La hipocresia dels partits espanyols amb l'atac a la 'herriko' de Lazkao

Madrid - Divendres, 27 de febrer de 2009

Aquesta setmana, al Congrés dels Diputats, s'ha pogut comprovar que els partits espanyols tenen diferents maneres de mesurar les agressions depenent de qui les fa. Com que tot el seu cicle mediàtic i judicial els abriga, no es pot esperar que s'obri cap debat especial sobre aquest fet. Almenys, a les castelles. Però tots els dirigents del PSOE i del PP que fan gala de ser defensors de la democràcia i l'estat de dret demostren que les seves paraules són paper mullat quan exculpen les destrosses que Emilio Gutiérrez, fill d'un exregidor socialista, va fer a la herriko taberna de Lazkao, a Guipúscoa, ara fa pocs dies.

La declaració més greu, en aquest sentit, la va fer la portaveu del PP a la cambra. Soraya Sáenz de Santamaría va respondre a les preguntes dels periodistes sobre aquesta qüestió alertant que "solc ser molt responsable, però avui ho seré menys". És a dir, que a l'hora de parlar del País Basc i de l'esquerra abertzale, tot està permès, seguint la línia adoptada en l'etapa Aznar que posava dins el mateix sac tots els que no fossin nacionalistes espanyols. La portaveu popular va continuar afirmant que comprenia la reacció de Gutiérrez. I no només això. Va arribar a declarar que "s'ha de ser molt valent per fer-ho". Des de les files socialistes, el portaveu de Justícia, Julio Villarrubia, va assegurar que "mai es pot justificar una reacció d'ull per ull, però hi ha vegades en què les reaccions humanes són comprensibles, si són davant de situacions violentes".


La hipocresia i irresponsabilitat dels polítics espanyols és encara més flagrant si es té en compte el resultat que està tenint a Euskal Herria l'enduriment del codi penal en actes de kale borroka o comportaments que s'hi puguin assemblar. I és que, pel sol fet de portar a sobre instruments que permetin fer un còctel Molotov, en els últims temps s'ha condemnat diversos joves a penes de més de cinc anys de presó. Si realment vetllen per la convivència al País Basc o a l'Estat espanyol, els polítics socialistes i populars haurien de pensar en les famílies que tenen membres entre reixes i que es poden sentir profundament humiliades veient com a una persona que destrossa un local emmarcat dins la legalitat se'l deixa anar sense càrrecs.

Pedro J. podria no renovar com a director d’El Mundo

Barcelona - Dimecres, 25 de febrer de 2009

Els melons successoris són sempre perillosos d'obrir, i més encara en uns moments complicats per al sector de la comunicació, immers en la seva pitjor crisi estructural. Però els propietaris italians de RCS Media Group estan prou emprenyats amb els resultats d'Unedisa Editorial -El Mundo, Marca, Expansión- com per demanar comptes al seu líder messiànic, Pedro J. Ramírez. De fet, el controvertit periodista ha estat llençant discrets globus sonda dels quals se n'han fet eco els confidencials digitals de Madrid. Concretament, asseguren que el director d'El Mundo va explicant al seu entorn més proper que encara no ha decidit si renovarà el seu contracte. Ell, per si de cas, ja tindria un candidat: el seu vicedirector, Casimiro García-Abadillo.

El problema és que aquest periodista ja ha explicat per activa i per passiva que no vol convertir-se en el seu substitut. Ramírez també ha benparlat de Rubén Amón, periodista relativament discret dins la casa, però que ha anat ascendint fins a establir-se com a nou valor de la redacció.

Però aquesta displicència podria ser impostada, tenint en compte que els italians encara no li han garantit el lloc. Cal recordar que va ser Pedro J. qui els va convèncer perquè invertissin 1.100 milions d'euros en comprar Recoletos, tot venent-los una operació que havia de ser altament lucrativa. La realitat ha estat més magra: ni els comptes del 2008 han arribat als nivells que s'esperaven, ni el 2009 arrenca amb massa bones perspectives. Com ja vam explicar en una crònica passada, Ramírez ha volgut erigir-se en renovador de la premsa espanyola i ha fet alguns cops d'efecte per millorar la seva visualització com a líder. Però la paciència dels propietaris té un límit, i aquest límit no sembla massa llunyà.