Enquestes a gust del consumidor... o del patrocinador

És molt fàcil manipular els resultats d'una enquesta però ho és tant o més manipular-la a partir del mateix disseny del qüestionari, en la formulació dels ítems. Aquestes qüestions tenen una especial importància en la situació com la nostra, en què la intoxicació de mentides i de mitges veritats i de veritats manipulades i amagades està arribant a nivells alts, i tot sembla indicar que encara pujaran més.

No voldria pas insinuar que això és possible en empreses demoscòpiques serioses com quasi totes les treballen des de Catalunya. Si fos cert, el seu prestigi científic, i la seva credibilitat, caurien per terra. 

Deixeu-me, però, plantejar un dubte. Principalment m'inquieta que algunes enquestes no deixen als enquestats l'opció ben legítima, i prèvia a la seva decisió, de dir que s'hi abstindran. En enquestes en què s'ha demanat fins ara, aquesta xifra tota sola representa més del 20% del cens (recordem que una enquesta ha d'excloure dels resultats els enquestats que no hi tindrien dret de vot: més d'un 15% del total!). Si no hi són, com podem interpretar els resultats d'una enquesta? 

La formulació de la pregunta pot afectar greument les dades. Imaginem-nos aquesta: "El 9 de novembre de 2014 s'ha anunciat una consulta d'autodeterminació de Catalunya. La primera pregunta demanarà si vostè vol que Catalunya esdevingui un Estat. Vostè hi està d'acord?" Això donaria un Sí més baix i un "No" inflat, respecte d'altres enquestes, en atribuir al "no" tota la gent que té clar (en el moment de l'enquesta) que no votarà en l'enquesta. 

Per tant, un resultat aparent de 56% de sís, un 20% de nos, un 16,6% d'abstenció anunciat, i un 7,4% de no sap / no contesta equivaldria, de fet, en un 67,1% de sís, un 24,0% de nos, i un 8,9% d'altres respostes, entre els votants anunciats. Això, a la primera pregunta. I un resultat semblant en la segona. En cas que el 80,1% de la resposta a la segona pregunta fos Sí a la independència, arribaríem a una xifra corregida de 53,6%, notòriament superior sal resultat que podria publicar un diari amb les dades que he donat. Mira per on.

Déu me'n guard que ningú es pensi que estic insinuant que em refereixo a cap enquesta en concret! He agafat les dades de la primera que he trobat, per fer la simulació.

Aquest és només un dels meus dubtes, a l'hora d'analitzar les enquestes que es publiquen i s'aniran publicant. Dit això, crec que no hem de fer cas de cap enquesta que: 
(i) deixi d'incloure, a les dades tècniques, la manera d'accedir al qüestionari íntegre, 
(ii) no limiti la mostra als que podran votar, i 
(iii) no permeti directament saber quanta de la gent enquestada diu que podent-ho fer, no hi votarà.

El pas endavant de les nostres vides. Sí i Sí

Després de mig segle d'activitat patriòtica em sento emocionat. Gràcies Mas, Junqueras, Herrera, Fernández, Vila d'Abadal, Forcadell, Casals, etc. Perquè, després de tota una vida de lluitar amb la dèria de construir la nació amb sentit d'estat, ara puc veure que Ítaca és a tocar.

Arribats a aquest punt del procés ja no hi ha pas enrere possible: el futur és nostre com mai abans ho havíem somiat.

Cal reconèixer, també, l'ajuda inestimable de Sánchez-Camacho i Rivera, que amb els seus ultranacionalismes espanyols i actuant com uns clàssics quintacolumnistes --amb afirmacions, declaracions, vísceres i catastrofismes-- ens han ajudat a que milers i milers de nous ciutadans catalans s'hagin afegit al sobiranisme. Que segueixin així...

Una preocupació, però, em trenca l'alegria d'aquests dies de joia per Catalunya: l'actitud de l'aparell burocràtic del PSC. No em vull creure que això sigui el que pensa el partit, en el qual hi ha milers i milers de votants i militants catalanistes --i molts d'ells independentistes.
Si el PSC no fa aquest gran canvi es veurà marginat i formarà part de la gran vergonya d'alinear-se amb el PP i C's"
A què juguen Navarro i el seu escuder Lucena? És que no tenen sentit del ridícul? Qui tenen al darrere? Com pot ser que malbaratin la història nacional del PSC que ha sigut vital per a la Catalunya un sol poble? Que no saben que el PSC ha estat vital per a aconseguir la immersió lingüística, la CCMA i tants i tants avenços nacionals...? Què pensarien Joan Raventós, Cirici Pellicer, Maria Aurèlia Capmany, Marta Mata i els seus companys Pasqual Maragall o Raimon Obiols  (i un llarg etcètera...)?

Jo, personalment, espero encara la incorporació del PSC al dret a decidir. Navarro caldria que tingués, com a mínim, la dignitat nacional de Duran i Lleida, tot i els estira-i-arronsa del darrer durant aquests mesos. Si el PSC no fa aquest gran canvi es veurà marginat a la societat catalana i formarà part de la gran vergonya d'alinear-se amb el PP i C's. La militància i els votants del PSC no s'ho mereixen.

Tenim onze mesos per a generar la mobilització democràtica més gran de la història nacional de Catalunya. Milions de catalans de totes les procedències, orígens nacionals i lingüístics --i naturalment condicions socials-- s'han d'agafar de les mans. El 2014 ha d'ésser l'any del sí-sí: sí a la nostra dignitat i sí a la nostra llibertat. I el 9 de novembre de 2014 els catalans enderrocarem la paret d'Espanya com ja va passar amb el mur d'Alemanya.
El 2014 ha d'esser l'any del sí-sí: sí a la nostra dignitat i sí a la nostra llibertat"
I alguns complirem aquell dia el missatge que va donar Jordi Pujol pocs dies abans de jubilar-se:  "Jo us he portat fins aquí, ara vosaltres heu de ser capaços de saltar la paret d'Espanya". President Pujol: enderrocarem la paret i a la vegada aixecarem ponts de diàleg i col·laboració. Ponts de tu a tu, d'estat a estat, de sobirania a sobirania. Dins d'una Europa de llibertat.

L'estat, si és que no acaba fent un gest intel·ligent i democràtic, intentarà destruir el procés català, tot aprofitant totes les nostres contradiccions i flaqueses. Ens amenaçaran, intoxicaran i esperem que no siguin capaços de la violència o pitjor encara: que no intenin enfrontar la població de Catalunya.

Caldrà, doncs, que milions de catalans ens mantinguem ferms sense acceptar les moltes provocacions i resistint, resistint i resistint per a aconseguir la nostra dignitat i llibertat. El 2014 ens hi juguem el futur. Tots al darrere de la nostra institució.

Completar la transició democràtica

L'anunci de la pregunta i de la data sobre el tipus d'estructura política que els ciutadans de Catalunya desitgen pel seu futur, significa la voluntat de liquidar les hipoteques que es van imposar a Catalunya per poder tancar l'etapa de la dictadura. La constitució espanyola de 1978, invocada ara pels hereus ideològics del franquisme, legalitzava unes pràctiques democràtiques insuficients.

Perpetuava els anteriors principis fonamentals defensats pel "Movimiento", l'aparell ideològic del règim totalitari. L'afirmació sacralitzada de la unitat espanyola i l'encàrrec d'atribuir a les forces armades la defensa d'aquesta unitat en són expressions significatives. La majoria de ciutadans de Catalunya i els seus representants polítics han decidit la ruptura amb l'ordre polític espanyol de democràcia limitada.

Els actuals poders espanyols ja han manifestat el seu desacord radical amb la decisió catalana. Estan disposats a limitar encara més les pràctiques democràtiques per mantenir un ordre polític que no volen imaginar diferent de l'actual. Des de fa segles han considerat normal la lluita contra la plurinacionalitat, el drenatge de recursos econòmics del països catalans i el menyspreu a la cultura i la llengua catalanes. 
La societat i les institucions catalanes poden aconseguir els seus objectius si insisteixen en els principis i procediments democràtics"
En el nou escenari han decidit actuar com a enemics i estan disposats a utilitzar estratègies pròpies de la guerra en lloc d'optar pels procediments democràtics per resoldre el conflicte. Justificaran la utilització repressiva del seu ordre jurídic, mobilitzaran a fons els seus poders mediàtics per desinformar, fer por i mentir quan els convingui, fomentaran la demagògia habitual i agressiva dels partits sucursalistes, i es presentaran a Espanya i al món com a víctimes d'un nacionalisme català radicalitzat.

La societat i les institucions catalanes poden aconseguir els seus objectius si insisteixen en els principis i procediments democràtics però deixant clar que la democràcia no es redueix a la submissió a lleis injustes. També han d'explicitar que la transició democràtica completa serà positiva tant per la nació catalana com per la nació espanyola. Probablement els llibres d'història recordaran aquest procés com una aportació qualitativa a les llibertats catalanes, europees i universals.

My Instagram.

<style>.ig-b- { display: inline-block; }

.ig-b- img { visibility: hidden; }

.ig-b-:hover { background-position: 0 -60px; } .ig-b-:active { background-position: 0 -120px; }

.ig-b-32 { width: 32px; height: 32px; background: url(//badges.instagram.com/static/images/ig-badge-sprite-32.png) no-repeat 0 0; }

@media only screen and (-webkit-min-device-pixel-ratio: 2), only screen and (min--moz-device-pixel-ratio: 2), only screen and (-o-min-device-pixel-ratio: 2 / 1), only screen and (min-device-pixel-ratio: 2), only screen and (min-resolution: 192dpi), only screen and (min-resolution: 2dppx) {

.ig-b-32 { background-image: url(//badges.instagram.com/static/images/ig-badge-sprite-32@2x.png); background-size: 60px 178px; } }</style>

<a href="http://instagram.com/rarimon?ref=badge" class="ig-b- ig-b-32"><img src="//badges.instagram.com/static/images/ig-badge-32.png" alt="Instagram" /></a>