Muerte de Jonah Lomu: sigue la polémica...

El consumo ce creatina podría haber influido en la muerte de Jonah Lomu, la estrella de la selección de Nueva Zelanda de rugbi. Según ha explicado su compañero de equipo, Joeli Vidiri,el consumo de creatina podría estar detrás de la enfermedad renal que sufría Jonah Lomu, que acabó con su vida. Una información que los médicos de la selección de Nueva Zelanda han desmentido rapidamente.

Recordemos que Jonah Lomu falleció el pasado mes de noviembre de un ataque al corazón causado por una enfermedad renal. En una entrevista a 'The Telegraph', Joeli Vidiri ha explicado que "mucha gente me ha preguntado si podría ser la creatina el causante de ese problema renal, pero no lo se. Sería feliz si alguien hiciera un estudio que pudiera confirmar si el consumo de creatina tiene alguna cosa que ver con estos problemas renales. Me gustaría saber si tiene efectos secundarios".

HABLA EL MÉDICO

La creatina está disponible en cualquier tienda de suplementos y es utilizada para el crecimiento de la masa muscular. Vidiri ha admitido que tomaban creatna antes y después de los entrenamientos y que Lomu la siguió tomando incluso cuando se le diagnosticó un problema renal. No obstante, al estar bajo supervisión médica, tomaba creatina en cantidades menores a las de sus compañeros.

Los estudios de la Universidad de Maryland que demuestran que el consumo de una gran cantidad de creatina puede provocar graves daños renales, ha sido, sin embargo, rebocado por el médico de la selección de los All Blacks, John Mayhew, que ha informado que "Lomu tenía unas instrucciones muy estrictas de que no podía tomar creatina. Lo tenía totalmente prohibido".

Amigo intimo de la familia, el doctor apuntó que "los problemas renales de Jonah son de infancia y le vienen mucho antes de dedicarse el rugbi". Es decir, que no tuvo nada que ver con su muerte.

Fuente: http://www.sport.es/es/noticias/mas-deportes/muerte-jonah-lomu-sigue-polemica-4939267

Bicis sí, però amb seguretat.

Publicada el Diumenge 28/02 del 2017. El Periódico.

Bicis, sí, pero amb uns mínims de seguretat

Dimarts, 23 DE FEBRER DEL 2016 - 14:11 H

D'ençà un temps a aquesta part, em deixa sorprès la impunitat amb què lesbicicletes, patinadors, etcètera, circulen o mal circulen, per la capital catalana. Que aquests mitjans a la ciutat són el futur no és un descobriment que faré ara, però la realitat avui és que la convivència és d'allò més complexa i, massa sovint, extremadament incívica entrevehicles de motor i els altres mitjans de transport sostenible existents.

Les persones que utilitzen aquests altres mitjans són persones que estan exposades a patir en un accident danys físics importants. És per això que no puc entendre com no es protegeixen mínimament amb mesures que haurien de ser d'obligat compliment.

Haurien de passar un control de visió, salut general i capacitació, una revisió com la que ens fan passar als altres conductors per controlar l'estat en què es troben els usuaris que utilitzen aquests mitjans. Si més no, haurien de passar una prova, tant física com visual i d'habilitat, per garantir que respondrien correctament davant d'un determinat risc.

Un control de llums i senyals reflectants. No és possible que se'ls permeti circular sense cap llum, ni davant ni darrere. Les llums han de ser una condició 'sine qua non'. Com pot, un cotxe o un vianant veure a la nit i determinar la distància a la qual està una bicicleta i a la velocitat a què circula?

Cursos de civisme a la circulació. No es pot permetre que facin temeritats com circular i patinar en sentit contrari a la que circulen els cotxes o travessar lliurement amb el semàfor en vermell.

No s'hauria de permetre que els ciclistes circulin amb cascos de música a les oïdes, aïllant-los completament de l'entorn en què es troben.
No se'ls hauria de permetre circular per carrers exclusius per als vianants, on encara tenen la mala educació de cridar-los perquè els molesten.

Rafel Arimon.

Nota: carta Publicada al Periódico de Catalunya (Ed Català/Castellà) el dimarts 23/02/2016. Versió digital.

=> http://www.elperiodico.cat/ca/entre-tots/participacio/bicis-pero-amb-uns-minims-seguretat-57917

=> http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/bicis-pero-amb-uns-minims-seguretat-57917

La CUP, l'unic partit independentista que encara no ha fet cap sacrifici per la independència

Font: Text tret del fòrum de racocatalá

"Obro aquest fil per constatar que després de uns quants anys de procés, l'únic partit que no ha fet cap renúncia per la independència ha estat la CUP. Es mereixen un premi a la tossuderia!

• Durant aquests anys hem vist com molts polítics es guanyaven l'enemistat de l'status quo i de Madrid en pro de la independència.
• Hem vist com hi han partits polítics que tenen dirigents imputats per haver contribucions per la independència. Alguns potser acabin a la presó per intent de sedició.
• Hem vist com alguns partits s'han trencat per tal de poder treballar per la independència. CDC va trencar una aliança de 30 anys per aclarir tots els dubtes que comportava Unió.
• Hem vist com ERC acceptava anar en una llista on el presidenciable era Mas. ERC renunciava a tenir president de ERC
• Hem vist com ERC renunciava a tenir més representació al parlament per tal de fer una llista conjunta amb CDC i independents.
• Hem vist com partits petits com Reagrupament, Mes o Democrates de catalunya acceptaven tenir els seus candidats en posicions molt endarrerides i amb representació única
• Hem vist com el senyor Mas es jugava la seva carrera política (i la presó) apostant per la independència. En Mas hagués pogut jugar a un altre joc si hagués volgut estar més temps com a president d'una Catalunya autonòmica
• Hem vist com CDC (assetjada pels casos de corrupció, tot sigui it,) acceptava perdre una gran representació en el Parlamentconvocant unes eleccions anticipades en les que tindrien moltissima menys representació.
• Hem vist com el Mas acceptava que un home d'esquerres, en Romeva, liderés la seva llista electoral
• Hem vist com un antic dirigent de ICV acceptava anar de cap de llista amb en Mas quan abans era el seu enemic polític.
• etc, etc

Hi ha una multitud d'exemples d'independentistes que han fet sacrificis per un bé superior com és la independència.

I després està la CUP, les quals fins a dia d'avui, no se'ls hi coneix cap sacrifici per al bé superior com és la independència. Podrien fer el primer deixant que en Mas fos president i desecallessim això d'una vegada, no? No, abans son els ideals i el sectarisme abans de la independència.

L'independentisme de la CUP ha quedat perfectament retratat."

Alló que oculta Anna Gabriel (CUP)

La situació de paràlisi que travessen les negociacions entre JxS i la CUP a causa de la negativa de la CUP a donar el seu suport a Mas per haver estat relacionat amb casos de corrupció, està fent perillar el nostre anhelat d´aconseguir finalment una República catalana.

 

La seu cap més visible i mediàtica, Anna Gabriel, es mostra inflexible en les negociacions i no vol que els vots de la CUP facilitin la investidura d´un presumpte corrupte com a president de la futura República catalana.

 

En realitat aquesta postura, aparentment plena d´ética, no sembla coherent amb el que  l´Anna oculta i que amb prou feines coneix la militància de la CUP; molt pocs saben que la seva actual parella, Joan Terán, cobra un sou del partit i va ser elegit gairebé de manera secreta, membre alliberat de la CUP coincidint pràcticament en el temps amb l´elecció d´Anna com a diputada. La parella d´Anna es defineix com politòleg i documentalista i té com a major assoliment ser un dels fundadors de ENDAVANT.

 

Per què l´Anna Gabriel ha amagat que la seva parella, Joan Teran, és membre alliberat de l´area estratégica i moviments populars de la CUP?

És veritat que l´Anna ha intentat que aquesta notícia no transcendeixi ni surti a la llum?

 

Ha influit l´ombra allargada d´Anna en el nomenament de la seva parella?

 

Confiem en seguir remant, tots junts, en la mateixa direcció fins a arribar a un acord que possibiliti el nostre objetiu d´una CATALUNYA LLIURE I INDEPENDENT.

Sant Esteve, una festa independentista? Un dia que explica moltes coses

A diferència de la resta de l'estat, Sant Esteve és una festivitat que es celebra a Catalunya. I com tot, no és per un caprici, sinó que ve d'una llarga tradició lligada amb la història i els orígens del nostre país.

La festivitat de Sant Esteve es celebra a Catalunya, (també posteriorment a les Illes, i al País Valencià, on no és però ara festa oficial), des de fa més de mil anys (a partir del segle IX), concretament des del moment en què el territoris els territoris i comtats conquerits per Carlemany, a l'entorn dels Pirineus, passaran a dependre administrativament de  l'Imperi Carolingi, i com a conseqüència els bisbats catalans van passar a dependre de Narbona i van trencar amb Primacia de la Diòcesi de Toledo.

En aquest període Carlemany hauria proclamat un edicte imperial ordenant que l'endemà de cada Pasqua (les originals jueves: Pasqua de Resurrecció, Pasqua de Pentecosta, i la Pasqua de Nativitat, possiblement incorporada posteriorment pels romans), fos dia festiu. Per aquest motiu alguns dels antics pobles que en formaven part mantenen aquesta festivitat, i per això a Catalunya i a molts d'altres països d'Europa- no és el cas d'Espanya, que estava sota control de l'emirat de Còrdova per aquella època-, també és dia festiu el dilluns de Pasqua ( La Mona), que és l'endemà de la Pasqua de Resurrecció, així com la segona pasqua, o dilluns de Pasqua Granada (Pentecosta)

El motiu, segons alguns, seria per celebrar la victòria de Poitiers, quan els exèrcits francs en inferioritat van derrotar els àrabs.

De fet Sant Esteve ja era un Sant molt popular des del segle V entre els francs, i moltes catedrals li són dedicades (Saint-Étienne) a l'estat francès:  Toulouse, Metz, Agde, Auxerre, Bourges, Cahors, Châlons-en-Champagne, Limoges, Meaux, Sens, però també la de Viena (Stephansdom). Curiosament a França és un dels pocs països europeus on no és dia festiu, excepte a Alsàcia.

Mapa de l'àntic Imperi Carolingi

I és que el 26 també es festiu a molts d'altres països europeus com Alemanya, Àustria, Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Eslovàquia, Estònia, Finlàndia, Grècia, Holanda, Hongria, Itàlia, Irlanda, Lituània (compensació Sant Esteve dia 28), Luxemburg, Noruega, Polònia, Regne Unit, República Txeca, Romania, Suïssa i Suècia.

Al Regne Unit  i a molts països que formaven part de l'ex imperi britànic (Nova Zelanda, Canadà, Austràlia, Xipre, Bahames, Hong Kong, Jamaica, Sud-àfrica…), celebren el 26 de desembre l'anomenat "boxing day". El nom sembla que faria referència a caixes, (box en anglès ) que els servents de cases importants rebien aquest dia de festa, dels "amos" amb diners o menjar.

Jordi Graupera revela la raó més important per investir Mas

Mas és la peça clau per acabar la partida d'escacs amb l'Estat tant si aquest cedeix i s'avé a un referèndum com si tria el camí de l'enfrontament

---

En un article a 'La Vanguardia', el filòsof Jordi Graupera argumenta que una de les circumstàncies que podrien fer raonable cara el món la secessió de Catalunya és que el moviment independentista pugui demostrar que ha intentat negociar de "bona fe" tant l'encaix amb Espanya, com la disposició a acordar una solució referendària, abans d'arribar a la unilateralitat. En aquest sentit, defensa que el president Mas ha seguit l'estratègia de la bona fe tant amb els intents fallits d'encaix a Espanya com a l'hora de cercar una solució pactada amb l'Estat per fer un referèndum i ara, després de les eleccions del 27-S, quan comença la fase de legitimació de la unilateralitat, Mas és la peça clau per acabar la partida.

La via Mas ha posat en una situació delicada l'Estat

Graupera assegura que la "via Mas" de al bona fe  ha situat l'Estat en una posició en la que només té dues opcions: enrocar-se o cedir. Segons Graupera, si l'Estat cedeix només pot ser en la línia d'acceptar un referèndum vinculant, la qual cosa desactivaria en bona part la campanya de la por perquè l'Estat ja no podria esgrimir un suposat boicot a la República catalana a la UE, ni el corralito, ni l'amenaça de deixar sense pensions els pensionistes. Així, segons l'autor, només grans concessions d'autogovern podrien frenar el creixement del sí.

Si l'Estat tria el camí de suspendre l'autonomia la legitimació de la unilateralitat s'intensifica 

Però si l'opció de l'Estat és l'enrocament, aquesa opció, diu Graupera, porta a una escalada que ja s'ha iniciat amb la querella contra Mas, Rigau i Ortega i acabaria amb la suspensió formal de l'autonomia. I assenyala que el problema de l'escalada és que legitima cada cop més  la via de la unilateralitat, i conclou: "No sé si tindrà èxit, però acabar la partida d'escacs en els termes plantejats em sembla la raó més important per investir Artur Mas".