divendres, 30 de novembre del 2018

Los buenos modales de Pablo Casado

Ha vuelto a hacerlo. Esta vez, Pablo Casado les ha explicado a las personas que en un futuro pudieran venir a España huyendo de algún drama a qué hora deben salir de la cama para que los aceptemos entre nosotros: muy temprano. De nuevo, el líder del PP ha vuelto a dirigirse a gente que no le oye. La vez anterior fue más sonada. Escuchadme –se dirigía a la nada hace unos días– si los que pensáis venir a Occidente queréis matar corderos en casa o a hacerle la ablación de clítoris a la niña, este no es vuestro sitio, advertía mientras levantaba el dedo índice como lo levantaba Aznar en sus mejores tiempos: cuando más pequeñita era su talla política y más grande y deforme su ego.

Quienes se han convertido últimamente en objetivo habitual de los mensajes del líder pepero, tienen, seguro, mayores preocupaciones que la de averiguar quién es ese tal Pablo Casado que, en mitad de sus dramas personales, les da consejos de buen comportamiento. Y casi mejor que no lo conozcan. En el caso hipotético de que a alguno de nuestros futuros vecinos se les cruzara una tarde tonta, una de esas de procrastinar, sin corderos a los que degollar o clítoris que cortar, entraría en Internet –Casado se sorprendería al saber que, además de las materias primas con las que se fabrican, allí también hay tecnología–, teclearía el nombre del guardián de los buenos modales y se daría de morros con su breve biografía. Un tipo, el que exige que los inmigrantes madruguen, incapaz de aprobar la carrera hasta que entró en política, un tipo que colecciona másteres sacados de una tómbola que será juzgada por corrupta. Un tipo, el de los buenos modales, que se mofa de sus compatriotas fusilados –batallitas del abuelo–. Un tipo, el amante de la seguridad y el orden, cuyo mérito profesional ha sido haber medrado a la sombra de unos dirigentes políticos que tienen más amigos en prisión que El Vaquilla en plena cresta de la ola. Un tipo, el de los valores cristianos de Occidente, que se dedica a prejuzgar a cambio de cuatro votos a quienes peor lo pasan en este mundo de dios. Vaya con las costumbres occidentales, pensaría el procrastinador, cerraría el ordenador, y seguiría a lo suyo, a sobrevivir como pueda.

En un trabajo que tuve durante varios años conocí a mucha gente de esa a la que Pablo Casado le advierte sobre las costumbres españolas. Como es natural para cualquiera menos para Pablo Casado, cada una de estas personas que llegó a España lo hizo dejando atrás su sitio, sus amigos, su familia, pero no su vida y sus costumbres. Entre puesta y recogida de andamios, montaje y desmontaje de escenarios y barridos de la pista, te iban contando cosas de su país de origen. Enriquecía mucho. Como podrá imaginar cualquiera menos Pablo Casado, muchos de ellos tenían una carrera –de las que apruebas madrugando y estudiando– pero en sus países las cosas estaban regular tirando a desastrosas. Como puede suponer cualquiera menos Pablo Casado, todas estas personas eran cívicas y honestas, a ninguno le dio por robar en el trabajo o la calle ni se le ocurrió presentarse ante quienes éramos sus compañeros como titulado en máster del universo por la universidad de Pernambuco, provincia de Aravaca. Como puede imaginar cualquiera menos Pablo Casado, todos sabían, porque habían recorrido mundo, que cuando llegas a un nuevo lugar también te enriqueces de él, también lo quieres como propio, sin que eso te obligue a renegar de tu origen. Como sabe cualquiera menos Pablo Casado, el cómo se deba comportar alguien, el cómo deba usar su libertad individual, lo marca la ley, nunca la opinión de un trilero de los buenos modales.



dimarts, 20 de novembre del 2018

El comerç minorista 'retail' davant el major desafiament de la seva història.

Vivim en un entorn de canvis constants i tremendament ràpids. No hi ha espera. Fa amb prou feines una dècada miràvem el frontal del nostre telèfon connectat i ens preguntàvem si seria útil comprar amb ell. Ara això és alguna cosa quotidià per a la majoria de les persones. A més, en amb prou feines molt poc temps, hem passat del desconfiar en la compra des d'aquests dispositius a ser exigents en el servei que hi ha darrere. El temps a rebre la comanda o la disponibilitat d'anar-ho a buscar a un punt de compra tradicional que t'enxampa de camí s'han tornat determinants. El repte, ara mateix , és el del lliurament instantani.

Durant gran part del segle passat compràvem en mercats de proximitat, en tendes especialitzades i en entorns d'alt control geogràfic. Se sol·licitava el que es volia i s'esperava després d'un mostrador per pagar i per rebre-ho. Més tard van arribar les grans superfícies de tipus urbà. Els supermercats i centres comercials van utilitzar la seva potència per a l'estoc, la globalització i metodologies de gestió compartida per reduir els preus i generar punts de venda amb importants descomptes. El model era semblat a l'anterior però amb una nova filosofia que era l'embrió de la cultura que ha desplegat el digital. L'espera era d'una altra manera i l'agilitat en el servei o autoservei van augmentar notablement. El client estava disposat a prescindir d'un tracte humà, proper i de valor afegit a canvi de velocitat, preu i optimització.

A cada moment de la història, en el qual la tecnologia ha estat la resposta que esperava el consumidor, aquesta no ha estat determinant al principi, ho ha estat en l'adopció per part del comprador. Les innovacions se succeeixen però no sempre funcionen. De fet 'no existeix innovació si el mercat no l'accepta' i és per això que l'anàlisi de l'entorn des d'un punt de vista sociològic i de filosofia social és gairebé més important que la tecnologia que es va desplegant. No comprem igual no només perquè la tecnologia ho permet, no ho fem perquè socialment alguna cosa ha canviat del tot.

Avui no vaig a parlar d'aquest futur que s'aveïna i que no només va a afectar a l'econòmic. Els canvis seran d'unes dimensions bíbliques però no ho seran fins que generacionalment i culturalment siguin assumits com a naturals. Van a mutar de manera definitiva les finances, les relacions laborals, la política, els jocs socials, els mitjans, els comerços i, fins i tot, la religió. Per això depèn de cadascun de nosaltres identificar en el nostre entorn les opcions que disposem i les exigències imprescindibles que àdhuc no tenim. El cas del comerç minorista, el 'retail', és paradigmàtic en aquest sentit.

Alguns criden al que vivim com 'l'apocalipsi retail', del comerç minorista. A Espanya, com en la majoria de les economies del nostre entorn i molt especialment a Estats Units que sol avançar els efectes econòmics en el consumeix, les vendes del sector no remunten i des que va començar l'any han anat acumulant caiguda després de caiguda. Fins a setembre sumaven un desplomi del 3,1%, que és la major reculada des de febrer de 2017, segons l'INE. No és una casualitat ni és anecdòtic. La gran batalla per la conquesta del retail del futur ha començat i va a causar moltes baixes tret que ens posem en això ja mateix.

El CEO de Walmart va dir recentment que 'depèn dels detallistes adaptar-se a aquests canvis i, en algunes àrees fins i tot, liderar el camí o es quedaran enrere i desapareixeran'. De fet les tendències que el negoci 'retail' va a haver d'abordar són d'una virulència molt important. No només són tendències comercials o metodològiques, parlem de models socials en canvi absolut dels patrons de consum i de relació amb el venedor. Quins són aquestes tendències? Com va a ser el comerç minorista en amb prou feines una dècada?  

El retail del futur immediat té a veure amb un client inèdit quant a la seva capacitat d'influència, compromès amb el medi ambient i que exigirà immediatesa i transparència. Un retail que en ocasions prefereix mirar cap a un altre costat pensant que aquesta guerra no va amb ell, que al cap i a la fi, com van a desaparèixer els centres comercials, com van a deixar d'anar els compradors a un lloc on ara mateix gens fa presagiar (mirant des de l'alt) que es puguin buidar en breu. I el dolent és que si es pot identificar aquesta tendència.  La crisi dels centres comercials és molt visible a Estats Units. Les grans cadenes que eren el motor d'aquests grans *macro complexos estaven començant a abandonar-los a canvi d'apostar pel comerç electrònic i el tràfic de consumidors que acudien a aquests establiments ha caigut de manera brutal. De fet, el 45% dels centres comercials han perdut clients, fins i tot en la campanya de Nadal. En aquest 2018 han tancat 3.500 només a Estats Units.

Adaptar-se a aquest canvi exigeix entendre al nou client. No vol anar a la teva tenda, la teva tenda ha d'anar on ell està. La satisfacció del client sempre ha estat l'objectiu número u per als detallistes, i en el futur, els clients tindran més poder que mai per impulsar el canvi que desitgen, a mesura que obtenen un major control sobre la seva experiència de compra. La tecnologia, mòbil i analítica, modifiquen l'històric compromís entre preu i servei i s'ha vist alterat a causa que els clients esperen reduir el seu temps de compra però alhora gaudir d'aquesta experiència 'express' mentre estalvien diners. S'ha de fabricar aquest escenari.


Compliran amb les seves compres bàsiques diàries de la manera més senzilla possible a través d'una combinació de tendes, comerços electrònics, recollides, lliuraments i capes d'intel·ligència artificial oferint serveis predictius. Els clients exploressin en les tendes, fins i tot amb realitat artificial o augmentada, però seguiran visitant centres físics. El problema és que aquests centres físics deuran ser molt diferents als actuals estimulats per la Internet de les coses, els sensors adaptats, la traçabilitat transparent, les dades en temps real i els robots de lliurament. A continuació la impressió additiva i l'automatització de processos aniran prenent lloc. Per culpa de tot això, l'equació entre demanda i oferta canviarà de forma absoluta. Per a això cal transformar tota la cadena de valor oferta amb el que encara cridem 'transformació digital'. 


El major enemic, diuen, del comerç minorista és Amazon. Si ja va ser un competidor complex durant els anys en els quals l'empresa de Bezos perdia diners d'una manera *insultante, com de perillós serà ara que ja gana suficient per afrontar canvis que estimulin el mercat global? No ho sabem amb certesa, l'única cosa que podem fer és el que es fa quan tens al davant una ona gegantesca: aprendre a surfejar o sortir corrent. Ets dels que corren?