Molt haurien de canviar les coses perquè Artur Mas no fos el 129è president de la Generalitat presidint un govern integrat únicament per membres de CiU. Se sol dir que les enquestes marquen tendència, però els últims sondejos indiquen alguna cosa més. És veritat que el 2006 algunes enquestes van fallar, però llavors les majories eren molt més justes que ara.
Les dues enquestes publicades els darrers dos dies -diumenge El País i dilluns RAC1- posen de manifest una dada molt rellevant: CiU doblaria el nombre d'escons del PSC i es col·locaria a molt pocs escons de la majoria absoluta. De fet, a Artur Mas no li caldria pactar amb ningú per aconseguir la presidència ja que aconseguir una alternativa de govern seria del tot inviable.
L'altra gran dada que revelen les enquestes és la davallada dels partits que ara són al govern. La més espectacular, la d'Esquerra Republicana, que podria perdre la meitat de la representació que té ara. Els republicans pagarien com ningú la constitució d'un segon tripartit, cosa que ja s'entreveia des que la formació va començar a patir escissions internes un any després de fer Montilla president.
Ara bé, tot i que proporcionalment la davallada seria menor que la d'ERC, el PSC seria el gran derrotat de les eleccions, passant dels 37 diputats actuals a una forquilla d'entre 27 i 31. Un cop políticament mortal per Montilla i pels consellers del govern que acabin anant a les eleccions. Els que quan es va retirar Jordi Pujol van pronosticar la dissolució de CiU, potser hauran de canviar les seves prediccions i girar els ulls cap al PSC. La manca d'un projecte clar per Catalunya unida a l'afany de poder del partit, que ha ocupat els principals càrrecs institucionals en els darrers anys, ha acabat provocant una crisi d'identitat de conseqüències difícils de calcular. Iniciativa és qui millor resisteix el cop al tripartit, perdent només entre 2 i 3 dels 12 diputats que té.
Qui té possibilitats d'entrar al Parlament és Joan Laporta, que podria obtenir fins a tres diputats. Per Solidaritat tot dependrà de la campanya i de la visibilitat que puguin tenir els seus actes. Però la forta davallada d'Esquerra li deixa un marge raonable per poder engreixar la seva bossa de vots. De tota manera, la presència de Laporta i de Carretero, que també té alguna possibilitat, seria gairebé testimonial, amb molt poques possibilitats d'influir en les posicions de CiU.
Les dues enquestes publicades els darrers dos dies -diumenge El País i dilluns RAC1- posen de manifest una dada molt rellevant: CiU doblaria el nombre d'escons del PSC i es col·locaria a molt pocs escons de la majoria absoluta. De fet, a Artur Mas no li caldria pactar amb ningú per aconseguir la presidència ja que aconseguir una alternativa de govern seria del tot inviable.
Ara bé, tot i que proporcionalment la davallada seria menor que la d'ERC, el PSC seria el gran derrotat de les eleccions, passant dels 37 diputats actuals a una forquilla d'entre 27 i 31. Un cop políticament mortal per Montilla i pels consellers del govern que acabin anant a les eleccions. Els que quan es va retirar Jordi Pujol van pronosticar la dissolució de CiU, potser hauran de canviar les seves prediccions i girar els ulls cap al PSC. La manca d'un projecte clar per Catalunya unida a l'afany de poder del partit, que ha ocupat els principals càrrecs institucionals en els darrers anys, ha acabat provocant una crisi d'identitat de conseqüències difícils de calcular. Iniciativa és qui millor resisteix el cop al tripartit, perdent només entre 2 i 3 dels 12 diputats que té.
Qui té possibilitats d'entrar al Parlament és Joan Laporta, que podria obtenir fins a tres diputats. Per Solidaritat tot dependrà de la campanya i de la visibilitat que puguin tenir els seus actes. Però la forta davallada d'Esquerra li deixa un marge raonable per poder engreixar la seva bossa de vots. De tota manera, la presència de Laporta i de Carretero, que també té alguna possibilitat, seria gairebé testimonial, amb molt poques possibilitats d'influir en les posicions de CiU.
