El PP dispara a matar

Dimarts, 24 de gener del 2012

Malgrat el migrat autogovern que té Catalunya, durant aquest anys s'han aconseguit quatre instruments bàsics, quatre espais de sobirania, necessaris per bastir qualsevol estat.

Dos es van assolir durant l'etapa dels governs de Jordi Pujol, que van ser els Mossos d'Esquadra i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, amb TV3 i Catalunya Ràdio com a vaixells insígnia. Després, el tripartit, malgrat les turbulències, en va consolidar dos més: les delegacions catalanes a l'exterior i la consolidació de l'Agència Catalana de Notícies, dues coses atribuïbles a la presència d'ERC al Govern.

Avui aquests quatre instruments de construcció nacional estan en perill. La crisi està sent aprofitada per impulsar una involució autonòmica sense precedents, com s'ha vist amb la frenada de la privatització del Prat, i el govern de Mariano Rajoy aprofita sense escrúpols l'ofec financer de la Generalitat per tenir collat l'executiu d'Artur Mas. Aquesta és l'orientació general, però després hi ha les amenaces concretes: el PP de Catalunya ha posat en el punt de mira dos dels pilars de l'autogovern, el tancament de les delegacions a l'exterior i l'afebliment de TV3, en aquest últim cas amb el suport interessat del Grup Godó. De moment, el govern es resisteix a tancar les "ambaixades". Només ha tancat la d'Argentina i diu que no en tancarà cap més, però el pressupost d'Exteriors s'ha reduït un 22%.

Pel que fa TV3, el model d'una televisió líder també està en qüestió, per la retallada pressupostària, per la reducció de canals i per la propera liquidació de la seva directora, Mònica Terribas, que és qüestió de setmanes si no hi ha un miracle de darrera hora. El PP demanava la supressió de canals i ja ho té, davant la mirada feliç del Conde de Godó, que intenta aixecar el cadàver de 8TV, que s'ha convertit en un pou sense fons.  El futur de l'ACN tampoc està massa clar, amb propostes de fusió amb la XAL i trasllats de seu que caldrà vigilar que no la debilitin, sinó que la reforcin com l'agència nacional de comunicació que tot país necessita.

El PP quan presenta esmenes als pressupostos posa en el punt de mira els instruments de construcció nacional i cal evitar que faci diana.

Finalment, en el cas dels Mossos, la decisió d'usar l'espanyol com a protesta contra el govern demostra que hi ha alguna cosa que no rutlla a l'interior del cos. Les seves reivindicacions laborals poden ser legítimes, però es poden negociar amb una conselleria que té un bon titular, Felip Puig, que ha demostrat que sap estar al costat del cos quan hi ha problemes, a diferència d'èpoques passades. Ni la crisi ni el PP poden debilitar els pocs instruments d'estat de que disposa el govern de Catalunya.

Català als MACs

Aquests darrers dies hem tingut una sèrie de notícies molt negatives en relació a la nostra llengua. 

D'una banda, la setmana passada acomiadaven un treballador d'Ikea per la senzilla raó de defensar el català, davant d'un empleat de seguretat de la mateixa companyia. I, de l'altra, la protesta que els Mossos d'Esquadra feren, consistent en parlar en castellà a la ciutadania i renunciant, per tant, a la llengua pròpia del seu país.

Que avui en dia succeeixin episodis o situacions d'aquesta mena és un clar indicatiu que el país no està normalitzat. Són decisions, actuacions lamentables, deplorables i que, si més no, haurien d'anar acompanyades de la reacció ferma, decidida i valenta de tots aquells que sí que estimem una llengua mil•lenària i que malda per rescabalar-se al territori que li és propi, com és la catalana.

Afortunadament, no tot és igual. Els mitjans es feien ressò, ara fa uns dies, de la important notícia que serà l'arribada del català al sistema operatiu Macintosh (OS X Lion) d'Apple. La darrera versió, la 10.7.3, incorporarà, entre d'altres, el català. De moment, la companyia californiana només ha fet arribar aquesta nova versió, que inclou el català, a desenvolupadors i programadors, perquè la revisin. 

Al 2010, Apple ja havia traduït al català el sistema operatiu iOS, el que empren els principals productes de la companyia de la poma mossegada: l'iPhone, l'iPod Touch i l'iPad. Cal recordar, a més a més, que en la dècada dels noranta, Apple ja havia llançat en català algunes versions de Macintosh, però va deixar de fer-ho a partir del Mac OS 9.
El canvi d'actitud cal cercar-lo principalment en les campanyes impulsades i les peticions oficials de la Generalitat
El canvi d'actitud cal cercar-lo principalment en les campanyes impulsades i llançades aquests últims anys perquè Apple tingués en compte el català, juntament amb les peticions oficials de la Generalitat a partir de 2005. L'obertura, fa poc temps, d'una botiga oficial a Barcelona de la companyia, fou un primer indici rellevant, que s'ha acabat de concretar amb aquesta decisió d'incorporar el català als MACs. Així, la companyia californiana s'apropa més i millora la seva atenció als usuaris catalanoparlants dels seus productes.

El futur del català està lligat a l'ús que en facin els catalanoparlants, però també a tot allò que faci que la llengua sigui normal, aconsegueixi prestigi i la faci visible en qualsevol aspecte de les nostres vides. L'escola, els mitjans de comunicació, l'actitud dels catalanoparlants són i seran fonamentals per tal que la llengua no sigui una relíquia, una antigalla del passat o un element folklòric i residual. Però també cal tenir present l'efecte de les noves tecnologies.

El català no pot quedar apartat d'aquestes. Que hi sigui present en elles és bàsic per tal que adquireixi la condició, entre la ciutadania, de llengua moderna, amb futur i que pot usar-se, amb total normalitat, en aquest àmbit. I per assolir-ho és imprescindible que els productes tecnològics punters, les grans multinacionals tecnològiques (Apple, Google, Microsoft...), Internet emprin la llengua catalana amb total normalitat, com qualsevol altra. D'aquí que Apple continuï i incrementi la seva aposta per la llengua d'en Ausiàs March o en Ramon Llull, amb la incorporació del català al sistema operatiu dels seus ordinadors, és una excel·lent notícia, en aquest sentit. Per tant, podríem dir: "més Apples i menys Ikea o Mossos".