Ni som, ni serem.
Des de la Porta de Barcelona (Martorell) fins a les rondes, hi ha quatre radars fixos.
He fet més de 3000 km per Espanya aquest estiu. A cap província he comptat més de dos radars. Comunitat Valenciana, Murcia, Almeria, Granada, Málaga, Jaén, Toledo, Conca i Madrid....per cert, a la sortida de la capital es pot anar a 100Km/h, què passa, que som els únics mentalitzats? és una persecució que no té parangó. És vergonyós. No parlem dels preus de les coses. He contrastat, tristament, que tot és a la meitat de preu del que paguem a Catalunya. Una aigua, un gelat, un sopar.. a Catalunya, no oferim el doble ni de qualitat ni de servei... així, per què val tot el doble?
No hi ha peatges. Autovies molt raonables sense pagar ni un cèntim, centenars de quilòmetres per via ràpida, gratis.
No hi ha ciutat tant bruta com Barcelona. Cap. Fulles, deposicions de gossos... I parlo de Granada, Madrid, Toledo, aquestes ciutats tenen els carrers impecables, flors per tot arreu, flors en via pública, flors que posa l'Ajuntament...
Als llocs de més turisme, Almeria (Cap de Gata, Mojácar), Málaga (Nerja), etc.. no hi ha zona blava, per tant, es pot estacionar sense haver de pagar res. Aqui, a pobles on ni tan sols hi arriba ni el tren, ens fan pagar per estiuejar i donar negoci al poble (Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Platja d'Aro i mil més...) Amb què volen que hi anem, amb burro? Hi anem per fer platja, comprar gelats, dinar i sopar. Hauríem de deixar de donar negoci a aquests pobles, és la manera de que es replantegin coses com la zona blava.
A Catalunya hi ha una voracitat insaciable que no té cap justificació. Estem escanyats per totes bandes. Què hauriem de fer per dir prou, tots?
Rafel Arimon
Barcelona
Cartas de los Lectores (Opinión) pàgina 20. Publicada a La Vanguardia el Dissabte, 22 d'agost del 2009.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada