Que el Partit Popular de José María Aznar era una formació nacionalista espanyola, poca gent ho posa en dubte. I que quadres socialistes com el president del Congrés, José Bono, assumeixen sense embuts un discurs espanyolista que, per tant, anul·la la condició nacional catalana, és fàcil de veure. No obstant això, des que l'actual president del govern de l'Estat, José Luis Rodríguez Zapatero, va agafar les regnes del PSOE, hi va haver un marge de dubte.
Eren els temps de les bones relacions amb l'exmandatari català, Pasqual Maragall. Una cosa semblant, tot i que no tant exagerada, ha passat darrerement amb el PP de Mariano Rajoy. El fet de centrar l'oposició en l'economia, de canviar les formes -amb la portaveu al Congrés, Soraya Sáenz de Santamaría, al capdavant- i la creuada de la COPE de Losantos i d'El Mundo van fer pensar a alguns que, potser, el Partit Popular estava canviant. Però, que ningú s'enganyi. En el més essencial, els del carrer Génova de Madrid continuen sent nacionalistes espanyols. Sense complexos.
Una prova fervent d'aquest ideari el tenim en el discurs de Rajoy davant les Noves Generacions, les joventuts del PP, que celebren el seu 30è aniversari -van néixer amb la Constitució espanyola- durant aquest cap de setmana. "Espanya és alguna cosa més que un enclavament geogràfic. És una història compartida, una sang que s'ha barrejat mil vegades, una comunitat de sentiments, un projecte solidari pel futur, el marc que garanteix la nostra llibertat, la unitat que ens dóna força davant el món... això, i més, és Espanya". Aquest paràgraf, carregat d'èpica, podria resumir l'esperit de què va fer gala el president dels populars davant les seves joves promeses.
D'altra banda, el discurs que va deixar anar Rajoy contra Rodríguez Zapatero i contra els socialistes serveix, també, com a avís. "El que em preocupa és que, fins fa quatre anys, alguns, defensors de les mateixes idees que estem defensant nosaltres, han desenterrat la seva nostàlgia de l'Estat federal i, pitjor encara, han resolt competir en nacionalisme amb els propis nacionalistes". Aquestes paraules serveixen com a previsió, perquè ningú s'estranyi quan el PSOE enarbori la bandera nacional espanyola i la recentralització de l'Estat. Perquè arribarà, que ningú ho dubti.
A l'Estat, un dels debats més estesos entre els cercles dirigents i intel·lectualoides és la necessària redistribució autonòmica -rescindint competències i marge de maniobra a les comunitats- després de veure que, a molts llocs, només augmenta la despesa i multiplica els càrrecs. És una polèmica que ja fa anys que dura, però que últimament ha augmentat amb la discussió estatutària. I, en els darrers mesos, ha tingut la seva cirereta amb l'estira-i-arronsa per la despesa afegida al cotxe del president del Parlament, Ernest Benach. "Perquè Espanya és una nació i no disset", com diu Rajoy. I, encara més, si l'Estat espanyol autonòmic suposa comprar disset A-8 amb televisor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada