dimarts, 31 de desembre del 2019

2019, el millor any de la humanitat. Feliç 2020!

Acabem l'any en positiu.

Segons molts indicadors, 2019 ha estat el millor de la història de la humanitat. És cert que seguim amb mals endèmics i problemes les solucions dels quals encara semblen a anys llum, però no obstant això, en termes generals, el món està millor que mai. Des que els humans moderns van sorgir fa uns 200.000 anys, aquest ha estat l'any en què els nens han tingut menys probabilitats de morir o els adults menys probabilitats de ser analfabets.

 

Quan van néixer els meus pares, gairebé en la dècada de 1940, la majoria de la població mundial era analfabeta i vivia en la pobresa extrema. Per a quan jo mori, segons l'esperança de vida actual a Espanya, l'analfabetisme i la pobresa extrema hauran estat erradicats. És difícil imaginar un major triomf per a la humanitat que aquesta comparativa que afecta únicament a dues generacions.

 

En 2019, com indica l'article del New York Times ‘This Has Been the Best Year Ever’, tots els dies d'aquest any que ja acaba, 325.000 persones van obtenir el seu primer accés a l'energia elèctrica, més de 200.000 van accedir a l'aigua corrent per primera vegada i unes 650.000 es van connectar a Internet per primera vegada en la seva vida. Cada dia de 2019, xifres que no s'havien produït a aquest nivell mai abans.

 

Al 1950, el 27% de tots els nens continuaven morint als 15 anys. Ara aquesta xifra s'ha reduït a només un 4%. Max Roser, un economista de la Universitat d'Oxford que dirigeix World in Data assegura que ‘si se't donés l'oportunitat de triar el moment en què néixer, seria molt arriscat triar un moment en qualsevol de les milers de generacions en el passat perquè en totes elles, excepte les últimes tres o quatre, gairebé la totalitat de la població mundial vivia en la pobresa extrema. Parlem del 90% de la gent. A més, les fams i les malalties han estat comunes a tot aquest temps. El millor és viure avui, en aquest temps’.

 

I veient aquestes xifres, em pregunto perquè continuem atenent notícies negatives constantment. Els descobriments mèdics s'amunteguen en la llista de conceptes que canviessin la nostra vida a millor en un breu espai de temps. En aquest blog explico sobint quins són. Perquè els periòdics i televisions no encapçalen les seves portades amb alguna cosa així com que ‘Altres 170,000 van sortir de la pobresa extrema ahir’? O una altra opció podria ser ‘el nombre de persones que viuen amb més de 10 dòlars al dia ha augmentat en 245,000 ahir mateix’.

 

Fa mig segle, la majoria de la gent del món era analfabeta; ara ens acostem al 90 per cent de l'alfabetització d'adults. Hi ha hagut avanços particularment grans en l'educació de les nenes, i poques forces canvien el món tant com l'educació i l'apoderament de les dones. A més, curiosament, quan els pares confien que els seus fills sobreviuran alhora que tenen accés al control de natalitat, tenen menys fills i el cicle de creixement s'equilibra i es fa més sostenible. És terrible que qualsevol nen mori en el món cada sis segons, però el dia que es fundava Facebook (per posar un fil temporal actual), això succeïa cada tres.

L'objectiu de les Nacions Unides d'eliminar la pobresa extrema en 2030. La tecnologia pot ajudar com mai abans. L'automatització, la intel·ligència artificial, l'ús de les dades, la robòtica, l'edició genètica o altres avanços mèdics poden aconseguir-lo. Som la primera generació en disposició d'erradicar la pobresa global i cal aprofitar-ho. El món ha canviat al llarg de la història i ara és el millor moment per a haver nascut en termes generals. No obstant això, com diu el Max Roser, ‘tres coses són certes al mateix temps: el món és molt millor, el món és horrible, el món pot ser molt millor.

 

Permet-me un final típic però necessari. Desig per a aquest 2020, que la tendència global de millora en tots els camps continuï i, si és possible, s'acceleri. També, a tots, us desitjo el millor per a aquest any que ve. Hi ha molt a fer, molt a aprendre.