Els teus clients han canviat, ha canviat la teva empresa?

En els últims 6 mesos has automatitzat alguna cosa en la teva empresa? En els últims tres mesos has modificat algun procés operatiu? En l'últim mes has analitzat algun reporti de '*business *inteligence'? Durant la setmana passada has analitzat les reaccions a les xarxes socials a les teves publicacions? La teva empresa diferenciava entre digitalitzar-se i transformar-se digitalment abans d'avui? I entre tàctica digital i estratègia de transformació? Existeix una comunicació personalitzada per a cada client? Teniu eines per a la captura de dades i exercir venda predictiva? Tens a temps real dades d'oferta, publicitat, processos de la competència? La comanda online encara és menor al 50%? Si, com a empresa, has respost no a alguna pregunta o has dubtat en les teves respostes afirmatives, aquest article t'interessa. 

*Netflix ofereix el seu servei a més d'un terç de la població britànica amb amb prou feines un centenar d'empleats. *Sky, la plataforma de continguts que opera al mateix territori, per fer arribar el seu catàleg a la meitat dels britànics, precisa més de 25.000 treballadors. És cert que la segona assumeix infraestructura i aspectes vinculats a la telefonia i xarxa, però es calcula no obstant això que, directament, prop d'una quarta part de la plantilla de *Sky tenen a veure directament amb la plataforma de continguts únicament.

Ni els mes digitals es lliuren de les complicacions que suposa la digitalització i la necessària transformació que es deriva. Adaptar-se a un nou entorn i mercat exigeix flexibilitat, estalvi de costos ajustant processos, conèixer al client, col·locar-ho al centre de la cadena de valor, enfocar una nova oferta basada en les dades i substituir productes per un catàleg de serveis, generant nous models de negoci a fi d'evitar la irrupció de competència on menys tenies previst.

Fa molt temps que el meu treball consisteix precisament a convertir a qualsevol empresa en una altra que pugui ser un bon exemple de transformació digital, anant molt més allà d'operatives internes o d'ajustos puntuals. Sempre es tracta d'una visió completa i transversal en la qual van a tenir molt a fer tots els membres d'aquesta companyia, però també en com s'aprofita el talent existent i s'atreu al que encara no es disposa. En aquest temps he vist que quan una empresa suggereix que hem de treballar en la seva digitalització, en la seva adaptació a un món tecnològic i canviant, al principi li costa assumir que ja no parlem de com incorporar elements tecnològics, sinó que es tracta en la manera en el qual abordem aquesta transformació tecnològica perquè es converteixi en estratègies de negoci en si mateixes.

https://youtu.be/hqUCkLZwqI4 

La impressió 3D és una de les tecnologies més disruptives actualment.

Podria semblar complex, però després d'aquest procés sempre hi ha una metodologia, o hauria d'haver-la. Un mètode que assumeixi un fet rellevant i inèdit. Avui dia és la primera vegada que la pròpia tecnologia determina de manera completa els plans de negoci i el creixement d'una companyia. Si ben antigament es dissenyava un pla de negoci i a partir d'aquí s'enllaçava amb les tecnologies disponibles, ara és molt diferent. Vivim un temps en el qual és la pròpia tecnologia la que cristal·litza qualsevol estratègia amb la qual afrontar qualsevol repte futur.

És més, les tecnologies disponibles no poden veure's com a unitats inconnexes que requereixen focus diferents. La tecnologia ara és un tot que estableix l'estratègia completa d'una empresa. Hi ha tecnologies que afecten inicialment a un sector o a un tipus d'empresa, però al final tots hauran d'incorporar-la als seus plans de negoci doncs irromprà de manera transversal. Per posar un exemple, el '*blockchain' va molt més allà del *Bitcoin, el Ethereum o de qualsevol *criptomoneda. Parlem de l'inici d'una nova revolució que l'hi va a portar tot per davant. Si som capaços d'eliminar la fullaraca de les divises i l'especulació que les envolta, veurem que la 'cadena de blocs' afectarà a totes les empreses del món, no només les financeres. Internet va permetre la desintermediació de la informació. El *blockchain *desintermediará les relacions de tota la nostra espècie.

I no hi ha límits. El *blockchain, la impressió 3d, la robòtica, l'automatització, la intel·ligència artificial i la internet de les coses van a modificar irremeiablement la manera en el qual ens enfrontarem al futur. No obstant això, l'aterratge de tot, dependrà de nosaltres. De ser alguna cosa tremendament beneficiós bé pot convertir-se en un sobirà desastre. La digitalització i les dades que emet en tots els espectres no és més que una eina no un motiu. De vegades, algunes empreses incorporen tecnologia disponible pel nero fet que cal incorporar-la. Aquest error és habitual. La tecnologia, en plena quarta revolució industrial, exigeix d'un gir del punt de vista com deia. Ara no és una eina, és la definició d'una estratègia.

Sabem que ja hi ha tecnologia disponible capaç d'aportar solucions abans que existeixi el propi problema. Això és un avantatge si s'utilitza correctament. La intel·ligència artificial combinada amb el '*machine *learning' ho aconsegueix en fases inicials i en exercicis ja demostrables. El problema radica en el desafiament sobre la seguretat digital que això exigeix. Falten experts en això. En els propers anys es van a necessitar milions d'ocupacions en *ciberseguridad. Uns tres milions de desenvolupadors d'intel·ligència artificial, robòtica assistida i analítica. Encara que, per sort, com deia abans, també faran mancada filòsofs capaços d'entrar al debat ètic al que ens enfrontem.

L'assumpte és, al fet que països va a anar-se tota aquesta ocupació? Allí on ja s'està assumint el repte, analitzant el moment i liderant el desenvolupament o on encara seguim analitzant la nostra realitat econòmica amb una miopia *desesperante? Quines empreses han iniciat aquest canvi? Quins sectors i en què serveis o productes s'engloben aquestes transformacions? Ets tu la demanda del futur? La teva empresa sap com demandar-ho? Aquest és el gran desafiament.

Els clients estan canviant i les empreses han de canviar també per satisfer millor aquestes noves necessitats. Pensa en el teu sector i després pregunta't el grau de digitalització en el qual et trobes. Fes un examen detallat de cada àrea, de cada departament, analitza que succeeix amb la tecnologia actual i que no. Pregunta si ho necessites. Pren decisions si la cosa no pinta com esperaves inicialment. Això no va d'esperar. La pregunta no ha de ser m'afectarà la disrupció en la meva empresa o en el meu sector? La pregunta correcta és quan? i també amb quina tecnologia va a succeir?

El día de la banderita Arrimadas es carne de plató, se come la cámara, y el micro es su mejor amigo.

La plaza Universitat, más que un mar ilimitado, era un estanque doméstico repleto de enseñas nacionales, de señeras y de insignias de la Unión Europea. El formato era de mitin clásico, nada de modernidades ni virguerías. Un estrado elevado para los oradores, una música máquina rutilante para amenizar la espera y un público de mediana edad para arriba, que se expresaba única y exclusivamente en castellano, algún matrimonio joven con niño en carrito y una pareja de gais. Había una parada con globitos y unas mozas jóvenes y guapetonas que repartían banderas. La roja y gualda tenía un gran predicamento. Había quien la hacía ondear sin parar, víctima de un desasosiego; quien la llevaba a la espalda en forma de capa o la utilizaba a modo de pañuelo al cuello; quien la portaba con mástil como quien efectúa una penitencia; quien se la ceñía a la cintura como falda, e incluso quien la utilizaba para recubrir al perrito que le acompañaba.

La señora Inés Arrimadas ha efectuado el paseíllo vestida de azul cobalto, besando a cuanto se le ponía a su paso mientras que la música subía de volumen y ella las escaleras de la tribuna. No le han hecho justicia los teloneros que la acompañaban. El señor Villegas, secretario general de Cs, ha hecho un discurso sobre la efeméride del Día de la Constitución plomizo y abigarrado que ha sido aplaudido con cortesía. El catedrático Francesc de Carreras ha tirado de pedagogía y ha explicado que la Constitución es como el reglamento del fútbol y "si cambian la pelota y es cuadrada ya no es fútbol, es otra cosa" Después se ha sentado.

La candidata de Ciudadanos debe de tener tanta idea de política como yo de física cuántica pero transmite a la concurrencia el firme convencimiento de que sí, de que ella va a ganar. Está que se sale. Guapa a morir, con una sonrisa que es un arma de destrucción masiva y una insultante juventud. Se dirige al auditorio con el reiterado latiguillo "...y os digo una cosa", como si acabara de descubrir la ley de la gravedad, y acto seguido pronuncia cualquier obviedad. Es carne de plató, se come la cámara, y el micro es su mejor amigo. ¿Lo que dice...? ¿A quién le interesa lo que dice? El día que Núria de Gispert, vía Twitter, la envió de vuelta a su Cádiz natal le hizo el favor de su vida. Tiene a la novena provincia andaluza metida en el bolsillo. Y olé.

MANUEL TRALLERO - 07.12.2017 00:00 h.

El fantasma ets tu, Pablo

El fantasma ets tu, Pablo

Jordi Borràs

Sonia Rescalvo, transsexual assassinada l'any 1991 per un grup de cap rapats neonazis al Parc de la Ciutadella de Barcelona. La van matar a puntades de peu. Guillem Agulló, un jove maulet assassinat l'any 1993 d'una punyalada al cor. Va morir fruit d'una emboscada criminal perpetrada per un grup de neonazis a Montanejos, al País Valencià. Susana Ruíz, agredida sexualment i estrangulada fins a la mort en sortir d'una casa okupada de Madrid l'any 1993. El seu assassí confés també era un neonazi. Aitor Zabaleta, un basc de 28 anys aficionat de la Reial Societat apunyalat mortalment l'any 1998 per un grup de caps rapats seguidors de l'Atlètic de Madrid que anaven a la caça d'aficionats bascos. Roger Albert, un jove punk assassinat d'una punyalada al coll amb un ganivet d'escorxar. El va matar un cap rapat neonazi un fatídic 15 d'agost de 2004 al barri de Gràcia de Barcelona, mai t'oblidarem, Roger. Carlos Javier Palomino, de només 16 anys. Un militar d'ideologia neonazi li va segar la vida d'una ganivetada al Metro de Madrid l'any 2007. Carlos Gustavo Bueno, assassinat l'any 2010 d'una pallissa a Cornellà de Llobregat al crit de «sudaca de merda».

Aquests són només alguns dels exemples que recull l'estudi Crims d'Odi, elaborat pels periodistes Miquel Ramos i David Bou i presentat fa un parell d'anys. La recerca recull els crims d'origen ideològic perpetrats a l'Estat espanyol entre 1990 i 2015. El seu denominador comú és la intolerància: transfòbia, xenofòbia, racisme, aporofòbia... L'estudi il·lustra amb dades, noms i cognoms, les víctimes mortals de la intolerància amb unes xifres que posen els pèls de punta: 19 assassinats a Catalunya, 33 arreu dels Països Catalans, un total de 88 a tot l'Estat espanyol. Cap d'ells, ni un de sol, està vinculat amb el procés d'independència que viu Catalunya des de fa uns pocs anys. Això no vol dir que no patim la violència ultradretana, com m'he fet un fart de denunciar, sinó que l'odi del feixisme i els seus derivats mai no han desaparegut dels nostres carrers. No és un fantasma, és una realitat ben viva que no ha deixat mai de vomitar odi amb total impunitat des de 1939. El feixisme no ha despertat, només crida perquè se sap la pàtria amenaçada, car la seva obsessió des de la primerenca Falange Española, ha estat la de garantir la sagrada unitat d'Espanya.

Encara em tremolen les mans de ràbia en sentir Pablo Iglesias acusant l'independentisme de «despertar el fantasma del feixisme». Unes declaracions, per cert, ratificades per Monedero i que marquen la desgraciada línia argumental d'una campanya electoral que tot just ha començat. No em puc treure del cap les paraules d'Iglesias, però encara menys els aplaudiments del públic que l'escoltava a Sant Adrià del Besòs. La deshumanització i criminalització dels independentistes ja és un fenomen transversal a Espanya: des de l'extrema dreta fins a l'esquerra plastilina, ens acusa de ser el MAL, en majúscules. L'argument d'Iglesias té molta mala llet, perquè no em crec que el timoner de Podem, tant llegit que és ell, no sàpiga que amb Franco no va morir el feixisme. No m'empasso que ignori que les estructures d'un Estat que va patir la dictadura feixista més llarga del món, amb total i absoluta impunitat fins a dia d'avui, no les va eliminar la Constitució espanyola que ell celebrarà demà. No em crec que Iglesias no sàpiga tot això. Ell sap perfectament que el monstre —no és cap fantasma, il·lús— és ben viu. És per això que Iglesias prefereix la mentida, per molt incendiària que sigui, perquè li farà guanyar un grapat de vots a la Meseta a costa dels que perdrà Domènech a Catalunya. És la història de sempre: terra cremada, terra catalana, també pels de morat. Una pena.

Tindria la barra Iglesias de culpar els republicans espanyols del cop d'Estat feixista de 1936? I les feministes? Les culparia de la violència masclista? Responsabilitzaria els refugiats sirians de l'entrada de l'extrema dreta d'AfD al Bundestag alemany? És evident que no, una cosa és mentir, l'altra, ben diferent, és ser un ruc. N'hi ha que prefereixen fer-nos creure que el feixisme dormia, mentre altres ens conjurem per combatre'l a diari, i pagant-ne massa vegades, un preu massa alt. Pregunta't què has fet malament perquè el feixisme no et temi, potser llavors entendràs d'una vegada i per totes que el que passa a Catalunya és, també, una lluita antifeixista. Ah, i fes-t'ho mirar, no sigui que el fantasma siguis tu, Pablo.