dilluns, 3 de setembre del 2018

La desil·lusió i l'apatia sempre agafen desprevingudes

Barcelona, 03 de septiembre de 2018 (04:55 CET) 
 
Un gran buit existencial s'apodera de mi una o dues vegades a l'any, en forma de desil·lusió o d'apatia.
La desil·lusió sap a desencant i a son malmès. És la malaltia dels optimistes irredempts, dels quals no podem evitar esperar-ho tot de la vida.
La desil·lusió i l'apatia sempre agafen desprevingudes

L'apatia és el seu revers, perquè és el mal dels que creiem que poques coses podran ja sorprendre'ns, i que les persones que encara han d'aparèixer en les nostres vides ens recordaran a persones que ja hem conegut.

Tot i ser recurrents en la meva vida, la desil·lusió i l'apatia sempre m'agafen desprevinguda, ja que tenen l'habilitat de manifestar-se davant dels fets més improbables.

Qualsevol mes de l'any és propici perquè em sobrevinguin, excepte en el mes de setembre, que fa presència en la meva vida com un valuós talismà.
Després del tedi d'agost, al setembre els carrers recuperen el seu ritme.

Setembre ens allibera de la violència del mes d'agost, de la seva llum agressiva, de la calor que ens atordeix. Els dies d'agost neixen cansats i se'n van a dormir moribunds, sense renovar l'aire ni la nostra energia.

Després del tedi del mes d'agost, els carrers surten de la indolència i recuperen el seu ritme.

La llum del matí torna a ser fina i emoolsada, i la nit, per fi cau aviat, sumptuosa i protectora, de vellut blau tinta.

LA BARCELONA DE SETEMBRE
Al setembre Barcelona es torna a civilitzar: els restaurants estrenen carta, l'oferta musical torna a ser sòlida, les editorials llancen novetats, els museus inauguren exposicions.
El setembre és la renovació, el llenç en blanc, el moment en què torno a estrenar la meva vida, perquè deixalla el que ja no em encaixa, conservo el que encara m'identifica i em preparo per viure coses noves.

Ni el desencant ni l'apatia s'atreveixen a aparèixer al setembre, ja que no poden fer-se forts envoltats d'una llum tan civilitzada.

És la victòria sobre el buit, el moment en què unes immenses ganes de viure s'imposen a tot, i tot el renoven.

Feliç rentrée a tots.

via @annagener des de Economia Digital.