dissabte, 25 d’octubre del 2014

Rajoy: de senyor feudal a Catalunya

Rajoy: de senyor feudal a Catalunya


Des de Madrid han avançat aquesta setmana que també impugnaran el nou 9-N, una jornada participativa que no vulnera cap de les tan sagrades lleis espanyoles. Com s'ho faran per prohibir una mobilització amb participació ciutadana? Prohibiran a la gent sortir al carrer? Prohibiran els voluntaris reunir-se? Frisem per veure com el mateix Estat es llença pel precipici de la democràcia amb invencions totalitàries que el deixin en un ridícul màxim davant la comunitat internacional.

Rajoy està disposat a prohibir qualsevol moviment que vingui de Catalunya. Aquesta setmana l'Estat ha demostrat, una vegada més, que no vol entendre absolutament res del que passa a Catalunya --a aquesta alçada dubtem, sincerament, que tinguin ni tan sols la capacitat per fer-ho.

En tot cas, les declaracions taxatives de Rajoy afirmant que Artur Mas "vol fer tornar Catalunya a l'Edat Mitjana" donen una idea molt precisa de què té el president de l'Estat espanyol ficat al cap: l'Edat Mitjana i els seus procediments de perpetuació del poder. Diuen que veiem a fora allò que projectem des del nostre imaginari. Res més lluny del que passa a dia d'avui dins del cap de Rajoy. 
Rajoy: els catalans no som vassalls d'una Espanya feudalista"
Efectivament, Rajoy ha tret dels seus plantejaments mentals una època clau, l'Edat Mitjana, per a entendre el procediment de perpetuació del poder a l'Estat espanyol a dia d'avui. El paradigma de l'antipolítica, el sistema feudal de perpetuació del poder, la negació de la democràcia. En quina consonància es troba l'Edat Mitjana d'aquest context actual del poder espanyol, basat en el no permanent, en definir-se com l'extrem contrari al sistema democràtic de la Unió Europea, en fer executar la seva llei com una guillotina, en negar la participació ciutadana...!

L'Estat espanyol s'ha mostrat espantat, fins i tot, d'un 9-N considerat, de facto, un procés participatiu que no és més que una mobilització ciutadana amb urnes. La prohibició fins i tot d'una jornada com aquesta ens remet a l'Espanya franquista que prohibia el dret a reunió i associació. Pitjor encara: ens remet a les paraules de Rajoy. Un Rajoy feudal que tindrà feina per emmanillar i immobilitzar els milions i milions de catalans que el proper 9-N tenen la ferma voluntat de fer passar la diada com una jornada històrica.

Rajoy: els catalans no som vassalls d'una Espanya feudalista. Ni ho serem ni ho hem estat mai.

dimarts, 14 d’octubre del 2014

9N2014

Seguir la intervenció del President d'aquest matí al Palau de la Generalitat o bé te n'has pogut informar. Per si no ho has pogut fer, més avall t'envio l'enllaç al vídeo d'aquesta compareixença.

Ara és el moment d'actuar amb responsabilitat, més conscients que mai que Convergència ha d'exercir el lideratge polític per assolir els reptes que ens hem plantejat: exercir el dret a expressar-nos el proper 9 de novembre amb plena llibertat.

Vénen dies encara més complexos que els que hem viscut fins ara. Vénen hores de decisions complicades i moments per rebre atacs de tota mena que voldran fer trontollar la nostra voluntat. És per això que goso demanar-te la teva total implicació en les passes que anirem fent a partir d'avui. Fes-te voluntari, fes voluntaris, participa en totes les activitats que s'organitzaran i fes que el 9 de novembre puguem fer realitat la voluntat d'una gran majoria de catalans. En els propers dies t'aniré fent arribar informació més concreta.

diumenge, 5 d’octubre del 2014

Tenen por, molta por

Si algú encara tenia cap dubte, els darrers esdeveniments han deixat prou evident el pànic que l'Estat espanyol té que el poble català pugui ser consultat democràticament sobre el seu propi futur polític, judicialitzant un procés que és merament polític i que s'hauria de resoldre políticament. Està tan espantat que està disposat a utilitzar totes i cadascunes de les eines que té al seu abast per impedir, de la manera que sigui, la consulta del 9N encara que per fer-ho hagi de menysprear l'Estat de dret i emprar els mitjans més roïns i miserables.

L'Estat està tan aterrit que va fer reunir-se un diumenge a la tarda en sessió extraordinària d'urgència a la Comissió Permanent del Consell d'Estat per tal que li redactés el preceptiu dictamen previ a la interposició del seu recurs contra la Llei de consultes i el Decret de convocatòria. 

Està tan atemorit que va obligar a reunir-se el mateix dia en que interposava els seus recursos d'inconstitucionalitat a tot un Tribunal Constitucional també en sessió extraordinària i amb caràcter d'urgència perquè aquest, amb una velocitat absolutament inusitada, suspengués cautelarment tant la Llei com el Decret, fent palès d'aquesta manera que a l'Estat espanyol no existeix ni divisió de poders ni cap Estat de dret ja que aquest alt òrgan judicial, que hauria de ser independent i imparcial, no és res més que un simple element accessori de tot l'engranatge polític estatal, actuant al dictat i al mandat del què decideixi el Govern espanyol.
No ens deixem espantar. El poble català, les institucions públiques catalanes i els partits polítics catalans, tots junts, hem de ser valents"
Està tan espaordit que el Tribunal Constitucional, insòlitament i a instàncies del propi Govern central, ha hagut de fer extensiva la suspensió de la consulta més enllà del Govern de la Generalitat, per tal d'espantar qualsevol tercer que tinguem intenció de tirar endavant la consulta, ja siguem el poble de Catalunya o els nostres ens locals. Novament, a manca d'arguments, el repetit discurs de la por.

Està tan esporoguit que, per poder utilitzar si cal la força per evitar la consulta, obligarà el Tribunal Constitucional a dictar, novament amb una velocitat sorprenent, una sentència contra la Llei de consultes i el Decret de convocatòria abans del 9N. 

Està tan esborronat que, també, per evitar la consulta farà un ampli desplegament policial a tot el territori català per impedir a tota costa que les meses es puguin constituir aquell dia i, d'aquesta manera, el poble de Catalunya pugui expressar-se democràticament, mostrant així la manca absoluta de tarannà democràtic de l'Estat espanyol.

Moragas i Sáenz de Santamaría, enfrontats

Al Parlament hem vist avui la continuitat de la histèria i crispació de PP i C's que, sentint-se marginals, han optat per entrenar-se pel futur, practicant la sortida desfilada de l'hemicicle. Configurarà això el que poden fer en un futur els ciutadans del país traient-los democràticaemnt del Parlament?

El prudent i seriós conseller Mas-Colell avui ha posat a lloc al PP, informant-los que no sols són marginals a Catalunya sinó que també en la influència en el PP estatal.

I és que una part important del problema de les relacions entre Espanya i Catalunya és que el PP i C's transmeten, dia a dia, a Espanya, una imatge d'una Catalunya irreal. Però aquests aconsegueixen imposar aquest imaginari perquè són potenciats i sobredimensionats pels mitjans de comunicació espanyols que els usen per vendre una imatge de la Catalunya que interessa al nacionalisme espanyol.

I desgraciadament l'Estat s'ha cregut les manipulacions i mentides del PP i C's, i aquestes ha acabat formant part de l'imaginari d'una majoria d'espanyols. Però comencen a dibuixar-se divergències en les forces polítiques d'esquerra i sindicals, així com en reduïts i callats sectors intel·lectuals espanyols. Però també --i això és el més important-- hi ha canvis als aparells de l'Estat, al propi govern i també lleugerament a l'entorn del president Rajoy.
Alguns analistes del CNI aconsellen que la vicepresidenta que faci un cop de timó amb l'estratègia de l'Estat"
El més sorprenent són les divergències entre Jorge Moragas (àlies el bragueta) i lamonja alférez Soraya sáenz de Santamaría. Moragas, home de confiança de Rajoy, està molt influenciat per la dama de la camarga Alícia Sánchez-Camacho, i ambdós aconsellen la línia dura amb Catalunya, i en particular, realitzar una cirurgia potent amb el president Mas usant arguments com "el càncer català cal estirpar-lo, si no ho fem, pot causar metàstasi a les Illes i el País Valencià". 

Aquests plantejaments serien la conseqüència de la duresa del PP català en les darreres sessions del Parlament. Però la monja alférez Soraya Sáenz de Santamaría comença a tenir dubtes. El CNI l'informa dia a dia de la gravetat del distancament i del desarrelament de la majoria de la societat catalana a l'imaginari espanyol i les seves institucions. I alguns dels seus analistes que van seguir molt de prop el referèndum a Escòcia aconsellen la vicepresidenta que faci un cop de timó amb l'estratègia de l'Estat.

Soraya, en el seu cercle més íntim, i en algunes persones del CNI, ha arribat a preguntar-los si creuen que una solució "a la naverresa" podria apaivagar l'independentisme a Catalunya, un fet que ha irritat els ultres del PP i el sector marginal dels populars catalans encapçalats per Camacho i Millo que, amb una operació d'aquestes característiques, saben que serien sacrificats.

Socialcristians pel Sí-Sí: 'Fem-ho'

Personalitats de la socialdemocràcia i socialcatolicisme catalans s'han agrupat per a presentar un manifest a favor de la consulta del 9N. Sota el nom de 'Fem-ho', els socialcristians defensen la creació d'un Estat propi per a Catalunya.

Barcelona · Un nou sector polític a Catalunya ha fet un pas endavant a favor de la consulta del 9N i del vot Sí-Sí. Un centenar de personalitats de la socialdemocràcia i el socialcatolicisme han presentat aquesta setmana 'Fem-ho', un manifest amb el qual volen visibilitzar el suport a la independència des d'aquest sector, proper a UDC, i encara ambigu.

Alguns dels signants i promotors són: el capellà i professor universitari Francesc Romeu; l'advocat, editor i col·laborador d'aquest diari Quim Torra; el pedagog Carles Armengol; el periodista Xavier Pérez Esquerdo; la doctora en ciències de l'Educació Carme Borbonès; el professor de la UAB Joan Lluís Pérez Francesch; el professor d'Esade Cristian Rodríguez-Ferrera, i el professor i investigador de la Universitat de Lille Rafael Marín, entre d'altres.

El manifest Fem-ho destaca que els signants volen que Catalunya "esdevingui Estat i que sigui independent a Europa, que neixi de l'expressió pacífica i democràtica de la voluntat dels ciutadans, però també del compromís d'aquests ciutadans de ser millors i de fer un país millor. Només així serà possible".