Windows 10 Vista prèvia d'informació privilegiada Build 14390 per a PC i mòbil

Vaig passar uns dies aquesta setmana al nostre Conferència Mundial de Socis a Toronto aquesta setmana i una de les coses més emocionants per a mi va ser el molt que la gent parla sobre el Programa d'informació privilegiada de Windows. Ens van donar diverses tandes durant els discursos (per Satya el dilluns, de Bryan Roper i la seva Bridgestone Tire dimarts), així com un segment setmanal en Windows i tot el SurfaceSmiths podcast. La foto de sota és del sopar Insiders local de Windows, on vam arribar a conèixer un grup increïblement divers de Iniciats que són líders en l'àrea de Toronto. No podem esperar a fer més d'aquests tipus de coses a nivell mundial.
És molt bo veure a les persones que han format part de l'ecosistema de Windows durant molt de temps siguin genuïnament excitat i curiós sobre com els iniciats van a transformar el món següent.
M'encanta estar en aquest viatge amb vostè. Gràcies!

I ara, la notícia de construcció: avui estem llançant Build 14390 per a PC i mòbil amb informació privilegiada de Windows en l'anell ràpid.

La Vora de l'equip de Microsoft té una nova extensió per informar-lo que molts de vosaltres heu estat esperant:

Amazon Assistent: extensió oficial del navegador d'Amazon ja està disponible per a Microsoft Edge! Amazon assistent us ajuda a prendre millors decisions on vostè compra en línia per que li dóna accés a l'oferta del dia, de comparació de productes, llista de desitjos i accessos directes als seus destins favorits de l'Amazones. Fes una ullada a totes les extensions disponibles amb el llançament de Microsoft Edge, obrint el menú "...", seleccionant "Extensions" i fent clic a "Obtenir extensions de la botiga" ".
Les millores i correccions per a PC

Ja no hauria de veure el codi d'error 0x80004005 quan s'habilita la manera de programador a la pàgina "Per a desenvolupadors" Configuració si el seu PC està utilitzant un llenguatge no-en-US.
Problemes coneguts per a PC

CONSCIÈNCIA: Una revisió recent va ser en el seu lloc per al firmware de Hyper-V que afectarà això a la capacitat d'arrencar Windows Server 2016 Tech Preview 5 màquines virtuals amb arrencada segur habilitat. Una solució per a TP5 construeix s'ha desenvolupat però, a causa dels calendaris de llançament, la vista prèvia d'informació privilegiada construir canvis es donarà a conèixer abans que s'alliberi l'arranjament TP5. Durant aquest temps, si intenta iniciar una nova màquina virtual amb TP5 arrencada segur activat, es produirà un error. La solució consisteix a desactivar arrencada segur durant aquest període.
Problemes coneguts del Mòbils

Gravadora de veu no es presenta constantment com una opció per a la gravació de trucades. Hem escoltat els seus comentaris i la intenció d'alliberar una actualització de l'aplicació Gravadora de veu a través de la botiga abans que té la solució per a aquest problema.
usuaris de cartera se'ls demana un PIN dues vegades a l'usar aixeta per pagar amb el teclat bloquejat. Podeu introduir el PIN dues vegades i toc com de costum una vegada que el telèfon està desbloquejat. Una solució per a això vindrà com una actualització de l'aplicació de la carpeta a través de la botiga.

RECORDATORI: Hem canviat el format de còpia de seguretat per a Windows 10 Els dispositius mòbils per reduir la mida de la còpia de seguretat emmagatzemada en onedrive. Com a resultat, si vostè fa una còpia de seguretat en un dispositiu que executa l'últim Windows Mobile Insider 10 Vista prèvia construeix i es va moure de nou a la versió de llançament de Windows Mobile 10 (Build 10586) i restaurar des de la còpia de seguretat - el disseny de la pantalla d'inici no restaurar i sent la disposició d'inici per defecte. La seva còpia de seguretat anterior també es sobreescriu. Si ha de tornar a construir 10586 temporalment, una vegada que estigui en Build 10586 ha de desactivar la còpia de seguretat perquè no es sobreescrigui la bona còpia de seguretat des de Windows 10 Mobile privilegiada de vista prèvia s'acumula.
Equip, estem arribant fins a l'últim moment de l'alliberament de l'aniversari d'actualització. Si us plau, instal aquesta versió i provar coses de manera diferent del que és habitual aquest cap de setmana. Encara tenim les nostres recerques publicades en Avaluació de concentradors. Estarem fent això aquest cap de setmana, així que si ho fa així, envieu un comentari sobre ells. Vaig a ser la creació d'imatges de dibuixos a la IO per a un projecte que vull fer amb vostès el proper mes. Vaig a Pio les fotografies a mesura que avanço.

Estem tan agraïts d'estar corrent la línia de meta amb vostè pel nostre costat. Gràcies!!!

Amazon como ejemplo de la robotización laboral y la necesidad de repensarlo todo.

June 22, 2016

Amazon fue fundada en 1994 y ahora vale 247.000 millones de dólares. Sin embargo es sabido que la empresa no es muy rentable aunque ya salió de pérdidas. La política de márgenes y el plan de crecimiento tienen la culpa. Pocos saben que la empresa que empezó vendiendo libros a domicilio ahora es el mayor proveedor mundial de servicios ‘cloud’ por ejemplo. Por eso el objetivo final de la compañía gira entorno a un complejo sistema de relaciones comerciales que quieren ser una experiencia completa para el comprador en Internet. La logística, la nube, la entrega, son las puertas pero el objetivo es mucho más ambicioso y el tiempo le dará o no la razón a una apuesta tremendamente costosa que parece no importarle a los inversores por ahora.

Pero, ¿cómo trabaja Amazon? ¿Es sólo lo que vende o los datos que obtiene con ese proceso comercial? 
Cómo todo en la red, la capa de datos es clave y en Amazon no es una excepción. Google te lo ‘regala’ todo y encantados de la vida les damos toda la información que nos pide. La mayoría de redes hacen lo mismo.
Nada es gratis. Estamos pagando con el comportamiento que mostramos cuando buscamos un producto, cuan-
do informamos dónde estamos, o cuando diferenciamos el tiempo que tardamos en aceptar una oferta. Detalles 
'sin importancia' para nosotros que son muy sensibles para ellos. 
Estuve en el almacén de Amazon en San Fernando de Henares durante la filmación del episodio ‘e-commerce’ 
del programa ‘Economía de Bolsillo’ y es realmente impresionante. Un monumental espacio que como todo en Amazon está impulsado por los datos. El rendimiento personal se comprueba, según el New York Times, conti-
nuamente con un software llamado Anytime Feedback Tool que ayuda a la eficiencia y al reconocimiento de 
algún elemento a corregir. Otro sistema digitalizado e inteligente guía a los empleados de manera directa. Cu-
ando compras un artículo en su página, el sistema funciona de forma rápida e identifica en que lugar del alma-
cén está ese producto. El sistema indica al empleado más cercano dónde está y cómo llegar a él. No se trata de aprender dónde están las cosas sino de simplificarlo todo. Casi a evitar que se piense. La máquina ya piensa 
en términos logísticos y de eficiencia, no es necesaria ninguna otra aportación humana.
Y casi mejor. Sería imposible aprenderlo pues debido a una fórmula algorítmica sofisticada, Amazon ha 
descubierto que es mejor no tener las cosas ordenadas sino en un aparente caos organizativo. Llama la 
atención que los productos no están organizados lógicamente, o por lo menos bajo la lógica humana. Los 
productos en los estantes no están organizados por categorías. Parecen colocados por azar. Un paquete de 
baterías puede estar cerca de cinco copias de ‘Una hormiga en París’. Un carrito de bebé está en el pasillo de fontanería. Todo tiene 
una lógica oculta, profunda, indescifrable para un humano. 
¿Qué pasa luego? Cuando un artículo es seleccionado por un humano este lo escanea y empieza la fiesta. 
Durante todo su recorrido por el almacén, guías automatizadas, carriles y brazos selectores, recibe una serie 
de disparos que son más lecturas para saber que se va cumpliendo todo adecuadamente. Sin embargo todo 
esto tiene un objetivo que cada vez más se irá implementando. La sustitución humana de los trabajos que 
cualquier sistema automatizado pueda hacer.
La BBC informó que Amazon maneja un sistema que analiza los dispositivos de mano de los trabajadores 
que seleccionan productos en algunos almacenes a fin de medir los segundos que tardan en cada acción 
entre selección y selección. En el almacén de Hemel Hampstead, cerca de Londres, el trabajador ‘selector’ 
medio de Amazon puede recoger un millar de artículos al día. Depende del ‘recorrido’ que el sistema le 
conceda. Casi dos artículos por minuto. Si el tema es competir en ese campo está claro quien no va a poder 
con un sistema automatizado. El elemento humano es el eslabón débil en esa cadena de eficiencia.

Los nuevos sistemas de recolección de artículos basados en el Robot Kiva Systems puede estar apunto 
de jubilar un modelo de trabajo logístico en breve. De hecho Kiva es una subsidiaria de la propia Amazon
y se dedica al desarrollo de alta tecnología robótica. La idea no es tener un brazo armado que recolecte y 
luego envíe los artículos. En realidad es la montaña que va a Mahoma. Esos robots que parecen la escoba 
automática que muchos tenemos en casa permite que sean las estanterías las que se muevan y se desplacen 
buscando el estacionamiento ideal para la recolección más eficiente. Luego, el bicho vuelve a su lugar 
de carga.
No obstante se nos dice que siempre harán falta humanos. Sus ojos, su criterio de calidad, la visión es 
imprescindible. Pues igual no. Existe otra compañía llamada ‘Sick’ (enfermo en inglés curiosamente) que 
ha inventado un equipo de detección que podría estar apunto de jubilar al ‘control de calidad óptico-
humano’. 
El sensor visual del P30 Sick permite que ahorrar 10 segundos entre la detección del artículo y la 
colocación del mismo en el carril de entrega con respecto al tiempo que necesita el ojo humano. Un 
montón dedinero en definitiva. Lo que me interesa del caso Amazon en cuanto a la automatización de 
procesos, la eliminación de trabajo humano y la sustitución de sistemas inteligentes centralizados es que 
siempre hay un resquicio que exige la intervención humana pero que, a la vez, siempre tiene la espada 
de Damocles ‘robótica’ pendiente de aniquilar su puesto de trabajo.
Las operaciones están cambiando y no sólo en Amazon, es generalizado. Según el Informe Anual de la 
Industria MHI 2016, se espera que la adopción de la robótica llegue al 74% en aplicaciones de manipu-
lación de materialesen los próximos seis años. Actualmente no llega al 30%. Tengo ganas de ver cómo 
desde la política nos sugieren que se va a crear empleo en ese justo momento. Cuanto más ágil y sensible 
es un robot a los estímulos externos más útiles son para interactuar con los trabajadores humanos. En un 
entorno de distribución, donde la mayoría de las tareas son repetitivas, sencillas y físicamente exigentes, 
las ventajas de un trabajador incansable que no se aburre son evidentes.
Muchos siguen tranquilos pensando que los robots se limitarán a esas tareas repetitivas pero se olvidan 
que el desarrollo va en otro camino. En breveesos mismos robots serán capaces de hacer tareas ine-
vo de su ‘trabajo’.
 Y ahí se acabó lo que se daba humanamente hablando. La clave será el desarrollo de algoritmos de 
control adaptativo que permitan a los robots para reaccionar a su entorno en tiempo real. Esta tecnología 
ya existe, y fue visto en el Modex en Atlanta el pasado abril. La Science-Ficcion ha pasado a ser 
Fact-Science. Swisslog demostró que es compatible trabajar en algo arriesgado con un humano al lado. 
Su brazo robótico se detenía cuando identificaba riesgo para un ser humano.
Lo dicho, tengo ganas de saber como sus señorías definen un espacio de creación de empleo en cuanto 
se acabe el filón de la reubicación en la construcción y en el reparto hotelero de verano. Quiero saber 
como piensan crear empleo en un escenario de eliminación del mismo. ¿Jornada laboral reducida? 
¿Renta mínima? 
¿Qué tienen 'pensado'?
Perdón, ha sido sin querer…

EL BARÇA, LA PRIMERA VÍCTIMA DE LA REFORMA DEL CODI PENAL

Ha arribat a l’esport més ràpid del que esperàvem però ja tenim la primera entitat esportiva declarada culpable d’un delicte penal. Ha estat el totpoderós Futbol Club Barcelona, qui ho hagués dit.

Tot el que li passa al Barça, com li passa i les seves conseqüències generen multitud de comentaris. Per això em sobta que ningú no en parli d’una de les coses més importants que li han passat mai: El Barça avui és un delinqüent, tal i com ho són totes les persones que són declarades culpables de cometre un delicte. Sóc ben conscient de que aquesta paraula és molt forta, però no és una apreciació, és un fet. Qui comet un delicte, és un delinqüent, segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans: delinqüent m. i f. [LC] [DR] Persona que delinqueix o comet un delicte.

I, a més a més, com a persona declarada culpable d’un delicte, el Barça tindrà a partir d’ara antecedents penals.

Partint d’aquests dos gravíssims fets i tenint en compte què es pretén amb la modificació del Codi Penal i amb els principis de l’estat de dret, em venen al cap algunes reflexions:

– El legislador modificà el Codi Penal perquè volia que cap delicte quedés sense culpable, per això, en cas que l’entitat no tingui un adequat sistema de Compliment Normatiu que provi que ha fet tot el possible per a que no es delinqueixi i permeti identificar qui ha dut a terme la conducta delictiva, es considera que és aquesta la culpable de que es cometés el delicte.

– Hem de recordar que l’entitat no actua, actua una persona física. Per tant el Futbol Club Barcelona ha resultat responsable de l’acció que van dur a terme una o varies persones. Però no hi ha cap persona declarada culpable perquè s’al·lega que és un procediment tant complex i el Club és una organització tan gran que ha estat impossible saber qui va cometre el delicte i la Fiscalia ho ha acceptat.
–  És una evidència que una entitat jurídica no pateix, no passa vergonya, però el soci del Barça, que sí pateix i pot sentir vergonya, que sent? Perquè el veritable perjudicat, quan es castiga una entitat, és el propietari, que és qui pateix les conseqüències.
–  Quines conseqüències patirà el soci? Reclamarà als directius del Club per mala gestió? Tenint la obligació de vetllar pels interessos de la entitat no ho van fer amb prou eficàcia. Havent pogut evitar el mal al Club (econòmic i en el seu honor) incorporant un bon sistema de Compliment normatiu, no ho van fer. Tot i que la primera modificació del Codi Penal, de 2010 no aclaria com fer-ho i això pot ser un eximent de responsabilitat. (Hi ha arguments a favor de la seva defensa, igual que pot haver-hi en contra). Però l’important és, què pot fer el soci per rescabalar-se del mal? I, vol fer res?
–  I el Barça? Seguirà obtenint esponsorització? Si fos un esportista o altre Club qui hagués estat declarat culpable de cometre un delicte perdria els suports econòmics de ben segur.
–  Com encaixaria l’esponsorització d’una entitat amb antecedents penals en el programa de Compliance que tinguin les empreses esponsoritzadores?
–  Si el que es pretén és que la societat, el tràfic mercantil i de negocis siguin ètics, si totes les empreses estan implementant codis ètics que fan acceptar als seus clients i proveïdors, el Barça, hauria de quedar fora del mercat?
– Què faran els directius d’altres Clubs? Córrer a implantar un programa de Compliance que protegeixi l’entitat o no fer-ho i protegir-se ells? Es poden protegir de veritat si no doten el Club d’un Programa de Compliance?

De les conseqüències que se’n derivin sabrem quina mena de societat tenim, quin convenciment hi ha en els Codis Ètics que inclouen els programes de Compliance de les empreses i sabrem quins valors imperen, de veritat, en el món de l’esport. També sabrem com tracta la fiscalia a cada entitat i què volia realment el legislador amb la modificació del Codi Penal.

Tinc molta curiositat per saber si el Barça continuarà sent una marca que ven si guanya partits, independentment de la seva ètica i antecedents penals, si per això també aplicarà que “el Barça és més que un Club”, i sortirà molt més ben parat del que sortiria altre persona física o jurídica. Si guanya títols, els antecedents penals del Barça seran un inconvenient?

Els socis es mereixen que el Club no pateixi les conseqüències, més enllà del que ja ha patit, perquè al final, el Club no té altre responsabilitat que la de tots i cada un dels seus socis i sòcies, perquè l’ètica d’una entitat, d’una empresa, és l’ètica de cada un dels seus membres i estic segura que la gran majoria de membres del Club, són persones ètiques que compleixen la llei. I d’aquesta certesa sorgeix la última pregunta: és just? És legal, ara.

Som responsables de tot el que passa al nostre entorn, ja no només del que fem o deixem de fer nosaltres, sinó del que permetem que passi al nostre voltant. La reforma del Codi Penal ens fa a tots protagonistes i ens obliga a prendre’ns molt seriosament la protecció de les entitats i empreses a les que pertanyem. Si ni el Barça està lliure de patir les conseqüències de la manca de diligència dels seus directius, compta que no passarà en altres entitats

‘Polònia’ i el puto croissant de xocolata.

Ha passat una d'aquelles situacions televisivament magnífiques: quan un esquetx es converteix en patrimoni cultural del país. Tot va començar fa sis mesos, en plenes negociacions postelectorals a Catalunya. Al Polònia, el clon de l'Antonio Baños (David Olivares) demanava un croissant de xocolata al bar i el cambrer (Marc Rodríguez) no l'hi volia donar. "Si vol esmorzar dolç tenim palmeres, magdalenes, un tros de coca..." Baños hi insistia però el cambrer continuava dissuadint-lo: "La gent identifica esmorzar dolç amb croissant de xocolata, però també comporta sucre alt, sobrepès..." El polític li demanava que no criminalitzés el croissant, però el cambrer no canviava d'opinió: "És un no tranquil —li deia—, no pots sacrificar tot un esmorzar per un puto croissant de xocolata". Unes setmanes més tard, la víctima de l'irreductible cambrer era Artur Mas (Bruno Oro). El polític acabava implorant "el puto croissant de xocolata" però el cambrer no l'hi volia donar perquè no el podria pagar. Apareixia Mariano Rajoy (Queco Novell) per darrere i es negava a deixar-li els diners. Al final li donava una pesseta de Franco i li recordava que n'hi devia dues dels interessos. Mas, humiliat, marxava sense el seu croissant.

Dijous la víctima de l'implacable cambrer era el clon de l'Anna Gabriel (Lara Díez). Sensacional la reacció del cambrer quan es gira i reconeix la seva clienta. A nivell de guió es potencia aquest efecte de repetició en què personatges i espectadors ja saben què demanarà el polític i com reaccionarà el cambrer. "Oh, no! Sóc dins del famós gag del croissant! Això només pot acabar malament!", deia la Gabriel dirigint-se directament als espectadors. Fantàstic, el gir de guió. Ella demana amb por el croissant de xocolata i ell, disposat, li diu que sí. Però no compleix el pacte: "El nostre acord ha mutat. He fet una esmena a la totalitat a la seva comanda i he decidit que no l'hi portava". Intenten negociar i ella rebaixa les expectatives: "Va, posi'm un croissant normal", i el cambrer s'hi continua negant perquè no és "una ruptura radical amb l'esmorzar de tota la vida". Li proposa, per exemple, un plat de coliflor. "Vull un puto croissant!", crida la Gabriel. "I jo que aprovin els pressupostos. Fot, eh?"

Quan la política es porta a la vivència quotidiana és quan mostra el seu esperpent. El croissant de xocolata del Polònia (al qual augurem una llarga vida) s'ha convertit en la metàfora del nostre país. D'aquí quaranta anys, si la llei d'educació del govern espanyol ens ho permet, els llibres d'història de les escoles podran incloure La legislatura del croissant de xocolata com a capítol i adjuntar un DVD amb el recull d'esquetxos del cambrer del Polònia. Serà l'única manera que les pròximes generacions entenguin alguna cosa.

Libre de virus. www.avast.com

Los coches pensarán o no serán. El Big Data y los vehículos autónomos

¿Podría ser que Tesla algún día valga más por los datos que maneja que por los coches que vende? Los clientes de Tesla acumulan un conjunto de datos sin precedentes que obviamente la compañía está preparándose para utilizar en los coches autónomos. En concreto manejan ya más de un millón de kilómetros en 18 meses y acumulan otro millón cada 10 horas. A través de sensores, cámaras y radares que llevan sus coches consideran que estarán listos para aportar valor a esa amalgama de datos durante 2018. Por lo que vemos se siguen poniendo fechas tremendamente próximas a la auto-conducción de vehículos, pero en este caso se incorpora una variable nueva:los datos.

Lo trascendental a mi parecer reside en la idea de que cuando un coche recibe un conjunto de datos a través de sus sensores, toda la flota Tesla que circula por el mundo los administra también. Digamos que en el futuro inmediato, circular con un Tesla auto-conducido será cómo estar en una célula de un gran vehículo global de transporte que aprenderá, gestionará datos y tomará decisiones en base a todo ello independientemente del ‘propietario’ o usuario del coche.

Cómo he comentado otras veces, el avance es imparable y cada vez más evidente. Volvo, BMW, Mercedes, GM y otros están preparando programas. Pero la mayoría de los ‘players’ están lejos de lo que Tesla ya tiene puesto en marcha. Cómo mínimo en lo que significa entender el concepto de auto-conducción. Es algo que va más allá de que un vehículo sea un objeto particular que nos lleva dónde queramos y cómo queramos. No, la idea es que subirse a un Tesla sea como hacerlo en un fragmento de un gran ‘modelo de transporte global’. Un servicio que también han entendido Uber y Lyft por cierto.

Que Tesla acumule datos a una velocidad inédita le da ventaja. Google por ejemplo, sólo lleva 3 millones de millas pero sin salir de una experiencia de laboratorio realmente. Me comentaba uno de los expertos en Big Data con los que estoy trabajando estos días en un proyecto de transformación digitalen España, que el hecho de haber modificado el 'proyecto Tesla' en base a la captación de datos estructurados y desestructurados y a su análisis ordenado, ha colocado a esta compañía en la cabeza de todo el plan de producción de coches auto-conducidos cuando hace apenas tres años estaba muy atrás y focalizada especialmente a temas energéticos.

Las noticias al respecto de cuándo y cómo vamos a tener coches autopilotados por nuestras calles siguen siendo sorprendentes y parece que, de un modo organizado, nos están preparando para su normalización a mediados de la próxima década. Digamos que primero se dispuso la posibilidad de lograrlo tecnológicamente, después se incorporaron a esta realidad las grandes marcas lo que facilita que no tengamos fricción contraria por parte de lobbys y poco a poco las leyes y gobiernos van preparando lo que en unos años será un nuevo código de circulación universal. El resto de aspectos más sociológicos, culturales y personales se irán adaptando cómo hemos hecho con casi todo lo que ahora determina nuestra vida y apenas hace una década ni existían.

La empresa nuTonomy ha recaudado 16 millones de dólares en una Serie A para seguir adelante con su ambicioso objetivo de llenar de taxis autónomos las calles de Singapur en menos de una año y medio. nuTonomy es una empresa que surge del MIT que se dedica a modernizar coches existentes para hacerlos autónomos. Son, de hecho, la primera empresa privada que obtiene la aprobación gubernamental para las pruebas en la vía pública.

Esta empresa se diferencia del resto de competidores en este campo por serpioneros en la tecnología de planificación de movimientos gestionando datos masivos que toma de decisiones basándose en los métodos empleados con éxito en naves espaciales, aviones y otros sistemas autónomos de seguridad crítica. De nuevo datos e inteligencia artificial derivada. Ese es el futuro inmediato, los robo-taxis. Los coches pensarán o no serán coches.

Por cierto, además de Singapur, nuTonomy está operando vehículos de auto-conducción en Michigan y en el Reino Unido, donde se pone a prueba el software en colaboración con los principales actores de la industria de automoción, tales como Jaguar y Land Rover. La carrera empezó hace años y poco a poco se van ajustando los participantes y las herramientas. Aun no sabemos que será el detonante, pero ya sabemos que fabricantes, leyes y tecnología empiezan a tomar posiciones. ¿Y los usuarios?

Tagged: coche autónomo, tesla, nutonomy, singapore, futuro, ai,big data

La frase de Colau que ha de tenir conseqüències

'Quan assumeixes responsabilitats de govern, entens la complexitat de moltes coses que 
abans no entenies.
' No és l'avi que alliçona el nét. Ni la mare que conversa amb la filla adolescent. Tampoc 
no és Jordi Pujol parlant amb un candidat jove de la CUP de Riudellots una tarda calorosa
d'estiu. És una reflexió feta per la gran promesa de la nova política a la ràdio més escoltada 
de Catalunya. Una reflexió arran dels conflictes que aquests dies han marcat l'actualitat de 
Barcelona. Ada Colau, que havia arribat a l'ajuntament de la capital per fer-ne fora la màfia 
i tornar-ne el govern al poble. Barcelona en Comú, que havia guanyat les eleccions del can-
vi després de 32 anys de PSC i 4 de CiU.

No m'interessa avui entrar en les contradiccions de Colau i del projecte de 'canvi' de BComú, 
absolutament fracassat amb l'entrada del poder de sempre al govern municipal (amb el suport 
de la CUP per a aprovar els comptes, aquí sí). Em sembla interessant de destacar el sentit de la 
frase de Colau. Perquè és més significativa que no sembla.

Quants llibres i articles i estudis s'han fet sobre la crisi de la política? Una pila. Quantes teories 
s'han fet sobre la fi de la política tradicional i l'auge de la 'nova política'? Un munt. Quants 
moviments de base per a capgirar-ho tot i tornar la democràcia a la democràcia s'han creat 
i han merescut l'atenció desproporcionada dels mitjans de comunicació? Un pilot. Quants 
d'aquests moviments 'de base' han canviat res de significatiu quan han arribat a governar?

Què passa? Quin és el problema? Que la crítica desmesurada, exagerada i descarnada és 
gratuïta. Ningú no demana cap prova de res quan es tracta d'envestir. De fet, als mitjans ja 
els agrada trobar algú que estripi i digui que 'tot està fatal' (lema d'una pancarta) o que 'el 
carrer és nostre' (una altra pancarta) o que 'farem fora la màfia' (una altra). Però quan s'ha de 
passar de canalitzar la indignació cap a l'acció de govern i la responsabilitat de fer rutllar un 
ajuntament o qualsevol altra institució política, la cosa es complica una mica. Aleshores les 
pancartes no serveixen de res. Aquells lemes xoquen amb realitats molt més complexes. 
Qualsevol declaració o decisió passa a tenir unes conseqüències. I tot allò que abans sortia 
gratuït i els mitjans amplificaven amb alegria, ara surt molt car. I els mitjans ja no riuen totes 
les gràcies. Ni tampoc els ciutadans que t'havien acompanyat en la manifestació rere la pancarta.

La meva pregunta és: d'això només te n'adones quan 'assumeixes responsabilitats de govern'? 
Si t'interessa la política i canviar les coses que es fan malament (moltes), no te n'havies d'haver 
adonat abans? No ho veies o no ho volies veure? Si ho haguessis vist i haguessis modulat les 
teves proclames, hauries pogut guanyar unes eleccions?

Reconec que una part de la proposta que ara faré és impracticable. Però em serveix per a fer-me 
entendre. I si cada cinc anys, en el període d'un any, tots els grups municipals o parlamentaris 
passessin pel govern? És a dir, quatre anys de govern del guanyador i un any de propina que 
quedaria repartit entre tots els grups amb representació. Que tots haguessin de gestionar els 
conflictes, els equilibris, les pressions, els dèficits, les precarietats i les tensions pròpies de qualsevol 
societat humana. Res, tan sols uns mesos. Potser serviria perquè tothom s'adonés de la complexitat 
amb la vara de batlle als dits.

Ja sé que seria un bon desgavell. Potser es podria fer d'alguna altra manera. Però sí que hi ha 
una cosa que seria fàcil d'aplicar, almenys a escala del Parlament de Catalunya (i penso que 
també a escala municipal): que tots els grups polítics haguessin de presentar una proposta 
de comptes anuals. Que tots els qui volguessin participar en el debat sobre els comptes tinguessin 
la responsabilitat de quadrar xifres i demostrar d'on traurien els diners per fer tot allò que diuen que 
s'hauria de fer. I que ningú que no expliqués d'on sortirien els diners no pogués intervenir al debat. 
Perquè, altrament, la política es converteix en un circ on tothom pot dir qualsevol cosa sense 
demostrar-ne la solvència.

Són només propostes. Ja sé que no me les comprarà ningú. Els afectats, els partits, segur que no. 
Ni tampoc cap dels moviments 'de base' que es creen per tombar la truita. Però quan sents frases 
com la de Colau penses que ens falta molta solvència, molta més seriositat i uns mitjans molt més 
exigents amb aquells a qui donen veu i, especialment, a qui fan d'altaveu.

Un professor americà pregunta al Reial Madrid si prohibeix el català pel ‘passat feixista’ del club

La prohibició al porter del Reial Madrid Kiko Casilla de respondre una pregunta

en català ha travessat fronteres. Robert Davison, professor de la Universitat de

Toronto, al Canadà, va enviar un correu electrònic al club demanant per quina

raó havia passat allò. Després de rebre una resposta buida d’arguments, ha volgut

enviar la conversa a VilaWeb per fer-la pública.

Quan es va assabentar dels fets, Davison va enviar aquest correu electrònic al

Reial Madrid:

‘Dear Real Madrid,

Why in the world would you stop Casillas from speaking in Catalan?

What is wrong with him speaking in another language?

No wonder Catalans want their own country! Can you blame them when you

treat them like this? You are disgraceful bigots.

Or is this just residue from Real’s fascist past?

Regards,

R. Davidson’

Traducció:

Per quina raó no deixeu que Casillas parli en català?

Què té de dolent que parli una altra llengua?

No m’estranya que els catalans vulguin tenir un país propi. Encara els en culpeu,

tractant-los com els tracteu? Sou uns intolerants que feu vergonya.

O tot plegat és un residu del passat feixista del Reial Madrid?

Hores després, Davison va rebre una resposta del club, signada per ‘Rodrigo’,

que es limitava a demanar-li que expressés les opinions en un fòrum públic.

I per aquesta raó s’ha posat en contacte amb VilaWeb i ha autoritzat el diari

a publicar la seva carta.

La polèmicaAhir Casilla va defensar el club arran de la polèmica suscitada

quan li van prohibir de respondre en català al periodista de TV3 Sebas Guim

al Santiago Bernabeu. Casilla va preguntar al cap de premsa si podia respondre

en català a la pregunta que li havia fet el periodista, i li van dir que no, que ‘en

espanyol’. Ahir, en declaracions a la cadena Cope, va dir: ‘El protocol de la zona

mixta del Bernabeu és primer d’atendre en castellà els mitjans nacionals i després,

si algun altre mitjà ho vol fer en català o en un altre idioma, es pot fer a part.’ I afegí:

‘Això no va anar així; es van voler saltar el protocol i l’única cosa que es va dir va

ser que primer s’atenia en castellà a les televisions espanyoles. Però em fot a mi i

al club, perquè el Madrid mai no ha dit que no pogués respondre en català.’

La Retaguardia ‎@La_Retaguardia

Felicitamos al Madrid por su señorío y les aseguramos que, con un poco

de pedagogía y #seny, lograremos entendernos.

20:47 - 8 maig 2016

 
•  598598 retuits
  

 172
• A 172 els agrada