògnita que, en el millor dels casos, tardarà uns mesos en resoldre's. A l'anunci de Saura (que se suma al de Josep-Lluís Carod-Rovira de fa uns mesos quan va cedir primer la presidència del partit i després la condició de cap de cartell a Joan Puigcercós) s'hi suma, precisament, la negativa de Montilla a remodelar el seu Govern malgrat que el context polític i econòmic és força diferent al del moment en que va prendre possessió com a president.
Dient que no, el PSC i ICV no només han "posat a lloc" a un Puigcercós que encara gaudeix del 'tanto' que es va apuntar amb la negociació in extremis del finançament autonòmic, sinó que incrementen la sensació de debilitat de Montilla, que apareix davant determinats sectors com incapaç de fer canvis al seu govern malgrat que cal accentuar la reacció a la crisi econòmica i que la principal 'carpeta' de la legislatura, la del finançament, ja està tancada. Han preferit no actuar, de cara a l'opinió pública fer-ho hauria estat actuar al dictat de Puigcercós, per bé que la seva intervenció no va ser afortunada esbombant la conveniència de la crisi de Govern, i impedint a Montilla que demostri dots de lideratge dins el seu executiu.
És evident que Puigcercós i alguns dirigents d'Esquerra tenen ganes de fer alguns canvis. Es qüestiona obertament la gestió de Josep Huguet i la de Carme Capdevila, per bé que aquests dos consellers, considerats de confiança del president del partit republicà, han patit especialment les limitacions financeres del Govern. A ICV, és evident que està tocat el titular de Medi Ambient i Habitatge Francesc Baltasar, però els ecosocialistes no estan disposats a pagar penyora, van justos de relleus.
Els socialistes tampoc tenen ganes de deixar caure Mar Serna o Joaquim Llena, que va afrontar alguns problemes urbanístics al Pirineu. Així les coses, en tornar de vacances Montilla haurà de buscar algun cop d'efecte per transmetre sensació de lideratge, cas que es confirmi que és un dels primers presidents democràtics que pretén acabar la legislatura sense remodelar el seu Govern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada