dimecres, 18 de novembre del 2020

L'era del desordre.

La metodologia que s'utilitza és molt bàsica. S'utilitzen els indicadors que interessen i s'abandonen els que no. Per exemple, mentre mig país es topava de cara amb la realitat, amb un turisme apagat o el comerç asfixiat, les institucions públiques celebraven unes dades que, comparativament, eren extraordinaris. Fins i tot vaig arribar a llegir a una ministra assegurar que eren inèditament bons. La causa i efecte en economia no és una cosa immediata. Té un retard anomenat "delay due to transferred stress" i que ens trasllada, per exemple, a la crisi de 2008 que va viure la seva màxima virulència anys després, en 2011 i 2012.

És un mètode eficaç en comunicació però molt arriscat en gestió. Fa unes setmanes, la majoria dels indicadors del tercer trimestre, aquest tan bo, només van recollir la informació fins a agost, que és quan el virus semblava estar baix control, i es van desestimar les nefastes dades de setembre. La mitjana sortia bastant bé, però òbviament un terç de les dades. I és que no és factible afrontar aquesta crisi imminent com si fos com una altra anterior. Això va començar sense avisar, amb un origen inèdit, tindrà una durada desconeguda i la fallida derivada serà d'unes dimensions gegantesques. Entrem en territori desconegut. Un territori en el qual qualsevol previsió estigui sotmesa avui a un grau d'incertesa enorme. Per això es fa tan important mesurar a temps real amb indicadors 'd'alta freqüència' amb els quals podem detectar que el consum s'ha deteriorat d'una manera formidable per culpa d'una reacció coneguda com a 'efecte precaució', que es produeix quan els agents econòmics temen al futur i que congela alguns fluxos indispensables.

El que ve requereix un diagnòstic encertat que no amagui cap barem interessat. La caiguda del PIB en els últims trimestres té a veure, fonamentalment, amb l'ocupació. Però a causa de les circumstàncies excepcionals que travessa l'economia, el rellevant no és el nombre de llocs de treball creats equivalents a temps complet, sinó les hores treballades. La bretxa entre totes dues taxes de variació té a veure amb les mesures de suport a l'ocupació com els ERTO i el cessament d'activitat dels autònoms. Sense atendre la realitat objectiva no sortirem d'aquesta a la velocitat dels nostres veïns. La EPA no considera aturats als treballadors amb suspensió d'ocupació, encara que estiguin parats.

I llavors, quina és la realitat exacta? És difícil saber-ho perquè l'esforç per simular una realitat inexistent ho complica tot. L'única cosa que sabem ara com ara és que ens dirigim a una sortida de la crisi en forma de 'K' d'una banda, i cap a un entorn on la incertesa marcarà les dinàmiques econòmiques i empresarials. Una incertesa que es mou bé en el que anomenarem 'l'era del desordre'.

La denominada 'Era del Desordre' és un concepte creat pels analistes del Deutsche Bank amb el qual denominen a un període econòmic caracteritzat pel caos i el desgast de la intensa globalització que hem experimentat en les últimes dècades. De fet identifiquen cinc cicles en l'economia moderna que van des de la primera era de la globalització (1860-1914), la I i II Guerra Mundial i Gran Depressió (1914-1945), els Acords de Bretton Woods (1945-1971), el Període d'alta inflació (1970-1980) i la nostra Segona era de la globalització (1980-2020). A partir d'aquí dóna principi la denominada 'era del desordre' l'origen del qual no està en la Covid-19, encara que la pandèmia hagi accelerat el procés en general i que comportarà desigualtat si no s'analitza amb un cert realisme i profunditat. A tot arreu. Després de la recessió, com vaig dir abans, la recuperació tindrà forma de 'K', on a uns els anirà molt bé (plataformes digitals, indústria alimentària, farmacèutiques, tecnològiques...) i a l'altra li anirà mal (hostaleria, aerolínies, restaurants, comerços analògics...).

Una era en la qual tot estarà en revisió, on l'ordre es convertirà en un marc d'alta freqüència, d'anàlisi a temps real, amb canvis en tots els fronts, amb una confrontació entre els interessos dels joves, que viuran en condicions més precàries que els seus pares i que hauran de fer front al deute que s'està acumulant ara, i les generacions majors que gaudiran de millor protecció social que els primers. Els mil·lennial ho tenen realment complicat. És una generació situada entre dues crisis i el moment de les quals cim de la seva vida professional i vital es desenvoluparà en aquesta 'era del desordre'.


A mesura que es vagin publicant les dades macro que conformen el paisatge econòmic del quart trimestre, es conformarà la idea fal·laç que aguantem relativament bé la crisi. L'ús de quocients al gust del consumidor ho permet. L'atur es compararà amb el trimestre anterior sense contar que el sistema laboral està intervingut, les fallides empresarials no seran tantes com es podria pensar per la moratòria en el retorn dels crèdits públics. Però tot això és una disfressa. La realitat és la que és i pes com el plom.

  

Però si hi ha alguna cosa que caracteritzarà 'l'era del desordre' és l'impacte de la tecnologia. A causa dels profunds canvis provocats per la quarta revolució industrial, amb la irrupció de la intel·ligència artificial, la digitalització, els computadors quàntics, la monetització de les dades, els robots i la biotecnologia, la tecnologia tindrà un gran impacte en els treballs, en l'oci, en les relacions socials i en tots els elements que componen el paisatge econòmic. Sens dubte 'l'era del desordre' es caracteritzarà per l'acceleració d'aquests elements tecnològics. I en aquest nucli, la incertesa com a nou patró oro en l'economia. Una incertesa que determinarà la manera en el qual s'implementaran algunes de les tecnologies que semblaven tenir un full de ruta propi i definit. Un full de ruta que el coronavirus ha accelerat de manera dramàtica. Alguna cosa que no hauria de ser negatiu especialment sinó tot el contrari. La incertesa, el desordre i la vida a temps real exigeix estar en alerta, innovant, canviant. I quan canviem, es pot fer a millor.

Estava previst que la robotització aconseguís al treball humà en quinze o vint anys. Ara succeirà en menys de cinc. Així ho explica el Fòrum Econòmic Mundial. Ho he descrit en altres articles, mentre lluitem contra un virus, reaccionem de manera desigual contra una crisi econòmica i protegim els nostres pilars econòmics i models de creixement, el món s'automatitza i quan despertem, la intel·ligència artificial i la robòtica estarà ocupant espais que precisen, ara, estratègia per a gestionar-lo i digerir-lo. Ja en el seu informe anual sobre el futur de l'ocupació, la institució que organitza el Fòrum de Davos mostrava que la crisi sanitària global ha augmentat l'interès de les empreses a adoptar la intel·ligència artificial i la robotització, dues de les principals característiques d'aquesta revolució ja iniciada, però que ara avança més de pressa. L'estudi arriba a la conclusió que ja en 2025 gairebé la meitat del treball global estarà automatitzat, enfront del 33% actual.

La formació de nous empleats i la dels quals ja treballen, estimular els canvis en les empreses més petites, alliberar de càrregues fiscals en la transformació i marcar les línies d'accés a aquest canvi de model de creixement, són la clau. El risc, com sempre, serà que els països no siguin capaços de gestionar un augment de la desigualtat laboral a causa de la crisi econòmica sumada a la transformació tecnològica, en la qual els països amb escassa complexitat econòmica es veuran més afectats en la primera fase de la contracció econòmica.

L'impacte serà immensament major que en 2008. Això no és una burxada d'un sector, no és la fallida d'un sistema. Això és una mutació prevista que s'ha avançat per un estimulant. La crisi sanitària comporta l'entrada definitiva en el segle XXI. Arriba l'era del desordre, on la tecnologia ha d'integrar-se en un model humà sobre la base de la creació d'empreses tecnològicament més humanes i societats en les quals la tecnologia sigui un aliat i no una agressió. Debats sobre la renda bàsica, una ocupació diferent, la revisió del concepte 'contracto laboral', la gestió pública automatitzada i l'ordenació de recursos, han d'iniciar-se ara. Els qui ho facin, prendran avantatge. El desordre pot ser bo, però només si s'utilitza per a estar en alerta, per a innovar i no per a queixar-se o justificar-se.

 

@marcvidal


Libre de virus. www.avast.com