Si pensàvem què avalats per la UE ja ho teniem coll i avall...

Aguirre avisa, Rajoy apunta

Aguirre, Rajoy, PP, Camps, Fabra, Corredor Mediterrani

"I si després de tant de nedar contracorrent, de tant de maleir els governs socialistes espanyols i de comptar els dies perquè hi arribara un del PP, ara resultarà que allò que ve no ens fa el pes?".Això es deuen preguntar, ara que ja toquen l'aigua de la victòria, els membres del PP valencià

València · Sobretot perquè encara estan escandalitzats per les declaracions que va pronunciar ahir la presidenta madrilenya, Esperanza Aguirre, en una visita doble a Gandia i a València. I és que, pocs minuts més tard d'haver posat en remulla els seus peus a la platja gandienca (que va qualificar com "la platja de Madrid", tal com raja), Aguirre n'hi va deixar anar una de ben bona: compte amb el corredor mediterrani, que de propostes de corredors a dins de l'estat espanyol, n'hi ha diverses, i serà el nou executiu de Mariano Rajoy (si efectivament aconsegueix d'accedir a la Moncloa el propvinent 20 de novembre) qui n'escollirà un. I no té per què ser el més bo.
La UE ha posat el dit a la nafra, però un sector del PP se'n desmarca i abona la tesi de l'Espanya radial
Aguirre va avisar ahir al País Valencià, en efecte, que la decisió de prioritzar l'arc mediterrani ha estat adoptada per un executiu, el de José Luis Rodríguez Zapatero, que és del tot "deslegitimat". No debades, Aguirre formava part del gabinet espanyol que ara fa deu anys va barrar el pas al corredor catalanovalencià en favor de la connexió central Algesires-Sevilla-Madrid-Saragossa-Pirineus, una proposta que la Unió Europea ha bandejat ara, en analitzar el trànsit de mercaderies i la potencialitat econòmica de l'àrea mediterrània, tot i les mancances en infraestructures que arrossega.

Així, la UE ha posat el dit a la nafra, però un sector del PP (el més clarament alineat amb l'aznarisme) se'n desmarca i abona la tesi de l'Espanya radial, un posicionament calcat al dels presidents afectats per la caiguda en desgràcia del corredor central, çò és, Luisa Fernanda Rudi (de l'Aragó), José Antonio Monago (d'Extremadura) i María Dolores de Cospedal (de Castella-la Manxa). I Rajoy, com sempre, ni puja ni baixa, ni sent ni pateix. Si de cas, respira de manera silenciosa.
Rajoy no es va comprometre en absolut amb el corredor mediterrani
I allò que el PPCV ensuma del nas de Rajoy no és gaire tranquil·litzador. A l'entrevista que va concedir la setmana passada a 'El Periódico de Catalunya', la postura del gallec era calculadament ambigua. No s'hi va comprometre en absolut amb el corredor mediterrani, malgrat la tossudesa de les xifres, per por d'enfangar-s'hi. "És un corredor molt important, però hi ha uns altres que també ho són. Caldrà estudiar en quina situació es troba l'economia i què pot aportar la Unió Europea". Doncs l'economia va de mal borràs, i la UE ja ha deixat ben clar que els diners són limitats i que en tot cas mai no posarà més del 20% dels fons escaients per dur endavant les obres.

Tot plegat coincideix amb els indicis cada cop més fefaents que el programa del PP no recollirà uns altres aspectes que s'han convertit en bandera dels populars valencians. El primer i principal, el transvasament d'aigua del riu Ebre al País Valencià, Múrcia i l'orient andalús. L'Ebre no figurarà als eixos programàtics del PP de Rajoy després que Francisco Camps s'haja passat vuit anys i un mes insistint-hi. Alberto Fabra, als vora 100 dies que porta al capdavant del Consell, també hi ha fet esment, com no podia ser d'una altra manera.
L'Ebre no figurarà als eixos programàtics del PP de Rajoy després que Camps s'haja passat vuit anys insistint-hi
Només resta que el tercer aspecte de reclamació als governs estatals de part del PPCV també s'ensorre. Té a veure amb els diners, cosa que, en primera instància, ja fa ser pessimistes. Perquè els conservadors de Camps i ara de Fabra s'han erigit en els garants d'un sistema de finançament més beneficiós pels valencians, en què el factor poblacional hi quede explicitat. La frase més pronunciada per Camps segurament fou aquella en què es planyia pels pocs fons que li arribaven de Madrid, tot assegurant que en rebia per quatre milions de persones i ara n'érem cinc. En realitat, penúries provocades pel model pactat en temps d'Aznar i que els socialistes, certament, tan sols van maquillar una mica.

Un dels debats derivats d'aquest desencís pel finançament ha estat la justícia de ser-ne indemnitzats. El PPCV, president Fabra inclòs, ha insistit que l'estat ha de salvar el deute històric que manté amb el País Valencià, que segons els càlculs de la Generalitat del sud equival a més de 8.000 milions d'euros. A 7.700 milions d'euros fins l'any 2010, concretament. Qui vulga pensar que Rajoy s'endinsarà ara en un debat d'aquest tipus és lliure de fer-ho. Una altra cosa és que els comptes públics i les necessitats polítiques li ho permeten fer. Qui així pense, corre el risc de patir idèntics maldecaps als que aquests dies envaeixen els populars valencians. Van somiar truites i ara els posaran a taula un trosset de pa negre.

Divendres, 21 d'octubre del 2011

El 'Tea Party' espanyol, en estat de guerra

Tea Party, Extrema Dreta, Rajoy, PP, Brunete, Aguirre, Pedro J. Ramírez

Mariano Rajoy ha a deixat l'hamaca i ha començat a mullar-se. Com a mínim en el nou escenari de pau a Euskadi. El líder del PP va qualificar de "bona notícia" el comunicat de l'organització i va desfermar la histèria al Tea Party madrileny.

Algunes de les cares visibles del 'Tea party' espanyol

Madrid · El candidat de la dreta espanyolista sap que té a tocar dels dits la victòria electoral i no ho vol espatllar. A través del vídeo difós per la BBC i Gara, dijous ETA va irrompre a la precampanya electoral l'última esperança que, per alguns analistes, podia tenir Alfredo Pérez Rubalcaba per suavitzar la patacada a les urnes. Al PP fa dies que esperaven el comunicat i tenien la resposta pensada al mil·límetre, conscients que la lluita armada a Euskal Herria és ja només la desena preocupació pels espanyols segons el CIS. Per tant, es tracta només d'acompanyar el procés sense fer cap trencadissa. La direcció del carrer Gènova va optar, doncs, per un pronunciament prudent i admetent que l'anunci d'ETA és "un pas important". La dreta extrema –des d'Esperanza Aguirre al director d'El Mundo, Pedro J. Ramírez– se'n feien creus. Però el que més va xocar del seu discurs va ser que admetés que el govern socialista no havia fet "cap concessió política".

Rajoy sap que probablement governarà ben aviat i no vol picar-se els dits: necessita començar a teixir pont amb el PSOE i el PNB per anar afavorint una política moderada que, arribat el moment, pugui apropar els presos a casa, facilitar excarceracions i negociar un període de desarmament. Dijous en va posar les bases i va descol·locar i irritar a l'ala més dura del partit. Les paraules de Rajoy van xocar, com feia temps que no passava, amb Jaime Mayor Oreja, Carlos Iturgáiz, Juan Cotino, Ignacio Cosidó, Esperanza Aguirre...i amb les portades de La Gaceta, ABC i El Mundo o els improperis radiofònics dels Jiménez Losantos de torn.

Des d'aquesta setmana, uns i altres han començat a adonar-se que contra Zapatero vivien millor (i guanyaven més calés). Què passarà si Rajoy guanya? La caverna ja se'n malfia. No els fa cap gràcia que proclami a tort i a dret la seva "independència". De moment tothom mira de no carregar obertament contra Rajoy –saben que ben aviat pot tenir molt poder– i acusen la nova cúpula del PP basc de ser els inductors d'un canvi d'estil i de discurs que no els agrada gens. Aquests sectors ultres madrilenys recorden amb nostàlgia el caràcter de María San Gil.

La resposta al comunicat d'ETA és una galleda d'aigua freda a un Tea Party que ha fet la feina bruta a Rajoy i que ara no se sent recompensat. La topada només ha fet que començar.

ETA s'acaba, el conflicte no

La Conferència de Pau organitzada per Lokarri, entre d'altres, ha acabat donant el seu fruit i el rumor d'un comunicat d'ETA es va fer realitat ahir a la tarda, posant punt final a més de quatre dècades de lluita armada. Al comunicat, l'organització armada ha parlat d'obrir una negociació sobre les "conseqüències del conflicte" però ha deixat en mans de les forces independentistes polítiques qualsevol altra demanda.

ETA, doncs, finalment ha fet un pas enrere per permetre que siguin les forces democràtiques les que facin seu el conflicte polític i en discuteixin una solució. ETA s'ha acabat, però el conflicte no. Això mateix és el que deien aquest matí Rufi Etxebarría i Maribi Ugarteburu, representants de l'esquerra abertzale, que han destacat la voluntat d'ETA de respectar "la nova situació creada a Euskal Herria, amb una majoria social i política que actua en clau de país, en defensa dels seus drets i el seu futur lliure i democràtic".

L'encaix d'Euskal Herria amb Espanya i França, que és l'arrel política del conflicte, haurà d'esperar

Tal com es demostrà dilluns passat al Palau d'Aiete, el nou escenari no només és palpable per la esquerra abertzale sinó que compta amb la complicitat d'una majoria de les forces polítiques basques exceptuant PP i UPyD. Avui, Patxi López, el lehendakarique en un moment històric pel país era de gira pels Estats Units i ha decidit tornar d'urgència, ha anunciat que obrirà una ronda de diàlegs amb totes les forces basques per analitzar la nova situació i traçar un full de ruta. El lehendakari, prudent, ha remarcat que es reunirà amb tothom (inclosa la il·legalitzada esquerra abertzale) i que ho farà apostant per "incloure a la democràcia aquells que n'han estat fora".

Caldrà esperar, doncs, l'evolució dels contactes per veure com es perfila un futur polític esperançador però ple d'incerteses per a bascos i basques. De moment el Govern espanyol no mourà peça fins passat el 20 de novembre; serà el nou ocupant de la Moncloa qui haurà de pensar com s'enfronta a les negociacions si és que n'hi ha. D'altra banda, el marge de maniobra de López a hores d'ara sembla força estret; la majoria al Parlament de Vitòria depèn d'un Partit Popular que, tot i la prudència de les darreres hores, no va voler anar a la Conferència de dilluns i no sembla disposat a canviar la posició política dels darrers temps. A més a més, al mateix PSE hi conviuen dues ànimes, constitucionalista i basquista, que representaren Totorika i Eguiguren el passat dilluns.

El 'lehendakari' López ho tindrà molt difícil per acostar posicions

Així, Lokarri podrà dir que la Conferència de Pau fou un èxit definitiu de l'aposta pel diàleg i la resolució del conflicte armat, la primera pedra per la pacificació definitiva a Euskal Herria. No obstant això, l'encaix d'Euskal Herria amb Espanya i França, que és l'arrel política del conflicte, haurà d'esperar i el lehendakari López ho tindrà molt difícil per acostar posicions, dins i fora del seu partit.