dissabte, 25 d’octubre del 2014

Rajoy: de senyor feudal a Catalunya

Rajoy: de senyor feudal a Catalunya


Des de Madrid han avançat aquesta setmana que també impugnaran el nou 9-N, una jornada participativa que no vulnera cap de les tan sagrades lleis espanyoles. Com s'ho faran per prohibir una mobilització amb participació ciutadana? Prohibiran a la gent sortir al carrer? Prohibiran els voluntaris reunir-se? Frisem per veure com el mateix Estat es llença pel precipici de la democràcia amb invencions totalitàries que el deixin en un ridícul màxim davant la comunitat internacional.

Rajoy està disposat a prohibir qualsevol moviment que vingui de Catalunya. Aquesta setmana l'Estat ha demostrat, una vegada més, que no vol entendre absolutament res del que passa a Catalunya --a aquesta alçada dubtem, sincerament, que tinguin ni tan sols la capacitat per fer-ho.

En tot cas, les declaracions taxatives de Rajoy afirmant que Artur Mas "vol fer tornar Catalunya a l'Edat Mitjana" donen una idea molt precisa de què té el president de l'Estat espanyol ficat al cap: l'Edat Mitjana i els seus procediments de perpetuació del poder. Diuen que veiem a fora allò que projectem des del nostre imaginari. Res més lluny del que passa a dia d'avui dins del cap de Rajoy. 
Rajoy: els catalans no som vassalls d'una Espanya feudalista"
Efectivament, Rajoy ha tret dels seus plantejaments mentals una època clau, l'Edat Mitjana, per a entendre el procediment de perpetuació del poder a l'Estat espanyol a dia d'avui. El paradigma de l'antipolítica, el sistema feudal de perpetuació del poder, la negació de la democràcia. En quina consonància es troba l'Edat Mitjana d'aquest context actual del poder espanyol, basat en el no permanent, en definir-se com l'extrem contrari al sistema democràtic de la Unió Europea, en fer executar la seva llei com una guillotina, en negar la participació ciutadana...!

L'Estat espanyol s'ha mostrat espantat, fins i tot, d'un 9-N considerat, de facto, un procés participatiu que no és més que una mobilització ciutadana amb urnes. La prohibició fins i tot d'una jornada com aquesta ens remet a l'Espanya franquista que prohibia el dret a reunió i associació. Pitjor encara: ens remet a les paraules de Rajoy. Un Rajoy feudal que tindrà feina per emmanillar i immobilitzar els milions i milions de catalans que el proper 9-N tenen la ferma voluntat de fer passar la diada com una jornada històrica.

Rajoy: els catalans no som vassalls d'una Espanya feudalista. Ni ho serem ni ho hem estat mai.

dimarts, 14 d’octubre del 2014

9N2014

Seguir la intervenció del President d'aquest matí al Palau de la Generalitat o bé te n'has pogut informar. Per si no ho has pogut fer, més avall t'envio l'enllaç al vídeo d'aquesta compareixença.

Ara és el moment d'actuar amb responsabilitat, més conscients que mai que Convergència ha d'exercir el lideratge polític per assolir els reptes que ens hem plantejat: exercir el dret a expressar-nos el proper 9 de novembre amb plena llibertat.

Vénen dies encara més complexos que els que hem viscut fins ara. Vénen hores de decisions complicades i moments per rebre atacs de tota mena que voldran fer trontollar la nostra voluntat. És per això que goso demanar-te la teva total implicació en les passes que anirem fent a partir d'avui. Fes-te voluntari, fes voluntaris, participa en totes les activitats que s'organitzaran i fes que el 9 de novembre puguem fer realitat la voluntat d'una gran majoria de catalans. En els propers dies t'aniré fent arribar informació més concreta.

diumenge, 5 d’octubre del 2014

Tenen por, molta por

Si algú encara tenia cap dubte, els darrers esdeveniments han deixat prou evident el pànic que l'Estat espanyol té que el poble català pugui ser consultat democràticament sobre el seu propi futur polític, judicialitzant un procés que és merament polític i que s'hauria de resoldre políticament. Està tan espantat que està disposat a utilitzar totes i cadascunes de les eines que té al seu abast per impedir, de la manera que sigui, la consulta del 9N encara que per fer-ho hagi de menysprear l'Estat de dret i emprar els mitjans més roïns i miserables.

L'Estat està tan aterrit que va fer reunir-se un diumenge a la tarda en sessió extraordinària d'urgència a la Comissió Permanent del Consell d'Estat per tal que li redactés el preceptiu dictamen previ a la interposició del seu recurs contra la Llei de consultes i el Decret de convocatòria. 

Està tan atemorit que va obligar a reunir-se el mateix dia en que interposava els seus recursos d'inconstitucionalitat a tot un Tribunal Constitucional també en sessió extraordinària i amb caràcter d'urgència perquè aquest, amb una velocitat absolutament inusitada, suspengués cautelarment tant la Llei com el Decret, fent palès d'aquesta manera que a l'Estat espanyol no existeix ni divisió de poders ni cap Estat de dret ja que aquest alt òrgan judicial, que hauria de ser independent i imparcial, no és res més que un simple element accessori de tot l'engranatge polític estatal, actuant al dictat i al mandat del què decideixi el Govern espanyol.
No ens deixem espantar. El poble català, les institucions públiques catalanes i els partits polítics catalans, tots junts, hem de ser valents"
Està tan espaordit que el Tribunal Constitucional, insòlitament i a instàncies del propi Govern central, ha hagut de fer extensiva la suspensió de la consulta més enllà del Govern de la Generalitat, per tal d'espantar qualsevol tercer que tinguem intenció de tirar endavant la consulta, ja siguem el poble de Catalunya o els nostres ens locals. Novament, a manca d'arguments, el repetit discurs de la por.

Està tan esporoguit que, per poder utilitzar si cal la força per evitar la consulta, obligarà el Tribunal Constitucional a dictar, novament amb una velocitat sorprenent, una sentència contra la Llei de consultes i el Decret de convocatòria abans del 9N. 

Està tan esborronat que, també, per evitar la consulta farà un ampli desplegament policial a tot el territori català per impedir a tota costa que les meses es puguin constituir aquell dia i, d'aquesta manera, el poble de Catalunya pugui expressar-se democràticament, mostrant així la manca absoluta de tarannà democràtic de l'Estat espanyol.

Moragas i Sáenz de Santamaría, enfrontats

Al Parlament hem vist avui la continuitat de la histèria i crispació de PP i C's que, sentint-se marginals, han optat per entrenar-se pel futur, practicant la sortida desfilada de l'hemicicle. Configurarà això el que poden fer en un futur els ciutadans del país traient-los democràticaemnt del Parlament?

El prudent i seriós conseller Mas-Colell avui ha posat a lloc al PP, informant-los que no sols són marginals a Catalunya sinó que també en la influència en el PP estatal.

I és que una part important del problema de les relacions entre Espanya i Catalunya és que el PP i C's transmeten, dia a dia, a Espanya, una imatge d'una Catalunya irreal. Però aquests aconsegueixen imposar aquest imaginari perquè són potenciats i sobredimensionats pels mitjans de comunicació espanyols que els usen per vendre una imatge de la Catalunya que interessa al nacionalisme espanyol.

I desgraciadament l'Estat s'ha cregut les manipulacions i mentides del PP i C's, i aquestes ha acabat formant part de l'imaginari d'una majoria d'espanyols. Però comencen a dibuixar-se divergències en les forces polítiques d'esquerra i sindicals, així com en reduïts i callats sectors intel·lectuals espanyols. Però també --i això és el més important-- hi ha canvis als aparells de l'Estat, al propi govern i també lleugerament a l'entorn del president Rajoy.
Alguns analistes del CNI aconsellen que la vicepresidenta que faci un cop de timó amb l'estratègia de l'Estat"
El més sorprenent són les divergències entre Jorge Moragas (àlies el bragueta) i lamonja alférez Soraya sáenz de Santamaría. Moragas, home de confiança de Rajoy, està molt influenciat per la dama de la camarga Alícia Sánchez-Camacho, i ambdós aconsellen la línia dura amb Catalunya, i en particular, realitzar una cirurgia potent amb el president Mas usant arguments com "el càncer català cal estirpar-lo, si no ho fem, pot causar metàstasi a les Illes i el País Valencià". 

Aquests plantejaments serien la conseqüència de la duresa del PP català en les darreres sessions del Parlament. Però la monja alférez Soraya Sáenz de Santamaría comença a tenir dubtes. El CNI l'informa dia a dia de la gravetat del distancament i del desarrelament de la majoria de la societat catalana a l'imaginari espanyol i les seves institucions. I alguns dels seus analistes que van seguir molt de prop el referèndum a Escòcia aconsellen la vicepresidenta que faci un cop de timó amb l'estratègia de l'Estat.

Soraya, en el seu cercle més íntim, i en algunes persones del CNI, ha arribat a preguntar-los si creuen que una solució "a la naverresa" podria apaivagar l'independentisme a Catalunya, un fet que ha irritat els ultres del PP i el sector marginal dels populars catalans encapçalats per Camacho i Millo que, amb una operació d'aquestes característiques, saben que serien sacrificats.

Socialcristians pel Sí-Sí: 'Fem-ho'

Personalitats de la socialdemocràcia i socialcatolicisme catalans s'han agrupat per a presentar un manifest a favor de la consulta del 9N. Sota el nom de 'Fem-ho', els socialcristians defensen la creació d'un Estat propi per a Catalunya.

Barcelona · Un nou sector polític a Catalunya ha fet un pas endavant a favor de la consulta del 9N i del vot Sí-Sí. Un centenar de personalitats de la socialdemocràcia i el socialcatolicisme han presentat aquesta setmana 'Fem-ho', un manifest amb el qual volen visibilitzar el suport a la independència des d'aquest sector, proper a UDC, i encara ambigu.

Alguns dels signants i promotors són: el capellà i professor universitari Francesc Romeu; l'advocat, editor i col·laborador d'aquest diari Quim Torra; el pedagog Carles Armengol; el periodista Xavier Pérez Esquerdo; la doctora en ciències de l'Educació Carme Borbonès; el professor de la UAB Joan Lluís Pérez Francesch; el professor d'Esade Cristian Rodríguez-Ferrera, i el professor i investigador de la Universitat de Lille Rafael Marín, entre d'altres.

El manifest Fem-ho destaca que els signants volen que Catalunya "esdevingui Estat i que sigui independent a Europa, que neixi de l'expressió pacífica i democràtica de la voluntat dels ciutadans, però també del compromís d'aquests ciutadans de ser millors i de fer un país millor. Només així serà possible".

dijous, 27 de febrer del 2014

Espanya contra Rivera i Ciutadans

La perplexitat i l'empipada en el si de Ciutadans (C's) i sobretot en la direcció del partit és, dia a dia, més evident portes endins. En certes reunions s'ha arribat a dir clarament "Espanya ens està donant l'esquena, l'Estat i els seus poders no ens accepten com un partido nacional diuen que som un partit català". La lliçó que rep C's és clara: aquests anys passats han sigut la nineta dels ulls de l'espanyolisme ranci, dels socialistes jacobins d'Alfonso Guerra, del PP d'Alejo Vidal-Quadras, de quatre ximples de l'autoodi com Albert Boadella. Però ara sols continuen fidels a la seva línia els intel·lectuals com Francesc De Carreras, pare espiritual d'Albert Rivera.

Allò que encara no ha entès C's és que fins ara Espanya i els seus aparells els hi reien les gràcies perquè els usaven contra el catalanisme i l'independentisme polític --ja sigui CiU, ERC o PSC. I mentre C's fes mal a Catalunya, ja els anava bé: tot eren suports, ajudes, subvencions directes i indirectes, cops a l'espatlla, promocions a programes de ràdio i televisió prime time...

Però allò que Rivera no havia valorat era que ara, amb el seu pas polític a Movimiento Ciudadano, s'ha col·locat de cara a l'status quo estatal, contra PP i PSOE, i també contra la fulgurant Rosa Díez que fuet a la mà manté les ovelles del PP i del PSOE al corral de l'espanyolisme. I és clar: aquests no volen ningú que els pugui prendre ni un sol vot.
Per paradoxal que pugui semblar, C's s'ha transformat en un partit català"
Ara, doncs, C's i el senyor Rivera ja no són útils a l'Estat, ara fan mal a la cohesió de l'Estat, i per paradoxal que pugui semblar, C's s'ha transformat en un partit català. A veure si aprenen la lliçó...

Però què era (i què és) realment Ciutadans? C's és la concentració d'individus molt diferents en concepcions polítiques i socials diverses però units pel seu desarrelament nacional amb Catalunya, per l'autoodi cap a la seva pròpia nació i per una frenètica oposició a que la llengua catalana pugui trobar la seva normalització nacional i sigui el nervi de la reconstrucció nacional del país. 

Això els ha unit a tots: els despenjats del PSC més partidari d'un PSOE jacobí, els despenjats del PP per feble amb el catalanisme polític i els despenjats de l'ultradreta, entre la qual cal comptar-hi persones properes a la Fundació Francisco Franco i exmilitants tant del PP com del PSC que no van trobar un lloc al sol en aquests partits. Als membres de C's els unia l'odi per Catalunya: no han entès ni volen entendre (i hi lluiten en contra) l'Espanya plurinacional, plurilingüística i pluricultural.
Rivera va començar en pilotes i potser hi acabarà"
És més: allò que més els uneix és l'intent de destrucció del valor més preuat de la societat catalana, el Catalunya un sol poble. Per què no dir-ho, C's també és la suma de molts oportunistes i de funcionaris de l'Estat --i de les ssvees clavegueres-- que veia en C's una eina útil per frenar i fer fracassar la reconstrucció nacional de Catalunya. Ara, però, des de l'aparició de la fotografia del Rivera en pilotes han passat moltes coses: èxits, desmesura, possibles mans brutes d'algun dels seus dirigents, els enfrontaments pels lideratges de segoon nivell i les diferents famílies que hi conviuen al partit.

A C's, doncs, se li ha girat molta feina. El PP els hi ha arrebassat la bandera contra la llengua catalana i Pere Navarro, amb un PSC jacobí i rendit al PSOE, pot aconseguir vots de l'àmbit de C's. Diversos analistes del SIC han arribat a la conclusió, després de consultar fonts de C's, que aquesta organització es troba en un moment molt difícil i que en qualsevol moment es pot produir una eclosió interna.

La batalla final entre el socialista, popular i centralista Javier Nart i el liberal Juan Carlos Girauta és un exemple dels equilibris de forces dins del partit i de que Albert Rivera ja no controla la direcció de C's com ho feia anys enrere. Rivera va començar en pilotes i potser hi acabarà. I aquesta vegada serà a causa dels espanyols que ell tant estima.

divendres, 7 de febrer del 2014

Benvolguda, o no, Alicia Sánchez Camacho:

Benvolguda, o no, Alicia Sánchez Camacho:

Fins aquí hem arribat. Ja no puc més. Ja s'ha dit massa. Ja s'ha fet massa. Ja n'hi ha prou. Ets una filla intel·lectual del franquisme. Tothom ho sap. Tu també. El PP va estar fundat per franquistes. Tothom ho sap. Tu també. El PP està ple de gom a gom de fills, nets, cosins, tiets o germans de falangistes, nostàlgics i simpatitzants del "movimiento". Tothom ho sap. Tu també. Gent que un cop mort el dictador es va transmutar automàticament en demòcrata i que s'ha subjectat a una Constitució escrita amb l'alè pudent dels militars a la nuca. Una Constitució que els va garantir no ser perseguits pels seus nombrosos crims de guerra i de postguerra. Tothom ho sap. Tu també. Gent que quan perdien els arguments cridaven allò de "usted a mí no me tiene que dar lecciones de democracia". Tócate lo que no suena. No es van conformar amb el fet d'haver guanyat una guerra. Van voler reprimir, aniquilar, exterminar, esborrar del mapa a tot aquell que no els jurés fidelitat eterna. I ara, tu, representant a Catalunya dels franquistes 2.0 tens els sants ovaris de comparar els independentistes amb els etarres. I et quedes tan ampla. I afirmes que us diem com heu de viure la vostra vida. Vosaltres, que privatitzeu amb el rosari i la creu tots els úters aliens, que imposeu el castellà a cop de Wert, que traieu les senyeres dels edificis públics de Balears, que tanqueu canals de televisió i emissores de ràdio, vosaltres afirmeu que us diem com heu de viure? El que et diré és com viviu. Viviu de puta mare! Des del 39 viviu de puta mare! I us queixeu? Vosaltres que heu fet i desfet, que heu privatitzat empreses públiques que després us han contractat, que heu enganxat amb cola permanent els tres poders de l'estat, que heu robat tot el que es pot robar, que voleu imposar l'amnèsia col·lectiva perquè és l'única manera que trobeu perquè els joves no sàpiguen la merda en la què vau ficar aquest país durant quaranta putos anys, vosaltres sou el darrer reducte de democràcia? No me jodas, Alicia!!!

I tu? Què collons has fet per Catalunya? Què hem d'agrair-te? Què et devem pels serveis prestats? Què et deu la cultura catalana? I l'esport? I l'economia? Què et devem? De veritat, diga-ho, si us plau! En què has millorat aquest país? Què has fet per Catalunya? Quant has aportat a la llibertat dels catalans, als nostres drets, als nostres símbols? De quina manera has prestigiat la nostra història? Quin milisegon has fet servir per aportar algun valor polític, filosòfic, ideològic o intel·lectual a aquesta societat? Què et devem els catalans per la teva trajectòria parlamentària? Ja t'ho dic jo: res. No et devem res. Zero. Nada. Nothing.

I ara ens dius etarres. Som terroristes. Abans hem estat nazis. Ara som etarres. I demà? Quants dolents us queden per agafar com a metàfores? Quanta Història sabeu perquè la mentida sobre la què edifiqueu la vostra manca d'arguments trobi noves formes de maldat per comparar-les amb el procés català?

Ja n'hi ha prou. Fins aquí hem arribat. No teniu dignitat, ni vergonya. Sort que dueu data de caducitat a l'envàs. Comença el compte enrere.

Carta de Oriol Pujol

Benvolgut company, benvolguda companya de Convergència,

He cregut necessari dirigir-me directament a tu com a militant de Convergència, 

i ho faig amb l'esperit d’algú que es vol explicar, i sobretot d'algú que es deu a 

tots aquells que un mes de març del 2012 el vau escollir secretari general 

d'aquest partit nostre.

El passat 19 de març també et vaig enviar una carta comunicant-te la decisió 

de delegar les funcions de secretari general de Convergència a en Josep Rull i 

a en Lluís Corominas, així com les de la Presidència del grup parlamentari de 

CiU a en Jordi Turull. Una decisió que vaig prendre tant bon punt vaig saber 

que el TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) decidia imputar-me 

davant d'indicis d'un possible intent de tràfic d'influències, i amb la voluntat que 

això no afectés de cap manera el procés endegat per una gran majoria de 

catalans, ni el lideratge polític de Convergència i el President Mas en tot el 

procés. 

Deia, en la carta, que feia el pas de delegar les funcions per tal que la meva 

situació judicial no pogués ser utilitzada en contra de res del que tenim 

encomanant en aquests moments tan transcendentals, complexes (sens 

dubte), i històrics que viu i ha de viure Catalunya. 

Recentment la Fiscalia ha demanat que s'ampliés la causa que es veu 

contra mi, incorporant-hi uns suposats indicis d'un possible suborn, en el 

qual hipotèticament jo hauria canviat el sentit del vot del Grup Parlamentari en 

la Llei de Seguretat Industrial de l'any 2008. I és aquest fet el que em porta a 

trencar el silenci que he mantingut des del darrer mes de març. 

Considero encertada i molt oportuna la decisió presa en el seu moment de 

delegar les funcions; penso a més a més que totes tres persones les executen 

molt bé, tot i reconèixer la complexitat i les tensions del moment. És potser ara 

que han passat uns mesos, i que es pretén ampliar i allargar la causa inicial, 

que es pot fer el balanç del difícil que hagués estat no enterbolir i mantenir 

intactes les diferents accions i propostes que, molt exitosament, ha anat fent 

Convergència, ja sigui des del partit o el Parlament, ja sigui des del Govern. 

Em produeix molta satisfacció poder dir que hem anat complint amb tot el que 

teníem previst, ja sigui en la gestió del dia a dia del Govern i d'aquest País, ja 

sigui en el procés de la transició nacional i del nostre legítim dret a decidir el 

nostre futur. 

CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA

Còrsega, 331-333 – 08037 Barcelona –Telèfon 93 236 31 00 – Fax 93 236 31 08 

És precisament aquesta satisfacció de feina ben feta, la que em ratifica en la 

decisió presa, la que vaig prendre delegant les funcions. Tant si es produís una 

ampliació de la causa que hi ha contra mi, o un increment de la pressió 

mediàtica, o fins i tot l'explícita voluntat de destrucció política i personal per part 

de gent absolutament contrària a la tasca que estem fent i als objectius que ens 

hem marcat, ens cal continuar endavant fent el que fem. 

En la mesura que una carta d'aquest tipus m'ho permet, vull expressar-te 

directament el que ja he anat manifestant davant el jutge del TSJC: que no 

formo, ni he format mai part de cap trama corrupta per adjudicar cap estació 

d’ITV, ni res que se li assembli, i ara que s’amplia la causa, em tocarà exposar 

(i insistir) que indubtablement mai he sol·licitat ni percebut cap contraprestació 

econòmica a canvi d'una votació al Parlament. Ho hauré d'explicar molt, ja que 

sóc conscient que el principi d'innocència ha saltat pels aires, i em tocarà dur a 

terme la feixuga tasca de demostrar que la meva conducta ha estat correcta, 

després que alguns mitjans i la petició de fiscalia hagin sembrat ja el dubte 

sobre la meva persona. 

Encaro aquests moments segur i amb la consciència molt tranquil·la, si bé el 

que més lamento és la incertesa de la durada que pot tenir la instrucció i 

sobretot que hagin volgut estendre-ho a la meva dona. L’afecta tant a nivell 

personal, com a la seva activitat professional qüestionant-li una trajectòria 

professional de més de 20 anys. Em dol perquè clarament evidencia, d’una 

banda sobre qui es vol exercir la pressió al cost que sigui - sobre mi -, i de 

l’altra “el tot s‘hi val”. 

Certament la meva persona i els que m'envolten ens hi veiem profundament 

afectats, i el moment és difícil, però tot i la complexitat del que ens toca i ens 

tocarà viure, vull transmetre't que actuaré amb fermesa per defensar la meva 

honorabilitat. Potser no serà a través dels mitjans de comunicació, però sí a 

través del propi procés judicial. Sóc conscient que aquesta actitud m'aboca a 

un cert silenci mediàtic, i fins tot al fet que les notícies que apareguin de mi no 

siguin ni agradoses ni casualment prou aclaridores. Però durant aquests 

darrers mesos he pogut anar exposant de manera clara els fets i la realitat 

davant el jutge, ja sigui directament o a través de la declaració de tots els 

testimonis de la causa, tant els sol·licitats per mi, per altres parts com per la 

fiscalia. Tots ells, tots, han manifestat que no formo part de cap trama corrupta. 


I precisament quan semblava que la instrucció arribava a la fi, fins i tot quan a 

finals de novembre ja vaig demanar el sobreseïment del cas per absència de

delicte, ... precisament va ser aleshores quan la Fiscalia ha sol·licitat 

l'ampliació de la causa basant-se en un correu electrònic de l'any 2008 entre 

dues persones que ni estan imputades, i que parlen de mi i de la Llei de

Seguretat Industrial. Una llei que es tramitava en un moment en què érem a

l’oposició, i per tant el nostre vot no era ni determinant ni necessari per tirar-la 

endavant.

Vull fer-te saber que defensaré i puc defensar el que he fet jo i el que ha fet la 

meva dona, però no el que terceres persones diuen o especulen sobre mi. I 

també continuaré actuant sota els principis de cercar la reparació i reversibilitat

que et mencionava en la carta del 19 de març. 

Seguiré treballant en tot allò que tinc encomanat. En el grup parlamentari amb

en Jordi Turull i la resta de companys diputats i diputades. Dins de 

Convergència amb en Josep Rull, en Lluís Corominas i la resta de càrrecs i

militants com tu. Continuaré aportant tot el que puc, i tinc moltes ganes de fer-

ho, per aprofitar l’oportunitat històrica d'aquesta transició nacional que estem 

fent una gran majoria de catalans per poder exercir el nostre legítim dret a 

decidir el nostre futur col·lectiu. En aquesta línia reitero la meva disponibilitat

cap a tots i cadascun de vosaltres, bé sigui a nivell local o sectorial, en el que

creguis oportú. 

Certament lamento molt no poder-ho fer exercint plenament totes les funcions

que em vàreu encomanar en el darrer congrés de Convergència a Reus, però 

celebro molt i em reconforta el saber que junts anem assolint les fites previstes

amb una inequívoca voluntat de servir aquest País. 

Visca Convergència i Visca Catalunya! 

Molt agraït,

 

Oriol Pujol 

 

Barcelona, 7 de febrer de 2014
CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA 

Còrsega, 331-333 – 08037 Barcelona –Telèfon 93 236 31 00 – Fax 93 236 31 08 

dilluns, 3 de febrer del 2014

El president i la societat civil fan la feina. I la classe política

El president i la societat civil fan la feina. I la classe política



El president, amb la seva tasca diària i amb les seves declaracions dels darrers dies a La Vanguardia i al programa Salvados de La Sexta, fa la seva feina amb seriositat i dignitat nacional. També l'ANC, Òmnium, l'AMI i les actituds positives d'ERC i la campanya pel Sí-Sí del CDC són elements que ens permeten donar el pas endavant.

Però trobem a faltar que la majoria de la classe política actual estigui a l'altura del moment més important de la història dels darrers 300 anys. Som en un moment excepcional i calen actituds de coratge i fermesa: cal posar per davant els interessos del país als personals i de partit.

Som conscients que estem en una crisi econòmica i social gravíssima de la que en són protagonistes els 800.000 catalans que es troben a l'atur, i les repercussions socials que això comporta s'han de solucionar de manera prioritària. 

Però, per què no diem, d'una vegada, que això és impossible en un marc espanyol en el qual els catalans no decidim res i que, a més de l'espoli, patim també l'intent de conduir la nostra expansió econòmica? Tots sabem què està passant i per què. Per què, doncs, tants dubtes? Per aquells qui prioritzen la qüestió social cal dir-los que aquest país està canviant i molt de pressa, i que la majoria social vol la independència nacional però també i a la vegada vol canviar l'estat de les coses que desestabilitzen la nostra societat: la corrupció, l'abús de les elits poderoses, les desigualtats, les retallades del model social europeu... i avui tothom inclou aquestes fites com quelcom irrenunciable en el nou estat nacional i social català.

Podem entendre que els poders fàctics i aquells qui viuen del negoci de la dependència amb Madrid, o els qui són "quinta columna" espanyola, tindran el fre de mà posat i intentaran fer torpidejar el procés. Però la nostra classe política, ¿quina por té? Les seves cadires? La resignació davant de les dificultats? La por a l'Estat? La manca de convicció? O no creure's que veritablement sigui possible el projecte sobiranista? Què passa? Debilitat o incompetència?
Espanya haurà d'entendre que el conflicte català no és una simple qüestió econòmica o de dèficit, sinó una qüestió de dignitat nacional"
Els propers mesos són vitals per la construcció nacional del nou Estat. Espanya, el nacionalisme espanyol i els seus aparells enduriran la seva ofensiva i davant d'això hem de respondre de totes maneres menys amb violència. Haurem d'armar-nos ideològicament i oposar-nos amb força, valentia i, si cal, amb insubmissió tot organitzant noves grans mobilitzacions que ensenyin a Espanya i al món quina és la voluntat dels catalans. 

Espanya no podrà oposar-se a la nostra gran majoria social, i això ho sap: no podran --com sempre han fer de manera històrica--, usar la violència, perquè són prou intel·ligents com per entendre que el primer que la utilitzi perdrà la raó democràtica davant del món i reforçarà així el clam d'independència dels catalans. Això els provoca histèria crispació i impotència. I saben que tard o d'hora hauran de cedir i acceptar el democràtic dret a decidir. 

Espanya ha de reflexionar i haurà d'entendre que el conflicte català no és una simple qüestió econòmica o de dèficit fiscal, que també és una qüestió de dignitat nacional dels catalans. Catalunya vol ésser i no se sent espanyola, vol ser ella mateixa, no vol seguir demanant permís per parlar la seva llengua ni per defensar la seva cultura, la seva idiosincràsia, i vol existir al món deixant de ser invisible.

A la vegada, Catalunya sent un gran apreci pels ciutadans espanyols, no pas per les seves elits i els seus poderosos i les seves castes. Espanya i Catalunya han d'entendre's aquest any 2014 perquè després del dret a decidir caldrà negociar la permanència diferent i reconeguda en el si d'un estat plurinacional o el divorci i el veïnatge del futur. Espanya i Catalunya ens necessitarem mútuament per treballar conjuntament en la construcció d'una Europa de llibertat i pluralitat.

dimecres, 29 de gener del 2014

Existeix un informe militar per ocupar Catalunya?

Diversos mitjans de comunicació digitals estatals i nacionals han difós aquesta setmana un suposat informe --filtrat segons diuen per l'excoronel Amadeo Martínez Inglés-- on s'hi indica que existeix un pla anomenat Operació Estela que preveu l'ocupació de Catalunya per les forces paracaigudistes, especials i de la legió. Aquesta acció es duria a terme, previsiblement, abans del 9 de novembre de 2014.

El Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC), després d'una cerca a través de diverses fonts i respectant les informacions de l'excoronel Martínez Inglés, ha informat a Tribuna.cat que aquest suposat informe no és més una operació de distracció per tal d'atemorir la societat catalana.

El CEEC ha indicat que el desprestigi que representaria aquesta operació per a les Forces Armades Espanyoles (FAE), pel cap de l'Estat (el rei) i pel govern espanyol davant de les organitzacions internacionals de defensa provoca que una possible Operació Estela sigui inversemblant.

L'experiència de milers de militars espanyols a diverses operacions internacionals així com a organismes de defensa de l'OTAN i europeus fan impossible que un operatiu d'aquestes característiques es dugui a terme sense l'acceptació dels organismes de defensa internacionals dels quals avui dia en depenen la immensa majoria de les unitats operatives de les FAE.

Segons el CEEC, un operatiu militar d'aquestes característiques requeriria efectius que avui dia són inexistents i que farien impossible l'ocupació de Catalunya per un temps il·limitat. Si l'Estat intenta posar a la pràctica un operatiu de suspensió de l'autonomia catalana i de les seves institucions no serien necessàries les FAE sinó que l'Estat en tindria prou amb l'aparell judicial, la Guàrdia Civil i amb el Cos Nacional de Policia.

El CEEC també ha manifestat que aquesta és una operació de distracció que pot continuar durant uns dies més als mitjans per tal de crear un ambient de por entre la població catalana i també propiciar un afebliment del moviment sobiranista. El CEEC ha instat la premsa catalana a no fer-ne ressò d'aquests tipus d'informacions no contrastades per tal d'evitar crear el clímax que els adversaris del sobiranisme i del dret a decidir volen crear.

dilluns, 6 de gener del 2014

La carta de Mas traspassa fronteres

La carta de Mas traspassa fronteres

El diari EUobserver recorda que la majoria del Parlament està pel dret a decidir

Una imatge de la informació



La carta del president de la Generalitat, Artur Mas, als diferentes presidents dels estats membres de la Unió Europea ha estat tema de portada del diari digital EUobserver, un mitjà de comunicació de Brussel·les, en anglès, especialitzat en informació al voltant de la UE.

"Catalunya insta els líders de la UE a donar suport a un referèndum 'legal'", és el titular de la informació. "El president de Catalunya, Artur Mas, ha escrit als líders de la UE i les potències mundials buscant el seu suport a una votació sobre la independència d'Espanya", han remarcat.

El diari europeista ha destacat la "forta resistència" per part del Govern de Mariano Rajoy i del PSOE a aquesta consulta programada per al 9 de novembre.

També s'ha recordat que "els partits separatistes van guanyar les eleccions anticipades de novembre a Catalunya" i que els partidaris del dret a decidir representen "al voltant de dos terços dels 135 escons al Parlament de Catalunya".

EUobserver ha afegit fragments de la carta adreçada a la cancellera alemanya, Angela Merkel, en la qual se li reclama el seu suport al procés.

Alhora, el digital belga ha conclòs que "a les respostes a les preguntes parlamentàries dels diputats, la Comissió Europea ha dit que Catalunya hauria de sortir de la UE abans d'intentar una altra vegada la seva entrada".

La carta de Mas traspassa fronteres

La carta de Mas traspassa fronteres

El diari EUobserver recorda que la majoria del Parlament està pel dret a decidir

Una imatge de la informació



La carta del president de la Generalitat, Artur Mas, als diferentes presidents dels estats membres de la Unió Europea ha estat tema de portada del diari digital EUobserver, un mitjà de comunicació de Brussel·les, en anglès, especialitzat en informació al voltant de la UE.

"Catalunya insta els líders de la UE a donar suport a un referèndum 'legal'", és el titular de la informació. "El president de Catalunya, Artur Mas, ha escrit als líders de la UE i les potències mundials buscant el seu suport a una votació sobre la independència d'Espanya", han remarcat.

El diari europeista ha destacat la "forta resistència" per part del Govern de Mariano Rajoy i del PSOE a aquesta consulta programada per al 9 de novembre.

També s'ha recordat que "els partits separatistes van guanyar les eleccions anticipades de novembre a Catalunya" i que els partidaris del dret a decidir representen "al voltant de dos terços dels 135 escons al Parlament de Catalunya".

EUobserver ha afegit fragments de la carta adreçada a la cancellera alemanya, Angela Merkel, en la qual se li reclama el seu suport al procés.

Alhora, el digital belga ha conclòs que "a les respostes a les preguntes parlamentàries dels diputats, la Comissió Europea ha dit que Catalunya hauria de sortir de la UE abans d'intentar una altra vegada la seva entrada".