dimecres, 1 de març del 2023

Qué saber sobre el 5G.

#MWC23 #SemanaMWC2023

 Barcelona 01/03/2023 

Qué hay que saber sobre 5G.                                                                                                 

 

En diversas ocasiones, entre colegas de profesión e incluso con amigos, nos hemos sentido atraídos por 'el mundo del 5G', sus ventajas, sus inconvenientes. Debates interesantes sobre las fortalezas de esta nueva tecnología que ha llegado para quedarse, pero que no todos conocemos ni sabemos exactamente qué alcance ni potencial podrá llegar a tener en nuestras vidas. Es por ello, que me he planteado, ahora que estamos inmersos y en pleno congreso del #MWC23 en esta #SemanaMWC2023, anotar unas cuantas ideas, explicadas de una manera muy sencilla, que espero serán importantes para empezar a tomar conciencia de lo que nos viene y pronto estará ya en nuestras manos para su uso diario. Implementar todas las oportunidades que esta tecnología es capaz de brindarnos y en qué proporción podrá esta mejorar nuestras vidas, será determinante para muchas profesiones, actuales y nuevos futuros, a los que 5G será capaz de dar luz.


Introducción al 5G. ¿Qué es?
El 5G es la quinta generación de tecnología de redes móviles, que se considera una mejora muy significativa respecto a la tecnología 4G actual. El 5G utiliza una combinación de diferentes tecnologías para proporcionar una conexión inalámbrica más rápida y más eficiente. Se le presume el alcance, velocidades de descarga mucho mayores que el 4G, por lo que gracias a esto nos permitirá una gran variedad de nuevas aplicaciones y servicios. La transmisión de video de alta definición, la realidad virtual y aumentada, y la conducción autónoma de vehículos, etc.
Además de la velocidad, el 5G también se caracteriza por una menor demora en la comunicación entre dispositivos. Esto consigue que las aplicaciones en tiempo real, como el control remoto de dispositivos y vehículos autónomos, sean una realidad tangible. También se espera que el 5G proporcione una mayor capacidad de red, lo que permitirá que más dispositivos se puedan conectar.
El despliegue del 5G ya ha comenzado en muchos países de todo el mundo. Parece una apuesta clara para que se convierta en la tecnología predominante en un futuro cercano. Con todas estas premisas, es fácil pensar que su implementación puede tener un gran impacto en la economía, la sociedad y la tecnología, y que, por tanto, con ello, permita una amplia gama de aplicaciones y servicios nuevos e innovadores.


Afectación del despliegue de la red 5G. Impacto en la sociedad y la economía.

-Velocidades de descarga más rápidas: Con velocidades de descarga que pueden llegar a ser de hasta 20 veces más rápidas que la red 4G, los usuarios podrán descargar y transmitir contenido en línea de manera más rápida y sin interrupciones. Esto puede mejorar la experiencia del usuario en la navegación web, la transmisión de video, el gaming en línea, etc.
-Latencias más bajas: Esto es reducir el retraso que se produce desde que se realiza la emisión hasta que la reciben los espectadores. Consecuentemente, la comunicación entre dispositivos y la transmisión de datos se realizará en mucho menor tiempo. Permitiendo a los dispositivos interconectados que funcionen de manera más efectiva, mejorando la eficiencia y la seguridad en varios sectores, como el transporte, la salud y la industria.
-Conectividad masiva de dispositivos IoT: Permitirá la conexión de una cantidad mucho mayor de dispositivos IoT, lo que aumentará la cantidad de datos que se generan y se procesan. Esto tendrá un impacto positivo también en diversos sectores, como la agricultura, la industria, la salud y la seguridad, entre otros.
-Avance en tecnologías emergentes: Será clave para el desarrollo y la adopción de tecnologías emergentes como la realidad aumentada y virtual, los vehículos autónomos, la automatización de la industria y el hogar inteligente.
-Mayor productividad y crecimiento económico: Permite mejorar la eficiencia y la productividad en diversos sectores, lo que puede conducir a un crecimiento económico sostenible. Además, puede crear nuevas oportunidades de trabajo, de negocio y de empleo, así como aumentar la competitividad empresarial.

 

Limitaciones físicas de la señal 5G.

La señal 5G, al igual que otras señales de comunicación inalámbrica, tiene algunas limitaciones físicas. Las vemos:
-Alcance limitado: Como mencionaré más adelante, la señal 5G tiene un alcance más limitado que las señales de banda ancha anteriores, como el 4G, debido a su frecuencia más alta. Esto significa que las señales 5G no pueden atravesar con tanta facilidad obstáculos sólidos como paredes o edificios, lo que, evidentemente, limita su alcance.
-Es más susceptible a interferencias: Es susceptible a interferencias de otros dispositivos electrónicos y señales de radio, lo que puede afectar su calidad y velocidad.
-Sensibilidad a la lluvia y la niebla: Las señales 5G pueden ser afectadas por la lluvia y la niebla, lo que puede reducir su calidad y velocidad. De esto, hablaré más adelante.
-Necesidad de más antenas: Debido al alcance limitado de la señal 5G, se necesitan más antenas para cubrir una misma área que con las señales anteriores, lo que puede aumentar los costos de implementación.

-Consumo de energía: Las señales 5G requieren de mayor energía para transmitir y recibir datos, lo que puede afectar la duración de la batería de los dispositivos móviles.

Como he mencionado, todas la señales y 5G no es una excepción, tiene algunas limitaciones físicas que deben ser consideradas en su implementación y uso como hemos visto. Sin embargo, con la tecnología adecuada y la optimización de la infraestructura, estas limitaciones pueden ser mitigadas para ofrecer una experiencia de conectividad más rápida y estable.

  

Se deberá permitir la colocación de un mayor número de antenas.

Generalmente esta afirmación es cierta. Puesto que se necesitaran más antenas que para 4G, por ejemplo. Esto es debido a que la señal 5G tiene un alcance más limitado y es más vulnerable a obstáculos como edificios y árboles. El número de necesario para cubrir una ciudad o población, dependerá de varios factores, como la densidad poblacional, la topografía y la infraestructura existente.
En general, se requieren más antenas pequeñas. Estas pueden ser instaladas en lugares como farolas, postes de luz y edificios, en lugar de torres de transmisión grandes y costosas.

Sin embargo, se estima que se necesitarían varias decenas de miles de antenas pequeñas para proporcionar una cobertura completa de 5G en una gran ciudad.
La implementación de esta red de antenas debe realizarse de manera responsable, siguiendo las regulaciones y leyes locales, y teniendo en cuenta las preocupaciones de salud pública y ambientales.

 

Riegos para la salud.

No hay evidencia científica concluyente que demuestre que la señal de 5G sea perjudicial para la salud humana y/o animal. Según la Organización Mundial de la Salud (OMS) y otros organismos de salud pública, no hay efectos adversos a corto plazo para la salud humana de las señales de radiofrecuencia utilizadas en las tecnologías inalámbricas, incluyendo la señal 5G.

Sin embargo, hay algunas preocupaciones y debates sobre el potencial impacto a largo plazo de la exposición a señales de radiofrecuencia en la salud humana y animal. Algunos estudios han sugerido una posible asociación entre la exposición a señales de radiofrecuencia y ciertos tipos de cáncer y otros problemas de salud, aunque estos estudios no han sido concluyentes.
Es importante tener en cuenta que las señales de radiofrecuencia utilizadas en 5G se encuentran dentro del espectro electromagnético no ionizante, lo que significa que no son lo suficientemente energéticas como para ionizar los átomos o las moléculas, lo que podría dañar el ADN.


El Comité Científico de los Riesgos Sanitarios Emergentes y Recientemente Identificados (SCENIHR, por sus siglas en inglés) de la Comisión Europea ha llevado a cabo una evaluación exhaustiva de la evidencia científica sobre los efectos de la exposición a campos electromagnéticos (EMF, por sus siglas en inglés), incluidas las señales de radiofrecuencia utilizadas por las tecnologías móviles, como el 5G. Según su informe de 2015, los estudios no han encontrado evidencia, como digo anteriormente, de que la exposición a señales de radiofrecuencia de las tecnologías móviles cause cáncer u otros efectos negativos en la salud humana.

Es necesaria, sin embargo, la realización de más investigaciones para comprender mejor los posibles efectos de la exposición a largo plazo a señales de radiofrecuencia de este tipo…
Las organizaciones internacionales de salud, como la OMS y la Comisión Internacional sobre Protección contra la Radiación No Ionizante (ICNIRP), han establecido límites de exposición seguros para la radiación de radiofrecuencia. Estos límites se basan en la evidencia científica actual y se actualizan periódicamente a medida que se disponen de nuevos datos.

Por tanto, en este momento, la evidencia científica actual no sugiere que el uso de tecnologías móviles, como el 5G, sea perjudicial para la salud humana y/o animal.


Interfiere a otras señales. Ondas de radio o 2G,3G,4G, etc.

La señal de 5G puede interferir en algunas señales de ondas de radio, pero esto no significa necesariamente que perjudique a las señales de 2G, 3G o 4G.
Como todas las señales de radio, la señal de 5G puede experimentar interferencias, especialmente en ambientes densamente poblados y con muchos dispositivos conectados a la red. En estos casos, la señal puede experimentar interferencias de otras señales de radio, incluyendo señales de televisión y radio, o de otras redes inalámbricas, como wifi.
Para evitar problemas de interferencia, los operadores de redes móviles pueden tomar medidas como la asignación de frecuencias adecuadas y la implementación de tecnologías de cancelación de interferencias. También es importante que las regulaciones y estándares de la industria se actualicen constantemente para asegurar que las diferentes tecnologías de comunicación móvil puedan coexistir de manera efectiva y sin interferencia perjudicial.

 

5G como solución para zona rural.

El despliegue del 5G puede ser una buena alternativa para las zonas rurales, ya que puede mejorar significativamente la conectividad y el acceso a Internet de alta velocidad en estas áreas. Generalmente, estos entornos tienen acceso limitado a las redes de comunicación de alta velocidad debido a la falta de infraestructura y la baja densidad de población, lo que hace que el despliegue de la tecnología 5G sea una solución atractiva para mejorar la conectividad.

Puede permitir a las zonas rurales acceder a servicios en línea, trabajar desde casa y conectarse con el mundo de manera más eficiente. Además, de permitir el uso de dispositivos y tecnologías avanzadas, como la agricultura de precisión y los sistemas de monitoreo de ganado remoto, que pueden ayudar a mejorar la productividad y la eficiencia en la agricultura y otros sectores en estas zonas.

A pesar de esto, hay que tener en cuenta que el despliegue de la tecnología 5G en las zonas rurales puede enfrentarse a algunos desafíos, como la necesidad de construir infraestructuras adicionales para soportar las nuevas redes por la falta de inversión previa en estas zonas. Además, algunas zonas rurales pueden tener limitaciones geográficas que dificulten la instalación de antenas de 5G, lo que podría limitar la cobertura en algunas zonas.

 

WiMax frente a 5G.

WiMAX (Worldwide Interoperability for Microwave Access) es una tecnología de banda ancha inalámbrica que utiliza ondas de radio para transmitir datos a largas distancias. Aunque WiMAX fue una tecnología avanzada en su momento, su capacidad y velocidad de transmisión de datos son significativamente más bajas en comparación con las capacidades actuales que presenta el 5G.

El 5G ofrece velocidades de descarga mucho más altas que las redes WiMAX. Además, como venimos diciendo, el 5G tiene una latencia más baja y una mayor capacidad y ancho de banda (BW), lo que lo hace adecuado para aplicaciones de Internet de las cosas (IoT) y transmisión de video en tiempo real.
Por lo tanto, se puede decir que, en términos de capacidad y velocidad de transmisión de datos, el 5G es una tecnología superior a WiMAX. En general, las redes WiMAX se han utilizado principalmente como una alternativa para áreas rurales o zonas donde la infraestructura de fibra óptica no está disponible, pero con la llegada del 5G, es probable que esta tecnología quede obsoleta y en desuso y sea reemplazada por el 5G.

 

5G vs. fibra óptica.
El 5G y la fibra óptica son tecnologías diferentes y complementarias que pueden brindar diferentes beneficios a los usuarios en función de sus necesidades y ubicaciones geográficas.

La fibra óptica no se ve afectada por los fenómenos naturales, mientras que la señal 5G puede ser susceptible a la interferencia debido a ciertos obstáculos físicos o condiciones meteorológicas.
Como sabemos, la fibra óptica es una tecnología de cableado de muy alta velocidad que utiliza pulsos de luz para transmitir datos a través de una fibra de vidrio o plástico. Debido a que la luz no se ve afectada por las condiciones atmosféricas, la fibra óptica es una tecnología de transmisión muy eficaz que por tanto, no se ve afectada por la lluvia, la nieve o el viento.

Por su parte, y aunque la tecnología 5G está diseñada para ser más resistente a la interferencia y al ruido que las tecnologías anteriores, como el 4G, la señal 5G puede verse afectada y ser susceptible a la interferencia debido a las condiciones de la meteo, como la lluvia, la nieve o la niebla. Lo cuento más adelante.

La fibra óptica es, pues, una tecnología de transmisión muy segura y no se ve afectada por los fenómenos naturales. No obstante, para la tecnología 5G se están desarrollando soluciones para mejorar la calidad de la señal 5G en diferentes condiciones.


Afectaciones por condiciones meteorológicas.

Como venimos refiriendo en este artículo, las señales 5G utilizan ondas de radio de frecuencia alta para transmitir datos, por ello es fácil pensar que frente a algunos fenómenos meteorológicos, puede ver alterada su propagación y calidad.

La lluvia, la nieve e incluso la niebla son obstáculos importantes para las señales 5G, ya que estas condiciones atmosféricas pueden absorber y debilitar la señal. El agua es un buen absorbente de ondas de radio, y la lluvia, la nieve y la niebla pueden actuar como barreras para la señal 5G, lo que reduce la calidad de la conexión. Sin embargo, se están desarrollando técnicas para mejorar la calidad de la señal 5G en estas condiciones, como el uso de antenas y sistemas de modulación más avanzados.

La calor también puede afectar la señal 5G, ya que las ondas de radio se expanden y se debilitan a medida que la temperatura aumenta. Esto puede hacer que la señal se desvanezca o pierda fuerza, especialmente en áreas urbanas densamente pobladas, donde la temperatura puede ser más alta debido a la acumulación de calor en edificios y calles.


El viento también puede tener un efecto sobre la señal, ya que puede mover los obstáculos físicos como árboles o edificios (antenas), esto también ocurre a otros sistemas de transmisión como a algunos radioenlaces, lo que a su vez puede afectar la calidad de la señal. Sin embargo, este efecto es generalmente menor en comparación con los otros fenómenos climáticos mencionados anteriormente.

A medida que la tecnología 5G se desarrolle y se implemente más ampliamente, es probable que se implementen soluciones más avanzadas para garantizar la estabilidad y la calidad de la señal 5G en diferentes condiciones climáticas.
 

La relación existente y aplicaciones posibles entre el 5G y IoT.

El Internet de las cosas (IoT) se refiere a la conexión de dispositivos y objetos cotidianos a Internet, lo que permite la recopilación y el intercambio de datos entre ellos. El 5G es una tecnología que la convierte en una tecnología ideal para la implementación de IoT.

Con el 5G, las aplicaciones de IoT pueden ser más avanzadas y eficientes, lo que permitirá una mayor automatización y control en tiempo real.
Las aplicaciones de IoT en combinación con el 5G pueden incluir soluciones para hogares inteligentes, ciudades inteligentes, transporte inteligente, industria 4.0, atención médica remota, agricultura de precisión, seguridad pública y mucho más. Además, el 5G también permitirá la transmisión de video de alta definición y la realidad aumentada/virtual, lo que mejorará la experiencia del usuario y la capacidad de análisis de datos en tiempo real.
5G y el IoT, la combinación de estas tecnologías permitirá una variedad de industrias y áreas, mejorando la vida cotidiana de las personas y optimizando los procesos profesionales de la industria.


Ventajas del IoT para procesos de las empresas. El papel de 5G.

El IoT puede proporcionar una amplia gama de ventajas para los procesos de las empresas, y la combinación de IoT y 5G puede mejorarlas aún más.
Automatización: El IoT permite la automatización de procesos, lo que puede mejorar la eficiencia y reducir los costos.
Monitoreo y análisis en tiempo real: El IoT permite el monitoreo y análisis de datos en tiempo real, lo que puede ayudar a los procesos a ser más eficientes y efectivos.
Optimización de la cadena de suministro: El IoT puede ayudar a mejorar la visibilidad y la eficiencia de la cadena de suministro mediante el seguimiento online de los productos y la identificación de posibles cuellos de botella.
Reducción de costos: El IoT puede ayudar a reducir los costos de energía, mantenimiento y otros costos operativos.
Mejora de la experiencia del cliente: El IoT puede permitir una mejor personalización y experiencia del cliente, lo que puede mejorar la lealtad y las ventas.

 

Inteligencia artificial (IA) y Metaverso

Por último, y según lo que hemos ido viendo a lo largo de este artículo, es sencillo pensar cómo y de qué manera, podrá 5G ayudar a un mayor desarrollo y capacidad de la IA o el Metaverso.
Tanto el 5G como la inteligencia artificial (IA) son dos tecnologías muy poderosas que tendrán el potencial de transformar la forma en que interactuamos con el mundo digital en un futuro mucho más cercano del que pensamos.
La mayor velocidad y ancho de banda que 5G es capaz de proporcionar, significará que la IA y el Metaverso podrán procesar y transmitir grandes cantidades de datos e información online, y esto permitirá una interacción completa y una mejor experiencia de usuario.
Conectividad fiable: Esta estabilidad que ofrece por encima de las tecnologías anteriores es especialmente importante para el Metaverso, ya que una desconexión repentina puede romper la inmersión y la experiencia del usuario.
Mayor capacidad de procesamiento: La tecnología 5G, como hemos dicho, tiene el potencial de permitir que la IA procese grandes cantidades de datos de forma más eficiente y rápida. Esto se debe a que la tecnología 5G permite que los dispositivos se comuniquen entre sí y con la nube de forma más rápida y eficiente, lo que puede mejorar la capacidad de procesamiento de la IA.

Entonces, como hemos ido viendo, esta tecnología será clave y puede ayudar a mejorar la velocidad y la capacidad de procesamiento de la IA y el Metaverso. Nos llevará sin duda a una experiencia de usuario inmersiva, una mejor interacción con el mundo digital.


En contexto, algun dato específico.

La tecnología 5G utiliza un rango de frecuencias de radio que van desde 24 GHz hasta 100 GHz en la banda de ondas milimétricas (mmWave) y desde 1 GHz hasta 6 GHz en la banda de frecuencia sub-6GHz.

Las frecuencias de la banda de frecuencia sub-6GHz son más bajas y pueden viajar distancias más largas y penetrar obstáculos físicos con mayor facilidad, lo que las hace más adecuadas para proporcionar una cobertura más amplia y uniforme en áreas urbanas y suburbanas.

La tecnología 5G utiliza una amplia gama de frecuencias de radio que varían en función de la ubicación geográfica, la densidad de población y otros factores. Las operadoras móviles suelen desplegar redes 5G en varias bandas de frecuencia para proporcionar una experiencia de usuario óptima en diferentes entornos y situaciones.

 

Rafel Arimon i Oltra.

#MWC23

 

 

dilluns, 21 de febrer del 2022

Aquell desconegut es troba a 6 salutacions de mi!

Vas a un nou país, a una nova terra, i clar, vols fer amistats. Et creues algú pel carrer i vols saber si teniu alguna amistat en comú. O si té un amic que és amic d'un amic teu. Al final, t'acabes preguntant per quants amics d'amics hauràs de passar per trobar una connexió entre aquell desconegut i tu. Quina és la longitud de la cadena d'amics entre ell i tu? Sorprenentment, es podria dir que esteu a 6 graus de distància, per a qualsevol persona al món!

1.       Només calen 6 connexions per anar d'A a B.

 

 

Les xarxes

Aquest resultat xocant ens ve de l'estudi de les xarxes complexes. Una xarxa no és més que un conjunt de nodes connectats o no entre si mitjançant enllaços. Podem pensar molts tipus de xarxes, per exemple la ferroviària, on els nodes serien les estacions i els enllaços les vies; o la xarxa elèctrica, on cada casa serien els nodes i els cables serien els enllaços. 

També podem pensar en xarxes a internet, on sembla que el terme sigui més natural. D'aquesta manera, internet mateix és una gran xarxa, però també ho són les xarxes socials, on els nodes serien les persones i els enllaços les relacions d'amistat que estableixen entre elles.

 

2. Les relacions humanes poden estar representades en una xarxa, on cada enllaç representa l'amistat entre les dues persones.

 

Al final, si hi pensem, la majoria de coses es poden descriure en forma de xarxa, fins i tot les relacions humanes. En aquest cas, les persones serien els nodes i si es coneixen hi hauria un enllaç entre elles a la xarxa.

 

El camí més curt

De totes aquestes xarxes, sovint ens interessa trobar el camí més curt entre dos nodes. És a dir, quin és el mínim nombre de nodes pels quals hem de passar –usant els enllaços disponibles– per anar des d'un node fins a un altre qualsevol. A aquest nombre l'anomenem distància entre dos nodes.

Podria passar que no hi hagués un camí disponible entre dos nodes. Per exemple, si un d'ells està completament aïllat i no té cap enllaç amb ningú o bé si el node forma part d'un grup separat de la resta de la xarxa. Suposarem, però, que la xarxa està connectada, és a dir, que des d'un node es pot anar a qualsevol altre, tal com passa a la majoria de xarxes reals.

Com podem atribuir una distància a tota la xarxa? Podríem calcular totes les distàncies entre totes les parelles de nodes i agafar-ne la major. Però aquesta mesura és poc pràctica. Normalment, en mesurem la distància mitjana. Així, es calculen totes les distàncies entre cada parella de nodes de la xarxa i se'n computa la mitjana aritmètica. Aquesta mesura ens dona molta informació a l'hora d'estudiar la xarxa. Per exemple, si estem estudiant una xarxa d'una empresa de repartiment, ens diu quanta estona tardarem, de mitjana, a fer qualsevol entrega.

 

Posem-ho a prova!

Stanley Milgram, l'any 1967, va dur a terme un experiment per posar a prova els 6 graus de distància que, suposadament, hi ha com a màxim entre dues persones a tot el món. Va enviar cartes a gent seleccionada aleatòriament amb la foto i la informació d'una persona concreta, el destinatari final. En les cartes, es demanava que fossin reenviades a l'amic o conegut que fos més probable que conegués l'objectiu final –si elles mateixes no el coneixien. Per fer-ho, els demanava que usesin les dades que tenien de la persona.

Al final, 64 de les 296 cartes van arribar a la destinació i Milgram va estimar que el nombre mitjà d'intermediaris era d'uns 5,2. És a dir, s'acostava prou als sis graus que ens prediu la teoria. Això no obstant, aquest estudi no és molt fiable, ja que un terç de les cartes van ser enviades a la mateixa ciutat que la persona destinatària i un altre terç a persones de la mateixa professió.

Un estudi semblant s'ha pogut fer de forma completa a Facebook, perquè en aquesta xarxa social podem obtenir les amistats de cada persona –cosa que és pràcticament impossible fer a la vida real. Així, un estudi de 2011, prenent 721 milions d'usuaris com a nodes i un total de 68 bilions d'enllaços representant amistats, es va poder calcular que la distància mitjana és de 4,74. És a dir, cada usuari de Facebook només necessita unes 5 sol·licituds d'amistat per ser amics de qualsevol!

Només a distància 6?

Aquest resultat ha captivat l'opinió pública des de fa temps i no és estrany que ens sorprengui. Quan pensem en una xarxa ens ve a la ment una cosa ben ordenada, ja sigui una tira de nodes connectats linealment, una graella de nodes connectats amb els seus veïns o bé un cercle on els nodes més propers estan connectats.

 

3. Xarxa en forma de cercle on només els veïns estan connectats.

 

En tots aquests casos, la distància mitjana creix a mesura que creix el nombre de nodes. És a dir, com més nodes hi ha, més passos haurem de fer per anar entre dos nodes qualssevol de la xarxa.

Però això no passa a totes les xarxes, ja que podem tenir un enllaç entre dos nodes molt allunyats que provoqui un escurçament de les distàncies. Les xarxes que presenten aquesta propietat s'anomenen xarxes de món petit. És el que passa a les xarxes que descriuen relacions d'amistat, siguin reals o virtuals: hi ha algú relativament proper que té un amic a l'altra punta del món.

Les xarxes aleatòries, és a dir, les generades posant enllaços a l'atzar, ens serveixen per modelar aquestes xarxes de món petit. D'aquesta forma, malgrat que no siguin bones representacions de les xarxes de relacions reals –no fem amistats de forma aleatòria, només ens cal veure com coneixem més gent de la zona on vivim– ens ajudaran a trobar una aproximació de la distància mitjana d'aquestes.

 

Com aproximem la distància mitjana d'una xarxa aleatòria?

Per fer-ho, usem el grau mitjà de la xarxa: el nombre d'enllaços que té cada node de mitjana. És a dir, en el nostre exemple, quants coneguts tenim de mitjana els humans. Ho escrivim com k

El matemàtic Pál Erdős, que va estudiar les xarxes formades aleatòriament, va descobrir que la distància mitjana d'aquestes xarxes, d, es pot aproximar usant l'expressió:

 

 

on és el nombre de nodes.

 


Ja per acabar…

Hem vist que les xarxes reals, com per exemple la de coneguts a la Terra, presenten la característica del món petit. Quan presenten aquesta característica podem aproximar la seva distància mitjana utilitzant la fórmula descoberta per Erdős. D'aquesta forma, si considerem que a la terra hi ha 7000 milions d'humans –és a dir, que N=7.000.000.000– i que de mitjana tots coneixem a unes 50 persones –per tant, k50–, obtenim que d≈6. És a dir, entre tu i qualsevol desconegut, hi ha una cadena d'unes 6 persones.

 

Publicat per Quim Frigola Casals | febr. 20, 2022 | Física i matemàtiques

 

dimecres, 9 de febrer del 2022

La fibra òptica submarina com a clau d'accés al metaverso

 

Una de les paraules que més sentirem enguany en l'àmbit digital és metaverso. Des que Facebook (ara rebatejada com a Meta) anunciés la seva aposta per aquest nou món de realitat virtual immersiva, l'interès per com evolucionarà la Internet del futur va en auge. Planteja un pas més enllà de les xarxes socials, nous hàbits i, és clar, noves oportunitats de negoci (els avatars seran potencials consumidors virtuals i ja existeixen marques que estan pensant productes concrets per a vendre en el metaverso).

Més enllà de la saturació de les xarxes socials i els límits de les websites convencionals, aquesta revolució d'Internet no pot entendre's sense les millores tecnològiques dels últims anys que fan possible una experiència virtual de qualitat: dispositius de realitat augmentada molt precisos, ulleres que permeten la immersió 100% virtual i targetes gràfiques que poden dibuixar mons virtuals amb sorprenent realisme.

A més de tot això, la base que sosté el metaverso és la baixa latència en la transmissió de dades i, segurament, aquest és un dels motius pels quals veiem com els grans gegants tecnològics estan cada vegada més implicats a impulsar nous cables submarins de fibra òptica. I el desplegament de fibra òptica amb latències cada vegada més baixes serà un factor determinant per a l'èxit de la construcció del metaverso.

Preparant l'arribada del metaverso: els cables submarins de Meta i Google

Segons informava un recent estudi de la consultora tecnològica TeleGeography del qual s'han fet ressò diversos mitjans, Microsoft, Alphabet (Google), Meta i Amazon controlen ja el 66% de la capacitat dels cables submarins de fibra òptica que alimenten Internet, una xifra elevadíssima tenint en compte que en 2012 a penes arribaven al 10%.

De fet, en el territori espanyol, actualment Google ja ha fet aterrar a Bilbao el cable Grace Hoper (un cable submarí que connecta els Estats Units amb el Regne Unit i Espanya). Així mateix, s'espera per a enguany l'arribada a Espanya del cable 2Africa en el qual participa Meta. D'aquesta manera, intenten trencar la dependència de la construcció de cables per tercers (moltes vegades governs i empreses estatals de telecomunicacions) i reforcen el seu posicionament amb una xarxa pròpia de cablejat.

El creixement del mapa de cables submarins té un impacte positiu en l'economia, cada vegada més dependent d'una connectivitat eficient, amb latències baixes que facilitin la transmissió de dades. Ara, a més, en un futur en el qual el metaverso s'imposarà com a tendència digital, aquest reforç del cablejat de fibra òptica és essencial per a assegurar experiències virtuals immersives de qualitat. És a dir, latències baixes per a una velocitat ràpida en la transmissió de dades, de manera que les interaccions virtuals siguin el més semblant a la vida real, que l'usuari tingui la sensació que es produeixen en temps real, i que les plataformes digitals del metaverso puguin sostenir la quantitat ingent de dades que generaran els usuaris: per exemple, centenars d'avatars assistint a un concert virtual, que gesticulen i es mouen per la sala del concert.

Diuen els experts que el metaverso té possibilitats infinites i que està tot per construir. El que és clar és que els fonaments d'aquest metaverso descansen, a més del 5G de les xarxes mòbils, sota els oceans. La fibra òptica submarina té la clau d'accés a aquest paradís digital que proposa la nova realitat virtual.

 

9 de febrer del 2022.

dilluns, 24 de gener del 2022

Web 3, la gran revolució tecnològica pendent

Si segueixes el món de les criptomonedes, encara que sigui casualment, segur que portes escoltant paraules com NFTdappDeFi i tokens de manera cada vegada més recurrent. Però ara ve una altra. Has d'anar-te preparant per a un terme nou: Web 3. Un concepte que defineix l'evolució de la internet que coneixem, que la seva principal característica serà la seva estructura descentralitzada utilitzant tecnologia blockchain.

 

 

 

La denominada Web 1 (aproximadament entre 1990-2005) tractava de protocols oberts on la major part del valor es va acumular en usuaris i proveïdors. La Web 2 (aproximadament entre 2005-2020) tractava de serveis administrats per corporacions, on la major part del valor s'acumula en un grapat d'empreses. I ara diuen que comença l'era Web 3, que combina l'esperit descentralitzat de la Web 1, amb la funcionalitat avançada de la Web 2. Parlaríem d'una Internet propietat dels usuaris i orquestrada en la cadena de blocs, un lloc on viurà el metavers i on es desenvolupen les criptomonedes.

La web 1 era per a llegir, la web 2 era per a llegir i escriure i la web 3 serà per a llegir i escriure, però sent propietat de tots i no d'uns pocs. Alguns experts que t'enllaço en la descripció, asseguren que el que ve és la revolució més gran tecnològica que hem viscut des del mateix naixement de la xarxa.

La idea és que les criptomonedes no són només per a enviar diners o especular, sinó que podrien usar-se per a construir una web completament nova. Sabem que el programari que hi ha darrere d'Internet canvia contínuament. La idea és que després que la internet de les xarxes socials on les tecnològiques ens van deixar fer el que volguéssim amb les seves plataformes, pensant que tot el que publiquem és nostre quan no ho és, arriba la web 3 perquè, l'usuari torni a estar en el centre com a creador, tanmateix sobretot com a posseïdor, en ser amo d'aquests tokens del que desenvolupi en la xarxa.

Per cert, no hem de confondre web 3 amb web 3.0, que era una altra cosa. De fet, web 3 podria venir de web 3.js, una col·lecció de mòduls per a interactuar amb nodes Ethereum mitjançant diferents protocols d'una certa manera, la web 3 amb Ethereum. Hi ha qui diu que tindria sentit traduir web 3 com "una internet basada en Ethereum". Tanmateix, això ja ho veurem.

El que fa que Web 3 sigui diferent és que generaria actius financers, en forma de tokens, en el funcionament intern de gairebé qualsevol cosa que es faci en línia. I en fer-ho, els seus impulsors diuen que podria suplantar a les corporacions amb organitzacions descentralitzades basades en Internet que es regeixen per protocols de programari i els vots dels posseïdors de tokens. Seria, doncs, la primera penetració real del consumidor de criptomonedes. Amb el temps, totes les empreses es van convertir en empreses d'Internet. Qui sap si també succeirà una cosa similar amb tots els actius digitals.

Els escèptics, i hi ha molts, diuen que aquest material està molt lluny de demostrar el seu ús més enllà de les aplicacions de nínxol. Uns altres diuen que també pot ser un intent d'eludir la regulació, en un moment en què els legisladors s'estan preparant per a establir regles més clares per a les criptomonedes. En resum, Web 3 és una mescla de nous projectes creatius, tecno-utopia i enginyeria financera.

La pregunta seria Què ha això de veure amb les criptomonedes? Bitcoin, la criptomoneda original, funciona en tenir una base de dades pública anomenada blockchain (cadena de blocs) que registra cada transacció. Està descentralitzada perquè aquest llibre major no el manté una empresa, sinó una vasta xarxa de computadores, totes connectades a Internet, els operadors de la qual són recompensats pel treball amb l'oportunitat de guanyar més Bitcoin. Però es pot fer molt més amb una cadena de blocs que registrar transferències de monedes digitals. Pot usar-se per a fer contractes i controlar com funcionen el programari i les aplicacions. T'ho he explicat en un altre vídeo que et deixo en la descripció.

Les aplicacions Web 3 es basaran, com et deia, en una tecnologia anomenada *Ethereum, que com Bitcoin recompensa als usuaris que ajuden a mantenir la seva xarxa. La seva moneda es diu Ether. Les aplicacions en si també poden tenir *tokens associats, que poden no sols pagar pels serveis, sinó que també actuen com a accions que governen el desenvolupament de les aplicacions i fins i tot l'estructura de tarifes. Almenys al principi, gran part de l'incentiu per a aquesta activitat sol ser la possibilitat d'apreciació en el preu del *token. Alguna cosa que pot augmentar a mesura que més usuaris s'uneixen a la comunitat, però, per descomptat, també es pot especular. Hi ha molt d'això en cripto òbviament.

Ara bé, per què escoltaràs molt aquest terme de web 3 en els pròxims mesos? Doncs que a part de tot el globus especulatiu, el món cripto està començant a mostrar a la gent que aquesta tecnologia té sentit en la vida real. A mesura que Bitcoin i altres criptomonedes es van recuperar a principis d'enguany, els inversors van invertir milers de milions de dòlars en la creació i millora d'aplicacions distribuïdes (anomenades dapps).

Molts equips van rebre distribucions de monedes, el valor de les quals va augmentar, la qual cosa va generar més interès. Ali Yahya, soci general de criptografia d'Andreessen Horowitz diu que 'estem en un punt d'inflexió que conduirà a un ritme encara més ràpid d'innovació i creixement en tot aquest món de la web del futur.

Ja hi ha moltes propostes en marxa. Els enginyers de Twitter Inc. estan treballant en Bluesky, una versió descentralitzada de les xarxes socials. La companyia de jocs Ubisoft va anunciar el 7 de desembre que permetrà als jugadors d'un joc obtenir col·leccionables de NFT, com a vehicles, per als seus personatges. En altres paraules, les aplicacions descentralitzades s'enfrontaran a molta competència dels reproductors web tradicionals. La batalla contra les grans tecnològiques està sobre la taula.

Veurem que implicacions tindria una web 3 tal com la descriuen els que diuen que és irremeiable. Que és el futur immediat. Segons aquests, el segle XXI no pertany a la Xina, els Estats Units o Silicon Valley. Pertany a internet. El politòleg Ian Bremmer sosté que les grans empreses tecnològiques remodelaran l'ordre global, perquè no sols la tecnologia ja ha canviat l'ordre global, sinó que també està canviant la naturalesa de les empreses i dels mateixos estats.

Això podria ser cert per moltes raons, de les quals potser la més important és el sorgiment de protocols descentralitzats com Bitcoin i Ethereum que no estan controlats ni per estats ni per empreses. Resulta que moltes de les febleses de les signatures de tecnologia global estan domiciliades als Estats Units o la Xina, per la qual cosa depenen d'aquestes jurisdiccions per al compliment dels contractes tal com ara s'estableixen.

Però el desafiament de la tecnologia a la geopolítica tradicional va més enllà dels protocols de xifratge perquè les empreses de tecnologia han començat a remodelar el món físic. Tal vegada estem passant d'una Era de geopolítica a una de tecnopolítica amb diverses repercussions:

Naixerà una nova dimensió. No parlem sol d'una capa de dades passives que els estats habiliten i disputen, sinó un nou tipus de geografia comparable en abast al món físic. Pensa en això com una Atlàntida digital, un nou continent surant en el núvol on els vells poders competeixen i sorgeixen nous poders. Dins d'aquest continent nuvolós, la unitat de distància entre dues persones no és el temps de viatge entre les seves posicions en el globus, sinó els graus de separació en les seves xarxes socials.

Les monedes nacionals col·lidiran finalment amb les digitals. Pensa en el que va succeir amb els periòdics: primer, tots es van connectar a Internet. Després, Google News els va indexar a tots. Finalment, els periòdics locals van trobar que els seus monopolis geogràfics s'havien evaporat ara que ja no era necessari distribuir periòdics físics en camions.

Un destí similar correrà amb les monedes nacionals. Les monedes nacionals ja competeixen amb les criptomonedes perquè les persones i institucions tenen carteres digitals plenes de diversos actius que poden negociar-se entre si. Estem a punt d'entrar en una era de competència monetària global, on les monedes nacionals han de guanyar-se lloc en la cartera de la cartera d'algú a cada hora de cada dia, fins i tot entre els ciutadans dels seus propis països.

Neix un nou laboral sense limitacions. Pel fet que els defensors del tecno-utopies digitals apàtrides encara necessiten viure en algun lloc, un estat finalment té el control sobre ells. Però en un mercat competitiu de jurisdiccions on un lloc pot estar en qualsevol lloc, cap govern té tanta autoritat com fins ara. Llocs tan variats com Estònia, Nova Zelanda, Singapur, Taiwan, Portugal, la Unió dels Emirats Àrabs i Xile estan competint per nous talents mòbils a través de "vises nòmades" i altres programes similars. Els països que vulguin conquistar el futur no dependran tant de continuar discutint de coses per al futur que són del passat, com d'anar decidint coses del passat havent-se de reconvertir per al futur. Discutir ara una reforma laboral, un model de pensions, una reforma constitucional, un pla d'igualtat o una nova xarxa de ferrocarril d'alta velocitat, no tindrà la rellevància a curt termini que una anàlisi d'un escenari nou i digital on tot passarà per damunt i a excepció de qualsevol decisió política. Una reforma laboral?, sí, però atès aquest nou contracte social anomenada ocupació en aquest nou món sense fronteres i sense monedes centralitzades. Un model de pensions nou?, sí, però tal vegada pensant en aquest nou escenari on aquest acord social anomenat 'jubilació' hagi de tenir una altra percepció.

La descentralització completa posarà en escac les fronteres com les coneixem. I és que podria ser que anem cap a la descentralització completa basada en Web 3 amb mercats en línia i serveis d'economia col·laborativa, que ja està en marxa a través del comerç de criptomonedes entre parells (els anomenats intercanvis descentralitzats). Aquestes noves formes de regulació transnacional, en les quals els usuaris d'aplicacions tenen un interès —i tenen veu— en com s'executen les seves plataformes, s'expandiran més enllà de les criptomonedes a l'intercanvi entre parells d'altres béns i serveis al llarg del temps. És qüestió de temps.

Els estats el tenen cru si no ho entenen aviat. Per què? Mirem per exemple als EUA. Pel fet que l'Administració de Drogues i Aliments dels EUA es va crear per a regular Merck, Pfizer o altres farmacèutiques, i no 1 milió de biohackers; com l'Administració Federal d'Aviació es va crear per a Boeing i Airbus, i no per a 1 milió d'aficionats als drons; com la Comissió de Borsa i Valors dels EUA es va crear per a perseguir a Goldman Sachs i Morgan Stanley, i no a 1 milió de desenvolupadors de Web 3, la realitat els superarà probablement. Aquesta és la importància del que ve.

En tot cas no estaria malament que així succeís. Pensa que les persones que dirigeixen aquestes institucions reguladores solen tenir una trajectòria professional determinada i no van ser triats democràticament i curiosament no són fàcils d'acomiadar. Per tant, òbviament no són responsables davant el públic al qual afirmen servir. Però els protocols de xifratge, per contra, permeten a milions de participants actius, tant clients com productors, en un mercat, desenvolupar mecanismes reguladors descentralitzats que evitin tant els perills dels reguladors estatals com dels autoreguladors corporatius. És només qüestió de temps abans que sorgeixin entitats basades en el núvol per a la regulació descentralitzada d'indústries més enllà de les criptomonedes. És important destacar que aquests organismes seran veritablement globals i superaran les fronteres com ara les entenem. Alguna cosa que per cert els diferenciaria dels reguladors nacionals geogràficament limitats d'avui.

Empreses, ciutats, monedes, comunitats i països s'estan convertint en xarxes. Solíem pensar en els llibres, la música i les pel·lícules com una cosa diferent. Després, tots van quedar representats per paquets enviats a través d'Internet. De manera similar, avui dia pensem en accions, bons, or, préstecs i art com una cosa diferent. Però tots ells estan representats com a dèbits i crèdits en una cadena de blocs.

Igual estem consolidant una cosa molt rellevant i distorsionador. Pensa que al voltant del 75% de la població mundial, més del 60% del PIB mundial i al voltant del 50% de tots els multimilionaris no són ni xinesos ni estatunidencs. Aquestes dues superpotències bé poden barallar, tot i això, no és obvi si la resta del món voldrà alinear-se amb alguna de les parts. De fet, amb l'auge dels protocols descentralitzats, anticipem que molts estats intermedis poden decidir usar Bitcoin, Ethereum i altres cadenes per a canals de comunicació i transaccions financeres resistents a la Xina i els EUA.

Segurament estaràs pensant que això no és per a avui. Ni per a demà, que falta molt. Tal vegada. Però pensa que fa 10 anys ningú hagués imaginat l'embolic que hi ha muntat amb les criptomonedes. Que fa 5 ningú hagués pogut pensar que poguessis prendre un taxi autònom a San Francisco de manera totalment legal. Que fa dos anys faria un any que estaries treballant des de casa teva. Això del temps i l'adopció tecnològica és una cosa relativa i inesperada. Tanmateix, precisament perquè pot ser que això no sigui realitat de la nit al dia, té més sentit que mai secundar-ho perquè és obvi que anirà arribant. Aquest ordre descentralitzat, on les societats i els individus trien lliurement aliar-se amb protocols d'alta qualitat requerirà un catàleg de països, empreses, organitzacions i persones on exercir. Hi ha països que ja estan en això com t'he dit abans. Són els de sempre i, com sempre, nosaltres no estem.

Ara bé, hi ha coses que encara s'hauran de resoldre. Si pensem que aquesta Web 3 depèn d'un model semblant a Ethereum, diguem que Ethereum és un ordinador mundial on cada node està executant el mateix codi, alguna cosa que el fa tremendament lent i ineficient. La lentitud seria un problema si a més parlem que tot això té una representació en el denominat metavers del qual ja t'he parlat i del qual en parlaré aviat. Aquesta lentitud és al seu torn motiu del seu avantatge. En aquest disseny tipus blockchain no hi ha un punt únic de fallada. Mentre que amb l'arquitectura actual sí que n'hi ha. Com més descentralitzat siguis, menys vulnerable ets i al seu torn més difícil és que tinguis un rendiment molt alt perquè tens la qüestió de coordinar aquest embull d'agents descentralitzats. Aquest és, de moment, el mur a superar.

A més, com estem al principi del principi, podem pensar que això avança a una velocitat lenta quan en realitat és exponencial. No és el mateix 2x2 que 16x16. Recorda que els humans som molt dolents imaginant el món a deu anys vista.

DECEMBER 18, 2021 @marcvidal.

dimarts, 23 de novembre del 2021

¿Se está creando la mayor burbuja de la historia?

https://www.youtube.com/watch?v=lhCIX6y2Gvk

dimecres, 17 de novembre del 2021

Vehicle d'hidrogen: Opció de futur?

El vehicle d'hidrogen, al costat de l'elèctric, seran les tecnologies dominants en les carreteres en el futur. En plena expansió del cotxe elèctric, els fabricants continuen treballant en altres opcions de mobilitat sostenible entre les quals destaca la pila de combustible d'hidrogen (fuel cell) per la seva elevada contribució a la descarbonització atès que aquests cotxes s'alimenten amb hidrogen renovable i només emeten vapor d'aigua.

 

<![if !vml]><![endif]>

 

A Espanya ja es venen dos models propulsats per pila de combustible d'hidrogen com són el Hyundai Nexe i el Toyota Mirai, però les unitats que s'han matriculat pertanyen a flotes d'empresa. El principal problema perquè els clients particulars comprin un d'aquests vehicles, a més del preu, és la falta de punts de recàrrega: Espanya no compta amb cap estació de proveïment de carburant d'hidrogen d'accés públic i es comença a distanciar dels països de l'entorn. Tan sols hi ha 15 unitats matriculades, mentre que a Europa ja hi ha un parc de vehicles d'hidrogen de 2.453 unitats a tancament de 2020.
L'Associació Nacional de Fabricants d'Automòbils i Camions (Anfac) fa una crida perquè de manera conjunta d'empreses i administracions públiques treballin per a trencar les principals barreres tecnològiques, d'accessibilitat, ús i de normativa associades a la introducció dels vehicles d'hidrogen. Els fabricants posen el seu granet de sorra presentant deu mesures per a accelerar la seva expansió.

 En el següent vídeo Joan Dalmau parla sobre el futur dels cotxes fuel cell o de pila de combustible:

https://youtu.be/BAoLjkOPB4M

Decàleg per a impulsar la mobilitat amb hidrogen.

1.- Plans d'incentiu a la compra de vehicles
Pel fet que la demanda és escassa, el preu d'aquests cotxes és elevat, per la qual cosa Anfac demana mesures similars a les que s'implanten per a l'electrificació: ajudes directes per part del Govern, bonificacions fiscals, quota de compres mínimes per a entitats públiques i foment de la compra de flotes captives com a policia, bus, taxi...
2.- Plans d'ajuda per al desenvolupament de la infraestructura de proveïment de carburant d'hidrogen
.
El Full de ruta de l'Hidrogen presentada pel Govern apunta a un parc objectiu d'entre 5.000 i 7.500 vehicles lleugers i pesats, alimentats per hidrogen verd, per al transport de mercaderies, i també estableix entre 150 i 200 hidrogeneres per a 2030. Anfac considera que les primeres inversions han de destinar-se a flotes captives i privades per a garantir un consum d'hidrogen mínim que justifiqui la inversió per a la instal·lació dels punts de recàrrega.
3.- Garantir un cost competitiu de l'hidr
ogen verd.

És necessari fomentar la innovació i el desenvolupament de l'hidrogen en general perquè la producció d'hidrogen verd pugui augmentar de manera eficient. Per a això, és necessari reduir de manera significativa el preu de l'electricitat i traslladar íntegrament al preu final la reducció de costos que permet el suport públic a la inversió en renovables.

<![if !vml]><![endif]> 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


El Hyundai Nexe es va convertir en el primer vehicle de pila de combustible d'hidrogen matriculat a Espanya.

 

4.- Marc d'homologació, posada en circulació i fi de vida dels vehicles d'hidrogen.

S'ha d'adaptar l'actual normativa europea i nacional perquè aquesta tecnologia pugui evolucionar. També s'ha d'abordar aspectes com el disseny d'aquests vehicles, els serveis postvenda o el seu posterior reciclatge. La Unió Europea aposta per impulsar l'hidrogen com a alternativa neta.

5.- Límits d'hidrogen en la xarxa de gas natural.

Es demana poder utilitzar els canals de subministrament del gas natural per a transportar i subministrar l'hidrogen. Per a això és necessari adaptar la normativa.

6.- Creació d'un sistema de Garanties d'Origen.

Per a poder garantir la utilització de fonts renovables en la producció d'hidrogen renovable, ha de crear-se un mecanisme de Garanties d'Origen, sent necessari definir el procediment i requisits, així com l'organisme responsable.

7.- Barreres administratives per al desplegament d'infraestructura pública.

En aquest apartat els fabricants demanen una legislació per a hidrogeneres, que s'equiparin a les tradicionals estacions de servei perquè puguin introduir-se assortidors d'hidrogen en les gasolineres actuals, que es ampliïn els tipus d'ubicacions on instal·lar una estació d'hidrogen i simplificar els tràmits administratius i permisos per a la seva posada en marxa.

<![if !vml]><![endif]> 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


El Toyota Mirai de segona generació està disponible per a particulars des de 65.000 euros.

 

8.- Suport a la recerca i desenvolupament de vehicles d'hidrogenHa d'afavorir-se la inversió per a desenvolupar tecnologies per a obtenir hidrogen mitjançant hidròlisi de manera neta, emmagatzemar hidrogen a alta pressió en el vehicle, fabricar mòduls de piles d'hidrogen i per a validar aquests vehicles en proves reals de circulació.

9.- Impulsar plans de formació sobre l'hidrogen.

Cal atreure talent qualificat per a la seva expansió a Espanya. Anfac posa el focus en la Formació Professional i Universitària.

10.- Creació d'un organisme públic per al seu desplegament.

Per a la coordinació, execució i supervisió dels objectius de desplegament de l'hidrogen, Anfac recomana crear un organisme públic interministerial que dependria del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic. El seu objectiu seria establir una metodologia i planificació per a instal·lar estacions de recàrrega i així avançar al 2025 el Full de ruta de l'Hidrogen (prevista per a 2030), fer un seguiment dels punts de subministrament d'hidrogen públics, garantir preus competitius per a la recàrrega i abordar les reformes necessàries, reguladors o de finançament per a afavorir el seu ús en la mobilitat.

 

@SaraSoria coches.net

dijous, 4 de novembre del 2021

Crisi dels microxips: Com afecta les vendes?

Si estàs en ple procés de compra d'un cotxe nou, estaràs patint les conseqüències de la crisi dels microxips. La falta de semiconductors està provocant una crisi sense precedents en el sector de l'automoció a escala mundial. A més de parar la producció a les fàbriques s'han disparat els terminis de lliurament d'alguns models per sobre dels sis mesos.
Què és un microxip? Es tracta d'una sèrie de circuits electrònics impresos en un material conductor, normalment el silici, que s'utilitzen per a fabricar ordinadors i executar el programari. Un cotxe modern té més de cent components que contenen semiconductors. Els podem trobar en els seients, retrovisors, en sistemes del xassís, eixugaparabrisa, en sistemes d'assistència a la conducció, sistemes de connectivitat... "Actualment suposen al voltant del 35% del cost total del cotxe", explica Jaime Barea, director tècnic de l'Associació Nacional de Venedors de Vehicles de Motor, Reparació i Recanvis (Ganvam).

Encara que la incertesa sobre quin cotxe comprar i la crisi econòmica que ha provocat la pandèmia segueixen molt presents, sens dubte, el que més preocupa ara els fabricants, concessionaris i venedors és la falta d'estoc per a fer front a la demanda.

En una societat cada vegada més connectada, es necessiten xips pràcticament per a gairebé tot, cotxes, mòbils, ordinadors, videoconsoles, electrodomèstics... El problema és que hi ha poques empreses que es dediquin a la seva producció i la majoria estan en el continent asiàtic. És més, el 60% de la producció mundial i el 90% del mercat de microxips avançats els controla l'empresa Taiwan Semiconductor Manufacturing Company (*TSMC), segons ha analitzat la consultora americana Bain&Company. L'altre gran fabricant és Samsung, a Corea del Sud. La fabricació de microxips necessita material molt avançat i car i no és senzill augmentar la producció d'un dia per a un altre. Els Estats Units i Europa ara tracten de recuperar part de la indústria perduda i es plantegen construir fàbriques de xips avançats, que són els més demandats, però van tard.

Què hi ha darrere d'aquesta crisi dels microxips? Com està afectant la venda de cotxes nous? Parlem amb les principals associacions del sector, la de fabricants (Anfac), concessionaris (Faconauto) i distribuïdors (Ganvam) perquè ens resolguin tots els dubtes:

Quins han estat els motius de l'inici d'aquesta crisi per l'escassetat de microxips?
Va tenir el seu origen en la pandèmia. En reduir-se la demanda de vehicles durant la crisi sanitària i veure's incrementada exponencialment la venda d'ordinadors i altres dispositius electrònics per a treballar a casa, els fabricants de microxips van canviar les seves línies de producció. Segons el Centre de Recerques Sociològiques a Espanya (CIS), des de l'inici de la pandèmia el 24% dels ciutadans ha adquirit nou equipament informàtic.

També ha augmentat la demanda en noves aplicacions emergents en intel·ligència artificial o 5G, entre altres, que ha provocat un coll d'ampolla per part dels fabricants de semiconductors. Això explica que quan la indústria de l'automòbil s'ha recuperat s'ha hagut d'enfrontar a una escassetat de microxips amb la qual abans no comptava. Els cotxes cada vegada estan més connectats i, per tant, necessiten més semiconductors, així i tot, "l'automoció només consumeix el 12,5% de la producció mundial de xips, la qual cosa fa que la capacitat de negociació dels grups sigui inferior a altres grans tecnològics", matisen des de l'Associació Nacional de Fabricants d'Automòbils i Camions (Anfac).

Com està afectant l'escassetat de microxips a la producció i venda de cotxes a Espanya?
A escala nacional, la producció de vehicles durant els vuit primers mesos de l'any s'ha reduït un 25,3% en comparació amb les dades de 2019, que per ser l'any previ a la pandèmia és l'últim comparable amb el qual seria un període normal, aconseguint un total d'1.414.240 unitats en el conjunt de l'any.

D'igual manera, el mercat s'està veient condicionat per l'escassetat de microxips perquè no es pot proveir vehicles als concessionaris. De totes maneres, encara que les vendes han caigut un 33% fins al mes de setembre en comparació amb 2019, la crisi social i econòmica i la incertesa de compra sobre les noves tecnologies de mobilitat són factors que també estan perjudicant la demanda i a la producció.

Les automatriculacions també s'estan veient afectades per falta d'estoc, "les matriculacions tàctiques estan caient gairebé un 9% enguany, encara que en el cas d'elèctrics i híbrids endollables estan creixent", ens expliquen des de Faconauto.

Està afectant a totes les marques i models per igual?
L'escassetat de microxips és un factor a escala global que està condicionant a tot el sector de l'automoció el seu ritme de producció, independentment de la mena de model o motorització que tingui el vehicle, encara que "segons les dades que es coneixen està afectant més les marques alemanyes i franceses que a les japoneses o coreanes, en gran manera per les pautes d'aprovisionament de cadascuna o la situació on estan situades les fàbriques de semiconductors", expliquen des de Ganvam.

Fins quan es preveu que hi hagi aturs en les línies de producció?
La majoria dels centres de producció de les marques fabricadores situats a Espanya s'estan veient obligats a retardar la fabricació i a posar en marxa mesures especials, com la suspensió temporal de les línies de producció, fins que la falta de semiconductors es vegi resolta. Les previsions indiquen que el ritme de fabricació d'aquests components no s'ajustarà a la demanda del sector d'automoció almenys fins a finals de 2022 i inici de 2023. Al setembre les exportacions als mercats europeus, que han suposat 7 de cada 10 enviaments fora de les nostres fronteres, s'han reduït un 32,4%. En total, per a l'acumulat de 2021, es registra una caiguda del 20% en el ritme d'exportacions en comparació amb 2019.

Com està repercutint la crisi dels microxips en els terminis de lliurament?
L'escassetat de semiconductors està provocant que els terminis de lliurament de vehicles nous se situïn a partir dels sis mesos, quan el normal és d'un a tres.

Els concessionaris segueixen sense tenir estoc suficient per a atendre la demanda, malgrat la qual cosa molts clients s'estan mostrant cada vegada més comprensius amb aquesta situació i estan disposats a esperar pel seu vehicle. Uns altres estan rastrejant per internet ofertes del cotxe que desitgen, però que en aquests moments el seu concessionari no pot oferir-li i no tenen problema a desplaçar-se per a comprar-ho en una altra ciutat. "Depèn de la urgència amb la qual necessitin el nou cotxe poden esperar o en canvi opten per acudir al mercat d'usats", afirmen des de la patronal dels concessionaris, Faconauto.

Quines solucions s'estan posant en marxa per a acabar amb aquesta falta de microxips?
El sector està a favor que, des de la Unió Europea, s'estigui plantejant realitzar una llei europea per a evitar la "dependència" d'aquests components procedents, principalment d'Àsia, amb l'objectiu que en 2030 el 20% de la producció d'aquests xips se situï a Europa.

El Govern espanyol també ha incorporat dins del Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) una partida destinada a la inversió del desenvolupament de semiconductors. "Des d'ANFAC, considerem que és una mesura positiva per al sector, però cal ser conscients que és una mesura a mitjà termini, ja que el desenvolupament d'una fàbrica de microxips requereix una gran inversió, una alta complexitat tecnològica i formativa i la seva posada en marxa pot prolongar-se al llarg de la dècada vinent".

Ganvam posa sobre la taula una solució a curt termini que és reduir el nombre de xips 'prescindibles' que s'empren en els vehicles en elements opcionals d'equipament, com poden ser els sensors d'aparcament. "L'idoni seria destinar els pocs xips dels quals es disposi al funcionament d'elements de seguretat que són imprescindibles per a l'homologació de nous vehicles, com la frenada d'emergència o altres sistemes ADAS. Una altra possible solució podria ser que les marques reduïssin el llistat d'opcionals per als seus vehicles i es requerissin així menys xips en les plantes de muntatge", explica Jaime Barea, director corporatiu de Ganvam.

"Des de Faconauto estem sobretot traslladant a les marques la necessitat que siguin flexibles amb els seus concessionaris en aquest context", a més insisteixen que "una mesura que ajudaria a no aprofundir més el problema seria replantejar-se de nou la pujada de l'impost de matriculació", afirmen des de la patronal dels concessionaris.

Mentre els fabricants de microxips tracten de reajustar la seva producció, les marques estan sortejant el temporal com poden, unes millor que unes altres, donant prioritat a les seves fàbriques als models amb més demanda. I els compradors a l'espera d'aquesta crida per a rebre les claus del seu cotxe nou, que ara, més que mai, s'estan fent de pregar.