La reclamació de dimissions gubernamentals

Suposo que tots us adoneu que amb la reclamació de dimissions gubernamentals afavorim, en la pràctica pura i dura: 1, l'afebliment del sector "moderat" del PP en favor del sector dur (Aznar, Aguirre); 2, increment de la judicialització de la política, la qual cosa ha conduït, després de 25 anys, a coses com el funcionament del Tribunal Constitucional com a tercera càmera legislativa partidista no electa (amb la sentència contra l'Estatut i d'altres); 3, increment, per simpatia, de les pulsions recentralitzadores i renacionalitzadores d'Espanya; 4, ascensió d'un grup de poder totalment tancat a qualsevol procès de Catalunya cap a la sobirania i fins i tot clarament partidari de la seva suspensió.

Inutilitat i incompetència

Pere Navarro qualifica d'historica la proposta de reforma constitucional del PSOE, a la qual el PSC ha donat suport a ulls clucs. Una reforma que no reconeix la plunacionalitat, no reconeix el dret a decidir i accepta el principi d'ordinalitat si a l'Estat li sembla be.

A veure Pere, xato, o ens prens per idiotes o ets tonto. Tu t'adones del ridicul que has fet avui?? T'adones que estas deixant orfes a gran part dels militants del PSC?? T'adones que estas deixant de banda Catalunya i els seus ciutadans??

Definitivament o ets tonto o ets tonto rei!! I em sap greu, molt greu, afirmar-ho. Pero es que despres de sentir-te avui quasi orgasmant amb el cony de reforma que has votat, m'he sentit trist per un PSC (logicament no el teu) que vull fort i potent pel be del pais (enten pais per Catalunya i no per Espanya que es el que tu tens al cap).

Desgraciadament, avui, gracies a la teva manifesta inutilitat i incompetència, es un dia trist pel PSC i per Catalunya.

Que et bombin rei!! I, sobretot, que la historia faci justicia amb tu!!

Comença en pilotes, i en pilotes acabarà

Amb un protagonisme exacerbat, nou diputats dirigits per un advocat de La Caixa "en pilotes" han triomfat en aconseguir acomplexar una bona part dels nostres mitjans de comunicació que fa mesos i mesos --de fet, fa anys-- que els hi donen una quota de presència als mitjans superior a la seva representativitat.

A l'advocat de La Caixa l'acompanya un personatge d'ultratomba que recorda el lerrouxisme dels anys 30 i el legionari de la cabra, amb la bandera ppreconstitucional, un tal Cañas. De donar canya sí que en sap.

Aquests dos personatges, acompanyats d'una cort de diputats de procedència diversa (del PP, del PSOE o d'extrema dreta), han abandonat derrotats la batalla de salvar la llengua espanyola a Catalunya (per a ells, en perill) i ara, en el seu oportunisme, han trobat el forat per a lluitar contra la corrupció.

Aquests personatges --ben pagats i untats, com diuen explícitament diversos documents publicats per experts historiadors del CNI-- són usats com la punta de llança del nacionalisme espanyol més preconstitucional, tot i que utilitzin la constitució espanyola com el dogma de fe de l'Espanya ultracatòlica del segle passat. 

Són joves, àgils políticament i mental, i sobretot saben aprofitar les debilitats, les pors i les febleses de les forces democràtiques catalanes, tant de centre i de dretes com d'esquereres. Fins fa uns mesos, tots dos estaven ufans, convençuts de les seves estratègies. Però cada dia que passa, la majoria social del país els hi gira l'esquena. Perquè estan saltant el fil roig d'un país, estan inventant problemes allà on no n'hi ha, i intenten acabar amb la cohesió social i nacional del país.

Aquests nois sembla que vulguin servir la FAES i les amenaces de l'expresident Aznar. Cal, doncs, que els demòcrates catalans, sobiranistes o no, deixin d'estar acomplexats amb C's i no els hi deixin cap escletxa ni més representativitat que la que tenen. I, a més, no s'ha de tenir por de rebatrels amb arguments i amb la mateixa contundència que ells utilitzen. No podem seguir acomplexats, sobretot als mitjans de comunicació. 

C's viu de les debilitats dels populars i els socialistes, del suport de la quinta columna i de les clavegueres, i no se'ls ha de permetre que intentin trencar el valor més preuat del nostre poble: Catalunya un sol poble.

Hem d'aconseguir que, ja que van començar en pilotes, acabin també en pilotes.

CARTA ABIERTA A ALEIX VIDAL-QUADRAS

Sr. Aleix Vidal-Quadras,

 

Reconozco que es usted un personaje político por el que siento un especial interés. Es usted una de esas personas de las cuales uno sabe que en el fondo de su alma hay un substrato en el que se encuentra el origen de todo: pensamiento, carácter, ideología, palabras..., i que escenifican un odio intenso, exacerbado y violento. Porque, efectivamente, es eso lo que usted siente hacia los catalanes.

 

Algunos dirán que usted no es un ser único. Y lo compararán con Albert Rivera o Jordi Cañas, por poner un par de ejemplos. Dos muestras válidas desde el punto de vista de transmisión de un mensaje parecido. Además, los tres se desenvuelven a la perfección en las tertulias de las televisiones de la extrema derecha anticatalana. Pero no es lo mismo.

 

Tengo la certeza de que el día en que Catalunya se independice, Rivera y Cañas se aprenderán Els Segadors de un día para el otro. Al fin y al cabo, no dejan de ser dos ejemplos de un viejo lerrouxismo al que han pasado una mano de barniz para que parezca nuevo. Dos bon vivants de la política catalana que han encontrado un filón en un segmento social determinado. Nada más.

 

Pero usted es diferente. Usted es especialmente siniestro. Hoy en un medio de comunicación británico ha calificado el gesto de votar como "un acto criminal", refiriéndose al referéndum catalán. Y ha vuelto a poner sobre la mesa la necesidad de una actuación policial contra la ciudadanía. Antes ya pidió la intervención de la Guardia civil y propuso asfixiar económicamente a Catalunya.

 

Cuando se expresa en estos términos siempre me pregunto si usted debe tener hijos. Porque ningún padre decente emplearía un discurso tan cargado de violencia contra una sociedad; contra hombres, mujeres, niños. ¡Qué aberración! Usted nunca defiende el diálogo, la democracia, la libertad. Su discurso se basa en la violencia, en el uso de la fuerza, en las armas (¿o su ejército, guardia civil o policía vendrán disparando flores?).

 

No puedo dejar de preguntarme qué debe ser eso que le ha convertido en lo que es. Qué cosa tan grave ha vivido en algún momento de su vida en Catalunya. Debe ser terrible despertar cada mañana con ese demonio metido en el cuerpo, que le lleva a mostrar unas ansias tan indisimuladas de destruir a un pueblo.

Igualmente, me pregunto cómo es posible que una persona tan antidemocrática, con tics tan extemporáneos, pueda ser diputado en un parlamento, en su caso, europeo. La verdad, su sola presencia no dice mucho a favor de esa institución.

 

Pero en cambio, yo a usted no le odio. No, de verdad. Por usted siento lástima. Y si fuera capaz de entenderlo, incluso le propondría un trato: déjenos en paz. Olvídenos. Sea caudillo de su patria o conviertáse en lo que de buena gana le convenga. Nosotros le ignoraremos para siempre. Es fácil: nosotros no le obligaremos nunca a ser catalán. No nos obligue usted a ser sus compatriotas.

Haga un esfuerzo. Es por su bien.  Porque debe ser terrible vivir con esa inquinidad interior. Usted no puede ser feliz. Por eso espero, sinceramente, que algún dia pueda liberarse, alejarse de todo lo catalán y descansar. Nosotros, se lo aseguro, también descansaremos.

La solidaritat

La solidaritat

Avui l'amic Monago, gran mestre que sempre que pot -i li agraim ben de cor- ens dona lliçons i ens diu com hem de fer les coses, ha anunciat que rebaixara els impostos als extremenys. Felicitats a tots els extremenys, que tindran una pressio fiscal mes baixa. De cor, felicitats.

Justament, aquest anunci coincideix amb el del President Mas que diu que ja no podem tenir mes liquiditat per la via de la contencio de la despesa (les famoses retallades), i que caldra pensar en fer-ho per la via dels ingressos, aixo es, impostos.

I es clar, i ja us aviso que m'he pres una til.la abans de començar a escriure (perque sino us ben garanteixo que avui em ve a buscar a casa la Guardia Civil), jo em pregunto on es la diferencia? Es a dir, per que jo no puc fer el mateix que ell? I aleshores, despres de donar-hi voltes i voltes, arribo a la pregunta del milio: per que una comunitat subsidiada pot baixar impostos i una comunitat productiva els ha de pujar? I aqui ve la mare dels ous, jo he de pujar impostos perque l'amic Monago els pugui baixar... (Aqui faig la pausa per la til.la que deia abans).

I aleshores dic: PROU!

Ja en tinc prou de ser com en diem col.loquialment, cornut, pagar el beure, les noies, posar la vaselina i el llit.

I Monago, permet-me que ja no et digui amic (ni tan sols ironicament com fins ara), jo et dic que ja en tinc prou, que Catalunya ja en te prou, que molts extremenyo-catalans que s'han deixat sang, suor i llagrimes per construir aquest pais, Catalunya, ja en tenen prou!

Ja en tenim prou del desvergonyiment d'abaixar impostos amb els nostres diners, ja en tenim prou de les teves lliçons de modus, ja en tenim prou d'aquesta Espanya que tu representes a la perfeccio, i per aixo hem decidit marxar. Perque n'estem farts, molt farts!!

I un parell d'avisos finals, Monago, quan tornis a Catalunya per donar-nos lliçons, no et queixis si la gent et xiula, t'insulta o, fins i tot (per be que nosaltres no som aixi), t'intenta tocar la cara, es que la gent aqui esta molt cremada, cansada i farta d'aquestes tonteries.

I finalment, al primer que em vingui amb reduir despeses "superflues i innecessaries" com TV3, les Ambaixades, etc, li dire ben clar, jo ja he decidit suprimir les meves despeses superflues, la solidaritat amb Espanya i amb Extremadura!!

Au, i que dormis be i somniis amb els angelets Monago!!

A Llanos de Luna li ha sortit el tret per la culata: enderroquem la comissaria de Via Laietana

Els esdeveniments d'aquests darrers dies podrien finalment fer trencar el silenci que cau sobre alguns temes i que han acceptat tots aquells que han treballat sobre la memòria hisòrica del nostre país. Sense adonar-se'n, la Delegada del govern i el ministre de l'Interior han obert l'antic bagul de records de molta de la gent del país i d'associacions que han treballat i treballen per a mantenir viva la memòria històrica del franquisme, de la seva repressió, i perquè mai més no torni a passar una cosa semblant.

L'homenatge de Llanos de Luna a combatents de la División Azul que van lluitar amb Hitler, emmarcat en un acte d'homenatge a la Guàrdia Civil, ha marcat un punt d'inflexió. I d'altres iniciatives, aturades de fa temps per prudència, han tornat a posar-se sobre la taula.

Catalunya té el deure històric no sols de recordar la mort dels germans Badia assassinats durant el període republicà (un acte que ja es va fer el passat 28 d'abril) sinó també de recordar que, abans de la dictadura franquista, la Guàrdia Civil no va ser enemiga de la nostra nació sinó tot el contrari. La Guàrdia Civil, el 18 de juliol del 1936, juntament amb el carabiners i la policia d'assalt (actual CPN), van posar-se a les ordres de la Generalitat i van ajudar a esclafar la rebel·lió feixista en contra del poder constituït.

Ara seria hora, doncs, que en nostre Parlament i el govern de la Generalitat fessin un homeatge a la Guàrdia Civil però, sobretot, al General Escobar, vilment afusellat pel general Franco per dirigir aquelles forces que es posaren al costat de la Generalitat el 1936. Quan es remou el passat amb un homenatge al feixisme, molta de la gent que havia callat fins a dia d'avui, es comença a moure. 
Un monolit al seu lloc podria conevrtir-se en el símbol que representi la memòria: cal no oblidar les persones que van lluitar contra la dictadura"
El documental sobre la detenció, tortura i empresonament de l'expresident Pujol, que van veure quasi 800 mil persones, ha sigut un exemple de l'interès dels ciutadans sobre aquells temes amagats sota la catifa de la història. No només la història de Jordi Pujol ha de sortir a la llum: caldria parlar de les tortures a Miquel Núñez o a l'independentista Jordi Carbonell, per posar només 3 exemples de la nostra història recent. Però quants centenars d'homes i dones de totes les ideologies democràtiques van ser torturats, maltractats i violats en els seus drets en la comissaria de Via Laietana de Barcelona per la nefasta i criminal policia política de Franco, la BPS?

És, doncs, normal que amb la previsió de la substitció dels cossos i forces de seguretat de l'Estat a Catalunya, ara hi hagi centenars de persones, ex-presos, polítics i associacions que creguin que el govern de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona haurien d'enderrocar la comissaria de la Via Laietana per a fer-hi un homenatge a tots aquells qui van ser assassinats, torturats o maltractats per la policia franquista.

Un monolit al seu lloc podria conevrtir-se en l'eina i el símbol que representi la memòria de tots els catalans: cal no oblidar mai totes les persones que van lluitar contra la dictadura. El monolit seria un record, també per a les noves generacions: per a què sàpiguen que construir la democràcia i la llibertat de Catalunya no va ser fàcil. 

Fa uns anys va començar una gran campanya per a fer retornar les quatre columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc. Ara toca enderrocar la comissaria de la Via Laietana, que és una autèntica relíquia i que ofèn centenars i centenars de persones: la seva presència els duu a recordar pàgines de la seva vida que van haver de ser sacrificades

Que li quedi clar a España

Que li quedi clar a España, mai cap Tribunal Constitucional, Militar o de Orden Público, que l'anomenin com els hi roti, suspendrè la SOBIRANIA DEL POBLE DE CATALUNYA, cap!!!!!

Que li quedi clar a España, a l'Alícia SC, a la señoritapeineta De Cospedal, al rancihomòfobetc Fernàndez Díaz, al sempitern Rubalcaba, a la españolitadelaño Chacondelalegión, al nenquemaihatrencatunplat Rivera, i a tutti quantti, podeu suspendre el que vulgueu, i les vegades que vulgueu, allò que us vingui de gust i en tingueu ganes i us faci feliços i sentir orgullosos de vosaltres mateixos, però mai podreu doblegar aquest poble que segueix i seguirà dempeus i ferm davant vostre!!!
I us dirà, dia rera dia, que som i serem gent catalana, tant si es vol com si no es vol!!

I seguirem anhelant, treballant i construint cada dia la nostra llibertat!!!