Un govern a Catalunya de CiU amb suport extern del PP. Aquest és un escenari que era impossible fa tres anys, quan un Artur Mas al front d'una formació encara desgastada i desacreditada pel record viu dels seus pactes amb un José María Aznar agressiu amb Catalunya, va signar una declaració davant de notari comprometent-se a no establir cap mena d'acord estable amb els conservadors espanyols.
De l'acte de signatura ideat per David Madí, que bona part de la federació va assumir com un error més endavant, res en queda. Cap dirigent de CiU, ni tan sols Madí, contempla ara repetir-lo.
Tornar-se a recolzar en el PP per governar no és l'escenari que busca Mas per a les eleccions de 2010 pero si que és una idea amb la que treballen els dirigents del PP català. Si es confirmen algunes enquestes i la federació se situa prop dels 55 escons el tripartit no sumarà i CiU podria fer majoria absoluta (ara el PP té 14 escons) tant amb ERC com amb els populars. En aquest cas Alicia Sánchez Camacho no dubtarà a fer com el seu homòleg basc Antonio Basagoiti i oferir, a canvi de ben poc i sense entrar al Govern, els seus vots a CiU per fer Artur Mas president.
I si aquesta possibilitat pren cada cop més cos és perquè els populars saben que difícilment la federació rebutjarà un oferiment barat que, a més, donaria satisfacció a Josep Antoni Duran i Lleida i Unió, gens partidaris d'una entesa amb ERC. Els republicans exigirien en qualsevol cas el desplegament d'un pla de govern conjunt i en clau sobiranista i progressista i una quota de conselleries com a mínim similar a la que ara ostenten al marge del seu resultat electoral. La tria de Joan Puigcercós seria molt més cara per Artur Mas malgrat que, Catalunya endins, seria més còmoda.
La suma entre la dreta catalanista i l'espanyolista és, d'altra banda, molt més verosímil que l'aliança PSC-PP, una hipòtesi de coalició dels dos grans antagònics de la política catalana (mai han fet acords de govern rellevants i han basat les seves campanyes en els atacs mutus) que només entorns de CDC fan córrer animats pel mirall basc malgrat la seva nul·la consistència i que cap enquesta els atansa, ni de lluny, a la majoria absoluta.
La maniobra per fer a Mas president amb els vots de Sánchez Camacho reportaria a mig i llarg termini nombrosos rèdits als populars catalans. De cara a Madrid calculen que no tindrien massa problema per explicar-ho. La propera legislatura no serà tampoc la de la redacció d'un nou Estatut passi el que passi amb el TC. El debat de l'autogovern estarà esmorteït i podrien presentar com un èxit haver frenat una deriva "radical" del Govern com la que, a ulls de l'opinió pública espanyola, suposaria una aliança entre CiU i ERC, dos formacions que no són capaces de millorar les seves relacions. I el PP seria clau per acabar amb el govern tripartit, que no té precisament bona premsa a la resta de l'Estat.
Per als populars l'operació de la qual Mas en seria el gran beneficiari tindria repercusió directa no només en l'escenari polític català (passarien a ocupar un paper central) sinó sobre tot en clau espanyola, que evidentment és la seva prioritat. La 'normalització' del PP a Catalunya i el pas del PSC a l'oposició donaria espectatives a Mariano Rajoy per aconseguir, l'any 2012, una retallada d'escons (ara són 25 contra 8) en relació als socialistes al Principat atansant-lo a la Moncloa. La pèrdua de Catalunya projectaria, a més, la imatge d'un José Luis Rodríguez Zapatero a la deriva.
En aquest escenari, CiU estaria en deute amb els conservadors espanyols i Duran podria, finalment, veure convertit en realitat el seu desig de tenir un paper determinant en la política espanyola a canvi de fer president Mariano Rajoy. I si el guanyador fos, de nou, Zapatero amb CiU a la Generalitat les prevencions per implicar-se en la política espanyola s'esfumarien. En tot cas el veto de la federació als pactes amb el PP passaria a la història i veure investit com a president espanyol Rajoy seria molt verossímil.
A la seu del PP al carrer Urgell totes aquestes derivades es tenen molt en compte i Alicia Sánchez Camacho, una política ambiciosa a qui Rajoy dóna cert marge, ja contempla aquest escenari i es prepara per possibilitar la investidura 'low cost' d'Artur Mas si el tripartit no remunta a les enquestes.
1 comentari:
Barcelona - Dilluns, 31 d'agost de 2009
És evident que l'esperit amb el que es mou el PP, és el mateix que en aquell moment en què CiU va signar, un 'No Pacte amb el PP', davant de Notari.
Al voltant de l'Estatut segueixen creant anti-catalanisme.
L'Acte Notarial, segueix vigent tot i que no es concretarà ni materialitzarà, en aquestes eleccions anant un altre cop, davant de Notari. No hi haurà pactes CiU-PP. El PP segueix amb la mateixa bel·ligerància.
Davant d'aquestes presumpcions que apuntarien a un possible pacte CiU-PP, caldria dir què, el pacte de veritat, PP-PSOE, què existeix i és un experiment perdurable, amb un projecte de País (gens lligat a interessos nacionalistes), és al Pais Basc. Allà sí hi ha un acord. Perquè no pot passar aquí? és descartable a Catalunya? per què? És allò de 'Cuándo veas las barbas de tu vecino afeitar...'
Publica un comentari a l'entrada