Desaparegut Artur Mas durant aquest mes d'agost, ha hagut de ser el santcristogros convergent qui estigui marcant la pauta a CiU abans de la sentència del Constitucional sobre l'Estatut. Primer en un article i diumenge passat en una entrevista, tots dos publicats a l'Avui, el president Pujol ha sentat càtedra sobre què ha de fer el país quan l'alt tribunal espanyol retalli encara més l'Estatut, previsiblement aquest mes de setembre.
Qui va presidir el país durant 23 anys coneix molt bé el comportament dels poders de l'Estat davant de qualsevol llei que atorgui més capacitat d'autogovern a Catalunya. Des de la LOAPA fins al pacte del Majestic, Pujol ha vist com govern rere govern, manés PSOE o PP, era molt difícil, gairebé impossible complir acords o lleis pactades fins i tot el Congrés. Unes vegades els tribunals i altres simplement el funcionariat, l'autèntic poder ocult de l'Estat, han acabat obligant a fer marxa enrere als acords del legislatiu i l'executiu.
Pujol té clar que l'Estatut no en serà l'excepció, però s'inclina a pensar que la retallada no serà explícita: "serà una castració química, sense sang, indolora. Pot ser que l'afectat no se n'adoni. O que algú el convenci que no ha passat res, perquè aparentment tot segueix igual. Però sí que ha passat. I greu. Inutilitza". I és clar, aquest escenari és el més perillós de tots perquè alguns podran dir que no hi ha hagut retallada sinó simplement una interpretació judicial. Ja adverteix el mateix Pujol que el PSOE, que ha presentat alegacions a través de l'advocat de l'Estat, es posarà una medalla, amb permís del PSC, dient que ha salvat l'Estatut.
La gran pregunta, doncs, és què cal fer quan això passi. Manifestació? Reacció institucional del govern? Del Parlament? Aquí Pujol sembla tenir les mateixes respostes convencionals que tothom. Si el govern s'inclina per intentar pactar la via del 150.2 per seguir amb el traspàs de les competències que retalli el Constitucional, l'expresident considera que cal una resposta unitària del Parlament. "Amb seriositat, serenitat i energia mantenir la nostra posició", afirma Pujol.
En aquest sentit, Pujol defensa que acatar no vol dir compartir i fa una metàfora de la situació comparant Catalunya amb un condemnat que va a presó però que al mateix temps recórrer la sentència. Però al capdavall, aquesta resposta és la mateixa de sempre. I molt semblant a la que té prevista el tripartit. És una resposta basada en evitar parlar de l'única cosa que pot fer un pres condemnat per un sistema judicial pervers i parcial és fer el que fins ara no ha fet: escapar. El pujolisme ja va demostrar els seus límits, igual que l'entesa fraternal amb Espanya que ha predicat el tripartit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada