Joan Laporta va esdevenir una de les persones més ben valorades del país poc després d'aconseguir la presidència del Barça. La seva tasca a favor de la catalanització del club va provocar que la 'Brunete' mediàtica, guiada per les clavegueres de l'estat per destruir allò que trenca la uniformitat i l'assimilació espanyola, comencés a disparar. Això era d'esperar. És el que han fet amb Carod-Rovira, Ernest Benach, Juan José Ibarretxe, i tants d'altres.
Però amb la possible entrada a la política de Laporta, diversos sectors, primordialment, l'establishment del catalanisme oficial, s'han començat a posar nerviosos. Es pot permetre, es van preguntar, que algú trenqui l'status quo d'aquestes últimes dècades? El festeig amb Reagrupament va posar nerviós, en primer lloc, a Esquerra. Però setmanes després, l'aparell de CiU i els poders fàctics que el rodegen i que aspiren a governar amb Mas han començat a considerar que, quan la victòria i el canvi de "règim" està a tocar, un liberal sobiranista com Laporta pot impossibilitar l'àmplia majoria a què aspira Convergència.
Així, les també existents clavegueres catalanes van connectar amb els mitjans de paper i electrònics encarregats de la guerra bruta a casa nostra, i aquests, ben "untats", van començar a destil·lar un atac frontal contra Laporta i els seus suposats negocis i ambicions, arribant a l'extrem de ficar-se amb la seva vida privada i sexual. Tot començava a fer molta pudor.
Evidentment, des del Col·lectiu Joan Crexells no defensem la candidatura de Joan Laporta, perquè intentem ser plurals des de l'independentisme, però no ens agraden les formes de destrucció de persones i opcions. Per això ens alarma, no només la campanya ja feta en contra de l'actual president del Barça, sinó el fet que aquests dies ha estat pressionat molt fortament pels poders polítics, econòmics i financers de l'entorn de CiU, arribant a l'amenaça de foragitar la clientela del seu despatx d'advocats.
Sembla, doncs, que el general Patton i els seus oficials, que havien mantingut una actitud de prudència, també han començat a actuar amb decisió i subtilesa, sobre el propi Joan Laporta, però també sobre Joan Oliver, Sala i Martin, Vicent Sanchís, i tot l'entorn de la junta del Barça. A més, han fet arribar amb claredat al 'capo' Lluís Prenafeta de la Fundació Catalunya Oberta, que ha de fer tot el possible perquè Laporta no es presenti i doni el seu suport a Artur Mas.
Així, les també existents clavegueres catalanes van connectar amb els mitjans de paper i electrònics encarregats de la guerra bruta a casa nostra, i aquests, ben "untats", van començar a destil·lar un atac frontal contra Laporta i els seus suposats negocis i ambicions, arribant a l'extrem de ficar-se amb la seva vida privada i sexual. Tot començava a fer molta pudor.
Evidentment, des del Col·lectiu Joan Crexells no defensem la candidatura de Joan Laporta, perquè intentem ser plurals des de l'independentisme, però no ens agraden les formes de destrucció de persones i opcions. Per això ens alarma, no només la campanya ja feta en contra de l'actual president del Barça, sinó el fet que aquests dies ha estat pressionat molt fortament pels poders polítics, econòmics i financers de l'entorn de CiU, arribant a l'amenaça de foragitar la clientela del seu despatx d'advocats.
Sembla, doncs, que el general Patton i els seus oficials, que havien mantingut una actitud de prudència, també han començat a actuar amb decisió i subtilesa, sobre el propi Joan Laporta, però també sobre Joan Oliver, Sala i Martin, Vicent Sanchís, i tot l'entorn de la junta del Barça. A més, han fet arribar amb claredat al 'capo' Lluís Prenafeta de la Fundació Catalunya Oberta, que ha de fer tot el possible perquè Laporta no es presenti i doni el seu suport a Artur Mas.
