Un procés de pau fracassat i jutjat

Dijous, 8 de gener de 2009

Ja la tenen. La foto més buscada pels sectors contraris a una solució dialogada per al conflicte basc ja és una realitat. Els ha costat dos anys i mig aconseguir-la. L'estampa realment no té preu. Per primera vegada en la història un Lehendakari ha hagut de seure en el banc dels acusats d'un tribunal. De fet no hi hagut un sol banc dels acusats, n'hi hagut tres: un per als cinc dirigents de Batasuna –entre ells l'Arnaldo Otegi- un altre per a Juan José Ibarretxe i un tercer per als socialistes Patxi López i Rodolfo Ares. Ha estat un banc dels acusats col·lectiu, dividit en tres però unit per un denominador comú. Els vuit imputats comparteixen l'haver treballat políticament a favor de la pau en el procés de negociacions que va ser possible obrir a Euskal Herria al llarg dels anys 2006-2007. L'inici de la vista oral ens ha deparat una petita sorpresa.

La defensa del Lehendakari ha canviat d'estratègia i no ha sol·licitat l'anul·lació del judici, així com sí que ha fet el ministeri fiscal i els advocats dels imputats de Batasuna i del Partit Socialista d'Euskadi. El gir es deu al fet que, durant la instrucció de la causa, Ibarretxe va sol·licitar sis cops la suspensió del cas, però sense cap resultat positiu. Per tant, ara el president basc –conscient també que les altres defenses sí que plantejarien l'arxivament- ha donat un pas endavant i aposta per celebrar el judici i aprofitar-lo per fer apologia del diàleg polític i per demostrar que els vuit acusats –no sols el Lehendakari- van fer el que tocava: negociar una pau duradora encara que la cosa acabés malament. S'havia d'intentar.


La continuïtat del judici està ara en mans del tribunal format per tres magistrats i presidit per Manuel Díaz de Rábago. Els toca decidir si arxiven la causa oberta després d'escoltar a totes les parts personades. La decisió és farà pública el pròxim dilluns 12 de gener. La situació per als tres magistrats és força complicada. Cal partir de la base que aquest cas no hauria d'haver arribat mai a judici perquè la doctrina del Tribunal Suprem estableix que una causa no desembocarà en vista oral si sols es fa a instàncies d'una acusació popular. Així va quedar fixat arran del Cas Botín l'any passat. Però el jutge instructor del Cas Ibarretxe, Roberto Saiz, va ignorar la resolució del tribunal espanyol i va seguir endavant.


Les acusacions contra els vuit dirigents bascos han partit només de l'acusació popular formada per les plataformes espanyolistes del "Foro de Ermua" i "Dignidad y Justícia". Arxivar la causa suposaria contradir al jutge instructor i també al president del Tribunal Superior de Justícia d'Euskadi, Fernando Ruiz Piñeiro, el principal avalador de les denúncies dels constitucionalistes. Per contra, si els magistrats del tribunal decideixen continuar amb el judici s'exposen a que, en el futur, el Tribunal Suprem els deixi fora de joc corregint-los.


En tot cas, la situació és força inèdita: jutjar a un grapat de polítics que van dialogar per sondejar un acord de pau. Els inspiradors d'aquesta causa judicial haurien d'acabar, no en un banc dels acusats, sinó en la consulta d'un psicoanalista.


Què hauria passat si el procés de pau, en comptes de fracassar, hagués triomfat i avui la pau fos una realitat a Euskal Herria? I una altra qüestió: Si Zapatero va fer el mateix –va negociar amb ETA a Suïssa- per què el president espanyol no ha estat jutjat pels tribunals? Un embolica que fa fort que deu tenir perplexes als organismes i mitjancers internacionals que van treballar, no fa pas massa, en una pau basca que no va poder veure la llum.