Innocència provinciana

Barcelona - Dimarts, 29 de setembre de 2009

A la metròpoli i als aparells de l'estat se'n foten de nosaltres. Aquests són els que volen un estat i es barallen per un informe? Realment, l'estat, davant l'actitud provinciana i de santa innocència de la nostra classe política i els nostres mitjans de comunicació, no ens té cap respecte ni ens entén. Veu que no tenim sentit d'estat, que no tenim els aparells, ni les estructures, ni la mentalitat que això comporta.

Un alt càrrec vinculat des de fa molts anys al CNI em plantejava fa uns mesos si això de voler la independència era una cosa seriosa o era una broma. I em va començar a explicar les diferents estructures i moviments que han assolit la independència en el marc de l'Europa Occidental o de la resta del món, deixant de banda aquelles que van venir provocades per la descolonització. I em preguntava: penseu que podreu assolir la independència sense unes estructures que li donin suport?

Ja em vaig trobar amb aquesta situació, com explico al meu llibre 'Un pas endavant', sobre la història dels Mossos d'Esquadra, amb moltes dificultats, incomprensions. I hi ha una cosa encara més greu: hi ha polítics al nostre país que creuen en la viabilitat de la independència de Catalunya? Saben de la força d'un estat? Dels seus aparells? De les seves clavegueres? De la seva intel·ligència? De la seva capacitat de manipulació i instrumentalització? De l'ús de totes les tècniques per desbaratar un moviment nacional com el català?

I, a més, disposen de la coincidència i complicitat de les forces nacionalistes espanyoles, que són solidàries i discretes amb els seus propis aparells.

En els darrers anys, el que és evident és que els nostres polítics es mouen en el camp de la intel·ligència i la construcció nacional 'amb pilotes', actuant d'una forma innocent i provinciana.

Fa uns pocs anys, en el primer tripartit, sense haver elaborat, ni escrit, ni ordenat un informe sobre els mitjans de comunicació, vaig assolir-ne la responsabilitat política perquè havia de protegir aquelles persones, per sobre i per sota de mi, que van editar, per ordre superior, aquell suposat informe. Ara, anys després, s'intenta repetir la mateixa operació i també buscar un altre cap de turc, sense adonar-se'n del gran ridícul que tots plegats estem fent davant dels aparells de l'estat que, cada dia, com si fos la cosa més habitual en la funció d'un estat, controla els nostres mitjans de comunicació, els seus professionals, la nostra classe política, els nostres sectors financers, econòmics, i la nostra societat civil, per estudiar les seves orientacions i saber si alguna pot perjudicar els interessos de l'estat, la corona i la 'nació' espanyola. I això, amb més o menys eficàcia, ho fan fa més de 300 anys.

No intento aquí justificar res, sinó simplement provocar, perquè s'entengui què significa tenir sentit d'estat, per tal de no seguir fent el ridícul amb la nostra innocència i provincianisme.

PSOE i PP no són conscients del que suposa l’efecte Arenys

Barcelona - Divendres, 18 de setembre de 2009

La percepció del que va suposar el referèndum per la independència d'Arenys de Munt, i del que pot convertir-se en una pluja de consultes arreu de Catalunya no és, ni de bon tros, la mateixa al Principat que a Madrid. Mentre que a Catalunya ha ocupat les primeres planes dels diaris i conjunt de mitjans, a la capital d'Espanya s'hi ha fixat, tímidament, la caverna mediàtica. Poca cosa més. I aquesta timidesa es pot extrapolar al gruix dels dos grans partits espanyols. Tant al PSOE com al PP, els seus dirigents menystenen l'efecte que pugui tenir una tanda de referèndums com el d'Arenys. 

És comprensible que, per part dels socialistes, s'intenti descafeïnar la consulta. El fet d'integrar el tripartit al Principat i, sobretot, les aliances parlamentàries –ni que siguin puntuals- amb ERC i ICV els obliguen a cobrir-se davant els atacs del PP per una suposada connivència autodeterminista. Però no és només que l'estratègia vagi per aquí. La direcció del PSOE veu les consultes com els diaris de la brunete, com una "bufonada". Afegeixen que tot plegat s'explica per una conjuntura política determinada. És a dir, per una ERC que, suposadament, ha de treure pit ara que es comencen a acostar les eleccions. Una aproximació molt distorsionada al fenomen, d'altra banda. 

Entre els dirigents del carrer Génova, la percepció és molt semblant. A part dels quatre nacionalistes exaltats que vulguin treure rèdit entre l'electorat més espanyolista, la resta de dirigents es miren la consulta per sobre l'espatlla, destacant que no té cap mena de validesa legal ni de conseqüència. Això sí, per no recollir encara més antipatia a Catalunya, intenten disparar cap a José Luis Rodríguez Zapatero, responsabilitzant-lo de la situació. Així que, de tot plegat, es pot arribar a la conclusió que els polítics espanyols no identifiquen, a primera vista, cap moviment social creixent a Catalunya. Veurem qui s'equivoca.

Prisa consuma el divorci amb Zapatero

Barcelona - Dimecres, 16 de setembre de 2009

Les relacions entre el Grupo Prisa i Rodríguez Zapatero han tocat fons. El diari insígnia del grup, El País, ha dedicat la setmana a llençar diferents 'míssils' contra la línia de flotació presidencial. El tret de sortida d'aquesta setmana de dolor es disparava diumenge, amb una caricatura a pàgina sencera en portada del suplement econòmic, en la qual ZP comandava una balsa que tenia la silueta de la pell de brau, però que feia aigües per tot arreu per culpa del dèficit i la crisi. L'aparició d'aquesta metàfora tan poc subtil com encertada va generar un gran debat a la redacció, ja que suposava creuar una de les línies vermelles ideològiques i deontològiques del diari. 

Però Cebrián ha decidit que encara calia una volta de rosca més i avui, a El País, es recorria a la figura excepcional de l'editorial que arrenca en portada, titulada 'En la pendiente' i en la qual es carregava fort contra Zapatero: "Si hasta ahora los electores y los miembros de su propio partido habían pasado por alto los modos presidencialistas exhibidos en el nombramiento del Ejecutivo y en la toma de decisiones, la creciente sensación de que Zapatero actúa con imprevisión y ligereza frente a una de las crisis económicas más graves de la historia está comenzando a pasarle factura". 

Queda clar que es tracta d'un text escrit amb el beneplàcit de la vella guàrdia del PSOE, per no dir instat directament per l'entorn de González, Guerra, Bono i companyia. Que aquesta hagi estat la setmana en què Solbes hagi 'penjat' el seu escó no ha ajudat precisament. D'aquesta manera, Público es queda sol com a únic defensor del president, en un moviment que molts interpreten com a agraïment als serveis prestats, concretament pel que fa a la legalització de la TDT de pagament.

Una mesura que posa contra les cordes a Prisa, ofegada per un deute ja prorrogat que ha de liquidar al març i per al qual confiava en poder vendre Digital Plus a un preu acceptable, cosa que la TDT de pagament dificulta en gran mesura. Demà es valida al Congrés el decret-llei que dóna joc a Media Pro i amb el qual Prisa ha intentat collar al màxim Zapatero, tot recordant-li la seva capacitat mediàtica de pressió.

Recordant el general Moragues.

Barcelona - Dijous, 11 de setembre de 2009

Un trist 'monument' –Carretero l'ha qualificat de supositori de fusta- a Pla de Palau. És el record que hi ha a la capital catalana d'un personatge cabdal en la guerra de la Successió, el general Moragues; i ha estat l'escenari que ha escollit Reagrupament per homenatjar-lo i, a la vegada,

destacar l'oblit conscient que s'exerceix envers certs aspectes de la nostra història.

El general Moragues, nascut a Sant Hilari Sacalm, va ser pagès fins que va vincular-se als moviments contra les tropes franceses i va lluitar al bàndol austriacista a la Guerra de Successió fins la caiguda de Barcelona el 1714. En acabar la guerra, va ser executat i el seu cap va ser exposat públicament fins a dotze anys després de la seva mort.

La seva lluita ha estat el motiu pel qual Reagrupament l'ha recordat aquest 11 de setembre. El catedràtic i especialitzat en història militar, Francesc Xavier Hernàndez, el coordinador de la Comissió de la Dignitat, Toni Strubell, i el líder de Reagrupament, Joan Carretero, n'han recordat la figura i han lamentat el poc cas que n'han fet les institucions. L'exconseller de Governació, per exemple, ha instat a l'Ajuntament de Barcelona ha fer "un monument digne del nostre heroi o a no fer res", criticant així el monument present.

Carretero ha aprofitat l'acte per fer bandera dels dos objectius bàsics de Reagrupament: la regeneració democràtica i la proclamació de la independència. En aquest sentit, ha criticat la llei electoral que regeix Catalunya, en què els diputats "han de passar comptes amb l'aparell del partit i no amb els seus electors", i ha apostat per assolir "un estat lliure, just, i orgullós de les seves fites i glòries". Carretero ha afirmat que "el camí no és fàcil, però és molt senzill": "cal fer un acte de sobirania, però no a la porta del Parlament, sinó a dins del Parlament".

Francesc Xavier Hernàndez, per la seva banda, ha criticat durament l'oblit i la tergiversació que certs historiadors fan de la Guerra de la Successió, ha alabat la figura de Moragues i ha criticat la poca atenció que rep un episodi tant cabdal de la història del nostre país per part de les institucions, més enllà dels actes simbòlics realitzats cada any. 

Toni Strubell ha afirmat que "cal honorar els nostres herois, sense complexes" i, a la vegada, "convèncer als nous catalans que s'hi identifiquin". Analitzant la situació que viu el país actualment, Strubell ha explicat que "l'Europa moderna és un lloc curiós", ja que mentre proliferen grups de suport al Tíbet, s'obvia la situació de pobles més propers. A pesar de les diferències entre l'època de Moragues i l'actual, Strubell ha afirmat que hi ha "una sola lluita, un sol poble".

Marea per la independència a la Diada

Barcelona - Divendres, 11 de setembre de 2009

Milers de persones han sortit la Diada d'enguany als carrers per reclamar la independència dels Països Catalans, en una marxa en què les personalitats de la capçalera de la manifestació de les entitats sobiranistes han estat un dels principals protagonistes.

La manifestació més nombrosa –hi ha hagut tres blocs diferenciats a pesar que tots han començat a la Plaça Urquinaona- ha estat l'organitzada per Sobirania i Progrés, la PDD i Deu Mil en Xarxa per l'Autodeterminació, que amb el lema 'Som una nació, volem un estat propi' ha aplegat milers de persones. Al capdavant, membres de la societat civil, com el president del FC Barcelona, Joan Laporta, el sociòleg Salvador Cardús, els periodistes Miquel Calçada i Vicent Sanchís, i el dirigent de Sobirania i Justícia, Agustí Bassols, han eclipsat els polítics presents, a excepció de l'alcalde d'Arenys, Carles Móra. Precisament, la consulta d'aquest diumenge ha estat una de les novetats entre els crits dels participants a la marxa –"Tots som Arenys!"- que ha estat acompanyada per la música d'Elèctrica Dharma.

Al darrera de la marxa de les plataformes, hi ha hagut la d'Esquerra i les seves joventuts, força nombrosa, que ha fet menys recorregut per celebrar el seu acte polític. A pesar de la separació, Oriol Junqueras ha estat a la manifestació de les entitats civils.

Continuant amb els partits, cal destacar la marxa que Convergència i Unió ha fet aquest matí. La iniciativa d'Àngel Colom ha fet que la manifestació de CiU comptés amb les presència de molts nouvinguts que, sense renunciar als seus orígens, han volgut sumar-se a la Diada nacional.

Tornant a les manifestacions de la tarda, els primers en arrencar han estat els joves de l'Esquerra Independentista, que han aplegat milers de persones. Els moviments socials i organitzacions que la componen han finalitzat la manifestació amb un acte polític en què hi ha hagut, a més dels parlaments, actuacions musicals. Després d'aquestes, s'ha cremat una fotografia del rei entre crits de "els catalans no tenim rei!", així com la bandera espanyola i francesa.

Saura, Mossos, Diada Nacional, i Arenys

Barcelona - Dijous, 10 de setembre de 2009

Per la seva importància, reproduiré del CEEC aquest article del col·lectiu Coronel Escofet.
"En aquests darrers tres anys, els Mossos d'Esquadra s'han consolidat com la policia integral del nostre país, la qual té la responsabilitat no tan sols de la seguretat ciutadana de forma genèrica, sinó d'un altre aspecte cabdal i difícil com és l'ordre públic. Ha rebut, i rebrà en un futur, moltes crítiques, i aquestes han anat, i aniran, dirigides, sobretot, a les seves unitats d'intervenció,

i concretament a la Brigada Mòbil. Aquesta ha actuat amb contundència i amb el grau de tolerància que els han ordenat els seus caps polítics, enfrontant-se, si ha calgut, amb obrers, camperols, sectors alternatius, estudiants, i el moviment independentista. 

Diverses vegades se'ls ha acusat de massa rigor, però en línies generals, cal reconèixer que han fet la feina que els han permès fer els seus polítics més o menys acomplexats. Ara, després de tots aquests afers, es planteja un entorn de la Diada Nacional de Catalunya en la que diversos esdeveniments poden posar en tensió l'aparell de seguretat de la nostra policia i la capacitat política de qui la dirigeix. La nostra ciutadania, i sobretot les seves avanguardes juvenils, moltes vegades alternatives a la política establerta, tenen una gran desconfiança cap a tots aquells que duen uniforme, i això és un fracàs de tota la societat, però més encara d'aquells que haurien de vetllar perquè la Policia de Catalunya fos quelcom diferent. I tothom entén que no estem demanant una policia feble, sinó tot el contrari. 

Però el servei dels ciutadans, per als ciutadans, i defensant els drets i llibertats d'aquests. Per aquest motiu, aquest Onze de Setembre hi ha diversos punts calents. Les diferents manifestacions i concentracions, i més en concret, l'acte oficial que organitzen la Generalitat i el Parlament de Catalunya, que podria veure's malbaratat o entorpit per la pròpia IC-EUA, les seves joventuts i els seus entorns, protestant per els cants d'una cantautora israeliana pacifista. Aquí tenen un punt per a demostrar la capacitat de la direcció política del Departament d'Interior. Però el punt més calent, evidentment, és el dia 13, a Arenys de Munt. El sempre prudent delegat del govern a Catalunya, Joan Rangel, va parlar d'organitzar un "ball de bastons".

Ni que fos sarcàsticament, no era el més adequat per a un delegat del govern de l'estat que té sota les seves ordres la Guardia Civil i el Cuerpo Nacional de Policia. I mentre, el nostre Conseller d'Interior, encara no ha obert la boca de què passarà si una munió de ciutadans falangistes vinguts de tot l'Estat creen incidents. Aquí es produirà la pedra de toc per a la Policia de Catalunya. Esperem que, si cal, actuï amb la mateixa contundència amb que ho ha fet amb els diferents moviments de casa nostra. Seria una covardia i una indignitat, no per part de la nostra policia, sinó per part dels seus comandaments polítics, que ara permetessin una tolerància que no han tingut en altres actuacions amb els ciutadans del seu propi país. 

Demanem doncs, respecte democràtic, però a la vegada tolerància zero i ma dura, si convé, contra aquests hereus del feixisme que, no oblidem, varen practicar sense contemplacions el terrorisme més brutal abans i després de la guerra civil, assassinant a Catalunya innombrables ciutadans, patriotes i líders socials, polítics i sindicals".

L’11-S del tot o res.

Barcelona - Dijous, 10 de setembre de 2009

Tot a punt per l'11-S. Amb la manifestació falangista al caure i la futura sentència del TC –noves mostres del ranci espanyolisme que regeix l'estat- arriba la Diada amb una marxa unitària que, sense embuts, reclama ja la fi de la via estatutària i la independència com a única via possible. O tot, o res.

Ja fa temps que els que encara creien en la possibilitat que Espanya esdevingués un estat plurinacional s'han esvaït. Els més obstinats, els federalistes –n'hi ha fora de Catalunya?- els que es tapaven els ulls davant la paret espanyola, van dipositar les seves últimes esperances de l'Espanya plural en la reforma de l'Estatut. El resultat, després de múltiples retallades, és vist per tothom: tot i estar aprovat per referèndum i per dos parlaments, un esquifit text estatutari encara està pendent de la decisió d'un grapat de magistrats posats a dit pel PSOE i el PP. Mentrestant, una simbòlica consulta a un petit poble rep l'envestida dels poders fàctics de l'estat i es permet, a la vegada, que un grup de feixistes vomitin bilis atemorint i coaccionant els veïns d'Arenys que vulguin participar a la iniciativa.

Davant aquestes noves evidències, ja no hi caben mitges tintes: o independència o seguir com ara. I aquest és l'esperit de la marxa d'aquest divendres: 'Som una nació, volem un estat propi', encapçalarà la manifestació de la Diada. La Plataforma pel Dret de Decidir, Sobirania i Progrés i Deu Mil en Xarxa per l'Autodeterminació, amb el suport de 45 entitats, i l'Esquerra Independentista (SEPC, CUP, Endavant (OSAN), Maulets, CAJEI, Alerta Solidària), participaran a la marxa que començarà a les cinc a la Plaça Urquinaona. 

Però no només el context en què es produeix la commemoració de l'11 de Setembre d'enguany és nou, també les personalitats que l'encapçalaran. Joan Laporta, Salvador Cardús, Sergi López, Josep-Maria Terricabras, Agustí Bassols, 'Titot', Miquel Calçada i Joan Ramon Resina, en són alguns dels noms. Membres de diversos àmbits de la societat civil que s'han posicionat ja, sense fissures, per l'assoliment de la independència del país. 

Aquest 11 de setembre, doncs, és ja el de l'aposta unànime per la independència. S'ha acabat demanar més autogovern, s'ha acabat la pedagogia, és ja l'11-S del tot o res.

Arenys deixa al descobert la irascibilitat de l’aparell de l’Estat

Barcelona - Dijous, 3 de setembre de 2009

 

La consulta independentista que, a Arenys de Munt, ha convocat una plataforma ciutadana amb el suport de l'Ajuntament sobiranista de la localitat ha deixat en evidència fins a quin punt l'aparell de l'Estat és irascible fins a extrems grotescos i ridículs. La majoria dels mitjans de comunicació de Madrid estan que trinen

amb que algú gosi a qüestionar la unitat d'Espanya (ho estan malgrat que cada cop que miren a Euskadi repeteixen el 'ritornello' de que pacíficament tot és defensable i tot té cabuda en democràcia). I l'aparell de l'Estat ha reaccionat, a través del servei jurídic del Gobierno, amb virulència en intentar, per via judicial, que la consulta no se celebri malgrat que el seu resultat no és vinculat i ni tant sols té cap mena de validesa legal.

Però d'una forma o altra la consulta se celebrarà el dia 13 i segurament es farà en pau i harmonia perquè, encara que tard, el conseller Saura ha decidit amb encert posposar la manifestació que la Falange (legal malgrat la llei de partits) havia convocat per aquell dia. La reacció de l'Advocacia de l'Estat demostra fins a quin punt preocupa que, des de la no violència i amb naturalitat, s'intenti fer pedagodia (el referèndum d'Arenys no pot passar d'aquí legalment) d'un dret tan universal com el d'autodeterminació. Un dret que han exercit desenes de pobles del món en els darrers anys.

Fins i tot el govern de Zapatero i els seus ministres incorren, en aquest assumpte, en contradiccions flagrants deixant, amb la seva actitud, en mal lloc al PSC en un assumpte que una majoria de catalans jutja normal més enllà de si estan o no d'acord amb que Catalunya segueixi formant part d'Espanya.

Només cal remuntar-se a la tardor de 2001. Quan era president de la Junta d'Andalusia, Manuel Chaves, ara vicepresident espanyol per als assumptes territorials, va animar la celebració d'una consulta molt similar tot i que d'un abast més ampli i seriós. Una plataforma ciudadana de suport a la causa saharaui va convocar, amb explícit suport de la Junta i demés institucions andaluses, un referèndum sobre si l'excolònia espanyola al nord d'Àfrica havia d'autodeterminar-se o no del Marroc. Fins i tot van instal·lar una urna a les dependències del Parlament andalús per tal que el personal que hi treballa i els diputats es puguessin pronunciar.

En aquell moment, i malgrat que les relacions entre Espanya i el regne marroquí passaven un moment molt delicat que la consulta va empitjorar (uns mesos després hi va haver l'incident de l'illot de Perejil), el PSOE va recolzar i aplaudir a Andalusia una consulta sobre el Sàhara que ara nega als arenyencs sobre Catalunya. L'aparell de l'Estat brama i això és percebut com una oportunitat per al conjunt de l'independentisme present als ajuntaments, ja siguin governats per CiU, ERC, ICV o amb regidors de les CUP mentre la llei de consultes (molt limitada per la Constitució) va fent el seu camí.

Els referèndums simbòlics (ja n'hi ha un d'anunciat a Seròs) poden convertir-se en petits estímuls per demostrar la voluntat d'exercir aquest dret de forma col·lectiva. El PSC ho sap i per això té una actitud molt més distant i discreta que la dels socialistes espanyols i el govern central, que embesteixen com un miura.

L'Estat boicoteja la consulta d'Arenys i la Generalitat permet manifestar-se a la Falange.

Barcelona - Dimecres, 2 de setembre de 2009

Ha començat a sorgir una forta preocupació per l'intent de l'Estat espanyol d'impedir la consulta popular d'Arenys de Munt sobre la independència de Catalunya. De fet, les reaccions a l'intent de l'Estat de suspendre la consulta popular per la independència d'Arenys no s'han fet esperar i CiU, ERC i ICV han criticat el govern central

i han manifestat que la consulta de la població del maresme és legítima. 

Tot i això, la concessió que la Generalitat ha donat al grup feixista La Falange de manifestar-se contra l'esmentada consulta agreuja una situació en la qual, a més, Ciutadans i el Partit Popular han sortit impunes de les temptatives de prohibició d'un acte aprovat a l'Ajuntament del municipi de manera democràtica. El grup feixista, a més, a penjat a la plataforma Youtube un vídeo en el qual el batlle d'Arenys de Munt, Carles Móra, és tractat de "traïdor" i on fa una crida a la prohibició de la consulta. 

Amb aquest panorama, que el Departament d'Interior de la Generalitat permeti aquesta mobilització de La Falange -una organització terrorista en el període previ a la Guerra Civil espanyola-, és un indicatiu de greu preocupació i de manca de respecte a les llibertats de nostre poble que hauria de fer disparar totes les alarmes. Si ara les institucions catalanes no actuen amb tota contundència, què passarà demà si volem exercir el nostre dret de decidir?

Comentari a afegir a l'article: El PP català, en el camí d’oferir-se de franc a CiU per desallotjar el tripartit del Govern.

Rafel Arimon ha deixat un comentari nou al missatge "El PP català, en el camí d'oferir-se de franc a Ci...":

Barcelona - Dilluns, 31 d'agost de 2009

És evident que l'esperit amb el que es mou el PP, és el mateix que en aquell moment en què CiU va signar, un 'No Pacte amb el PP', davant de Notari.
Al voltant de l'Estatut segueixen creant anti-catalanisme.
L'Acte Notarial, segueix vigent tot i que no es concretarà ni materialitzarà, en aquestes eleccions anant un altre cop, davant de Notari. No hi haurà pactes CiU-PP. El PP segueix amb la mateixa bel·ligerància.

Davant d'aquestes presumpcions que apuntarien a un possible pacte CiU-PP, caldria dir què, el pacte de veritat, PP-PSOE, què existeix i és un experiment perdurable, amb un projecte de País (gens lligat a interessos nacionalistes), és al Pais Basc. Allà sí hi ha un acord. Per què no pot passar aquí? és descartable a Catalunya? per què? 

És allò de 'Cuándo veas las barbas de tu vecino afeitar...'