dimarts, 30 de setembre del 2008
dilluns, 29 de setembre del 2008
Setmana decisiva, consens difícil
O caixa o faixa. Aquesta és la setmana decisiva per a les negociacions sobre el finançament entre CiU i el PSC. Conscients que el debat s'està allargant en excés, els dirigents de la federació han decidit fer un últim intent per arribar a un acord definitiu que serveixi per negociar des del consens amb el ministre d'Economia, Pedro Solbes. Per evitar que la cosa s'enroqui i el govern espanyol torni a argumentar que la crisi econòmica limita la possibilitat de dotar de més recursos la Generalitat, CiU proposa un model gradual.
L'objectiu final, que és obtenir uns 4.800 milions més que el 2006, any en què es va aprovar l'Estatut, no s'assoliria fins el 2011. De fet, aquest és l'any en què el nou Estatut marca com a límit per a l'aplicació del nou finançament. Es tractaria que durant aquest exercici fiscal, Catalunya ja disposi de la totalitat dels diners del fons de garantia d'anivellament de la solidaritat, un fons que CiU proposa crear perquè compensar els "territoris que més paguen". En els dos exercicis anteriors al de 2011, el nivell d'ingressos de Catalunya pujaria 2.329 milions, el 2009, i 3.579 milions, el 2010.
Es tracta d'un nou intent -probablement l'últim- de la federació nacionalista per arrossegar el PSC a un pacte català. No obstant, el problema és que els socialistes es neguen a fer pública una xifra abans de la negociació amb el govern de l'Estat, cosa que precisament serviria per saber si les negociacions s'han dut a terme de forma bona per als interessos de la Generalitat. Un altre dels obstacles és que CiU considera que l'Estat s'ha de comprometre a complir el que l'Estatut diu sobre el repartiment de la cistella d'impostos , cosa que obligaria a deixar clar que l'Estaut està per sobre de la LOFCA.
Ara per ara, però, fonts implicades en la negociació expliquen que veuen difícil el consens. CiU desitja arribar a un acord, però no es pot arriscar a abaixar en excés la xifra final que l'Estat haurà d'aportar Catalunya. I el PSC se sent cada cop més pressionat pel PSOE, que veu com a mes a mes les dades macroeconòmiques no milloren. Per tot plegat, la fórmula de recuperació progressiva que proposen els convergents és una via que el PSC hauria d'explorar. El PSOE no es veuria obligat a cedir tants diners a curt termini i Catalunya s'asseguraria en tres anys tenir allò que van refrendar el 80% dels seus ciutadans en referèndum.
L'acudit Per Puyal
Monòlegs, humoristes!.
diumenge, 28 de setembre del 2008
S’imposa la línia pragmàtica a CiU en el finançament
Si les coses no es torcen aquest cap de setmana o durant el debat de política general, els partits polítics catalans seran capaços de segellar quelcom similar a un acord (malgrat que de mínims i no tot el concret que es voldria) en les sessions que es durà a terme aquesta setmana al Parlament. El tripartit es va reunir el divendres amb la delegació de CiU i va quedar clar que a la federació s'imposen, per fi, les veus més assenyades i amb més visió d'Estat, les que opten per pressionar els socialistes per tal que apugin el llistó però sense trencar la unitat entre els partits catalans per evitar repetir els errors i la frustració de l'Estatut.
Hi ha un sector dur, sobretot a CDC, que prefereix no pactar i eleva el llistó més enllà del que diu l'Estatut malgrat tenir assumit que la premsa dificilment avalaria la seva juguesca. Preferirien no pactar perquè saben que hi ha un sector d'Esquerra (bàsicament els crítics) que dictaran si el sistema de finançament és o no bo en funció del que digui Convergència. La direcció d'ERC ha comès l'error de no fer una proposta de finançament que serveixi per atansar les posicions entre socialistes i convergents i ara seran les terminals mediàtiques i els dirigents de CDC els qui serviran com a referència a algunes bases republicanes per decidir si el sistema que s'acabi pactant a Madrid és o no bo. CDC té, per tant, la clau per desestabilitzar ERC i, de passada, el tripartit. Ho saben i els tempta. L'altre gran argument dels durs de CDC és que avalar el finançament és facilitar l'esgotament de legislatura al tripartit i acceptar que l'Estatut s'està complint. ¿I què passarà quan, en dos o tres anys, es vegi que el finançament pactat respectant l'Estatut no cobreix les necessitats catalanes? Que CiU, si hi ha donat ara suport en serà correponsable per partida doble: per haver dit si a la negociació de Montilla i els seus socis i perque el nou finançament serà fruit d'aplicar fil per randa el pactat en l'Estatut que Artur Mas va negociar el 21 de gener de 2006 a la Moncloa amb José Luis Rodríguez Zapatero. En canvi, si no hi ha acord entre el govern i els convergents ells són conscients que podran entonar la cantarella de que l'Estatut era bo i garantia un millor finançament però que llàstima del govern d'en Montilla, que no haurà estat capaç de fer que s'apliqui en tots els seus preceptes. Però Quico Homs, el negociador de CiU, va fer més cas als seus socis d'Unió i als sectors amb més visió de país de Convergència i va optar per deixar de banda els consells de David Madí, que aposta per anar tirant gasolina a la falla perquè després sigui ERC qui, en forma de sortida del govern, hi tiri el misto.Homs va reunir-se amb el tripartit en una actitud positiva. Els socialistes també han cedit en alguna cosa, atès que han acceptat negociar una resolució que concreti el que diu l'Estatut i que, per tant, els obligarà en la negociació amb Solbes. Els negociadors d'una i altra banda no tenien, a principis d'aquesta setmana, cap ganes d'arribar a un acord perquè, en el fracàs de la unitat, tots hi tenien alguna cosa a guanyar des del punt de vista partidari. Ja hem dit que hi podia gunayar CiU i d'aquí la divisió interna, però el PSC aconseguia, si no hi havia unitat dels partits catalans, negociar amb molta més calma i menys pressió amb Solbes i ocupar la centralitat política en solitari, més quan ja té l'aval de la Cambra de Comerç.Esquerra era qui més s'hi jugava. Van voler donar velocitat al tren de la unitat perquè, un cop estigués en marxa, ningú se'n pogués baixar. De moment ho han aconseguit i quan dimarts, després de la roda de premsa incendiària de Castells contra CiU, semblava que el tren s'aturava Joan Puigcercós al partit i Jospe-Lluís Carod-Rovira al Govern van fer un pas endavant exigint la convocatòria d'una nova cimera per no esmorteir la unitat catalana. La locomotora ha tornat doncs a agafar velocitat. Ara veurem fins on arriba.
dissabte, 27 de setembre del 2008
La Xina ja passeja per l'espai
Esdevé, així, la tercera potència espacial
L'astronauta Zhai Zhigang ha fet el primer passeig per l'espai d'un ciutadà xinès (emissió en directe). 'Salutacions a tota la gent del meu país i del món. Si us plau, tingueu fe en mi i el meu equip, completarem aquesta missió amb èxit', ha dit des de l'espai. L'astronauta ha estat uns vint minuts fora de la nau Shenzhou VII, un gest que suposa un gran salt qualitatiu per al programa espacial de la Xina, que vol portar tripulació a la lluna abans del 2020.
Dos dels tres tripulants de la nau recuperaran instruments científics instal·lats fora de la nau i hi instal·laran un petit satèl·lit de telecomunicacions, una missió senzilla en si mateixa, però que denota un avenç tecnològic de notable abast respecte les dues anteriors missions tripulades xineses i bona part de les europees.
L'Agència Espacial Xinesa (CNSA) és la tercera, per darrere de la NASA i la de la URSS, que aconsegueix que els seus astronautes puguin passejar-se per l'espai. La CNSA ha comptat amb l'assessorament de l'agència espacial russa, que li ha prestat un dels dos vestits espacials que els astronautes faran servir. L'altre ha estat dissenyat exclusivament per científics xinesos.
La CNSA va fer el primer vol tripulat el 2003, amb la missió Shenzhou V. Dos anys després, la Shenzhou VI va portar dos astronautes a l'espai. I abans del 2011 farà tres missions més: les dues primeres sense tripulació i la tercera, amb tres astronautes, servirà per instal·lar un mòdul orbital.
Shenzhou VII 'és una altra gran proesa en l'escalada del poble xinès al cim de la ciència i la tecnologia mundials', va dir el president, Hu Juntao.
Es mor l'actor Paul Newman
| DISSABTE, 27/09/2008 - 15:30h Tenia vuitanta-tres anys i va fer més de seixanta pel·lícules |
divendres, 26 de setembre del 2008
Primer cara a cara de McCain i Obama
McCain accedeix finalment a participar-hi
D'aquí a poques hores els candidats a la presidència dels EUA, John McCain i Barack Obama, començaran el primer dels tres debats electorals previstos. El candidat republicà, John McCain, ha accedit finalment a participar-hi i ha assegurat que es presentarà a la Universitat de Mississippi, on s'ha de fer el cara a cara. McCain havia anunciat dimecres per sorpresa que suspenia la campanya per mirar de buscar solucions des de Washington a la crisi econòmica i hi incloïa la petició d'ajornar el primer cara a cara amb el rival demòcrata, per qui la suspensió no té cap sentit en un moment en què els ciutadans, justament, han de saber què pensen els candidats sobre la situació econòmica. Per això Obama havia insistit aquests darrers dies que efectivament assistiria, amb rival o sense, al debat d'avui a Oxford (Mississippi), que comença a les tres de la matinada i serà retransmès en directe per PBS i C-Span (i per 3/24 al nostre país).
Sobre el debat d'avui, en què els organitzadors han treballat durant un any, n'hi ha molta informació en grans mitjans com el diari The New York Times (amb una web especial sobre els debats presidencials i una altra sobre moltíssims aspectesde les eleccions) i la cadena CNN (amb informació dels debats, fòrum i una anàlisidels estils de McCain i Obama), i també en mitjans digitals com Politico. Molts portals i xarxes socials d'internet també s'han convidat al debat, com Twitter,YouTube i Google, que s'ha sumat a la campanya amb un mapa electoral i un curiós comparador de frases de tots dos candidats.
Agenda de debats
A més del debat d'avui, la Commission on Presidential Debates ha concertat amb els Republicans i els Demòcrates dos debats més: el 7 d'octubre, a la Universitat de Belmont a Nashville (Tennessee), i el 15 d'octubre, a la Universitat Hofstra de Nova York. El primer debat és moderat per Jim Lehrer, de The NewsHour de PBS; el segon, per Tom Brokaw, corresponsal de NBC News, i el tercer per Bob Schieffer, de CBS News i presentador de Face the Nation.
El 2 d'octubre hi ha un quart debat previst, entre els candidats a vice-presidentSarah Palin i Joe Biden, a la Washington University de Saint Louis (Missouri). No n'hi ha cap de previst amb el candidat independent a la presidència Ralph Nader, que encara el cinquè intent per arribar a la Casa Blanca.
La COPE arremete contra la patronal de colegios católicos y el Opus Dei
Acusa al Opus de "apostar por la independencia de Catalunya"
Después de que el presidente de los obispos españoles, Antonio María Rouco Valera, mandara una circular a los colegios religiosos instándoles a "facilitar" la objeción en Educación por la Ciudadanía, el locutor Jiménez Losantos ha instado a cumplir estas órdenes desde la COPE, el instrumento de propaganda del Episcopado. El locutor incluso ha atacado al Partido Popular, a la FERE y al Opus Dei porque duda de que "acaten" los deseos de Rouco.
La tertulia de La Mañana de la COPE de ayer estuvo plagada de críticas al PP por su actitud de apoyar sin excesiva convicción la objeción a Educación para la Ciudadanía. Uno de los promotores de la objeción. Álvaro Vermoet, presidente de la Unión Democrática de Estudiantes, exigió al PP que "unifiquen" doctrina sobre la cuestión y en general en materia de Educación, porque "quitando Madrid", las comunidades gobernadas por el PP "no quisieron aplicar la reforma de las Humanidades de Aguirre".
El PP: "Subo y bajo"
Losantos criticó una vez más la tibieza del PP en este asunto y se refirió a la reunión en la que los barones regionales debían unificar criterios sobre este asunto: "Cospedal huyó, Arenas se enseñoreó (…) Tú que, ¿subes o bajas? Subo y bajo, y me quedo en medio (…) ha estado [Arenas] cumbre y sima, todo a la vez".
El Opus "derruía" España ya con Franco
De ahí el locutor pasó a lamentar el "regionalismo" del PP, que tachó de un nuevo "caciquismo democrático", lo que le condujo a un salto para acusar al Opus Dei de romper España. "Empezó el Opus a derruir España al final de la dictadura y va a acabar de derruirla en la democracia", apuntó, ya que "buena parte de los que han saboteado toda la posibilidad de objeción está en los que más presumen, que lo son, de clericales, no siempre piadosos y religiosos…".
La FERE, "primer aliado del Gobierno"
Las críticas al PP y al Opus se combinaron con otras a la Federación Española de Religiosas de Enseñanza (FERE), que ha mantenido una actitud moderada en la polémica de EpC: "La FERE es el primer aliado del Gobierno, después las Administraciones del PP… (…) ya hay una parte del Opus que ya apuesta por la independencia de Cataluña, y cómo aquello es un cesaro-papismo con iglesias vacías pero subvención al patriarca ortodoxo nacionalista (…) ¿Cuánto nos dan de subvención?".
La obediencia debida a Rouco
Al final, Losantos acabó revelando el fondo de sus críticas, que no era otra que sus dudas sobre si se cumplirá la orden del arzobispo de Madrid de apoyar la objeción de conciencia: "El otro día cuando sale Rouco mandando una circular a los colegios religiosos diciendo 'ustedes van a apoyar a quien objete' (…) al día siguiente sacaron una nota diciendo que acataban lo que decía el Arzobispado, faltaría más… ¡Quiero verlo!".
Distanciamiento Papa-Opus
En los últimos días y como trasfondo de las críticas del locutor de la COPE, también se han publicado noticias del distanciamiento entre Benedicto XVI y la prelatura fundada por Escrivá de Balaguer, privilegiada por su predesor Juan Pablo II. El cardenal Rouco Varela, responsable último como presidente de los obispos de la cadena COPE, mantiene una buena relación con el actual Papa y secunda su línea ultraconservadora
Unitat o fracàs / Un pacte per la Nació, un Pacte Nacional
Hem après la lliçó del procés de l'estatut. La desunió dels partits catalans ara fa dos anys va desembocar en l'aprovació d'un estatut retallat i que ens lligava de mans per al futur, i avui en patim les conseqüències en la nova negociació de l'aplicació del finançament previst a l'Estatut, l'ambigüitat del qual permet lectures amb resultats absolutament dispars.
S'ha dit i repetit que fou la desunió, la voluntat de protagonisme, l'excessiu tacticisme i la mobilització escassa i tardana de la societat civil el que va propiciar l'escenari per un pacte de rebaixes, que va frustrar les aspiracions de bona part de la ciutadania i que va treure les ganes d'engegar un nou procés estatutari per d'aquí a molts anys.
Ara, doncs, és responsabilitat de tots no repetir els mateixos errors. En aquests dies, quan l'acord és més necessari que mai, alguns patim un cert déjà vu en veure acusacions sobre la manca de voluntat d'arribar a propostes conjuntes, i acusacions de voler-se quedar amb la "foto" –i conseqüentment, amb el capital polític que pot comportar- d'una proposta de finançament conjunta des de Catalunya vers el govern de l'estat.
Esquerra, que ha patit en carn pròpia les conseqüències de les febleses del país i pròpies durant el procés estatutari, tenim clar que la unitat és l'única forma de fer-nos valdre davant el govern de l'estat, perquè la divisió ens fa més febles i exposats a ser unes peces de joc dins la partida del govern espanyol. Per això, avui en Joan Puigcercós ha anunciat que no donarem suport, en el proper Debat de Política General al Parlament, a cap resolució que no sigui unitària. Perquè la unitat ens fa forts a Catalunya i les seves propostes. I perquè cal acabar amb la dinàmica tacticista que sovint ha prioritzat els interessos de partit als de país. I ho fem essent conscients que potser no estarem a la "foto". És igual. En un moment de crisi econòmic, la resposta que s'ha de donar des de les institucions de govern del Principat necessita la implementació d'un nou model de finançament perquè sigui efectiva. Perquè no aconseguir la unitat és un fracàs de la política catalana. I perquè aquest fracàs també serà del país. Independentisme –ara sí- amb sentit d'estat.
Ara imaginem que començo aquest escrit parlant de percentatges a l'aeroport, de milió amunt o avall del finançament, de les mancances de la llei de dependències, de la crisi a l'assistència sanitària pública, dels barracots als centres educatius, de la nova fallada a Rodalies… Segur que no acabarien ni aquest primer paràgraf. I és que, al capdavall, no és que els catalans estiguem emprenyats o perplexos, és que n'estem tips. N'estem tips no ja d'una qüestió concreta que falla i que ens complica la vida sinó tips d'un sistema de relacions polítiques, econòmiques i socials que, aquest sí, està en fallida.
Paradoxalment, el principal partit del Govern, el PSC, s'entesta a explicar-nos que una altra Espanya és possible, que un altre catalanisme és necessari mentre torna a caure en el parany més conegut i experimentat pel govern espanyol de torn, sigui quin sigui, i sigui del corlor que sigui: la dilació i l'engany. Perquè pretendre posar en dubte que els ministres del PSC al govern espanyol votin a favor dels seus pressupostos és enganyar i insultar la intel·ligència de les persones. Potser seria interessant que el sentiment que es respira i expressa el conjunt de la societat catalana obtingués una resposta sòlida, raonada i decidida dels nostres principals líders polítics. Començar a assumir i fer pedagogia sobre el fet que l'Estat espanyol, després de trenta anys de suposada democràcia, no deixa ni deixarà espai per a una concepció plurinacional de l'Estat i que un cop assumit aquest fet només queda la via sobiranista per donar resposta a les inquietuds, anhels i necessitats de la societat catalana del segle XXI. Estem d'acord que aquest és un procés que necessita unitat i coordinació entre el major nombre d'actors polítics del país, però també hem de coincidir en la necessitat que sigui liderat per les úniques dues forces polítiques que parlen amb claredat sobre l'horitzó nacional que volen per a Catalunya: un partit que es diu independentista i un altre que vol una nació lliure i sobirana tot assumint el concepte d'Estat modern. Esquerra i Convergència, doncs, han de situar en el primer lloc de les seves prioritats polítiques aconseguir una unitat i una majoria política suficient per avançar amb un full de ruta concret i datat en el necessari procés d'autodeterminació de la nació catalana. Cal que aquesta unitat d'acció es visualitzi en un treball conjunt i quotidià, sense reticències ni retrets antics, sense mentides i sense recels. I aquesta unitat d'acció no és una estratègia política o una opció que es pot triar o no. A dia d'avui esdevé l'única opció política vàlida per aquells qui desitgem per a Catalunya l'estatus de poble sobirà en el concert de les nacions d'Europa i del món. Un assoliment que, sense cap mena de dubte, garantirà el progrés i el benestar social al conjunt de la societat catalana.dijous, 25 de setembre del 2008
Juan Luis Cebrián, amb C de cinisme
La web d'El País porta avui una peça en què el conseller delegat de Prisa pica el crostó al Govern espanyol. El titular és inequívoc: "Cebrián reclama al Govern espanyol que recomposi el sistema audiovisual sense 'amiguismes'". Es tracta, evidentment, d'un dard enverinat contra l'aquiescència entre Zapatero i Roures en l'àmbit mediàtic. Però no deixa de ser cínic que sigui l'artífex del desenvolupament imperial de Prisa qui es dediqui ara a fer el ploricó. Convé recordar que Santillana ha gaudit sempre d'un suport a l'hora d'establir-se com a llibres de text de referència als centres públics. Convé recordar com es va produir l'adjudicació a Prisa de Canal + i com, anys més tard, es va permetre que es reconvertís la cadena a un model gratuït, com és Cuatro.
Convé recordar, per exemple, com la cadena Ser es va fer amb les freqüències d'Ona Catalana i com Zapatero va aprofitar un paquet de mesures urgents per a la TDT per afegir una addenda que solucionava les objeccions imposades pel CAC. Convé recordar, en fi, com Localia ha obtingut sense problemes llicències de TDT a totes i cadascuna de les Comunitats Autònomes on governa el PSOE. Sobre aquest últim punt, per exemple, Cebrián critica Esperanza Aguirre per haver atorgat llicències de TDT als 'amics', tot obviant que el criteri a les comunitats socialistes sembla el mateix, a jutjar pel color del mapa resultant. O sigui, que Cebrián no sembla estar en contra de l'amiguisme per sé, sinó en contra de l'amiguisme quan aquest beneficia els altres. Per cert, que la notícia era l'única de la web que no admetia comentaris. Prou eloqüent.
dimecres, 24 de setembre del 2008
La sentència del TC deixarà l’Estatut sense efecte
Alfons López Tena (Sagunt, 1957) és vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), president del Cercle d'Estudis Sobiranistes i conseller nacional de Convergència Democràtica de Catalunya. En l'entrevista, pronostica que la sentència del Tribunal Constitucional (TC) deixarà l'Estatut sense validesa. Així mateix, opina que la negociació del finançament acabarà en una mena d'oferta del Govern espanyol tipus "lentejas: si quieres las tomas y si no las dejas". També fa balanç de la seva etapa al CGPJ, ara que es renovaran tots els membres de l'òrgan judicial i deixarà de ser-ne vocal.
-Un estudi del Cercle d'Estudis Sobiranistes constata que dos milions de catalans volen la independència, però aquesta xifra no es reflecteix a les urnes. Per què? L'informe és una recopilació de les enquestes, fetes des del 1991, que pregunten explícitament sobre la independència de Catalunya. Però en les cites electorals els ciutadans voten per altres qüestions. No es pot vincular el nombre de partidaris de l'autodeterminació amb els resultats electorals.
-Ara es farà efectiva la renovació de tots els membres del CGPJ i vostè deixarà de ser-ne vocal. Quin balanç fa d'aquests 7 anys? Molt negatiu. És el pitjor Consell i president des de la seva creació. Ha adoptat una posició reaccionària, centralista i anticatalana, típica del Partit Popular (PP).
-El diputat de Convergència i Unió (CiU) al Parlament, Ramon Camp, el substituirà en el Consell a petició de la federació nacionalista. Què li recomana? Ens hem reunit i l'he posat al corrent. Li he dit que s'haurà de moure en un context complex perquè l'òrgan funciona amb blocs contraposats i es trobarà sol. També l'he avisat que tindrà un suport tècnic molt precari.
-Sona Margarita Robles per presidir el nou Consell. Què li sembla? Penso que no serà així perquè el president s'afegeix als vint-i-un membres i Robles ja ha estat nomenada vocal. En tot cas, seria una presidenta excel·lent. Té criteri propi i és independent.
-Creu que tardarà el TC a emetre la sentència sobre l'Estatut? Depèn de si els actuals components de la institució decideixen fer públic el veredicte abans de la renovació o un cop s'hagin integrat els nous membres. En el primer cas, el més probable es que es difongui el novembre o desembre, sinó serà el març o l'abril.
-Quin pronòstic fa de la sentència? Serà una combinació de les tesis del PP, que reclama la nul·litat de l'Estatut, i les proposicions del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), que defensa que la llei catalana només és una declaració d'intencions i que no vincula jurídicament el Govern espanyol, que pensa legislar al marge de la norma. Per tant, la resolució dictamen deixarà l'Estatut sense efecte.
-La sentència del TC sobre la proposta del lehendakari Ibarretxe de fer una consulta popular sobre la "normalització política a Euskadi", és un precedent per la llei de consultes catalana? El contrari. Els arguments d'aquest dictamen avalen que a Catalunya es pugui fer. L'alt tribunal estableix que el Govern espanyol ha d'autoritzar cada convocatòria i que cal tenir la competència estatutària en aquesta matèria i Catalunya té aquesta capacitat.
-Per què ha demanat a l'Executiu català que s'apressi a aprovar aquesta llei? L'Estatut és vigent des del 2006 i, per tant, els catalans fa dos anys que poden promoure consultes populars per via de referèndum. Però el Parlament encara no ha posat en marxa l'aprovació de la norma que reguli aquest dret. En canvi, en l'àmbit municipal, si un ciutadà vol impulsar un plebiscit pot fer-ho perquè està legislat des del 1985.
- Com creu que acabarà la negociació del finançament? En una mena d'oferta del Govern espanyol tipus 'lentejas': 'si quieres las tomas y si no las dejas'. Segur que no es compleix l'Estatut, com en la resta de matèries.
-I, de moment, com veu els partits catalans en la negociació? Esperaven que després de l'aprovació de l'Estatut, s'aplicaria la nova llei. Però estan desconcertats perquè s'han trobat que el Govern i les institucions espanyoles no tenen voluntat per complir la norma catalana.
-La societat civil s'està fent sentir prou? Les entitats cíviques han estat a l'altura, però les organitzacions empresarials i sindicals, no. Per exemple, l'acte de l'IESE per la gestió de l'aeroport del Prat ha estat obviada pel Govern espanyol i la reivindicació no ha tingut continuïtat.
El consens s'allunya, els partits s'arronsen
Hola Rafa,Politicament correcte, politicament correcta no, pero graciós si jaja. Jo la veritat es que tinc tal decepció amb la manca de sentit comú i de visió de pais de tots plegats que paso, (però menys mal que hi ha gent com el Rafa i d'altres en altres partits que no). El tema es que hem oblidat allò de la Unió fa la Força o el famos "Seny català" aquí ja no hia gent de talla, politics als que escolatar o amb qui les altres forces politiques respectin, no hem acabat sent com els altres uns cobards, interesats per guanyar vots i no per el país, i crec que es un país masa petit per caure amb aquest joc. I no nomes per guanyar vots, no, el pitjor es que de vegades l'unic que buscan es el personalisme, sortir al diari, ser mes guapo que l'altra, en fin.Que es una llàstima que continuem perden trens un rera l'altra i que de debo el futur es veu lluny i trist.
Ho dèiem en aquesta mateixa columna la setmana passada. Els fonaments del consens català de cara a les negociacions del finançament està tremolant. De fet, penja d'un fil, el de l'amistat entre el cap de l'oposició, Artur Mas, i el conseller d'Economia, Antoni Castells. Sense el respecte mutu entre Mas i Castells ja faria una setmana que s'haurien trencat les negociacions entre CiU i PSC. Es tracta d'un refredament de les relacions lògic ateses les últimes negociacions entre el mateix Montilla i Zapatero. Convergència entén que Montilla com a president ha de ser qui lideri les negociacions per al finançament. A canvi, però Artur Mas demana que es pacti una quantitat mínima a partir de la qual es donarà per bona la negociació. De fet, el mateix Mas ha reconegut que no cal que aquesta quantitat, que haurien de signar els tres partits de govern i CiU, es faci pública fins que acabin les negociacions. La idea de Mas no és dolenta, perquè pactar una xifra, tot i que sempre es poden acabar maquillant els resultats, serviria per fiscalitzar la negociació. Així tothom sabria si els nostres negociadors han aconseguit el seu objectiu. El problema rau, però, en què la xifra que aspira a aconseguir CiU i la que el PSC creu que el PSOE finalment oferirà estan molt lluny i, per tant, el consens és a hores d'ara una quimera. Sembla, doncs, que el somni d'una negociació conjunta del tripartit i CiU amb el govern central s'esfuma. Fins i tot la Cambra ha rebaixat la xifra que pretenia que s'aconseguís no se sap ben bé per quin tipus de pressions. La realitat ens indica que com més lluny anem del consens aconseguit pels partits el 9 d'agost més baixa la xifra que es reclama a Madrid. Ja gairebé ningú recorda que els 5.200 milions anuals en què Convergència va situar el llistó no eren pas mal vistos pel govern. De fet la xifra donada pel departament d'Economia era molt semblant als 3.800 milions en què la Cambra de Comerç situava inicialment l'objectiu. Però les rebaixes han arribat i ara sembla que tan la Cambra com el PSC ja es conformarien amb uns tristos 1.800 al·legant que la crisi econòmica farà que l'Estat tingui menys recursos. És a dir, cal tornar a perdonar la vida a Madrid. Com en els darrers 30 anys els polítics catalans s'estan arronsant a l'hora de la veritat.
El parlament europeu vota avui el 'Telecoms Package'
S'obre el procés de reforma de la legislació sobre telecomunicacions
El Parlament Europeu votarà avui (vegeu-ho en directe per internet) el'Telecoms Package', un paquet d'esmenes per tal de reformar la legislació sobre telecomunicacions de la Unió. Es tracta d'una reforma molt completa que afecta des de la telefonia mòbil a internet o fins i tot la televisió digital terrestre. Internet ofereix un vídeo amb entrevistes amb els eurodiputats Ignasi Guardans i David Hammerstein sobre alguns dels aspectes més polèmics de la reforma.
Encara que no és el tràmit definitiu per tal d'aprovar la reforma legislativa, la votació d'avui sí que defineix força l'aspecte definitiu que tindrà. Segons els ponents que han preparat els tres informes principals que es voten avui, Catherine Trautmann, Pilar del Castillo i Malcolm Harbour, es tracta d'una reforma per millorar la competència, reforçar la transparència de les condicions de contracte i protegir les dades personals dels consumidors i usuaris.
La protecció de la propietat intel·lectual, un aspecte polèmic
Un dels punts que ha dut més debat a internet però, és el que fa referència a la protecció de la propietat intel·lectual. Molts internautes asseguren que algunes de les esmenes presentades deixen les portes obertes a un sistema legal com el francès, on els proveïdors d'internet poden tallar la connexió als usuaris que intercanviïn arxius amb copyright il·legalment. Al vídeo de VilaWeb TV, Ignasi Guardans, eurodiputat per Convergència i Unió, defensa que la reforma no va en aquesta direcció tot i que sí que obre les portes a noves mesures de protecció de la propietat intel·lectual. En canvi, David Hammerstein, eurodiputat de Els Verds del País Valencià, creu que la legislació obre les portes a la invasió de la intimitat dels internautes i defensa que això no hauria de passar sense l'autorització d'un jutge, tal i com es fa amb el correu postal.
Les esmenes polèmiques són, sobretot, tres esmenes de Malcolm Harbour i dues de Syed Kamall que no parlen directament de sistemes de filtratge o de control d'internet, encara que sí que ho fan de cooperació entre els proveïdors d'inernet i els propietaris de continguts, sense especificar com ha de ser aquesta cooperació. A més, segons els informes de diversos grups d'internautes preucupats per aquest aspecte, la reforma legal, encara que no ho faci directament, sí que obre les portes al filtratge de dades intercanviades a la xarxa. Això sí, caldrà veure com s'ho fa cada estat per adaptar tota aquesta legislació.
Més drets per als usuaris
Sigui com sigui, l'informe Harbour també inclou aspectes positius per als usuaris, exigeix un sistema d'informació clar per als qui contractin serveis d'internet o telefonia, estableix que els consumidors puguin canviar d'operadora d'internet o telefonia en un sol dia i conservant el número de telèfon i limita els contractes a un màxim de dos anys, entre més mesures. També instaura mesures més estrictes per a la protecció de dades personals i preveu que calgui avisar els usuaris en cas d'una pèrdua de dades que els pugui afectar negativament.
Regulació del mercat
El 'Telecoms Package' però, és força complex i encara va més enllà, introdueix una sèrie de normes per tal de regular millor el mercat de telecomunicacions europeu, amb mesures com la creació d'un òrgan de coordinació entre les entitats que regulen el sector a cada estat (BERT). En aquest aspecte hi ha hagut certa polèmica, perquè la Comissió Europea proposava crear un regulador europeu (EECMA) que tingués competències per sobre de tots els reguladors estatals de la Unió. La proposta del Parlament, en canvi, és de que els òrgans de regulació estatals es coordinin entre si i que la Comissió Europea només pugui intervenir en la regulació d'un estat en concret quan aquest organisme ho consideri oportú.
Un altre dels aspectes que es regula en el paquet d'esmenes és el de l'espectre radioelèctric, que s'estandaritza per tota la Unió però alhora es fa flexible, de manera que es puguin aprofitar les bandes de freqüència que quedin lliures per tal d'oferir nous serveis. Tot plegat garanteix que, un mateix mòbil, televisor, ràdio... es pugui fer servir a qualsevol estat membre sense problemes de compatibilitat.
dimarts, 23 de setembre del 2008
1.794 milions i tothom a acotxar el cap?
El front comú català, el dèficit fiscal, el forat sanitari, les infraestructures deficitàries… Tot plegat, un tip de riure per als amics "progres" de l'Espanya plural, que ja van recordar als partits catalans que reivindiquen un millor tracte fiscal i financer que val més que acceptin de bon grat les engrunes que els puguin donar, perquè si no, se les menjaran igualment per la via constitucional. Les aspiracions dels partits catalans en matèria de finançament passen per una xifra que se situaria entre els 3.500 milions d'euros que demanaria el departament d'Economia d'acord amb l'Estatut, i els 4.200 que reclamaria CiU.
Però la proposta que està fent el ministre Pedro Solbes és gairebé la meitat del que reclama el conseller Antoni Castells. En les converses que ha mantingut el ministre espanyol amb els grups parlamentaris catalans que rondarien els 1.794 milions d'euros, l'equivalent a l'1% del PIB. De complir-se aquesta xifra, significaria que el govern espanyol augmentarà el finançament del conjunt d'autonomies només en 11.215 milions d'euros, si es té compte el PIB del 2008. Una xifra que amb prou feines supera la meitat dels 20.453 milions –el 9,2% dels recursos públics- que reclamava el departament d'Economia en un estudi intern,
Amb aquestes xifres a la mà, es pot dir que el ministre Solbes aplicaria correctament el repartiment dels diners disponibles per a autonomies, ja que en funció del criteri de població, a Catalunya li correspondria un 16% dels recursos públics que pretén donar Solbes, aquests 11.215 milions d'euros. Però Pedro Solbes és un home intel·ligent i preparat, i no ho posarà fàcil per a les queixes. Trobarà la manera de vendre fum sense que les protestes que puguin arribar de CiU, ERC o ICV distorsionin la seva voluntat.
Però fins a quin punt podria el govern català acceptar una xifra insultant com aquesta, en un moment en què la crisi econòmica ja està passant factura als comptes públics de la Generalitat? Els ingressos provinents de l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats han caigut en picat.
Fins al mes de juliol, la Generalitat va recaptar, a través del tram estatal que li correspon, 1.152,1 milions d'euros, quan la previsió de recaptació d'aquest impost en data 31 de desembre del 2008 és de 3.830,7 milions d'euros. Aquesta xifra prevista representa el 17,1% dels ingressos pressupostats per a enguany provinents del model de finançament actual. Així, la recaptació final es podria situar en els 1.721 milions d'euros, és a dir, un 47,2% menys que el 2007.
De complir-se aquesta previsió, la Generalitat haurà deixat d'ingressar 2.110 milions d'euros només per aquest impost. Si bé durant el període 2000-2006 es va produir un increment exagerat de la recaptació per aquest impost i la Generalitat va destinar els ingressos a despesa corrent en comptes de dirigir-los a inversió, ara l'executiu podria tenir un problema greu de liquiditat i de col·lapse d'alguns projectes iniciats en aquest cicle expansiu si el nou model de finançament no aporta una millora considerable. Facin números i veuran que és impossible que Catalunya se'n surti.
Es presenta el primer mòbil amb Android, el sistema operatiu de Google
DIMARTS, 23/09/2008 - 17:30h L'ha fet el fabricant HTC però el comercialitza T-Mobile |
Ja s'ha presentat G1, el primer mòbil amb el sistema operatiu de Google,Android. Es tracta d'un aparell fet per HTC que comercialitzarà T-Mobile i que vol fer la competència a l'iPhone d'Apple. Té una pantalla tàctil desplegable que també inclou un teclat complet i moltes de les conegudes aplicacions de Google. Una de les caraterístiques més innovadores és la capacitat de fer més d'una tasca alhora, que fins ara no tenia cap altre mòbil. El nou telèfon amb el sistema operatiu obert de Google arribarà a les botigues dels EUA i el Regne Unit el mes que ve mentre que a la resta d'Europa no ho farà fins l'any vinent. Es tracta d'un dispositiu amb connexió wi-fi i 3G, tot i que no s'hi podrà fer servir Skype. També té una càmera de tres megapíxels, és preparat per reproduir i enregistrar vídeos de YouTube, inclou un navegador d'internet basat en el Chrome i aplicacions de Google com el GMail, el Google Earth, Street View, entre més. Tal i com passa amb l'iPhone, els usuaris del telèfon podran descarregar programes per al telèfon a la web d'Android Market.
El telèfon, a més també té la capacitat de reproduir música en diversos formats, com l'MP3 però també l'AAC i el WMA, tot i que no accepta música amb limitacions DRM, com la majoria que es pot comprar via iTunes.
Topades al final d'una manifestació de bombers a Barcelona
DIMARTS, 23/09/2008 - 14:28h Els bombers han llençat gas taronja i els anti-avalots han carregat
La manifestació de bombers de Barcelona ha acabat amb topades entre ells i els membres de la brigada d'anti-avalots de la Guàrdia Urbana a la plaça Sant Jaume. Els bombers havien convocat la manifestació per a reclamar millores salarials i laborals i, en un principi, havia de tenir el suport d'un col·lectiu de guàrdies urbans. Tanmateix, els guàrdies han arribat tard i els dos grups s'han separat, de manera que els bombers han arribat a la plaça Sant Jaume.
Poc després, els bombers han començat a llençar gas taronja i les unitats anti-avalots han carregat contra ells.
Els dos col·lectius s'han manifestat per reclamar millores en el conveni que negocien amb l'Ajuntament des de fa mig any i que és comú amb la Guàrdia Urbana. En concret, els bombers de Barcelona reclamen les mateixes condicions que els de la Generalitat, cosa que, segons el portaveu Joaquim Galindo, significa millores salarials, en els vehicles i les instal·lacions i també més personal.
Els bombers de Barcelona i Guàrdia Urbana continuaran amb mobilitzacions cada quinze dies si no s'arriba a cap acord perquè volen que el conveni se signi abans que acabi l'any.
DIMARTS, 23/09/2008 - 14:28h Els bombers han llençat gas taronja i els anti-avalots han carregat |
La manifestació de bombers de Barcelona ha acabat amb topades entre ells i els membres de la brigada d'anti-avalots de la Guàrdia Urbana a la plaça Sant Jaume. Els bombers havien convocat la manifestació per a reclamar millores salarials i laborals i, en un principi, havia de tenir el suport d'un col·lectiu de guàrdies urbans. Tanmateix, els guàrdies han arribat tard i els dos grups s'han separat, de manera que els bombers han arribat a la plaça Sant Jaume. Poc després, els bombers han començat a llençar gas taronja i les unitats anti-avalots han carregat contra ells. |
L’entorn del Camp Nou, un projecte nacional
L'Ajuntament de Barcelona va presentar la setmana passada una contraproposta al pla de remodelació de l'entorn del Camp Nou, basat en la requalificació dels terrenys del Miniestadi, que redueix les expectatives immobiliàries amb les quals el FC Barcelona pretenia finançar la reforma del seu estadi. Segons el regidor d'urbanisme i quart tinent d'alcalde, Ramon García-Bragado, el projecte que el Barça va presentar el passat juny no és acceptable pels interessos de la ciutat. Els principals entrebancs es produeixen, segons García-Bragado, a les superfícies de zones verdes i equipaments, així com al coeficient d'edificabilitat que s'atorgaria a la zona requalificada. Així, mentre que el FC Barcelona esperava construir uns 2.000 habitatges, l'ajuntament redueix la xifra a 1.625.
La proposta final del consistori, que serà presentada als veïns el proper 30 de setembre durant la reunió de seguiment del projecte, contempla 80.000 m2 d'habitatge lliure, 50.000 m2 d'habitatge protegit, 15.000 m2 d'hotels i serveis, 36.413 m2 de zona verda i 7.464 m2 d'equipaments socials. Amb tot, García-Bragado va recalcar que el no es tractava "d'una proposta tancada ni definitiva", sinó d'elements "bàsics i estructurals" que han de servir per obrir el debat amb el club, els grups de l'oposició i les associacions veïnals. Unes associacions veïnals que, val la pena dir-ho, han reaccionat amb indignació en assabentar-se de l'existència d'un principi d'acord entre l'equip d'Hereu i el Futbol Club Barcelona sobre la requalificació dels terrenys del club blaugrana.
Les associacions de veïns de Les Corts han explicat reiteradament que estan a favor de la remodelació del Camp Nou, a mans de l'equip de l'arquitecte Norman Foster, però rebutgen que es vinculi el projecte de l'estadi amb la requalificació del sòl residencial dels terrenys del Miniestadi, una operació que consideren un "pelotazo" urbanístic i per la qual cosa demanen al club que busqui una altra font de finançament per abordar la reforma.
En una entrevista publicada ahir al diari Avui, Laporta deixava clar que la seva proposta de remodelació urbanística era més ambiciosa i ho argumentava dient que "era la nostra obligació". I sobre la resposta municipal afegia que "l'estem estudiant amb voluntat d'entendre les modificacions i que tiri endavant. Pensem que el Barça és una gran oportunitat per a l'evolució de la ciutat". Caldrà veure doncs si el procés de negociació del pla actual pot fer casar les necessitats econòmiques del club, que pretén finançar la remodelació del Nou Camp a cost zero, amb les necessitats municipals i veïnals d'una trama urbana eficient, serveis, equipaments públics i zona verda per al barri.
Club, Ajuntament i veïns han de ser conscients, a més, que aquest projecte, pel fet de portar l'etiqueta del Barça, adquireix una dimensió nacional i tindrà una evident projecció internacional. Aquest exigeix, doncs, encara més un grau de modernitat, innovació i adaptabilitat al segle XXI com el que es mereix el Club, la ciutat i Catalunya.
dissabte, 20 de setembre del 2008
Els Catalans Dragons encaren el segon partit dels 'play-offs' de la Super League
| DISSABTE, 20/09/2008 - 06:00h Els Catalans Dragons encaren el segon partit dels 'play-offs' de la Super LeagueL'equip perpinyanès van guanyar clarament el primer matx la setmana passada contra Warrington |
Els Catalans Dragons de Perpinyà van començar amb molt bon peu lasetmana passada (46 a 8 amb Warrington) la fase final de la Super League, la principal competició de rugbi a XIII europea. Avui juguen a Perpinyà (19.00) el segon partit dels 'play-offs' contra Wigan, amb qui els Catalans ja van coincidir (i superar) l'any passat a les semifinals de la Copa d'Anglaterra. L'estadi Gilbert Brutus serà ple de gom a gom per veure si l'equip de Perpinyà, amb sols tres temporades a la Super League, és capaç d'arribar a quarts de final.
Gràcies a una magnífica temporada, en què s'han encadenat fins a set victòries seguides, el conjunt del tècnic australià Mick Potter conserva així l'etiqueta d'equip revelació guanyada ara fa un any, quan els Catalans van disputar la final de la Copa d'Anglaterra a Wembley.
Si l'any passat els Catalans Dragons van arribar a la final de la Copa, enguany la progressió de l'equip a la Super League ha estat notable, i ha acabat la fase regular en tercera posició. Això li ha permès, per primera vegada, entrar als 'play offs' disputats pels primers sis equips classificats a la lliga.
Els Catalans Dragons de Perpinyà van començar amb molt bon peu lasetmana passada (46 a 8 amb Warrington) la fase final de la Super League, la principal competició de rugbi a XIII europea. Avui juguen a Perpinyà (19.00) el segon partit dels 'play-offs' contra Wigan, amb qui els Catalans ja van coincidir (i superar) l'any passat a les semifinals de la Copa d'Anglaterra. L'estadi Gilbert Brutus serà ple de gom a gom per veure si l'equip de Perpinyà, amb sols tres temporades a la Super League, és capaç d'arribar a quarts de final.
Gràcies a una magnífica temporada, en què s'han encadenat fins a set victòries seguides, el conjunt del tècnic australià Mick Potter conserva així l'etiqueta d'equip revelació guanyada ara fa un any, quan els Catalans van disputar la final de la Copa d'Anglaterra a Wembley.
Si l'any passat els Catalans Dragons van arribar a la final de la Copa, enguany la progressió de l'equip a la Super League ha estat notable, i ha acabat la fase regular en tercera posició. Això li ha permès, per primera vegada, entrar als 'play offs' disputats pels primers sis equips classificats a la lliga.
Bush presenta el pla que ha de salvar les finances nord-americanes
Bush presenta el pla que ha de salvar les finances nord-americanes
El govern preveu invertir fins a 800 mil milions de dòlars, en una operació inèdita · Barclays comprarà Lehman Brothers
El president George Bush ha comparegut per explicar el pla amb què el govern preveu salvar el sector financer del país, que viu una de les crisis més greus de la història. El president ha dit que l'economia nord-americana havia de fer front a un desafiament 'sense precedents' i que calia un pla de xoc per tallar d'arrel el sisme financer que amenaçava el país amb una recessió. El departament del Tresor invertirà fins a 800 mil milions de dòlars en comprar el deute dels bancs.
Una agència governamental es farà càrrec del deute dels bancs vinculat a les hipoteques d'alt risc, que han estat les principals culpables de la crisi. Mancats de liquiditat, els bancs han restrigit el crèdit de manera molt important, cosa que causa un retrocés econòmic.
La legislació per portar a la pràctica aquestes mesures s'aprovarà tan aviat com sigui possible, segons el secretari del Tresor Henry Paulson. Fins a la compareixença d'avui de Bush, Paulson ha estat qui ha donat la cara a l'administració nord-americana per donar explicacions sobre la crisi.
A més l'estat investirà diners al mercat hipotecari a través de les companyies Fannie Mae i Freddie Mac, ara nacionalitzades, amb l'objectiu d'animar el mercat de l'habitatge, ara estancat.
El departament del Tresor també ha prohibit l'activitat especulativa ('short-selling') per guanyar diners.
Wall Street ha aplaudit l'anunci i ha tancat la jornada amb una pujada del 3,35%, mentre el dia abans havia tancat amb un descens de més del 4%.
Ahir, les borses de tot el món també van reaccionar amb eufòria al pla anunciat per les autoritats dels Estats Units.
Barclays serà el propietari de Lehman Brothers
Un jutge del tribunal de fallida nord-americà ha autoritzat l'acord pel qual el banc britànic Barclays, el quart del país en valor, comprarà Lehman Brothers, el quart banc d'inversió dels Estats Units que va fer fallida a principis de setmana. La xifra de compra ronda els 1.350 milions de dòlars (936 milions d'euros). Amb l'operació es garanteix els llocs de treball dels 9.000 treballadors que el banc té als Estats Units.
Els enemics del front català pel finançament
El finançament segueix en punt mort. En poc menys de dues setmanes el vicepresident segon del govern espanyol, Pedro Solbes, presentarà els pressupostos i es celebrarà el debat de política general al Parlament. Difícilment el projecte de comptes públics per a 2009, redactats en un context de forta recessió econòmica, inclouran un nou model de finançament que passaria per reduir la capacitat financera de l'Estat, una estructura absolutament sobredimensionada. Però també difícilment els partits catalans arribaran al debat del Parlament amb alguna mena d'acord.
Tancar un pacte de país que blindi el front català és el desig prioritari del conseller Castells i d'Esquerra Republicana. Els dos saben que si hi ha una entesa el PSC haurà de pujar el llistó de la seva exigència amb el PSOE, i CiU dificilment podrà estar temptada d'anar per lliure, tal i com va fer amb un Estatut del que ara es va distanciant a la vista de la inoperància del text.
Però sectors del PSC que no volen cap compromís que els deixi en una mala posició si el PSOE no estova la seva actitud prefereixen que no hi hagi acord català i que, senzillament, es faci confiança al govern per pilotar la negociació amb Solbes. És la mateixa voluntat que expressen alguns sectors de CDC, en aquest cas encapçalats per David Madí. Amb una insòlita estretor de mires aquests prefereixen que no hi hagi cap mena de pacte per, d'aquesta manera, tenir arguments desestabilitzadors. S'estimen més, doncs, tenir munició contra el tripartit que no pas un bon acord i es beneficien, també, dels temors del president Montilla a tenir una ambició "excessiva" que pugui rebre un no rotund a la capital espanyola.
Altres sectors de la pròpia CDC i d'Unió prefereixen, però, unitat per poder aconseguir un bon acord. En tot cas, la federació nacionalista encara no ha tornat resposta al conseller Castells sobre la seva darrera oferta i segueix parapetada en una proposta que li va fer arribar a l'agost i que passa per un sistema de finançament que vagi més enllà del contemplat a l'Estatut.
I mentre a Madrid hi ha una gran confusió i Pedro Solbes juga a fet i a amagar. Entre reunions que no se sap si s'han celebrat el govern espanyol intenta minar la unitat dels partits catalans, conscient com és que aquest no és el millor escenari per garantir l'èxit dels seus interesos, que passen per un model de finançament que no canvïi massa les coses. Solbes diu que posa el comptador a zero amb les comunitats autònomes però encara no se li ha sentit un compromís garantint que no imposarà de forma unilateral un pacte si no hi ha acord. La possibilitat de deixar en blanc el capítol de finançament als pressupostos i d'aquesta forma exigir un vot de confiança (amb la implicació del PSC) podria facilitar-li l'aprovació dels comptes amb algun grup català.
