Unitat nacionalista a les europees, la millor idea dels últims 5 anys

Barcelona - Dilluns, 15 de desembre de 2008

Si fa uns mesos era impossible, ara gairebé és una possibilitat. Una candidatura comuna entre CiU i ERC a les eleccions europees ha passat de ser el desig d'uns pocs a ser un objectiu per alguns sectors de les direccions dels dos partits. Es tracta d'una idea sorgida ja fa anys, però que ha estat impossible de dur a terme els últims vuit anys per l'enfrontament en què viscut els dos partits.

CiU va apostar fort per l'aliança Galeusca amb el Partit Nacionalista Basc i el Bloc Nacionalista Gallec per sumar forces i poder treure més un diputat, cosa que no va aconseguir a les últimes eleccions. Per la seva banda, Esquerra va seguir un camí paral·lel i també va concursar-hi en coalició amb EA i altres partits nacionalistes menors, que van obtenir un resultat pitjor de l'esperat.

D'arguments a favor de la unió dels dos partits n'hi ha molts. Políticament en té un de molt clar, que és crear un lobby catalanista a Brussel·les. Però és que, a més a més, els dos partits -CDC i ERC, perquè Unió no n'és del tot partidari- veuen beneficis interns en la proposta. Esquerra veu una oportunitat per desmarcar-se de l'aposta del tripartit, per retornar a una certa equidistància entre els dos grans partits catalans. I CiU hi veu un miniassaig de com seria treballar amb els republicans de cara a un futur pacte a Catalunya.

A tot plegat també, cal sumar-hi la poca visualització que han tingut fins ara els diferents eurodiputats de les dues formacions. Un exemple clar és l'actual representant de CiU, Ignasi Guardans, que és més conegut per haver encapçalat una lluita contra l'eliminació de controls als aeroports que no pas per representar el seu país. La direcció de CDC, a més, està descontenta amb algunes de les actuacions de Guardans, nét de Francesc Cambó i considerat de l'ala menys (o gens) nacionalista de CiU.

Tot plegat, però, encara està a les beceroles. Malgrat que Joan Puigcercós es llancés a la piscina fa només uns dies i es mostrés públicament entusiasmat amb la proposta, el cert és que al nucli dur de Mas existeix certa desconfiança. Tot i els contactes que periòdicament mantenen el mateix Puigcercós i Felip Puig per refer ponts entre les dues formacions cal treballar molt perquè s'acabi arribant a un acord. Paradoxalment, el que sí sembla clar és el nom de qui encapçalaria aquesta llista. Es tracta de l'exvocal del Consell General del Poder Judicial Alfons López Tena, que en els últims anys s'ha fet un forat mediàtic amb el seu vehement discurs independentista. 

http://es.youtube.com/watch?v=YDDCnIzg-jE

Te quiero mucho, aunque te suene a lo siempre.
Más que un amigo, eres un mago diferente.
Andar a saltos entre el tráfico.
Leer a medias el periódico
colarnos juntos en el autobús
cantar hasta quedar afónicos
viviendo juntos,
juntos, un día entre dos
parece mucho más que un día.
Juntos, amor para dos,
amor en buena compañía.
si tu eres así, que suerte que ahora estés junto a mi.
Juntos, café para dos, fumando un cigarrillo a medias.
Juntos, cualquier situación
de broma entre cosas serias.
el mundo entre dos, diciendo a los problemas adiós.
Hacer del lunes otro sábado
cruzar en rojo los semáforos,
viviendo juntos,
juntos, un día entre dos,
parece mucho más que un día.
Juntos, amor para dos,
amor en buena compañía
si tu eres a sí, que suerte que ahora estés junto a mi.

S'ha incendiat un món que estirava més el braç que la màniga

DIMARTS, 09/12/2008 Salvador Alemany: 'S'ha incendiat un món que estirava més el braç que la màniga' Entrevista amb el conseller delegat d'Abertis i actual president del Cercle d'Economia Salvador Alemany (1944) és conseller delegat d'Abertis, empresa que gestiona les autopistes. En aquesta entrevista en vídeo, amb Assumpció Maresma i Andreu Barnils, recorda la seva infantesa al barri del Raval de Barcelona, parla de com va convèncer els polítics d'allargar les concessions de les autopistes, analitza la crisi financera mundial i com afecta la seva companyia i diu què votaria en un referèndum per la independència. El nen estrella  Durant l'entrevista Alemany recorda el barri del Raval de Barcelona on va néixer i la figura del seu avi, batlle de barri, 'una mena d'home bo que donava certificats de bona conducta' a la Ciutat Vella. Als catorze anys ja treballava i va guanyar una travessa de catorze resultats que va permetre al seu pare, que era taxista, d'invertir en un garatge. Guanyar la loteria el va convertir, per uns pocs dies, en una mena de Joselito: portada de diaris 'd'una Espanya que tant necessitava'  Els peatges d'Abertis  Abertis té el 80% del negoci en les autopistes, encara que també té inversions en aeroports i telecomunicacions. 'Més de la meitat del negoci de les autopistes, el tenim a França, on la reducció de trànsit ha estat menor', diu. I no creu que el fet que els partits demanin préstecs a 'la Caixa', que té interessos a Abertis, beneficiés l'empresa en el moment de negociar les concessions de les autopistes amb el tripartit. 'Vam fer entendre als polítics que la solució no era tenir autopistes gratuïtes.' Però Abertis ha vist caure el preu de les accions, si bé Alemany continua confiant en la companyia: 'Criteria té clar que Abertis és una de les seves inversions estratègiques.'  Comportaments no ètics  Sobre la crisi mundial opina que 'hi ha hagut comportaments no ètics', que el sistema s'ha sofisticat molt amb nous instruments i que 'molta activitats de les empreses ha estat especular (...) Els executius han estat pressionats a fer grans creixements de beneficis i s'ha incendiat un món que estirava més el braç que la màniga. Sí, no vivim pas al món d'Alicia en terra de les meravelles. S'hauran d'exigir i depurar responsabilitats'.  Estatut i independència  Com a president del Cercle d'Economia Salvador Alemany demana que "les lleis, com l'estatut, i les promeses es compleixin. La moral és un valor absolut, no se'n pot tenir més o menys'. Sobre què votaria en un referèndum per la independència diu que en aquests moments votaria que no, però que 'si mai perdéssim l'esperança de poder viure a l'estat espanyol i a Europa faria costat a Catalunya' i opta per no fer sang sobre les reaccions dins l'estat espanyol quan la Caixa ha volgut expandir-s'hi.

font Vilaweb.

Quaranta anys movent la cua

DIMARTS, 09/12/2008

El 9 de desembre de 1968 es va presentar en públic el ratolí d'ordinador · Douglas Engelbart volia canviar la manera d'interactuar amb els ordinadors

L'enginyer Douglas Engelbart va fer, el 9 de desembre de 1968, la primera demostració pública d'un invent que va canviar la relació dels humans amb els ordinadors: el ratolí. En aquest vídeo podeu veure que el primer ratolí era força més rudimentari que no els que es poden comprar a les botigues: era de fusta, força gran, quadrat i tenia un sol botó, però complia sense problemes la funció de dur el cursor a qualsevol racó de la pantalla.

Engelbart volia que els ordinadors ajudessin els humans a ser més intel·ligents, eficients i productius, i la seva recerca s'encaminava cap a aquesta direcció en una època en què la majoria de gent pensava que els ordinadors només servien per processar operacions matemàtiques complicades. A la presentació que va fer el 1968 a San Francisco (vegeu-la en vídeo), volia ensenyar el funcionament de l'Online System (NLS), que permetia de fer servir l'ordinador per escriure i editar textos fàcilment, preveia la col·laboració en xarxa i les videoconferències, feia ús de l'hipertext i incloïa un objecte ben estrany que anomenà ratolí ('mouse'). Amb aquella demostració Egelbart es va avançar dècades als ordinadors actuals. 

L'inventor del ratolí va ser un visionari, tal com podeu veure als vídeos d'Invisible Revolution, una web dedicada a documentar les idees revolucionàries d'Engelbart. L'enginyer veia les possibilitats dels ordinadors per a l'ús quotidià quan només en tenien les universitats, les oficines del govern i els centres de recerca. Va treballar en una institució precursora de la NASA, l'Ames Research Center i es va involucrar des del principi amb ARPANET, una xarxa precursora d'internet que el va influenciar. Volia que l'usuari d'un ordinador tingués un control molt més complet d'allò que apareixia a la pantalla i que es pogués relacionar amb la màquina d'una manera molt més fluïda. De fet, tot i que el primer ratolí es va presentar el 1968 i la patent es va concedir dos anys més tard, Douglas Engelbart hi pensava des de 1961. 

El sistema NLS era molt flexible i poderós, però també complicat de fer servir, tenia més de cinc-centes combinacions de tecles que servien per a donar diferents ordres a la màquina i potser per això no va acabar essent un èxit. Però molts dels conceptes d'aquest sistema pioner s'han acabat fent realitat. El ratolí d'ordinador n'és un més i, encara que les pantalles tàctils, cada vegada més comunes, podrien convertir-lo en un rosegador en perill d'extinció, de ben segur que li queden molts anys de vida.

CiU i ERC carreguen les piles en l’equador de la legislatura

Diumenge, 7 de desembre de 2008

La legislatura catalana entra ja de ple en la seva segona fase i, malgrat que missatges apocalíptics com els del expresidents de la Generalitat i el Parlament, Jordi Pujol i Heribert Barrera, van fent forat, CiU i Esquerra han demostrat que estan carregant piles per anar a les eleccions en bona predisposició de fer un bon resultat.

Artur Mas va presidir el passat dimecres un gran acte amb immigrants. El líder de CiU ha llançat un missatge positiu en matèria d'immigració, deixant clar que Catalunya és terra d'acollida però que per gaudir de drets, a Catalunya, cal també respectar deures. Esquerra Republicana ha sortit al pas per dir que comparteix el discurs de Mas, que fa temps que ja ve fent també el president del partit Joan Puigcercós. La postura d'uns i altres té una especial rellevància en les jornades prèvies a la signatura del pacte per la immigració, més quan el PSC, però sobre tot ICV, estan temptats de caure en el 'bonisme' davant un assumpte que, efectivament, continua sent una oportunitat per al país però que també ha esdevingut un problema pel seu sistema educatiu i sanitari, més en temps de crisi. Tal i com recordava Mas davant més de 1000 persones el passat dimecres en l'acte organitzat per Àngel Colom Catalunya manté intacta la seva capacitat d'acollida, però també està disposada a exigir que es respecti la seva identitat.

També aquesta setmana el grup parlamentari de CiU ha presentat en societat la seva iniciativa perquè cadascun dels seus diputats tingui una parella lingüística. És una forma de visualitzar clarament el compromís amb la llengua, més amb una iniciativa que va especialment dirigida als nouvinguts.

I mentre, Esquerra treu pit al Govern i exhibeix cohesió. No està clar encara qui serà el candidat independentista però Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós estan donant mostres que, si més no fora de les parets del carrer Calàbria, són capaços de complementar-se. Potser el fet que Puigcercós sempre hagi dit que no tornarà al Govern si no és per presidir-lo però que si vol ser candidat pot ajudar a entendre les coses perquè el que està clar és que, encapçali la llista un o altre, Esquerra vol seguir al Govern "construint estat", tal i com va evidenciar en la conferència de balanç que el partit va fer el dijous. I és que els republicans han aconseguit coses en les àrees que han gestionat. Amplis sectors de la cultura i el món municipal o empresarial estan satisfets de la tasca dels republicans al Govern, que també han desplegat una bona acció exterior del govern en la persona de Josep-Lluís Carod-Rovira.

Puigcercós va fer una defensa de l'Esquerra com a partit independentista, però també seriós i de gestió. Més quan les crítiques en to resistencialista vénen de sectors que, precisament, el que fan i han fet és tot el que ha calgut i més per seguir al poder. L'estratègia d'Esquerra s'està veient reforçada en els darrers mesos per l'actitud de fermesa del Govern de Montilla, que segueix dient no a un mal acord de finançament amb Madrid, fet que està provocant que tots els terminis s'estiguin pulveritzant. 

El PP continua sent nacionalista espanyol

Divendres, 5 de desembre de 2008

Que el Partit Popular de José María Aznar era una formació nacionalista espanyola, poca gent ho posa en dubte. I que quadres socialistes com el president del Congrés, José Bono, assumeixen sense embuts un discurs espanyolista que, per tant, anul·la la condició nacional catalana, és fàcil de veure. No obstant això, des que l'actual president del govern de l'Estat, José Luis Rodríguez Zapatero, va agafar les regnes del PSOE, hi va haver un marge de dubte.

Eren els temps de les bones relacions amb l'exmandatari català, Pasqual Maragall. Una cosa semblant, tot i que no tant exagerada, ha passat darrerement amb el PP de Mariano Rajoy. El fet de centrar l'oposició en l'economia, de canviar les formes -amb la portaveu al Congrés, Soraya Sáenz de Santamaría, al capdavant- i la creuada de la COPE de Losantos i d'El Mundo van fer pensar a alguns que, potser, el Partit Popular estava canviant. Però, que ningú s'enganyi. En el més essencial, els del carrer Génova de Madrid continuen sent nacionalistes espanyols. Sense complexos.


Una prova fervent d'aquest ideari el tenim en el discurs de Rajoy davant les Noves Generacions, les joventuts del PP, que celebren el seu 30è aniversari -van néixer amb la Constitució espanyola- durant aquest cap de setmana. "Espanya és alguna cosa més que un enclavament geogràfic. És una història compartida, una sang que s'ha barrejat mil vegades, una comunitat de sentiments, un projecte solidari pel futur, el marc que garanteix la nostra llibertat, la unitat que ens dóna força davant el món... això, i més, és Espanya". Aquest paràgraf, carregat d'èpica, podria resumir l'esperit de què va fer gala el president dels populars davant les seves joves promeses.


D'altra banda, el discurs que va deixar anar Rajoy contra Rodríguez Zapatero i contra els socialistes serveix, també, com a avís. "El que em preocupa és que, fins fa quatre anys, alguns, defensors de les mateixes idees que estem defensant nosaltres, han desenterrat la seva nostàlgia de l'Estat federal i, pitjor encara, han resolt competir en nacionalisme amb els propis nacionalistes". Aquestes paraules serveixen com a previsió, perquè ningú s'estranyi quan el PSOE enarbori la bandera nacional espanyola i la recentralització de l'Estat. Perquè arribarà, que ningú ho dubti.


A l'Estat, un dels debats més estesos entre els cercles dirigents i intel·lectualoides és la necessària redistribució autonòmica -rescindint competències i marge de maniobra a les comunitats- després de veure que, a molts llocs, només augmenta la despesa i multiplica els càrrecs. És una polèmica que ja fa anys que dura, però que últimament ha augmentat amb la discussió estatutària. I, en els darrers mesos, ha tingut la seva cirereta amb l'estira-i-arronsa per la despesa afegida al cotxe del president del Parlament, Ernest Benach. "Perquè Espanya és una nació i no disset", com diu Rajoy. I, encara més, si l'Estat espanyol autonòmic suposa comprar disset A-8 amb televisor.