L'aliança "Eusko Batasuna" fa més por que ETA

Barcelona - Divendres, 25 de juny de 2010

I a Madrid s'han posat nerviosos. I quan els espanyols es posen nerviosos comencen a amenaçar amb il.legalitzar coses i pronuncien paraules gruixudes com l'Estat de Dret, la Constitució, etc. Se'ls nota preocupats i tenen motius. L'actual escenari polític basc no els agrada gens ni mica. Pensaven que l'esquerra abertzale no seria capaç de culminar el seu debat intern amb una aposta per les víes pacifiques, polítiques i democràtiques. I l'esquerra abertzale ha fet els deures malgrat la detenció i empresonament de bona part dels seus dirigents.

Tampoc creien que es faria realitat el Pol Sobiranista. I s'han tornat a equivocar. El pacte entre Eusko Alkartasuna i la il·legalitzada Batasuna és la primera pedra d'un ambiciós pla que preveu aglutinar sota el mateix paraigües a tots els independentistes d'Euskal Herria. Per això, l'acord EA-Batasuna està obert a la resta de formacions abertzales. El Pol Sobiranista només tindrà èxit si és capaç de fitxar nous socis i sumar noves adhesions i suports no sols polítics, també sindicals i socials. L'objectiu d'Eusko Batasuna és teixir una amplia xarxa ciutadana a favor de la construcció de l'Estat Basc. La fòrmula és l'acumulació de forces per promoure l'enfrontament polític amb l'Estat espanyol.

La prioritat dels impulsors del Pol és integrar a la basc-francesa Abertzaleen Batasuna i a Aralar. Dos partits molt escèptics amb el gir donat per l'esquerra abertzale il·legalitzada però que el segueixen de ben a prop. No el poden ignorar. Serà feina d'Eusko Alkartasuna intentar convèncer'ls que la nova estratègia de Batasuna és creíble i sincera, que el cicle de la violència ha acabat i que ETA es desactivarà per donar recorregut a la política. L'aparició d'un gran partit independentista que desterri la violència d'ETA és el pitjor malson per als poders de l'Estat. 

Des de la Transició l'estratègia espanyola ha descansat en dos vectors: l'Estatut, per moderar i apaivagar les reivindicacions basques amb l'ajut del PNB, i ETA com a gran coartada per no abordar el debat de l'autodeterminació amb l'excusa de la violència. La unitat abertzale que es perfila pot acabar amb els dos tallafocs i deixar sense arguments a l'Estat. El ministre de l'interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, creu que és moment de "tornar a apretar" i això només pot voler dir que es preparen noves operacions policials per intentar fer descarrilar la vía política iniciada per Eusko Batasuna. La direcció del PNB no té cap voluntat d'integrar-se en el gran pacte independentista. El seu president, Iñigo Urkullu, troba "suïcida" el pas que ha donat EA. I té part de raó.

És suïcida perquè si l'aposta té èxit, el més probable és que Eusko Alkartasuna desaparegui com a partit, però és un sacrifici a favor d'un Estat Basc independent. Al cap i a la fi l'objectiu últim d'Eusko Alkartasuna. És doncs, un gest solidari amb una causa i amb un país que el PNB no entèn. O no vol entendre. Urkullu ha tornat a oferir-se a Zapatero per negociar i pactar els pressupostos generals de l'Estat de 2011sempre que el govern espanyol es comprometi a desenvolupar l'autogovern basc. El PNB continua pensant en paràmetres autonòmics quan el gran debat que es prepara és clarament independentista.

La campanya electoral s'embruta

Barcelona - Dilluns, 31 de maig de 2010

Són dies difícils. I no només per les desenes de milers de catalans que s'han quedat a l'atur en els darrers dos anys. També ho són pels nostres polítics. Els uns perquè veuen que la festa s'ha acabat i que tots aquells anys d'alegries queden enrere. Pel camí han quedat les promeses i desitjos benintencionats en molts casos, però poc realistes. I els altres perquè, tot i que es veuen més favorits que mai, viuen amb dues pors. La primera, que no els passi com fa quatre anys i es tornin a quedar amb la mel als llavis i, la segona, que si finalment tal com tot fa pensar governen, es trobaran la caixa buida i poca capacitat per fer coses.

Amb aquest panorama no és estrany que tothom tingui els nervis a flor de pell i sigui impossible cercar el necessari consens en temps de crisi. Començant pels partits que formen govern i acabant per les forces que encara són extraparlamentàries ningú està disposat a fer un gest de magnanimitat. Poc abans d'anunciar la rebaixa de sou dels funcionaris i les reformes a què obliga la crisi, el president Montilla no va poder resistir-se a donar suport a la comissió d'investigació del cas Millet, cosa que l'inhabilita per demanar a CiU que li doni suport en les mesures anticrisi. 

Montilla ha esdevingut un cop més un esclau dels seus socis. En un intent d'imitar elConfidencial.cat, Esquerra i Iniciativa s'aferren a l'intent de deslegitimar i desgastar CiU a pocs mesos de les eleccions. Ningú discuteix que els fets del Palau són mereixedors d'una comissió d'investigació parlamentària. Però si tan la desitjaven l'havien d'haver imposat quan va esclatar el cas o un cop finalitzat el procés judicial. I si el cas Millet mereix investigació al parlament, molta més se'n mereix el cas Pretòria. El cas Millet s'ha donat en un entorn particular i molt concret. El cas Pretòria, no. La investigació judicial ens aporta dades que demostren que el negoci immobiliari a l'entorn dels ajuntaments i els partits polítics va molt més enllà d'un cas aïllat.

La campanya, doncs, s'embruta per moments i serà difícil parar el ventilador que a tots esquitxa abans de les eleccions. No és només que Mas i Montilla s'hi juguin les seves carreres polítiques, és que tothom hi té molt a perdre i poc a guanyar.