Jordi Pujol: “El trajo de la Transició s’ha esguerrat”

Barcelona - Dilluns, 31 d'agost de 2009

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol analitza en una àmplia entrevista al diari Avui la situació política del país, en el context de retallada de l'Estatut que, molt probablement, la sentència del Tribunal Constitucional inflingirà. Pujol parla de la castració química de l'Estatut que provocarà la sentència, "una castració química sense sang, indolora" i, per tant, referma la seva idea d'assistir a la manifestació contra la sentència però demana també "altres mesures que han de prendre des del govern al Parlament; des dels partits als sindicats i les entitats econòmiques; des dels grups parlamentaris a Madrid fins al món cultural i associatiu català".

Sobretot per part del Parlament, "l'òrgan més representatiu del país" que, a més, haurà de pronunciar-se "sobre com ha quedat l'Estatut que va aprovar". Respecte a la resposta catalana, diu que no significarà que Catalunya no acati la sentència. L'expresident constata que Catalunya haurà d'acatar la sentència, "Catalunya sempre ha acatat. De grat i convençuda a vegades. Fins i tot algun cop exercint lideratge. Altres cops ha sigut per força. No li ha quedat més remei". Alhora, però, diu que "acatar no vol dir donar per bo, no vol dir acceptar".

Respecte al nou pacte amb l'Estat que el govern tripartit ha anunciat si es retalla l'Estatut, Pujol s'hi mostra sorprès, "el nou pacte amb Espanya havia de ser l'Estatut, per això es va fer!" i es fa creus amb la fórmula d'utilizar l'article 150.2 de la Constitució, tot dient que "això ja ho fèiem als anys 90, amb el PSOE i amb el PP! Tot plegat és molt penós".

D'altra banda, entén que exconsellers seus com Agustí Bassols i Joan Vallvé s'hagin apuntat a una plataforma independentista. Ho argumenta a través de la desafecció: "El president Montilla va definir molt bé el que passa. Va dir que tot plegat està fent créixer la desafecció de Catalunya cap a Espanya". I, segons l'expresident, va en augment i posa com a exemple el vot contrari de PP i PSOE a Europa contra el projecte de tren del corredor mediterrani.

Reflexionant sobre el catalanisme, expressa que "ha tingut sempre una visió d'Espanya que en alguns moments dels últims 30 anys ha semblat que, almenys parcialment, podia ser assumida pel conjunt de l'Estat". Però ara, "les coses no van per aquí. El trajo de la Transició s'ha esguerrat" i, en aquest sentit, diu no sentir-se optimista. "En canvi, en un altre aspecte sí que ho sóc. D'inquietuds, de propostes, d'iniciatives, de projectes, a Catalunya n'hi ha molts. El país no està adormit". "Dintre de Catalunya ve una onada positiva".

Finalment i en relació al seu partit, comenta que "ha desmentit els pronòstics dels que deien que si perdia el poder entraria en crisi i es desfaria", "té una vitalitat molt forta i segons les enquestes puja", té il·lusió, projecte i això "és el que Catalunya necessita" i afirma que "un molt bon resultat de CiU pot evitar la continuïtat de l'actual situació política, que no és bona".