via @annagener
Després de superar les següents etapes, donem per finalitzat el forat en els balanços dels bancs, un dels grans pecats de la crisi.
Els pecats de la crisi encara no estan saldats i afortunadament Europa segueix tutelant la seva purga.
El forat en els balanços de les entitats financeres va ser tan profund que no hi va haver més remei que registrar les pèrdues en diverses etapes, doncs, d'una altra manera, el sistema financer espanyol hagués fet fallida.
PRIMERA ETAPA
En plena crisi es va evidenciar que les entitats financeres posseïen una gran quantitat d'actius immobiliaris que estaven comptabilitzats a un valor molt superior al de mercat. Aquest desequilibri va empènyer al govern de Rajoy a promulgar els reials decrets de 2012, els denominats Guindos I i Guindos II.
L'objectiu no era altre que obligar els bancs i caixes a realitzar importants provisions, que es van quedar curtes per reflectir el veritable valor dels actius, però que van resultar més que suficients per trencar algunes entitats. Aquestes provisions forçoses van constituir la primera etapa de registre de pèrdues.
SEGONA ETAPA
El que en 2012 el govern espanyol va qualificar d ' "ajuda financera" va ser un rescat en tota regla, per import de 50.000 milions d'euros. Una "ajuda" que va tenir per objectiu sanejar les entitats financeres que no van poder fer front a les provisions exigides per Guindos I i II.
A canvi dels 50.000 milions d'euros prestats, Europa va exigir la constitució d'un vehicle independent que adquirís, a descompte, els actius de les entitats financeres rescatades, per gestionar-los i liquidar posteriorment.
Aquest vehicle es va denominar Sareb i va protagonitzar la segona etapa de registre de pèrdues.
Sareb va néixer amb l'objectiu de morir a 15 anys
Hi ha un consens pràcticament generalitzat en què la constitució d'Sareb va ser absolutament necessària per salvar el sistema financer i, per tant, per salvar-nos a tots nosaltres, ja que d'una altra manera, el circuit del crèdit no s'hauria restablert en anys.
Jaime Echegoyen, president de la Sareb | EP
UN RESCAT A TOT REGLA
No va ser una ajuda financera, sinó un rescat en amb totes les de la llei per import de 50.000 milions d'euros
Convé recordar que Sareb va néixer amb l'objectiu de morir a 15 anys, termini de què disposa per vendre tots els actius i recuperar, en la mesura del possible, els diners públics invertits.
Així doncs, l'objectiu del també conegut com a banc dolent és desaparèixer en 2027 sense haver costat un euro al contribuent. A dia d'avui ja sabem que Sareb ens costarà diners, encara és aviat per saber quant. Aquesta serà l'última i quarta etapa del registre de pèrdues.
TERCERA ETAPA
Actualment ens trobem en la tercera etapa del procés: la venda dels actius immobiliaris que encara romanen en el balanç dels bancs.
Des que es va iniciar la recuperació, tant Sareb com els bancs que no van tenir necessitat de rescat, han tractat de vendre tots els actius possibles al preu més alt permès pel mercat: unes vegades a pèrdua i altres a benefici.
El BCE està constrenyent a la venda accelerada perquè constata que els valors immobiliaris estan estabilitzats
Aquesta venda al client finalista constitueix un autèntic ostentació de "enginyeria de processos", ja que es tracta d'un volum ingent d'actius disseminats per tota la geografia espanyola.
Recentment, sense abandonar la venda al detall, s'està duent a terme una nova estratègia per al desguàs d'aquests actius, que ve afavorida pel Banc Central Europeu (BCE): la venda de grans carteres d'actius a una sola mà.
QUÈ MÉS LLEGIR?
¿Qui es menjarà el totxo?
Banco Santander, BBVA, Caixabank, Banc Sabadell, i per descomptat, Sareb, han protagonitzat aquestes vendes massives, que en els últims set mesos han arribat als 77.800 milions d'euros, i és probable que en finalitzar l'any, arribin als 100.000 milions d'euros.
Aquestes vendes de carteres, a importants descomptes, semblen obeir la següent consigna: "quant cessi la música, ni un actiu vell en el balanç".
Al meu entendre, el motiu pel qual el BCE està instant la venda accelerada, no és perquè anticipi una nova crisi, sinó més aviat, perquè constata que els valors immobiliaris estan estabilitzats, de manera que cada vegada té menys sentit treballar la filigrana que suposa la venda al client final, que, encara reporta un marge superior, es dilata molt en el temps.
QUÈ MÉS LLEGIR?
¿Bancs culpables?
Conforta pensar que s'està accelerant "la neteja". Encara rememorant tot el que hem viscut, és fàcil sentir vertigen davant la irresponsabilitat col·lectiva que va provocar mida forat.
No ho oblidem per no repetir. Però per si de cas, esperem que Europa no ens deixi sols. Em temo que no tenim remei.
via @annagener
