La situació es tensa dia rere dia. I, més en concret, des del passat 29 de març quan els aparells inconfessables del nacionalisme espanyol van començar a fer experiments per desprestigiar les nostres institucions, presentant una Catalunya de violència i incapaç de mantenir la seguretat ciutadana.
Setmana rere setmana, les provocacions i estratègies per desprestigiar les nostres Institucions són evidents, i tot ve acompanyat per l'aparició dels aparells de l'Estat, salvadors de la suposada incompetència de les Institucions catalanes.
És des de fa uns dies, però, que la provocació i la confrontació semblen no tenir aturador, col·locant la situació política, institucional i social a prop de l'explosió.
Veiem el suport de l'Estat a la banca i els financers, grans culpables de l'actual crisi, i també veiem les retallades a les classes mitjanes i sectors populars, i la gran hipocresia i barra de l'Estat en presentar allò que ells anomenen "comunitats autònomes" com a culpables de l'actual situació.
Els catalans no som súbdits de ningú, i volem responsabilitzar-nos del nostre present i futur"
Tot plegat coloca les relacions Catalunya-Espanya en un punt de tensió mai assolit fins a dia d'avui. L'actitud i declaracions dures del conseller Mas-Colell, sempre tan prudent, són una mostra de la confrontació. La campanya contra la Generalitat per part de la premsa espanyola, amb exemples com l'acarnissament en el cas del conseller Ausàs o la inacceptable irrupció de la Policia Nacional i el jutge estrella, Joaquin Aguirre, a la seu dels Mossos d'Esquadra de Sabadell, obren un conflicte d'incalculables conseqüències.
Què hauria passat si els Mossos, per ordre judicial, haguéssin fet el mateix que la Policia Nacional en els casos de prostitucó i drogues d'alts comandaments dels cossos i forces de seguretat de l'Estat? Els imaginen entrant a la seu central de la Guàridia Civil a Catalunya o a la seu de la Policia Nacional ─de nefasta història─ de la Via Laietana?
Vam dir en aquesta mateixa crònica fa uns dies que peperos i clavegueres estan a l'ofensiva. Dia a dia, doncs, l'evidència ens dóna la raó.
És clar que l'Estat està perdent la seva autoritat i que les passes que dóna així ho demostren: són més dèbils que mai, precisament per això volen demostrar tot el contrari.
Si Espanya intervé les nostres competències, cal demanar a Mas eleccions i un govern d'unitat nacional amb els millors, ara de veritat"
Cal, doncs, que totes les institucions catalanes i la societat civil es preparin per donar la cara, i el costat i el darrera, si cal, en el cas que els nostres polítics i governants decideixin plantar cara a un Estat que agonitza.
Els catalans no som súbdits de ningú, i volem responsabilitzar-nos del nostre present i futur: no volem seguir sent explotats, espoliats i assimilats per una Espanya decadent.
Si arriba el moment de la confrontació o la intervenció d'Espanya sobre les nostres competències, cal demanar al President Mas que convoqui eleccions i que intenti crear un govern d'unitat nacional amb els millors, ara de veritat.
