A Llanos de Luna li ha sortit el tret per la culata: enderroquem la comissaria de Via Laietana
Els esdeveniments d'aquests darrers dies podrien finalment fer trencar el silenci que cau sobre alguns temes i que han acceptat tots aquells que han treballat sobre la memòria hisòrica del nostre país. Sense adonar-se'n, la Delegada del govern i el ministre de l'Interior han obert l'antic bagul de records de molta de la gent del país i d'associacions que han treballat i treballen per a mantenir viva la memòria històrica del franquisme, de la seva repressió, i perquè mai més no torni a passar una cosa semblant.
L'homenatge de Llanos de Luna a combatents de la División Azul que van lluitar amb Hitler, emmarcat en un acte d'homenatge a la Guàrdia Civil, ha marcat un punt d'inflexió. I d'altres iniciatives, aturades de fa temps per prudència, han tornat a posar-se sobre la taula.
Catalunya té el deure històric no sols de recordar la mort dels germans Badia assassinats durant el període republicà (un acte que ja es va fer el passat 28 d'abril) sinó també de recordar que, abans de la dictadura franquista, la Guàrdia Civil no va ser enemiga de la nostra nació sinó tot el contrari. La Guàrdia Civil, el 18 de juliol del 1936, juntament amb el carabiners i la policia d'assalt (actual CPN), van posar-se a les ordres de la Generalitat i van ajudar a esclafar la rebel·lió feixista en contra del poder constituït.
Ara seria hora, doncs, que en nostre Parlament i el govern de la Generalitat fessin un homeatge a la Guàrdia Civil però, sobretot, al General Escobar, vilment afusellat pel general Franco per dirigir aquelles forces que es posaren al costat de la Generalitat el 1936. Quan es remou el passat amb un homenatge al feixisme, molta de la gent que havia callat fins a dia d'avui, es comença a moure.
Un monolit al seu lloc podria conevrtir-se en el símbol que representi la memòria: cal no oblidar les persones que van lluitar contra la dictadura"
El documental sobre la detenció, tortura i empresonament de l'expresident Pujol, que van veure quasi 800 mil persones, ha sigut un exemple de l'interès dels ciutadans sobre aquells temes amagats sota la catifa de la història. No només la història de Jordi Pujol ha de sortir a la llum: caldria parlar de les tortures a Miquel Núñez o a l'independentista Jordi Carbonell, per posar només 3 exemples de la nostra història recent. Però quants centenars d'homes i dones de totes les ideologies democràtiques van ser torturats, maltractats i violats en els seus drets en la comissaria de Via Laietana de Barcelona per la nefasta i criminal policia política de Franco, la BPS?
És, doncs, normal que amb la previsió de la substitció dels cossos i forces de seguretat de l'Estat a Catalunya, ara hi hagi centenars de persones, ex-presos, polítics i associacions que creguin que el govern de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona haurien d'enderrocar la comissaria de la Via Laietana per a fer-hi un homenatge a tots aquells qui van ser assassinats, torturats o maltractats per la policia franquista.
Un monolit al seu lloc podria conevrtir-se en l'eina i el símbol que representi la memòria de tots els catalans: cal no oblidar mai totes les persones que van lluitar contra la dictadura. El monolit seria un record, també per a les noves generacions: per a què sàpiguen que construir la democràcia i la llibertat de Catalunya no va ser fàcil.
Fa uns anys va començar una gran campanya per a fer retornar les quatre columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc. Ara toca enderrocar la comissaria de la Via Laietana, que és una autèntica relíquia i que ofèn centenars i centenars de persones: la seva presència els duu a recordar pàgines de la seva vida que van haver de ser sacrificades
