Barcelona - Dimecres, 22 d'abril de 2009
Avui s'han fet públiques les dades d'audiència de l'EGM, segons les quals Catalunya Ràdio ha deixat de ser l'emissora més escoltada al país, després d'un lideratge de tretze anys. Al rànquing s'hi enfila Rac1, l'emissora del grup Godó, que ha anat guanyant audiència onada rere onada, fins a situar-se en 469.000 oients, enfront dels 454.000 de Catalunya Ràdio.
L'emissora pública catalana sent, a més, l'alè al seu clatell de la SER, que es troba situada només 2.000 seguidors per sota. La substitució d'Antoni Bassas per Neus Bonet ha estat un factor decisiu per al canvi de posicions dins del rànquing: El Matí de Catalunya Ràdio ha deixat de ser el programa més sintonitzat, per cedir l'honor a l'espai de Rac-1 que condueix Jordi Basté. L'ampolla es pot veure com mig plena o mig buida.
La ràdio és un espai on el català gaudeix de molt bona salut, i el fet que les dues primeres emissores siguin en aquesta llengua, i que la líder sigui a més de propietat privada, és símptoma d'una certa normalitat. Però caldria analitzar també si Catalunya Ràdio, amb tot el seu pressupost, capital humà, i una clara posició d'avantatge pel que fa a freqüències desplegades, està aprofitant tot el seu potencial. Cal girar les mirades a dues persones. D'una banda, Jordi Sarsanedas, el director de l'emissora que va aconseguir sobreviure a la posada en marxa de la Llei de la CCMA. De l'altra, Neus Bonet, que va saltar de la direcció de programes de la casa fins a la conducció del programa matinal, cosa que va despertar molts dubtes, tenint en compte que la 'fórmula Bonet' per als matins radiofònics ja era coneguda, perquè ella havia locutat els matinals d'Ona Catalana, amb escàs èxit. I difícilment podia encarnar la renovació que el director de l'emissora esgrimia com a motiu per haver sacrificat Bassas.
Encara s'hi podria afegir un tercer nom, el de Montserrat Minobis. Va ser l'exdegana del Col•legi de Periodistes qui va obrir la porta a l'exili de moltes estrelles de l'emissora a la competència de Rac 1. En aquells moments, les interpretacions més maquiavèliques asseguraven veure-hi una voluntat decidida d'afavorir la Ser a compte de Catalunya Ràdio, però la realitat ha fet que Godó hagi capitalitzat aquests èxits. De la mateixa manera que es comencen a veure signes de canvis –que esperem que siguin més profunds i més visibles properament– a TV3 des de la incorporació de Mònica Terribas com a directora, a Catalunya Ràdio cal un reimpuls de l'emissora, que probablement passi per una renovació del seu equip directiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada