divendres, 29 de gener del 2010

El Segon Tripartit.

Aquest segon tripartit durarà el que ells vulguin que duri, però cada dia que passa es fa més evident que tot plegat ja no s'aguanta per enlloc. I qui paga els plats trencats és el país.
Fa uns dies llegia que Joan HERRERA declarava que ICV s'havia sentit abandonada pels seus companys de Govern, en relació als fets de l'incendi d'Horta de Sant Joan. Però, de debò, no creuen que encara els han fet un favor deixant-los continuar al Govern? Què volien, que a més a més apareguessin al seu costat i es co-responsabilitzessin dels disbarats que la parella eco-socialista ha fet en tot aquest tema?
Ahir, en PUIGCERCÓS, potser recollint el guant de Joan HERRERA, es despenjava amb unes declaracions recollides per la majoria dels mitjans del país (us enllaço les notícies de LA VANGUARDIA i l'AVUI ) en les que, de fet, venia a proposar pel futur un govern sense els conductors del 'dragon-khan' del segon tripartit. Òbviament, interessadament, oblida que els inventors del concepte van ser els seus, és clar.
I la gent d'ICV no va trigar gaire, ahir mateix, a dir-hi la seva (AVUI).
I tots plegats, però, comparteixen i seguiran compartint govern. Però queda clar, i les notícies enllaçades només en són un exemple, el penúltim, que tripartit i treball en equip són conceptes antitètics. Han demostrat que no són capaços d'elaborar un projecte comú i executar-lo. Tots a la seva, i a procurar satisfer cadascú la seva clientela per poder recollir prous vots per repetir l'invent. La resta, tot el que sentirem d'ara en endavant i fins les eleccions, no deixen de ser recursos retòrics per anar tirant.
Però el país no necessita, avui, de recursos retòrics. Necessita de projecte, de programa i d'un equip que comparteixi la totalitat del projecte i que sigui prou cohesionat per tirar endavant un programa de govern ambiciós i posat al servei del país i la ciutadania. I, ai làs, aquí se'm fa dificil trobar-hi el PSC, ICV o Esquerra. I, menys encara, junts.
 
F. Gambús.