Aires de renovació a CDC

Dijous, 9 de febrer del 2012

En el si de CDC, i de cara al Congrés del partit, comencen a endevinar-se estratègies diferents a les que ha seguit Artur Mas fins ara i així noves cares censurades en el passat emergeixen. 
Oriol Pujol conscient de la seva força, però també de la debilitat de ser fill de qui és, vol impregnar la seva candidatura a la secretaria general d'un consens capaç de superar els enfrontaments en el si del propi "pinyol".

Pujol-Turull-Rull

Barcelona · És sabut que el "pinyol" ja no existeix. Això implica que la unitat de projecte i de maneres de fer del postpujolisme hagi desaparegut tot i que les altes quotes de poder que acapara la formació han aconseguit que les divergències internes no surtin a la superfície. 

Així ens trobem que Artur Mas, l'indiscutible president, es troba envoltat pels seus dos pretorians: Quico Homs i Germà Gordó, que fan tot el possible per aïllar-lo de la resta del partit i la seva problemàtica. Un potent David Madí,no fa tant estret col·laborador de Mas, es troba massa enfeinat amb els negocis familiars i Endesa i tampoc no acaba de combregar amb algunes de les decisions preses pel govern i el partit tot i que la seva lleialtat al president continua sent inqüestionable. Un Oriol Pujol, que va rebre un fort correctiu de l'entorn del president amb la creació del govern dels millors..., que ha optat per crear un "pinyol" propi. Pujol amb una forta personalitat està creant un equip fidel, però a la vegada plural, que amb intel·ligència i oblidant problemes del passat, inclou diversos dels valors que havien estat fins fa poc claus pel partit. 

Per tant,i pensant en el Congrés de CDC, Oriol Pujol està potenciant dos joves valors de CDC, que fins ara havien format part de sectors diferents de la formació:Josep Rull i Jordi Turull. Ambdós diputats amb molta experiència al Parlament de Catalunya es caracteritzen per ser dues persones properes i amb capacitat de diàleg que poden aportar a Oriol Pujol les simpaties de diferents sectors del partit. Perden, doncs, importància en la maquinària de CDC Coromines i Homs, que tot i fer les ponències del Congrés no tindran el protagonisme que se'ls augurava de cara al futur.

A CDC hi ha preocupació, no pas pel Congrés, que serà un passeig militar per Oriol Pujol i el seu equip, sinó perquè quan ja ha passat més d'un any de l'inici de la legislatura planen més obscurs que clars en la gestió del govern. A més a més, tot sembla indicar que el president Mas no se n'adona, del que ja és un clam en el si de la formació, cal fer canvis i aplicar la cirurgia en el seu entorn i en alguns dels departaments de la Generalitat i que una política de retallades i austeritat sense un programa en positiu al darrera l'està exposant a ell i al govern al rebuig i a la dura crítica per part d'amplis sectors socials, i més recentment a una certa decepció de sectors econòmics, empresarials i financers. 

També entre les bases més veteranes i històriques de CDC, que tot i processar un gran respecte per l'hereu polític de Jordi Pujol, Artur Mas, li fan arribar a l'expresident, del qui ell mateix diu que està retirat, missatges perquè intervingui i faci arribar a la societat que la transició nacional defensada per Mas no és la depressió nacional en la que s'està convertint. El proper congrés, per tant, s'afronta en el si d'una aparent unitat i unanimitat del partit, que de ben segur no es veurà pertorbada almenys mentre CiU no perdi part del seu immens poder actual. I és que és sabut que és quan el poder s'escapa que les escletxes s'engrandeixen i comencen a sagnar.

Oriol Pujol, Josep Rull, Jordi Turull, i la resta de l'equip que està preparant la seva cursa a la secretaria general, hauran de ser molt hàbils ja que si la crisi econòmica continua i l'estat no permet al govern de CiU "vendre" cap èxit polític tindran molt feina. La nova direcció haurà d'ésser capaç de donar un missatge engrescador i en positiu i hauria de plantejar-se un canvi d'aliances cap a les forces de clars orígens democràtics per poder d'aquest manera generar la majoria social que ens portarà irremeiablement al dret a decidir.

El PP dispara a matar

Dimarts, 24 de gener del 2012

Malgrat el migrat autogovern que té Catalunya, durant aquest anys s'han aconseguit quatre instruments bàsics, quatre espais de sobirania, necessaris per bastir qualsevol estat.

Dos es van assolir durant l'etapa dels governs de Jordi Pujol, que van ser els Mossos d'Esquadra i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, amb TV3 i Catalunya Ràdio com a vaixells insígnia. Després, el tripartit, malgrat les turbulències, en va consolidar dos més: les delegacions catalanes a l'exterior i la consolidació de l'Agència Catalana de Notícies, dues coses atribuïbles a la presència d'ERC al Govern.

Avui aquests quatre instruments de construcció nacional estan en perill. La crisi està sent aprofitada per impulsar una involució autonòmica sense precedents, com s'ha vist amb la frenada de la privatització del Prat, i el govern de Mariano Rajoy aprofita sense escrúpols l'ofec financer de la Generalitat per tenir collat l'executiu d'Artur Mas. Aquesta és l'orientació general, però després hi ha les amenaces concretes: el PP de Catalunya ha posat en el punt de mira dos dels pilars de l'autogovern, el tancament de les delegacions a l'exterior i l'afebliment de TV3, en aquest últim cas amb el suport interessat del Grup Godó. De moment, el govern es resisteix a tancar les "ambaixades". Només ha tancat la d'Argentina i diu que no en tancarà cap més, però el pressupost d'Exteriors s'ha reduït un 22%.

Pel que fa TV3, el model d'una televisió líder també està en qüestió, per la retallada pressupostària, per la reducció de canals i per la propera liquidació de la seva directora, Mònica Terribas, que és qüestió de setmanes si no hi ha un miracle de darrera hora. El PP demanava la supressió de canals i ja ho té, davant la mirada feliç del Conde de Godó, que intenta aixecar el cadàver de 8TV, que s'ha convertit en un pou sense fons.  El futur de l'ACN tampoc està massa clar, amb propostes de fusió amb la XAL i trasllats de seu que caldrà vigilar que no la debilitin, sinó que la reforcin com l'agència nacional de comunicació que tot país necessita.

El PP quan presenta esmenes als pressupostos posa en el punt de mira els instruments de construcció nacional i cal evitar que faci diana.

Finalment, en el cas dels Mossos, la decisió d'usar l'espanyol com a protesta contra el govern demostra que hi ha alguna cosa que no rutlla a l'interior del cos. Les seves reivindicacions laborals poden ser legítimes, però es poden negociar amb una conselleria que té un bon titular, Felip Puig, que ha demostrat que sap estar al costat del cos quan hi ha problemes, a diferència d'èpoques passades. Ni la crisi ni el PP poden debilitar els pocs instruments d'estat de que disposa el govern de Catalunya.

Català als MACs

Aquests darrers dies hem tingut una sèrie de notícies molt negatives en relació a la nostra llengua. 

D'una banda, la setmana passada acomiadaven un treballador d'Ikea per la senzilla raó de defensar el català, davant d'un empleat de seguretat de la mateixa companyia. I, de l'altra, la protesta que els Mossos d'Esquadra feren, consistent en parlar en castellà a la ciutadania i renunciant, per tant, a la llengua pròpia del seu país.

Que avui en dia succeeixin episodis o situacions d'aquesta mena és un clar indicatiu que el país no està normalitzat. Són decisions, actuacions lamentables, deplorables i que, si més no, haurien d'anar acompanyades de la reacció ferma, decidida i valenta de tots aquells que sí que estimem una llengua mil•lenària i que malda per rescabalar-se al territori que li és propi, com és la catalana.

Afortunadament, no tot és igual. Els mitjans es feien ressò, ara fa uns dies, de la important notícia que serà l'arribada del català al sistema operatiu Macintosh (OS X Lion) d'Apple. La darrera versió, la 10.7.3, incorporarà, entre d'altres, el català. De moment, la companyia californiana només ha fet arribar aquesta nova versió, que inclou el català, a desenvolupadors i programadors, perquè la revisin. 

Al 2010, Apple ja havia traduït al català el sistema operatiu iOS, el que empren els principals productes de la companyia de la poma mossegada: l'iPhone, l'iPod Touch i l'iPad. Cal recordar, a més a més, que en la dècada dels noranta, Apple ja havia llançat en català algunes versions de Macintosh, però va deixar de fer-ho a partir del Mac OS 9.
El canvi d'actitud cal cercar-lo principalment en les campanyes impulsades i les peticions oficials de la Generalitat
El canvi d'actitud cal cercar-lo principalment en les campanyes impulsades i llançades aquests últims anys perquè Apple tingués en compte el català, juntament amb les peticions oficials de la Generalitat a partir de 2005. L'obertura, fa poc temps, d'una botiga oficial a Barcelona de la companyia, fou un primer indici rellevant, que s'ha acabat de concretar amb aquesta decisió d'incorporar el català als MACs. Així, la companyia californiana s'apropa més i millora la seva atenció als usuaris catalanoparlants dels seus productes.

El futur del català està lligat a l'ús que en facin els catalanoparlants, però també a tot allò que faci que la llengua sigui normal, aconsegueixi prestigi i la faci visible en qualsevol aspecte de les nostres vides. L'escola, els mitjans de comunicació, l'actitud dels catalanoparlants són i seran fonamentals per tal que la llengua no sigui una relíquia, una antigalla del passat o un element folklòric i residual. Però també cal tenir present l'efecte de les noves tecnologies.

El català no pot quedar apartat d'aquestes. Que hi sigui present en elles és bàsic per tal que adquireixi la condició, entre la ciutadania, de llengua moderna, amb futur i que pot usar-se, amb total normalitat, en aquest àmbit. I per assolir-ho és imprescindible que els productes tecnològics punters, les grans multinacionals tecnològiques (Apple, Google, Microsoft...), Internet emprin la llengua catalana amb total normalitat, com qualsevol altra. D'aquí que Apple continuï i incrementi la seva aposta per la llengua d'en Ausiàs March o en Ramon Llull, amb la incorporació del català al sistema operatiu dels seus ordinadors, és una excel·lent notícia, en aquest sentit. Per tant, podríem dir: "més Apples i menys Ikea o Mossos".

Si pensàvem què avalats per la UE ja ho teniem coll i avall...

Aguirre avisa, Rajoy apunta

Aguirre, Rajoy, PP, Camps, Fabra, Corredor Mediterrani

"I si després de tant de nedar contracorrent, de tant de maleir els governs socialistes espanyols i de comptar els dies perquè hi arribara un del PP, ara resultarà que allò que ve no ens fa el pes?".Això es deuen preguntar, ara que ja toquen l'aigua de la victòria, els membres del PP valencià

València · Sobretot perquè encara estan escandalitzats per les declaracions que va pronunciar ahir la presidenta madrilenya, Esperanza Aguirre, en una visita doble a Gandia i a València. I és que, pocs minuts més tard d'haver posat en remulla els seus peus a la platja gandienca (que va qualificar com "la platja de Madrid", tal com raja), Aguirre n'hi va deixar anar una de ben bona: compte amb el corredor mediterrani, que de propostes de corredors a dins de l'estat espanyol, n'hi ha diverses, i serà el nou executiu de Mariano Rajoy (si efectivament aconsegueix d'accedir a la Moncloa el propvinent 20 de novembre) qui n'escollirà un. I no té per què ser el més bo.
La UE ha posat el dit a la nafra, però un sector del PP se'n desmarca i abona la tesi de l'Espanya radial
Aguirre va avisar ahir al País Valencià, en efecte, que la decisió de prioritzar l'arc mediterrani ha estat adoptada per un executiu, el de José Luis Rodríguez Zapatero, que és del tot "deslegitimat". No debades, Aguirre formava part del gabinet espanyol que ara fa deu anys va barrar el pas al corredor catalanovalencià en favor de la connexió central Algesires-Sevilla-Madrid-Saragossa-Pirineus, una proposta que la Unió Europea ha bandejat ara, en analitzar el trànsit de mercaderies i la potencialitat econòmica de l'àrea mediterrània, tot i les mancances en infraestructures que arrossega.

Així, la UE ha posat el dit a la nafra, però un sector del PP (el més clarament alineat amb l'aznarisme) se'n desmarca i abona la tesi de l'Espanya radial, un posicionament calcat al dels presidents afectats per la caiguda en desgràcia del corredor central, çò és, Luisa Fernanda Rudi (de l'Aragó), José Antonio Monago (d'Extremadura) i María Dolores de Cospedal (de Castella-la Manxa). I Rajoy, com sempre, ni puja ni baixa, ni sent ni pateix. Si de cas, respira de manera silenciosa.
Rajoy no es va comprometre en absolut amb el corredor mediterrani
I allò que el PPCV ensuma del nas de Rajoy no és gaire tranquil·litzador. A l'entrevista que va concedir la setmana passada a 'El Periódico de Catalunya', la postura del gallec era calculadament ambigua. No s'hi va comprometre en absolut amb el corredor mediterrani, malgrat la tossudesa de les xifres, per por d'enfangar-s'hi. "És un corredor molt important, però hi ha uns altres que també ho són. Caldrà estudiar en quina situació es troba l'economia i què pot aportar la Unió Europea". Doncs l'economia va de mal borràs, i la UE ja ha deixat ben clar que els diners són limitats i que en tot cas mai no posarà més del 20% dels fons escaients per dur endavant les obres.

Tot plegat coincideix amb els indicis cada cop més fefaents que el programa del PP no recollirà uns altres aspectes que s'han convertit en bandera dels populars valencians. El primer i principal, el transvasament d'aigua del riu Ebre al País Valencià, Múrcia i l'orient andalús. L'Ebre no figurarà als eixos programàtics del PP de Rajoy després que Francisco Camps s'haja passat vuit anys i un mes insistint-hi. Alberto Fabra, als vora 100 dies que porta al capdavant del Consell, també hi ha fet esment, com no podia ser d'una altra manera.
L'Ebre no figurarà als eixos programàtics del PP de Rajoy després que Camps s'haja passat vuit anys insistint-hi
Només resta que el tercer aspecte de reclamació als governs estatals de part del PPCV també s'ensorre. Té a veure amb els diners, cosa que, en primera instància, ja fa ser pessimistes. Perquè els conservadors de Camps i ara de Fabra s'han erigit en els garants d'un sistema de finançament més beneficiós pels valencians, en què el factor poblacional hi quede explicitat. La frase més pronunciada per Camps segurament fou aquella en què es planyia pels pocs fons que li arribaven de Madrid, tot assegurant que en rebia per quatre milions de persones i ara n'érem cinc. En realitat, penúries provocades pel model pactat en temps d'Aznar i que els socialistes, certament, tan sols van maquillar una mica.

Un dels debats derivats d'aquest desencís pel finançament ha estat la justícia de ser-ne indemnitzats. El PPCV, president Fabra inclòs, ha insistit que l'estat ha de salvar el deute històric que manté amb el País Valencià, que segons els càlculs de la Generalitat del sud equival a més de 8.000 milions d'euros. A 7.700 milions d'euros fins l'any 2010, concretament. Qui vulga pensar que Rajoy s'endinsarà ara en un debat d'aquest tipus és lliure de fer-ho. Una altra cosa és que els comptes públics i les necessitats polítiques li ho permeten fer. Qui així pense, corre el risc de patir idèntics maldecaps als que aquests dies envaeixen els populars valencians. Van somiar truites i ara els posaran a taula un trosset de pa negre.

Divendres, 21 d'octubre del 2011

El 'Tea Party' espanyol, en estat de guerra

Tea Party, Extrema Dreta, Rajoy, PP, Brunete, Aguirre, Pedro J. Ramírez

Mariano Rajoy ha a deixat l'hamaca i ha començat a mullar-se. Com a mínim en el nou escenari de pau a Euskadi. El líder del PP va qualificar de "bona notícia" el comunicat de l'organització i va desfermar la histèria al Tea Party madrileny.

Algunes de les cares visibles del 'Tea party' espanyol

Madrid · El candidat de la dreta espanyolista sap que té a tocar dels dits la victòria electoral i no ho vol espatllar. A través del vídeo difós per la BBC i Gara, dijous ETA va irrompre a la precampanya electoral l'última esperança que, per alguns analistes, podia tenir Alfredo Pérez Rubalcaba per suavitzar la patacada a les urnes. Al PP fa dies que esperaven el comunicat i tenien la resposta pensada al mil·límetre, conscients que la lluita armada a Euskal Herria és ja només la desena preocupació pels espanyols segons el CIS. Per tant, es tracta només d'acompanyar el procés sense fer cap trencadissa. La direcció del carrer Gènova va optar, doncs, per un pronunciament prudent i admetent que l'anunci d'ETA és "un pas important". La dreta extrema –des d'Esperanza Aguirre al director d'El Mundo, Pedro J. Ramírez– se'n feien creus. Però el que més va xocar del seu discurs va ser que admetés que el govern socialista no havia fet "cap concessió política".

Rajoy sap que probablement governarà ben aviat i no vol picar-se els dits: necessita començar a teixir pont amb el PSOE i el PNB per anar afavorint una política moderada que, arribat el moment, pugui apropar els presos a casa, facilitar excarceracions i negociar un període de desarmament. Dijous en va posar les bases i va descol·locar i irritar a l'ala més dura del partit. Les paraules de Rajoy van xocar, com feia temps que no passava, amb Jaime Mayor Oreja, Carlos Iturgáiz, Juan Cotino, Ignacio Cosidó, Esperanza Aguirre...i amb les portades de La Gaceta, ABC i El Mundo o els improperis radiofònics dels Jiménez Losantos de torn.

Des d'aquesta setmana, uns i altres han començat a adonar-se que contra Zapatero vivien millor (i guanyaven més calés). Què passarà si Rajoy guanya? La caverna ja se'n malfia. No els fa cap gràcia que proclami a tort i a dret la seva "independència". De moment tothom mira de no carregar obertament contra Rajoy –saben que ben aviat pot tenir molt poder– i acusen la nova cúpula del PP basc de ser els inductors d'un canvi d'estil i de discurs que no els agrada gens. Aquests sectors ultres madrilenys recorden amb nostàlgia el caràcter de María San Gil.

La resposta al comunicat d'ETA és una galleda d'aigua freda a un Tea Party que ha fet la feina bruta a Rajoy i que ara no se sent recompensat. La topada només ha fet que començar.

ETA s'acaba, el conflicte no

La Conferència de Pau organitzada per Lokarri, entre d'altres, ha acabat donant el seu fruit i el rumor d'un comunicat d'ETA es va fer realitat ahir a la tarda, posant punt final a més de quatre dècades de lluita armada. Al comunicat, l'organització armada ha parlat d'obrir una negociació sobre les "conseqüències del conflicte" però ha deixat en mans de les forces independentistes polítiques qualsevol altra demanda.

ETA, doncs, finalment ha fet un pas enrere per permetre que siguin les forces democràtiques les que facin seu el conflicte polític i en discuteixin una solució. ETA s'ha acabat, però el conflicte no. Això mateix és el que deien aquest matí Rufi Etxebarría i Maribi Ugarteburu, representants de l'esquerra abertzale, que han destacat la voluntat d'ETA de respectar "la nova situació creada a Euskal Herria, amb una majoria social i política que actua en clau de país, en defensa dels seus drets i el seu futur lliure i democràtic".

L'encaix d'Euskal Herria amb Espanya i França, que és l'arrel política del conflicte, haurà d'esperar

Tal com es demostrà dilluns passat al Palau d'Aiete, el nou escenari no només és palpable per la esquerra abertzale sinó que compta amb la complicitat d'una majoria de les forces polítiques basques exceptuant PP i UPyD. Avui, Patxi López, el lehendakarique en un moment històric pel país era de gira pels Estats Units i ha decidit tornar d'urgència, ha anunciat que obrirà una ronda de diàlegs amb totes les forces basques per analitzar la nova situació i traçar un full de ruta. El lehendakari, prudent, ha remarcat que es reunirà amb tothom (inclosa la il·legalitzada esquerra abertzale) i que ho farà apostant per "incloure a la democràcia aquells que n'han estat fora".

Caldrà esperar, doncs, l'evolució dels contactes per veure com es perfila un futur polític esperançador però ple d'incerteses per a bascos i basques. De moment el Govern espanyol no mourà peça fins passat el 20 de novembre; serà el nou ocupant de la Moncloa qui haurà de pensar com s'enfronta a les negociacions si és que n'hi ha. D'altra banda, el marge de maniobra de López a hores d'ara sembla força estret; la majoria al Parlament de Vitòria depèn d'un Partit Popular que, tot i la prudència de les darreres hores, no va voler anar a la Conferència de dilluns i no sembla disposat a canviar la posició política dels darrers temps. A més a més, al mateix PSE hi conviuen dues ànimes, constitucionalista i basquista, que representaren Totorika i Eguiguren el passat dilluns.

El 'lehendakari' López ho tindrà molt difícil per acostar posicions

Així, Lokarri podrà dir que la Conferència de Pau fou un èxit definitiu de l'aposta pel diàleg i la resolució del conflicte armat, la primera pedra per la pacificació definitiva a Euskal Herria. No obstant això, l'encaix d'Euskal Herria amb Espanya i França, que és l'arrel política del conflicte, haurà d'esperar i el lehendakari López ho tindrà molt difícil per acostar posicions, dins i fora del seu partit.

¿Qué significa LOL, BRB, ROFL, y demás abreviaturas? Este artículo fue copiado de ¿Qué significa LOL, BRB, ROFL, y demás abreviaturas?

En internet son muy populares expresiones como LOL, BRB, NSFW, OMG, etc. Básicamente todas provienen del inglés, y son abreviaturas para decir cosas de manera más rápida. Mucha gente no tiene ni idea qué significan, por eso, cuando vi éste post en el blog de Uptodown me decidí a publicarlo acá. En él explican todas estas expresiones:

LOL: Del inglés Laughing Out Loud, que viene a significar "me parto de risa", de ahí que la mayoría de las veces, este acrónimo se convierta cómo por arte de mágia en un emoticono riéndose a carcajadas.

XD: es parecido a LOL, es la representación gráfica en letras de una carita riéndose, es decir, para expresar una carcajada, risa o felicidad.

BRB: Del inglés Be Right Back. Significa vuelvo enseguida, es muy frecuente cuando estamos chateando, de hecho es un estado del Messenger en inglés.

NSFW: Del inglés Not Suitable For Work. Si ves esta advertencia en una noticia y estás navegando en el trabajo, estás avisado, no es apto para el trabajo. Normalmente porque la noticia contiene imágenes o vídeo de contenido erótico o pornográfico.

OMG: Una expresión que aprece en multitud de ocasiones, Oh My God!, al igual que en español: ¡Oh Dios mío!

ROFL: Del inglés Rolling On Floor Laughing, esto es incluso más que el LOL, aquí te tiras por el suelo de risa.

WTF: Viene del inglés What The Fuck, que significa algo así cómo "Qué carajo es ésto?".

Ahora explicamos más o menos qué significan algunos ecmoticones:

Qué significa ¬¬: Es una cara como de "enojado" con otra persona, como que estás mirando para el costado.

Qué significa U.U:Es una cara con los ojos cerrados

Qué significa T.T: Significa que estás triste, la rayita son los ojos y la línea vertical son las lágrimas.

Qué significa O_o: Es como una cara de sorpresa.

Qué significa :@: Es una cara de enojado.