Significat cognom Oltra

Cognom poc freqüent i registrat sobretot a les províncies de València i Alacant,
amb notable presència en la de Barcelona; assentaments menors es registren a Madrid, Múrcia, Castelló, Girona, Balears, Lleida, Tarragona, Saragossa, etc.

No es refereixen els tractadistes consultats al primitiu origen d'aquest cognom,      però sembla probable que procedeixi del topònim Oltà, nom      d'un caseriu del    unicipi de Benissa (Marina Alta, Alacant), al peu de l'anomenada serra d´Oltà.

Alcover escriu que Oltra prové de l'antiga veu –Oltra-, equivalent a –ultra-, en el sentit geogràfic de què està "més enllà", "a l'altre costat".

 Així, en les Cròniques de Pere IV es llegeix: "Tota l'altra terra qui és Oltra Xexona vers Castella..." Ja en el segle XIII es fa esment, en l'anomenat "Llibre del Repartiment de València", al cavaller J. d'Oltra que va acompanyar a Jaume I d'Aragó en la conquesta de València als moros, quedant heretat en aquelles terres. Van tenir els Oltra antiga casa solar en la vila de Cocentaina (Alacant), en la qual van viure, en 1249, Joan d'Oltra; en 1269, un altre Joan d'Oltra, i en 1290, Berenguer d´Oltra. Una branca va passar a Xàtiva (València), on en 1421 vivien Guillem, Joan i Vidal d'Oltra.

 En l'Arxiu General Militar de Segòvia es guarden, entre altres, els expedients dels oficials: Manuel Oltra, Infanteria, 1809, Noble, i Mariano Oltra Puig, Infanteria, 1809.

 Armes.- El "Repertori de Blasons de la Comunitat Hispànica" recull per a Oltra: En plata, una alzina, de sinople, amb un llop, de sabre, travessat al seu tronc.

Significat cognom Arimon

Antic cognom català, molt poc freqüent i registrat sobretot a la província de Barcelona, amb cases en la seva capital i a Parets del Vallès, Lliçà d'Amunt, Lliçà de Vall, Sabadell, Caldes de Montbui, Cerdanyola del Vallès, Sant Llorenç Savall, La Garriga, L'Ametlla del Vallès, Castelldefels, Arenys de Mar, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, Marata, Llerona, Santa Perpètua de la Mogoda, Granollers, etc.

Assentaments menors es registren a les províncies de Girona, Tarragona, València, Madrid i Sevilla, entre altres. 

Procedeix aquest cognom, segons assenyala Moll en la seva obra "Els Llinatges Catalans", del nom personal d'origen germànic –Harimund-, "compost de –hari- "poble" i –mund- "defensa".

Aramon apareix també com a topònim occità, nom d'un poblet prop d'Avinyó."

El mateix origen etimològic tenen els també cognoms catalans Aramon, Arimó i Arimont.

Segons les dades recollides en el cens català de llars de l'any 1553, tenien els d'aquest cognom casa solar en el lloc de Plegamans (Barcelona), de la qual era cap de família en aquest any un tal Joan Arimon, del qual descendeixen els avui així cognomenats.

Francesc Arimon i Marco (Barcelona 1868- València 1934) va ser destacat escriptor en llengua castellana; educat a Madrid, va treballar a València per a l'Editorial Guerri, popularitzant el pseudònim "Mario d'Ancona".

 Armes.- Com que no té històriques, es proposa el següent "escut parlant": En camp de plata, el nom HARIMUND, en lletres de sabre; en punta, ones d'or i gules.