Resulta difícil escriure sobre un fet indescriptible. I és que fins aquest dimecres al vespre semblava insuperable el que va passar la nit del 2 de maig al Bernabéu. Ara bé, a Stamford Bridge les emocions han superat els seus límits.
És cert que una cosa poc té a veure amb l'altra. A Madrid la situació va ser excepcional, amb un domini constant, eliminant monstres creats per la premsa madrilenya, guanyant al camp de l'etern rival, amb un joc excels, amb un marcador per a la història. A Londres la situació també va ser excepcional, però aquí el Barça no va jugar un bon partit, el Chelsea va poder sentenciar, l'arbitratge va ser protagonista, l'eliminació va ser el titular durant molts i molts minuts. I plaff!, d'un moment a l'altre, el Barça va passar d'estar fora a estar dins. A Roma...
Molts titulars ajuden a imaginar-se aquestes emocions indescriptibles d'Stamford Bridge. La sort dels campions? Kaiserlautern? I és que Kaiserlautern i també la sort dels campions també són indescriptibles. Just el dia en que el Barça possiblement es mereixia no guanyar, en que l'àrbitre va perjudicar el Chelsea, en que el Barça va guanyar amb un gol al minut 92 i en l'únic xut a porteria de tot el partit. El que va passar a Stamford Bridge, exclusivament en aquells 90 minuts, va tenir una resolució injusta.
Ara bé, la classificació per a la final de la lliga de Campions va fer justícia a una trajectòria, a un futbol, a una visió global. Però com sempre, el futbol és tant capritxós que tant pot caure per la banda del dolent com per la banda del bo. En definitiva, com va dir el president Joan Laporta després de l'empat al camp del Chelsea, "el futbol estima el futbol".
La classificació per a la final de Roma tanca un calendari tremendament dur. En aquestes poques setmanes però, el Barça ha guanyat al camp del Madrid, ha sentenciat la lliga i s'ha mantingut viu a la Lliga de Campions. Ara s'obre un altre tram del calendari, el punt i final. S'obre el cercle exitós que es tancarà a finals de maig. En les pròximes setmanes el Barça pot ser campió de lliga, juga la final de la Copa contra l'Athletic Club el 13 de maig i el dia 27, la final de la Champions a Roma. Londres, París, Roma. Per tancar la trilogia, sona bé, oi? El 2 a 6 al Bernabéu marca el camí cap a la història que ha dibuixat l'equip de Guardiola. De moment, els culers ja han trepitjat dos cops Canaletes i encara no s'ha guanyat res! Això és significatiu i és que, els culers, entesos sociològicament com a culers, agafats al discurs i al tarannà de Guardiola també han canviat. Assaboreixen no només l'èxit sinó també el camí. Com gairebé tot en aquests últims dies, indescriptible...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada