Arguments econòmics per a la independència.

Barcelona - Dimarts, 31 de març de 2009

Quan les negociacions per al nou model de finançament s'enterboleixen encara més i la nostra economia perd pistonada després d'anys d'espoli fiscal -el 10% del PIB es queda a Madrid-, i la perspectiva de millora és nul·la, és interessant posar de relleu algun aspecte positiu, que com a mínim, aixequi algunes morals. El catedràtic d'Economia de la UB i la UAB, Jacint Ros Hombravella, publica per Sant Jordi un llibre amb una tesi clara: l'economia catalana se'n sortiria perfectament sense Espanya. És més, les coses li anirien millor. Més val sols... La viabilitat econòmica de la independència de Catalunya (Dèria editors, 2009) és un argumentari rigorós sobre les potencialitats de l'economia del país.

El seu autor reflexiona sobre el fet que molts ciutadans se sumessin a la voluntat d'independència apel·lant a la butxaca:"el catalanisme identitari està molt bé, però ens hem de preguntar si també en sortiríem ben parats des del punt de vista del nostre benestar. I la resposta és, clarament, sí". 

Ros Hombravella fa anys que estudia si l'estructura econòmica del país seria prou sòlida per volar pel seu compte, però no ha estat fins ara que ha posat per escrit les seves conclusions. I ho ha fet perquè davant la negociació del finançament, que preveu "desastrosa", creu que ja no hi ha lloc per a la pedagogia amb Espanya, i que cal anar per feina. Així, sosté que "Catalunya ja estaria preparada per iniciar ara un procés d'independència, que s'hauria de materialitzar en un termini de cinc anys, el 2014". I si Catalunya fos sobirana, amb l'Estat espanyol es mantindrien les relacions comercials privades com amb qualsevol altre país de la UE. Ros Hombravella adverteix que Espanya "probablement boicotejaria les empreses catalanes i els seus productes", però té clar que el sistema econòmic del país tiraria endavant sense cap problema perquè tindria fàcil incrementar les exportacions a d'altres països de tot el món, i mantindria igualment una forta demanda interna que ja té.

Desapareixeria l'espoli fiscal, es faria una política financera pròpia adaptada a les necessitats del país, es potenciaria el desenvolupament de les empreses autòctones, es trencaria amb la dependència de la política econòmica dels governs de Madrid en l'àmbit laboral, industrial, fiscal o d'immigració, entre d'altres, i ens estalviaríem "altres sangoneres" a favor de l'Estat espanyol, com l'aportació del superàvit de l'aeroport del Prat a la caixa única d'AENA.

Ros Hombravella presentarà 'Més val sols... La viabilitat econòmica de la independència de Catalunya' el proper 21 d'abril, acompanyat per l'expresident del Parlament i d'ERC Heribert Barrera, i amb pròleg de Josep-Lluís Carod-Rovira.

Losantos, aquest any sí

Barcelona - Dimecres, 25 de març de 2009

Massa vegades s'ha volgut anunciar la marxa de Losantos al capdavant del programa matinal de la COPE, però el locutor estrella de l'emissora dels bisbes ha aconseguit tradicionalment salvar el seu contracte 'in extremis'. Enguany, però, realment, la remuntada sembla impossible, ja que cada vegada són més les veus dins de l'emissora, i també a la conferència episcopal, que advoquen per una marxa del polèmic radiofonista.

L'últim símptoma va tenir lloc fa uns dies, en una votació celebrada entre els directors regionals de les emissores de la COPE. Tot i que no tenia cap significat vinculant, la consulta va tenir tota la sumptuositat d'un referèndum. I el resultat, per bé que ajustat, assenyalava la porta de sortida com a camí més idoni per a Federico Jiménez Losantos.

A partir d'aquí, la consulta ha animat el sector crític amb Losantos, encapçalat pel responsable de les emissores andaluses de la COPE, Joaquín López Sáez. En concret, han demanat al Consell d'Administració que se sotmeti a votació el nom del nou responsable del programa "La mañana", que a hores d'ara dirigeix el multiquerellat Losantos. Els noms millor situats, tanmateix, indiquen una clara continuïtat en la línia cavernícola i espanyolista de l'emissora: Cristina López Schlichting (locutora), Nacho Villa (cap d'informatius) i Adolfo Arjona (director de Cope a Màlaga). La idea és que el programa es divideixi en dos, de manera que la franja matinal només duri fins les deu.

Una altra peça clau és Alfonso Coronel de Palma, designat fa dos anys president executiu de l'emissora dels bisbes i que ha modulat els diferents sectors, però que se'l considera procliu a generar un canvi, incòmode pel poder de Losantos i per com l'utilitza per als seus interessos particulars. I ja se sap que, en una emissora episcopal, saltar-se el vot d'obediència pot ser pecat mortal.

L’escàndol dels canals de TDT del Grup Godó

Barcelona - Dilluns, 16 de març de 2009

En uns moments de crisi en els mitjans de comunicació, cal reconèixer que és difícil posar en dubte un dels grans grups de comunicació catalans. Per aquest motiu, he deixat passar uns mesos abans de denunciar la situació del múltiplex de TDT que CiU va regalar al Grup Godó a canvi, suposadament, del suport total a aquest partit a les eleccions nacionals.

Ningú entén ja que ni el govern de la Generalitat ni el CAC hagin intervingut amb fermesa per tal de fer complir, simplement, la llei al Grup Godó. La situació actual d'aquest múltiplex és la següent: el seu primer canal, anomenat T8, segueix sent un bunyol, amb una programació de molt baixa qualitat tècnica, cultural i televisiva, i amb un incompliment pel que fa a la normalització lingüística, ja que la immensa majoria de sèries i pel·lícules són en llengua castellana.

La segona cadena, 105 TV, no és més que un canal de videoclips; i la tercera, es va cedir fa unes setmanes -no se sap si jurídicament era possible- al Fútbol Club Barcelona per Barça TV que, per ara, és una successió enllaunada de partits i programes televisius d'aquesta entitat esportiva, tot i que el nomenament com a director de l'excel·lent Vicens Sanchís és un pas positiu. Pel que fa al quart canal, se segueixen repetint cintes gravades des de fa mesos i mesos, i l'acord amb Filmax per tal de fer una cadena amb pel·lícules les 24 hores del dia està congelat. El temor és, però, que si es compleixen les promeses de fer un canal de cinema, els films que ofereixi siguin, quasi bé en la seva totalitat, en castellà.

El Grup Godó, doncs, està incomplint la concessió de la TDT, i està ajudant amb els seus canals a castellanitzar el país, reforçant l'oferta televisiva en aquesta llengua, que ja és de per si molt superior. De fet, aquest múltiplex es va posar en marxa per tal d'equilibrar al Principat la televisió en la nostra llengua, i així es va vendre des de CiU i des del govern de la Generalitat. Cal recordar que hi havia diverses empreses periodístiques catalanes i entitats de la societat civil que havien demanat participar en aquest múltiplex, però no se'ls el va concedir amb l'argument que per tirar endavant això es necessitava un grup potent com el Godó.

Han passat suficients anys per veure que l'incompliment d'aquest grup de comunicació requereix una intervenció legal per tal de deixar en suspens la concessió a aquest grup i obrir un nou concurs, o bé per obligar-los, simplement, a complir el plec de condicions que es van establir.

Catalunya necessita no només una televisió pública potent com la de la CCMA, sinó que també és de vital importància que un grup de comunicació privat actuï amb la nostra llengua i amb continguts nacionals. I això sembla que des de Godó s'ha demostrat reiteradament impossible.

Quina autoritat tindrà el govern de la Generalitat i el CAC si no actua en el cas de Godó, i sí que ho fa en grups minoritaris del país, que amb pocs mitjans intenten fer una televisió arrelada i en la nostra llengua?

El PSOE té l'oportunitat de desfer els errors a l'aeroport del Prat

Barcelona - Dimarts, 10 de març de 2009

El 22 de març es compliran dos anys de la reivindicació que va aplegar la societat civil, el món acadèmic i bona part de la classe política entorn el futur de l'aeroport del Prat. En el macroacte a l'IESE es va demanar a l'Estat, que controla l'ens gestor de les infraestructures aeroportuàries AENA, que descentralitzés la gestió dels aeroports perquè aquests puguin créixer i competir amb la resta del món. Aquesta és una condició imprescindible perquè l'aeroport català pugui emprendre el vol cap a Europa i convertir-se en un 'hub' interncontinental fent una política comercial pròpia.

La resposta del PSOE no es va fer esperar, una riota de la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega, i un any i mig després, l'agost del 2008, un projecte per canviar l'estructura d'AENA que proposa atorgar als governs autonòmics de Catalunya i Madrid un 19% de la representació, que no permet ser decisius en absolutament res. 

El debat sobre la gestió dels aeroports havia quedat enterrat davant l'emergència d'altres qüestions, com el desplegament de l'Estatut i la reforma de la Lofca -que no pas un canvi de model de finançament-, però ara l'executiu de Zapatero es troba amb una gran oportunitat per fer un gest que demostri que no vol enfonsar el Prat perquè Barajas regni per sempre més. Una oportunitat per demostrar que allò que Zapatero venia el 2004 en plena campanya electoral, el federalisme, pot existir encara que sigui per gestionar un aeroport. Es tractaria només de deixar anar una mica la corda que AENA va posar al coll del Prat des de fa molts anys. 

Divendres coneixíem la intenció de la companyia de baix cost irlandesa Ryanair d'instal·lar una base operativa a la capital catalana. Ha estat una de les poques companyies que no ha patit una davallada dels beneficis, i ha registrat un 7% d'increment respecte al 2008, i a Barcelona transporta 5,6 milions de passatgers a Girona i Reus, la companyia líder al país.

La direcció de la companyia ha explicat que està negociant les condicions econòmiques d'aquesta operació amb AENA, però li exigeix tenir unes condicions adients per competir a Europa. Si el gestor d'infraestructures li dóna una solució competitiva per a El Prat i uns serveis adients, Ryanair operarà a Barcelona. La companyia irlandesa no demana res estrambòtic, només que se li ofereixin les condicions que podria trobar en qualsevol aeroport europeu, fins i tot secundari, perquè tots estan gestionats de forma individual, a través del sector privat o de partenariats público-privats. A Europa es competeix, i a l'Estat espanyol s'impedeix la competència amb l'excusa de la caixa única solidària entre tots els aeroports. Doncs bé, ara el PSOE té una magnífica oportunitat. Si li posa el camí fàcil a Ryanair haurà fet un pas endavant. Si, com ens temem, li barra el pas, confirmarà que el  "talante" enverinat és ben viu.  

Nota de Premsa. Eixample.

4 Març 2009

CiU reclama un augment de la despesa pública per fer front a la crisi al Districte de l'Eixample

L'Eixample és un dels Districtes amb menys inversió per habitant

Barcelona.- El grup municipal de Convergència i Unió (CiU) va denunciar al Consell Plenari de l'Eixample del passat 3 de març que aquest districte és un dels que rep menys inversió pública per habitant. És per això, que la portaveu de CiU a l'Eixample, Teresa Pitarch, va preguntar a la regidora, Assumpta Escarp (PSC), els motius pels quals el districte, tot i ser el més poblat de Barcelona, està a la cua en despesa pública municipal.

Així doncs, CiU va apostar perquè les inversions previstes en el pla anticrisi aprovat pel govern central siguin distribuïdes en funció dels dèficits que té cada barri, de tal manera que, zones com l'Eixample puguin corregir les mancances històriques en equipaments i serveis socials. Segons les dades presentades pels nacionalistes, l'Eixample és el tercer districte per la cua pel que fa a inversions municipals, situades en 104 euros per habitant, mentre que a Ciutat Vella superen els 265 i a Sant Andreu els 170 euros.

A més, Pitarch va reclamar a l'equip de govern (format en minoria per PSC i IC-V) que "canviï l'ordre de prioritats polítiques del districte per tal de donar resposta als efectes de la crisi". I és que segons la federació nacionalista, cal posar l'èmfasi de les inversions anticrisi en "reforçar els serveis socials públics i les entitats privades que treballen per mantenir l'Estat del Benestar al Districte".

 

Obres AVE

 

Al mateix Consell Plenari també es va aprovar una proposta d'acord, presentada per CiU i recolzada per ERC i PP, on s'instava al govern municipal a dissenyar i consensuar amb els veïns i comerciants un pla per minimitzar les afectacions que tindrà a l'Eixample les obres del túnel del tren d'Alta Velocitat. El conseller municipal de CiU, David Abelló, va demanar al govern del Districte "que escolti el les demandes dels ciutadans i que no faci discursos buits tal com ja ens té habituats l'Ajuntament". 

El Periódico i La Vanguardia, pati de col·legi

Barcelona - Dijous, 5 de març de 2009

La rivalitat entre El Periódico i La Vanguardia ha viscut aquesta setmana un nou capítol que demostra el nerviosisme de les grans capçaleres davant un canvi històric del sistema comunicatiu que no totes saben entomar. Obria foc La Vanguardia. L'endemà que es fessin públiques les dades del Baròmetre, en què se certifica el lideratge en nombre de lectors d'El Periódico per sobre del diari del grup Godó, publicaven una extensa notícia en la qual defensaven el lideratge de la seva capçalera pel que fa a la venda d'exemplars. A banda del boicot que fa el diari dirigit per José Antich al Baròmetre, tot i la seva innegable qualitat tècnica, el que més sobtava de la peça eren els dards enverinats que es llençaven al rival, tot recordant la seva precària situació econòmica.

El Periódico responia dimarts amb dues pàgines. Una, d'informació, on s'interpretaven les dades a l'abast a major glòria del rotatiu de Zeta. L'altra pàgina era un anunci on, en lletres immenses, s'hi llegia "Til·la, molta til·la" que era el que El Periódico recomanava a La Vanguardia, a qui definia alegrement com el "diari de la dreta".

La realitat és que totes dues capçaleres tenen motiu de preocupació, ja que els seus descensos en vendes d'exemplars –ja que la xifra total de difusió es maquilla amb vendes en bloc i diaris gratis– són més acusats que la mitjana registrada al conjunt de l'Estat. Tots dos estan immersos en processos de reconversió severs, i aquí el diari de Zeta hauria de ser conscient de la seva debilitat relativa respecte al principal competidor. I també cal apuntar una diferència substancial, que condiciona les perspectives de futur de les dues capçaleres. Mentre que la propietat de La Vanguardia té clar que vol seguir en el negoci, l'amo de Zeta tenia pressa per desempallegar-se'n.

Patxi lehendakari,els abertzales en fora de joc

Barcelona. Dimarts, 3 de març de 2009

Els cirurgians polítics del ministeri de l'interior espanyol han obrat el miracle: Patxi López serà el pròxim Lehendakari. Euskadi deixarà de ser una taca verda després de 30 anys de governs dirigits pel PNB. Ibarretxe ha guanyat les eleccions però la Llei de Partits ha fet possible, per primera vegada, que les forces espanyolistes tinguin la majoria absoluta del parlament basc. Abans de començar la campanya electoral el PNB ja havia perdut el Palau d'Ajuria Enea. La derrota es va produir la nit que el Tribunal Suprem va anul.lar les candidatures de l'esquerra abertzale, Demokrazia 3 Milioi i Askatasuna. A partir d'aquest moment, abans fins i tot que els ciutadans acudissin a les urnes, l'Estat aconseguia alterar la correlació de forces del futur parlament de Vitòria.

 I les calculadores de Zapatero, Rubalcaba i del jutge Garzón no s'han equivocat.Objectiu aconseguit. López governarà en minoria un país que és àmpliament abertzale.Els números no deixen cap dubte. El PNB, l'esquerra abertzale il.legalitzada –que va apostar pel vot nul– Aralar i Eusko Alkartasuna, han sumat gairebé 600 mil vots.El bloc espanyol, integrat pel PSE, el PP i el partit de Rosa Díez, UPyD, han obtingut al voltant de 480 mil vots. Una vegada més, l'Espanya de Zapatero s'imposa amb trampes.

El pol constitucionalista, armat amb la Llei de Partits, podrà fer i desfer tot el que vulgui davant la inexistència d'un pol sobiranista organitzat. L'executiu de López no ho tindrà pas fàcil. És una operació arriscada. El primer Lehendakari socialista de la història haurà de gestionar el país en un moment de grans dificultats econòmiques.El PNB, des de l'oposició no li facilitarà les coses i el PP ara ofereix la mà als socialistes però quan convingui a Rajoy els populars faran valer els seus parlamentaris i posaran en serioses dificultats al Lehendakari López. I tot això, al marge del que pugui fer ETA.La tupinada electoral que els poders de l'Estat han perpetrat a Euskadi també posa al descobert que, a la fi, el PNB ha sigut també víctima de la Llei de Partits. Zapatero li ha clavat una puntada de peu a Ibarretxe en el cul de l'esquerra abertzale.

Totes i cadascuna de les il.legalitzacions sofertes pels independentistes en els darrers anys han estat beneïdes pel govern basc. Cada cop que l'Estat deixava fora de la llei a un grup o partit, l'executiu d'Ibarretxe ho criticava però alhora enviava a l'Ertzaintza per fer cumplir les ordres i les resolucions de Madrid. El PNB ha de reflexionar on el condueix tanta col.laboració amb Espanya. Eusko Alkartasuna, sumida en una profunda crisi després del desgavell sofert a les urnes, ha de repensar el seu futur. I les dues esquerres abertzales, Aralar i la Batasuna il.legalitzada, en comptes de barallar-se per veure qui lidera el moviment independentista basc, tenen molta feina per fer encara.

Ha quedat un parlament curt –que deixa fora aproximadament el 10% de la població basca– amb majoria absoluta espanyolista. Això té pinta d'eleccions anticipades a mig termini. Com deia un dirigent del PNB el passat ú de març, quan ja s'havien escrutat els vots: "La festa serà llarga aquesta nit perquè hem guanyat les eleccions. La legislatura serà curta." El vaticini del PNB és que el Lehendakari López no completarà els quatre anys de legislatura que té per endavant.

Espanya es fa l’harakiri a Euskadi?

Barcelona - Dilluns, 2 de març de 2009

El PP i el PSOE, les seves 'Brunetes Mediáticas', i els serveis estatals estan feliços, i creuen que han guanyat a Euskadi. I més greu encara, una gran part de l'opinió pública espanyola -i una pèl menys la catalana- s'ho ha arribat a creure: només cal veure el plantejament i les explicacions que es feien des de la televisió pública TV3.

Però segur que hi ha un sector del PSE i dels aparells de l'Estat que no estan convençuts de l'operació de fer veure que el PSOE ha guanyat i que Patxi López pot ser Lehendakari. Perquè, com justificaran els vots antinatura del PP i de l'avort ultraespanyolista de la Rosa Díez? Amb aquest pacte es busca un procés de pau i normalitat al País Basc, o el que es vol és col·locar el nacionalisme i l'independentisme basc en peu de guerra, ja que Espanya busca esclafar d'una vegada aquesta "regió"? Una "regió" que no admet el pacte de la transició i que vol, juntament amb la resta d'Euskal Herria, ser una nació lliure, en el marc de la Unió Europea.

Vol i es creu legitimat realment Patxi López per ser Lehendakari? Perquè el PNB ha aconseguit un dels seus millors resultats, amb trenta diputats, i cal sumar-hi els dos d'EA, els quatre d'Aralar i els set, com a mínim, que correspondrien a l'esquerra abertzale en qualsevol país democràtic i normalitzat del món. Quina és la majoria social d'Euskadi, si a més hi afegim la força sindical d'ELA i LAB? Vol governar Patxi López amb tot el món nacionalista a la contra, amb més de 800 presos tancats, una ETA que pot rebrotar davant l'ofensiva espanyola, i un PNB que no és el CiU d'Artur Mas a l'oposició?

Creiem, doncs, que si Espanya no es vol fer l'harakiri a Euskadi, Patxi López només pot ser lehendakari si aconsegueix la complicitat de PNB, EA i Aralar, i fa algun gest pel dret a decidir i per normalitzar democràticament la societat basca, que no pot deixar a un 10 o un 15% dels seus electors a la marginació del procés democràtic. El PSOE té, doncs, una gran responsabilitat; de suïcidar-se amb el PP i la Rosa Díez pot aconseguir el que no va aconseguir Lizarra. Patxi López pot tenir com a resposta un Lizarra 2.

I el PNB també pot tenir les seves temptacions: primer Imaz, i ara, amb matisos, Urkullu, configuren un 'estil Artur Mas', amb poca consistència i fermesa nacional. Però les bases del PNB, a part d'alguns sectors 'michelins', estan al darrera del Lehendakari Ibarretxe, que té més força de la que molts creuen i voldrien, i de dirigents com Joseba Egibar i el mai retirat del tot Xavier Arzalluz. Una operació per marginar a Ibarretxe podria tenir també greus conseqüències. El PNB, doncs, potser haurà d'escollir també, entre el seu 'món dels negocis', i la seva història i lluita per la llibertat de la nació basca. 

Les properes setmanes seran apassionants pel procés d'alliberament nacional basc. I a Espanya, segons com actuï, li pot sortir el tret per la culata.