Els dirigents de Convergència i Unió han jugat bé les seves cartes aquesta setmana. El seu president, Artur Mas, va proposar un pacte d'Estat als socialistes que va deixar amb un pam de nas José Montilla i Mariano Rajoy. Tot i que acostar-se al mandatari espanyol, actualment, és com agafar-se a un clau roent, Mas va ser astut proposant-li una entesa davant la crisi econòmica.
D'aquesta manera, va posar en evidència que el grup català que pot decantar la balança a Madrid és CiU i no els diputats del PSC. I que pot tenir una posició de més força davant José Luis Rodríguez Zapatero que el propi Montilla. De l'altra, acostant-se als socialistes, Mas i els seus combaten les crítiques dels que donen per fet que s'entendran amb el PP, amb l'estigmatització política i social que això suposa al Principat.
D'aquesta manera, va posar en evidència que el grup català que pot decantar la balança a Madrid és CiU i no els diputats del PSC. I que pot tenir una posició de més força davant José Luis Rodríguez Zapatero que el propi Montilla. De l'altra, acostant-se als socialistes, Mas i els seus combaten les crítiques dels que donen per fet que s'entendran amb el PP, amb l'estigmatització política i social que això suposa al Principat.
La proposta del pacte d'Estat tenia, a més, la virtut que ràpidament es podia matisar. No es tracta, asseguren des de CiU, d'una proposta de suport a Zapatero. No. És més aviat la consumació de l'evidència: la crisi és prou greu com perquè tots els actors polítics s'ajuntin i pactin uns mínims. L'acostament al PSOE ja estava fet, però amb aquest argument d'incloure tots els partits també es trenca la imatge d'una CiU agafant-se de bracet al president espanyol per recolzar-lo en les seves hores baixes.
Al cap d'uns dies de tot això, arribaria la trobada de Josep Antoni Duran i Lleida amb el president del PP. Una reunió que mostra el nerviosisme de les files populars davant l'atansament de CiU al PSOE. Rajoy sap que no pot arribar a la Moncloa sense millorar a Catalunya i, sobretot, sense el suport de la federació. I per arribar a aquest escenari cal creuar el pont català i aconseguir que el PP sigui necessari per CiU i que es vagi madurant un pacte que passa per la Generalitat, per l'alcaldia de Barcelona i arriba, finalment, a la presidència espanyola.
Els dirigents del carrer Génova estan preocupats pels moviments de CiU. No obstant això, tenen molt clara una cosa: segons ells, Mas i Duran s'entendran, necessàriament, amb qui governi a Espanya. Això vol dir que, si després de les eleccions catalanes Zapatero continua resistint, el pacte amb els populars haurà d'esperar. També tenen clar que Barcelona pot ser un punt d'inflexió però que la mare de totes les batalles són els comicis espanyols. Si el PP continua pujant i es confirma el que diuen les enquestes, els de Rajoy tenen assumit que hi haurà d'haver entesa amb CiU. Però fins i tot a les seves files ho tindran difícil, perquè el PP de Catalunya no acceptarà tornar a donar suport a la federació a canvi de res al Principat. És a dir, sense alguna conselleria. S'acosten temps interessants però, en tot cas, CiU està maniobrant amb intel·ligència.
Al cap d'uns dies de tot això, arribaria la trobada de Josep Antoni Duran i Lleida amb el president del PP. Una reunió que mostra el nerviosisme de les files populars davant l'atansament de CiU al PSOE. Rajoy sap que no pot arribar a la Moncloa sense millorar a Catalunya i, sobretot, sense el suport de la federació. I per arribar a aquest escenari cal creuar el pont català i aconseguir que el PP sigui necessari per CiU i que es vagi madurant un pacte que passa per la Generalitat, per l'alcaldia de Barcelona i arriba, finalment, a la presidència espanyola.
Els dirigents del carrer Génova estan preocupats pels moviments de CiU. No obstant això, tenen molt clara una cosa: segons ells, Mas i Duran s'entendran, necessàriament, amb qui governi a Espanya. Això vol dir que, si després de les eleccions catalanes Zapatero continua resistint, el pacte amb els populars haurà d'esperar. També tenen clar que Barcelona pot ser un punt d'inflexió però que la mare de totes les batalles són els comicis espanyols. Si el PP continua pujant i es confirma el que diuen les enquestes, els de Rajoy tenen assumit que hi haurà d'haver entesa amb CiU. Però fins i tot a les seves files ho tindran difícil, perquè el PP de Catalunya no acceptarà tornar a donar suport a la federació a canvi de res al Principat. És a dir, sense alguna conselleria. S'acosten temps interessants però, en tot cas, CiU està maniobrant amb intel·ligència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada