Us parlaré de dues coses. De com la crisi sanitària ha elevat els pagaments amb targeta alhora que es rebaixa el seu volum total per primera vegada des de 2012 i també parlaré de criptomonedes. En concret d'una nova regulació per als diners 'cripto' a Espanya. Us diré com et podria afectar i quines obligacions tindreu. Hi ha alguns experts que asseguren que la caiguda del volum de despesa en targeta i el creixement de les monedes digitals podrien tenir relació. No en tot, perquè afecta la capacitat de consum, la crisi o la comparativa entre períodes complexos, però en alguna part, apareix la punta d'un iceberg anomenat: la banca del futur.
La crisi sanitària ha trastocat amb força els hàbits de consum dels espanyols i també, d'acord amb les dades, l'ús dels mitjans de pagament a la seva disposició. El 2020 tanca com un any rècord en el nombre d'operacions d'abonament amb targetes, si bé el volum total pagat amb elles descendeix per primera vegada des de l'exercici 2012 en el marc de l'enfonsament del consum generat per la crisi. En paral·lel, les retirades d'efectiu en caixers automàtics van descendir en un terç. Així es deriva de les dades recopilades pel Banc d'Espanya.
Les targetes, així i tot, van continuar guanyant terreny al pagament en efectiu en un exercici marcat per l'ús de la tecnologia contactless. Malgrat això, el volum total abonat amb plàstics va sofrir el seu primer descens en vuit anys, una reculada del 0,49%, després d'un lustre de creixements anuals pròxims al 10%. Els 160.551,6 milions d'euros pagats amb targeta en 2020 contrasten amb els 161.343,3 milions de 2019.
Aquest major ús de les targetes, però per un volum total menor llança per tant un descens en la quantia mitjana per operació, que cau a 34 euros per abonament, enfront dels 36 de 2019. S'accelera així una tendència preexistent en la qual els espanyols utilitzen les targetes per a afrontar pagaments més reduïts cada vegada, des de l'entorn dels 50 euros per transacció que es registrava abans de la crisi financera de 2008.
Mentre això succeeix, entra en vigor una nova regulació per a les criptomonedes a Espanya en el marc de la nova Llei contra el Frau, una nova regulació que estableix una sèrie d'obligacions per als qui posseeixen criptomonedes o altres criptoactius.
Aquesta nova llei estableix entre altres mesures l'obligació d'"informar sobre saldos i titulars de les monedes en custòdia". És a dir, la nova normativa que ara entra en vigor afectarà directament els contribuents que posseeixin Bitcoin o altres criptomonedes.
En la campanya de la Renda de 2019, Hisenda va avisar a milers d'usuaris que els seus beneficis amb monedes virtuals havien d'incloure's com 'Altres guanys patrimonials a integrar en la base imposable de l'estalvi'. No obstant això, la normativa que regula les obligacions respecte a les criptomonedes no estava ben definida. Ara, amb aquesta 'Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal', es concreta al fet que estan obligats els contribuents amb relació a les criptomonedes. Amb la finalitat de "reforçar el control tributari sobre els fets imposables relatius a monedes virtuals", s'estableixen dues noves obligacions:
'Les persones i entitats residents a Espanya i els establiments permanents en territori espanyol de persones o entitats residents a l'estranger, que proporcionin serveis per a salvaguardar claus criptogràfiques privades en nom de tercers, per a mantenir, emmagatzemar i transferir monedes virtuals, ja es presti aquest servei amb caràcter principal o en connexió amb una altra activitat, vindran obligades a subministrar a l'Administració Tributària, en els termes que reglamentàriament s'estableixin, informació sobre la totalitat de les monedes virtuals que mantinguin custodiades. Aquest subministrament comprendrà informació sobre saldos en cada moneda virtual diferent i, si s'escau, en diners de curs legal, així com la identificació dels titulars, autoritzats o beneficiaris d'aquests saldos'.
Aquesta primera obligació ve a determinar que aquelles empreses que gestionin criptomonedes hauran d'informar dels diferents saldos, així com la identitat dels titulars de cada saldo.
Les persones i entitats residents a Espanya i els establiments permanents en territori espanyol de persones o entitats residents a l'estranger, que proporcionin serveis de canvi entre monedes virtuals i diners de curs legal o entre diferents monedes virtuals, o mitjancin de qualsevol forma en la realització d'aquestes operacions, o proporcionin serveis per a salvaguardar claus criptogràfiques privades en nom de tercers, per a mantenir, emmagatzemar i transferir monedes virtuals, vindran obligats, en els termes que reglamentàriament s'estableixin, a comunicar a l'Administració Tributària les operacions d'adquisició, transmissió, permuta i transferència, relatives a monedes virtuals, així com els cobraments i pagaments efectuats en aquestes monedes, en les quals intervinguin o mitjançant, presentant relació nominal de subjectes intervinents amb indicació del seu domicili i número d'identificació fiscal, classe i nombre de monedes virtuals, així com preu i data de l'operació.
En aquesta segona obligació, molt relacionada amb la primera, s'estableix que els gestors hauran d'informar dels domicilis, identificació fiscal, així com del preu i la data de l'operació. Com veiem, és plasmar en una normativa el tipus d'informació que hauran de declarar aquestes entitats per a ajudar a lluitar contra l'opacitat i la possible evasió fiscal.
Una altra novetat és la que afecta les persones que tinguin criptoactius a l'estranger. Per exemple, aquells que tinguin Bitcoin o altres criptomonedes en moneders internacionals. Tots aquests contribuents tindran l'obligació d'informar sobre les monedes virtuals de les quals se sigui el titular.
'Informació sobre les monedes virtuals situades a l'estranger de les quals se sigui titular, o respecte de les quals es tingui la condició de beneficiari o autoritzat o d'alguna altra forma s'ostenti poder de disposició, custodiades per persones o entitats que proporcionen serveis per a salvaguardar claus criptogràfiques privades en nom de tercers, per a mantenir, emmagatzemar i transferir monedes virtuals.
Dit d'una altra manera més senzill, si tenim criptomonedes haurem de declarar-les. Aquesta nova normativa és una legislació que inclou els criptoactius com a béns dels quals tenim l'obligació d'incorporar a la Renda. En concret, aquestes criptomonedes que es tinguin en gestors fora d'Espanya hauran d'incloure's en la Declaració Informativa sobre Béns i Drets a l'estranger (model 720).
La nova normativa estableix les obligacions, però encara no s'han definit tots els paràmetres, per exemple l'import mínim a partir del qual hem d'informar.
Encara que tot no són temes legals, perquè tècnicament, aquesta nova llei confirma les cripto com a 'moneda virtual'. Aquesta nova Llei contra el Frau també ha servit per a oficialitzar alguns termes. El BOE ja li dóna el tractament de 'moneda virtual' al *bitcoin perquè en cap moment es parla de criptomonedes ni criptodivises. Només nomena el concepte 'cripto' quan es refereix a 'claus criptogràfiques'.
Tot això de les criptomonedes, el futur de la banca i la desregulació és, en definitiva, la conquesta d'un nou model digital que sorgeix del blockchain (cadena de blocs). La cadena de blocs ho canviarà tot. Ja ho està fent. Veurem com actuen bancs, governs i institucions en perdre el control sobre la intermediació. Ara, de fet, ja es podria 'donar fe' de qualsevol cosa sense un notari. Només faria falta una cadena de blocs a aquest efecte. Això no agrada, és obvi. D'aquí les múltiples temptatives de regular una cosa impossible de regular. Sincerament crec que estem com estava Internet, quan va néixer Google. Aquí estem, a puntet.
