divendres, 7 de febrer del 2014

Carta de Oriol Pujol

Benvolgut company, benvolguda companya de Convergència,

He cregut necessari dirigir-me directament a tu com a militant de Convergència, 

i ho faig amb l'esperit d’algú que es vol explicar, i sobretot d'algú que es deu a 

tots aquells que un mes de març del 2012 el vau escollir secretari general 

d'aquest partit nostre.

El passat 19 de març també et vaig enviar una carta comunicant-te la decisió 

de delegar les funcions de secretari general de Convergència a en Josep Rull i 

a en Lluís Corominas, així com les de la Presidència del grup parlamentari de 

CiU a en Jordi Turull. Una decisió que vaig prendre tant bon punt vaig saber 

que el TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) decidia imputar-me 

davant d'indicis d'un possible intent de tràfic d'influències, i amb la voluntat que 

això no afectés de cap manera el procés endegat per una gran majoria de 

catalans, ni el lideratge polític de Convergència i el President Mas en tot el 

procés. 

Deia, en la carta, que feia el pas de delegar les funcions per tal que la meva 

situació judicial no pogués ser utilitzada en contra de res del que tenim 

encomanant en aquests moments tan transcendentals, complexes (sens 

dubte), i històrics que viu i ha de viure Catalunya. 

Recentment la Fiscalia ha demanat que s'ampliés la causa que es veu 

contra mi, incorporant-hi uns suposats indicis d'un possible suborn, en el 

qual hipotèticament jo hauria canviat el sentit del vot del Grup Parlamentari en 

la Llei de Seguretat Industrial de l'any 2008. I és aquest fet el que em porta a 

trencar el silenci que he mantingut des del darrer mes de març. 

Considero encertada i molt oportuna la decisió presa en el seu moment de 

delegar les funcions; penso a més a més que totes tres persones les executen 

molt bé, tot i reconèixer la complexitat i les tensions del moment. És potser ara 

que han passat uns mesos, i que es pretén ampliar i allargar la causa inicial, 

que es pot fer el balanç del difícil que hagués estat no enterbolir i mantenir 

intactes les diferents accions i propostes que, molt exitosament, ha anat fent 

Convergència, ja sigui des del partit o el Parlament, ja sigui des del Govern. 

Em produeix molta satisfacció poder dir que hem anat complint amb tot el que 

teníem previst, ja sigui en la gestió del dia a dia del Govern i d'aquest País, ja 

sigui en el procés de la transició nacional i del nostre legítim dret a decidir el 

nostre futur. 

CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA

Còrsega, 331-333 – 08037 Barcelona –Telèfon 93 236 31 00 – Fax 93 236 31 08 

És precisament aquesta satisfacció de feina ben feta, la que em ratifica en la 

decisió presa, la que vaig prendre delegant les funcions. Tant si es produís una 

ampliació de la causa que hi ha contra mi, o un increment de la pressió 

mediàtica, o fins i tot l'explícita voluntat de destrucció política i personal per part 

de gent absolutament contrària a la tasca que estem fent i als objectius que ens 

hem marcat, ens cal continuar endavant fent el que fem. 

En la mesura que una carta d'aquest tipus m'ho permet, vull expressar-te 

directament el que ja he anat manifestant davant el jutge del TSJC: que no 

formo, ni he format mai part de cap trama corrupta per adjudicar cap estació 

d’ITV, ni res que se li assembli, i ara que s’amplia la causa, em tocarà exposar 

(i insistir) que indubtablement mai he sol·licitat ni percebut cap contraprestació 

econòmica a canvi d'una votació al Parlament. Ho hauré d'explicar molt, ja que 

sóc conscient que el principi d'innocència ha saltat pels aires, i em tocarà dur a 

terme la feixuga tasca de demostrar que la meva conducta ha estat correcta, 

després que alguns mitjans i la petició de fiscalia hagin sembrat ja el dubte 

sobre la meva persona. 

Encaro aquests moments segur i amb la consciència molt tranquil·la, si bé el 

que més lamento és la incertesa de la durada que pot tenir la instrucció i 

sobretot que hagin volgut estendre-ho a la meva dona. L’afecta tant a nivell 

personal, com a la seva activitat professional qüestionant-li una trajectòria 

professional de més de 20 anys. Em dol perquè clarament evidencia, d’una 

banda sobre qui es vol exercir la pressió al cost que sigui - sobre mi -, i de 

l’altra “el tot s‘hi val”. 

Certament la meva persona i els que m'envolten ens hi veiem profundament 

afectats, i el moment és difícil, però tot i la complexitat del que ens toca i ens 

tocarà viure, vull transmetre't que actuaré amb fermesa per defensar la meva 

honorabilitat. Potser no serà a través dels mitjans de comunicació, però sí a 

través del propi procés judicial. Sóc conscient que aquesta actitud m'aboca a 

un cert silenci mediàtic, i fins tot al fet que les notícies que apareguin de mi no 

siguin ni agradoses ni casualment prou aclaridores. Però durant aquests 

darrers mesos he pogut anar exposant de manera clara els fets i la realitat 

davant el jutge, ja sigui directament o a través de la declaració de tots els 

testimonis de la causa, tant els sol·licitats per mi, per altres parts com per la 

fiscalia. Tots ells, tots, han manifestat que no formo part de cap trama corrupta. 


I precisament quan semblava que la instrucció arribava a la fi, fins i tot quan a 

finals de novembre ja vaig demanar el sobreseïment del cas per absència de

delicte, ... precisament va ser aleshores quan la Fiscalia ha sol·licitat 

l'ampliació de la causa basant-se en un correu electrònic de l'any 2008 entre 

dues persones que ni estan imputades, i que parlen de mi i de la Llei de

Seguretat Industrial. Una llei que es tramitava en un moment en què érem a

l’oposició, i per tant el nostre vot no era ni determinant ni necessari per tirar-la 

endavant.

Vull fer-te saber que defensaré i puc defensar el que he fet jo i el que ha fet la 

meva dona, però no el que terceres persones diuen o especulen sobre mi. I 

també continuaré actuant sota els principis de cercar la reparació i reversibilitat

que et mencionava en la carta del 19 de març. 

Seguiré treballant en tot allò que tinc encomanat. En el grup parlamentari amb

en Jordi Turull i la resta de companys diputats i diputades. Dins de 

Convergència amb en Josep Rull, en Lluís Corominas i la resta de càrrecs i

militants com tu. Continuaré aportant tot el que puc, i tinc moltes ganes de fer-

ho, per aprofitar l’oportunitat històrica d'aquesta transició nacional que estem 

fent una gran majoria de catalans per poder exercir el nostre legítim dret a 

decidir el nostre futur col·lectiu. En aquesta línia reitero la meva disponibilitat

cap a tots i cadascun de vosaltres, bé sigui a nivell local o sectorial, en el que

creguis oportú. 

Certament lamento molt no poder-ho fer exercint plenament totes les funcions

que em vàreu encomanar en el darrer congrés de Convergència a Reus, però 

celebro molt i em reconforta el saber que junts anem assolint les fites previstes

amb una inequívoca voluntat de servir aquest País. 

Visca Convergència i Visca Catalunya! 

Molt agraït,

 

Oriol Pujol 

 

Barcelona, 7 de febrer de 2014
CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA 

Còrsega, 331-333 – 08037 Barcelona –Telèfon 93 236 31 00 – Fax 93 236 31 08 

dilluns, 3 de febrer del 2014

El president i la societat civil fan la feina. I la classe política

El president i la societat civil fan la feina. I la classe política



El president, amb la seva tasca diària i amb les seves declaracions dels darrers dies a La Vanguardia i al programa Salvados de La Sexta, fa la seva feina amb seriositat i dignitat nacional. També l'ANC, Òmnium, l'AMI i les actituds positives d'ERC i la campanya pel Sí-Sí del CDC són elements que ens permeten donar el pas endavant.

Però trobem a faltar que la majoria de la classe política actual estigui a l'altura del moment més important de la història dels darrers 300 anys. Som en un moment excepcional i calen actituds de coratge i fermesa: cal posar per davant els interessos del país als personals i de partit.

Som conscients que estem en una crisi econòmica i social gravíssima de la que en són protagonistes els 800.000 catalans que es troben a l'atur, i les repercussions socials que això comporta s'han de solucionar de manera prioritària. 

Però, per què no diem, d'una vegada, que això és impossible en un marc espanyol en el qual els catalans no decidim res i que, a més de l'espoli, patim també l'intent de conduir la nostra expansió econòmica? Tots sabem què està passant i per què. Per què, doncs, tants dubtes? Per aquells qui prioritzen la qüestió social cal dir-los que aquest país està canviant i molt de pressa, i que la majoria social vol la independència nacional però també i a la vegada vol canviar l'estat de les coses que desestabilitzen la nostra societat: la corrupció, l'abús de les elits poderoses, les desigualtats, les retallades del model social europeu... i avui tothom inclou aquestes fites com quelcom irrenunciable en el nou estat nacional i social català.

Podem entendre que els poders fàctics i aquells qui viuen del negoci de la dependència amb Madrid, o els qui són "quinta columna" espanyola, tindran el fre de mà posat i intentaran fer torpidejar el procés. Però la nostra classe política, ¿quina por té? Les seves cadires? La resignació davant de les dificultats? La por a l'Estat? La manca de convicció? O no creure's que veritablement sigui possible el projecte sobiranista? Què passa? Debilitat o incompetència?
Espanya haurà d'entendre que el conflicte català no és una simple qüestió econòmica o de dèficit, sinó una qüestió de dignitat nacional"
Els propers mesos són vitals per la construcció nacional del nou Estat. Espanya, el nacionalisme espanyol i els seus aparells enduriran la seva ofensiva i davant d'això hem de respondre de totes maneres menys amb violència. Haurem d'armar-nos ideològicament i oposar-nos amb força, valentia i, si cal, amb insubmissió tot organitzant noves grans mobilitzacions que ensenyin a Espanya i al món quina és la voluntat dels catalans. 

Espanya no podrà oposar-se a la nostra gran majoria social, i això ho sap: no podran --com sempre han fer de manera històrica--, usar la violència, perquè són prou intel·ligents com per entendre que el primer que la utilitzi perdrà la raó democràtica davant del món i reforçarà així el clam d'independència dels catalans. Això els provoca histèria crispació i impotència. I saben que tard o d'hora hauran de cedir i acceptar el democràtic dret a decidir. 

Espanya ha de reflexionar i haurà d'entendre que el conflicte català no és una simple qüestió econòmica o de dèficit fiscal, que també és una qüestió de dignitat nacional dels catalans. Catalunya vol ésser i no se sent espanyola, vol ser ella mateixa, no vol seguir demanant permís per parlar la seva llengua ni per defensar la seva cultura, la seva idiosincràsia, i vol existir al món deixant de ser invisible.

A la vegada, Catalunya sent un gran apreci pels ciutadans espanyols, no pas per les seves elits i els seus poderosos i les seves castes. Espanya i Catalunya han d'entendre's aquest any 2014 perquè després del dret a decidir caldrà negociar la permanència diferent i reconeguda en el si d'un estat plurinacional o el divorci i el veïnatge del futur. Espanya i Catalunya ens necessitarem mútuament per treballar conjuntament en la construcció d'una Europa de llibertat i pluralitat.

dimecres, 29 de gener del 2014

Existeix un informe militar per ocupar Catalunya?

Diversos mitjans de comunicació digitals estatals i nacionals han difós aquesta setmana un suposat informe --filtrat segons diuen per l'excoronel Amadeo Martínez Inglés-- on s'hi indica que existeix un pla anomenat Operació Estela que preveu l'ocupació de Catalunya per les forces paracaigudistes, especials i de la legió. Aquesta acció es duria a terme, previsiblement, abans del 9 de novembre de 2014.

El Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC), després d'una cerca a través de diverses fonts i respectant les informacions de l'excoronel Martínez Inglés, ha informat a Tribuna.cat que aquest suposat informe no és més una operació de distracció per tal d'atemorir la societat catalana.

El CEEC ha indicat que el desprestigi que representaria aquesta operació per a les Forces Armades Espanyoles (FAE), pel cap de l'Estat (el rei) i pel govern espanyol davant de les organitzacions internacionals de defensa provoca que una possible Operació Estela sigui inversemblant.

L'experiència de milers de militars espanyols a diverses operacions internacionals així com a organismes de defensa de l'OTAN i europeus fan impossible que un operatiu d'aquestes característiques es dugui a terme sense l'acceptació dels organismes de defensa internacionals dels quals avui dia en depenen la immensa majoria de les unitats operatives de les FAE.

Segons el CEEC, un operatiu militar d'aquestes característiques requeriria efectius que avui dia són inexistents i que farien impossible l'ocupació de Catalunya per un temps il·limitat. Si l'Estat intenta posar a la pràctica un operatiu de suspensió de l'autonomia catalana i de les seves institucions no serien necessàries les FAE sinó que l'Estat en tindria prou amb l'aparell judicial, la Guàrdia Civil i amb el Cos Nacional de Policia.

El CEEC també ha manifestat que aquesta és una operació de distracció que pot continuar durant uns dies més als mitjans per tal de crear un ambient de por entre la població catalana i també propiciar un afebliment del moviment sobiranista. El CEEC ha instat la premsa catalana a no fer-ne ressò d'aquests tipus d'informacions no contrastades per tal d'evitar crear el clímax que els adversaris del sobiranisme i del dret a decidir volen crear.

dilluns, 6 de gener del 2014

La carta de Mas traspassa fronteres

La carta de Mas traspassa fronteres

El diari EUobserver recorda que la majoria del Parlament està pel dret a decidir

Una imatge de la informació



La carta del president de la Generalitat, Artur Mas, als diferentes presidents dels estats membres de la Unió Europea ha estat tema de portada del diari digital EUobserver, un mitjà de comunicació de Brussel·les, en anglès, especialitzat en informació al voltant de la UE.

"Catalunya insta els líders de la UE a donar suport a un referèndum 'legal'", és el titular de la informació. "El president de Catalunya, Artur Mas, ha escrit als líders de la UE i les potències mundials buscant el seu suport a una votació sobre la independència d'Espanya", han remarcat.

El diari europeista ha destacat la "forta resistència" per part del Govern de Mariano Rajoy i del PSOE a aquesta consulta programada per al 9 de novembre.

També s'ha recordat que "els partits separatistes van guanyar les eleccions anticipades de novembre a Catalunya" i que els partidaris del dret a decidir representen "al voltant de dos terços dels 135 escons al Parlament de Catalunya".

EUobserver ha afegit fragments de la carta adreçada a la cancellera alemanya, Angela Merkel, en la qual se li reclama el seu suport al procés.

Alhora, el digital belga ha conclòs que "a les respostes a les preguntes parlamentàries dels diputats, la Comissió Europea ha dit que Catalunya hauria de sortir de la UE abans d'intentar una altra vegada la seva entrada".

La carta de Mas traspassa fronteres

La carta de Mas traspassa fronteres

El diari EUobserver recorda que la majoria del Parlament està pel dret a decidir

Una imatge de la informació



La carta del president de la Generalitat, Artur Mas, als diferentes presidents dels estats membres de la Unió Europea ha estat tema de portada del diari digital EUobserver, un mitjà de comunicació de Brussel·les, en anglès, especialitzat en informació al voltant de la UE.

"Catalunya insta els líders de la UE a donar suport a un referèndum 'legal'", és el titular de la informació. "El president de Catalunya, Artur Mas, ha escrit als líders de la UE i les potències mundials buscant el seu suport a una votació sobre la independència d'Espanya", han remarcat.

El diari europeista ha destacat la "forta resistència" per part del Govern de Mariano Rajoy i del PSOE a aquesta consulta programada per al 9 de novembre.

També s'ha recordat que "els partits separatistes van guanyar les eleccions anticipades de novembre a Catalunya" i que els partidaris del dret a decidir representen "al voltant de dos terços dels 135 escons al Parlament de Catalunya".

EUobserver ha afegit fragments de la carta adreçada a la cancellera alemanya, Angela Merkel, en la qual se li reclama el seu suport al procés.

Alhora, el digital belga ha conclòs que "a les respostes a les preguntes parlamentàries dels diputats, la Comissió Europea ha dit que Catalunya hauria de sortir de la UE abans d'intentar una altra vegada la seva entrada".




dimarts, 31 de desembre del 2013

Enquestes a gust del consumidor... o del patrocinador

Enquestes a gust del consumidor... o del patrocinador


És molt fàcil manipular els resultats d'una enquesta però ho és tant o més manipular-la a partir del mateix disseny del qüestionari, en la formulació dels ítems. Aquestes qüestions tenen una especial importància en la situació com la nostra, en què la intoxicació de mentides i de mitges veritats i de veritats manipulades i amagades està arribant a nivells alts, i tot sembla indicar que encara pujaran més.

No voldria pas insinuar que això és possible en empreses demoscòpiques serioses com quasi totes les treballen des de Catalunya. Si fos cert, el seu prestigi científic, i la seva credibilitat, caurien per terra. 

Deixeu-me, però, plantejar un dubte. Principalment m'inquieta que algunes enquestes no deixen als enquestats l'opció ben legítima, i prèvia a la seva decisió, de dir que s'hi abstindran. En enquestes en què s'ha demanat fins ara, aquesta xifra tota sola representa més del 20% del cens (recordem que una enquesta ha d'excloure dels resultats els enquestats que no hi tindrien dret de vot: més d'un 15% del total!). Si no hi són, com podem interpretar els resultats d'una enquesta? 

La formulació de la pregunta pot afectar greument les dades. Imaginem-nos aquesta: "El 9 de novembre de 2014 s'ha anunciat una consulta d'autodeterminació de Catalunya. La primera pregunta demanarà si vostè vol que Catalunya esdevingui un Estat. Vostè hi està d'acord?" Això donaria un Sí més baix i un "No" inflat, respecte d'altres enquestes, en atribuir al "no" tota la gent que té clar (en el moment de l'enquesta) que no votarà en l'enquesta. 

Per tant, un resultat aparent de 56% de sís, un 20% de nos, un 16,6% d'abstenció anunciat, i un 7,4% de no sap / no contesta equivaldria, de fet, en un 67,1% de sís, un 24,0% de nos, i un 8,9% d'altres respostes, entre els votants anunciats. Això, a la primera pregunta. I un resultat semblant en la segona. En cas que el 80,1% de la resposta a la segona pregunta fos Sí a la independència, arribaríem a una xifra corregida de 53,6%, notòriament superior sal resultat que podria publicar un diari amb les dades que he donat. Mira per on.

Déu me'n guard que ningú es pensi que estic insinuant que em refereixo a cap enquesta en concret! He agafat les dades de la primera que he trobat, per fer la simulació.

Aquest és només un dels meus dubtes, a l'hora d'analitzar les enquestes que es publiquen i s'aniran publicant. Dit això, crec que no hem de fer cas de cap enquesta que: 
(i) deixi d'incloure, a les dades tècniques, la manera d'accedir al qüestionari íntegre, 
(ii) no limiti la mostra als que podran votar, i 
(iii) no permeti directament saber quanta de la gent enquestada diu que podent-ho fer, no hi votarà.

divendres, 13 de desembre del 2013

El pas endavant de les nostres vides. Sí i Sí

El pas endavant de les nostres vides. Sí i Sí


Després de mig segle d'activitat patriòtica em sento emocionat. Gràcies Mas, Junqueras, Herrera, Fernández, Vila d'Abadal, Forcadell, Casals, etc. Perquè, després de tota una vida de lluitar amb la dèria de construir la nació amb sentit d'estat, ara puc veure que Ítaca és a tocar.

Arribats a aquest punt del procés ja no hi ha pas enrere possible: el futur és nostre com mai abans ho havíem somiat.

Cal reconèixer, també, l'ajuda inestimable de Sánchez-Camacho i Rivera, que amb els seus ultranacionalismes espanyols i actuant com uns clàssics quintacolumnistes --amb afirmacions, declaracions, vísceres i catastrofismes-- ens han ajudat a que milers i milers de nous ciutadans catalans s'hagin afegit al sobiranisme. Que segueixin així...

Una preocupació, però, em trenca l'alegria d'aquests dies de joia per Catalunya: l'actitud de l'aparell burocràtic del PSC. No em vull creure que això sigui el que pensa el partit, en el qual hi ha milers i milers de votants i militants catalanistes --i molts d'ells independentistes.
Si el PSC no fa aquest gran canvi es veurà marginat i formarà part de la gran vergonya d'alinear-se amb el PP i C's"
A què juguen Navarro i el seu escuder Lucena? És que no tenen sentit del ridícul? Qui tenen al darrere? Com pot ser que malbaratin la història nacional del PSC que ha sigut vital per a la Catalunya un sol poble? Que no saben que el PSC ha estat vital per a aconseguir la immersió lingüística, la CCMA i tants i tants avenços nacionals...? Què pensarien Joan Raventós, Cirici Pellicer, Maria Aurèlia Capmany, Marta Mata i els seus companys Pasqual Maragall o Raimon Obiols  (i un llarg etcètera...)?

Jo, personalment, espero encara la incorporació del PSC al dret a decidir. Navarro caldria que tingués, com a mínim, la dignitat nacional de Duran i Lleida, tot i els estira-i-arronsa del darrer durant aquests mesos. Si el PSC no fa aquest gran canvi es veurà marginat a la societat catalana i formarà part de la gran vergonya d'alinear-se amb el PP i C's. La militància i els votants del PSC no s'ho mereixen.

Tenim onze mesos per a generar la mobilització democràtica més gran de la història nacional de Catalunya. Milions de catalans de totes les procedències, orígens nacionals i lingüístics --i naturalment condicions socials-- s'han d'agafar de les mans. El 2014 ha d'ésser l'any del sí-sí: sí a la nostra dignitat i sí a la nostra llibertat. I el 9 de novembre de 2014 els catalans enderrocarem la paret d'Espanya com ja va passar amb el mur d'Alemanya.
El 2014 ha d'esser l'any del sí-sí: sí a la nostra dignitat i sí a la nostra llibertat"
I alguns complirem aquell dia el missatge que va donar Jordi Pujol pocs dies abans de jubilar-se:  "Jo us he portat fins aquí, ara vosaltres heu de ser capaços de saltar la paret d'Espanya". President Pujol: enderrocarem la paret i a la vegada aixecarem ponts de diàleg i col·laboració. Ponts de tu a tu, d'estat a estat, de sobirania a sobirania. Dins d'una Europa de llibertat.

L'estat, si és que no acaba fent un gest intel·ligent i democràtic, intentarà destruir el procés català, tot aprofitant totes les nostres contradiccions i flaqueses. Ens amenaçaran, intoxicaran i esperem que no siguin capaços de la violència o pitjor encara: que no intenin enfrontar la població de Catalunya.

Caldrà, doncs, que milions de catalans ens mantinguem ferms sense acceptar les moltes provocacions i resistint, resistint i resistint per a aconseguir la nostra dignitat i llibertat. El 2014 ens hi juguem el futur. Tots al darrere de la nostra institució.