A la capital d'Espanya, encara tremolen els vidres de l'expectació que hi havia concentrada al Congrés dels Diputats, aquest dijous. El portaveu de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, va impedir que el govern de José Luis Rodríguez Zapatero patís un revés i no pogués aprovar el seu pla antidèficit. Una derrota que hauria comportat, inevitablement, eleccions anticipades perquè l'executiu espanyol s'hauria vist incapaç d'aprovar una mesura amb majúscules. La federació va decidir jugar fort veient que el PNB s'hi oposava i que Mariano Rajoy no feia cas a Merkel i Sarkozy, i també hi votava en contra. 
Per què va jugar així CiU? Per responsabilitat? Per evitar que s'avancessin els comicis i coincidissin amb els catalans? Segurament, per ambdós motius. Però, sigui com sigui, per què Duran va demanar eleccions anticipades a partir de finals d'any? Va ser un farol per marcar paquet davant Zapatero o CiU ja està pensant en un pacte amb el PP? Duran i Lleida va deixar ben clar a Zapatero que CiU salvava el decret antidèficit però que això no volia dir res més. És a dir, que molt probablement es pot repetir la mateixa escena de debilitat parlamentària del PSOE a l'hora d'aprovar els pressupostos de l'any que ve i, consumat aquest escenari, no hi ha altra sortida que convocar eleccions perquè la federació no tornarà a ajudar els socialistes.
És evident que, si es confirma el triomf de CiU a Catalunya que pronostiquen les enquestes i torna a governar, la federació guanyarà força. Però el que també li passarà és que tornarà a veure's amb l'obligació de negociar amb el govern espanyol. I un factor clar és que la vella guàrdia del PSOE –i també cada cop més els joves, que no tenen una gran connexió amb ERC i ICV- està desitjosa d'entendre's amb els nacionalistes catalans encara que això signifiqui que el PSC abandoni la Generalitat. Amb un escenari com aquest obert a partir de finals d'any, només hi ha dues explicacions perquè CiU desitgi destronar un Zapatero que es veuria obligat a cedir en molts apartats donada la seva fragilitat parlamentària al Congrés.
Un motiu és que vegin el PSOE en hores baixes i incapaç de governar a Espanya, amb les conseqüents pèrdues econòmiques i deteriorament de les relacions internacionals. L'altra possibilitat és que CiU ja tingui decidit de portar a terme un pacte de llarg abast amb el Partit Popular. De fet, l'any que ve hi ha una altra data clau que influirà en els pactes de llarg abast: l'alcaldia de Barcelona. Xavier Trias està ben posicionat però necessitarà un soci. I si bé un pacte amb ERC pot aclarir les aliances al Principat en clau nacional, una entesa amb el PP confirmaria un període d'entesa en clau espanyola. El temps dirà.
Per què va jugar així CiU? Per responsabilitat? Per evitar que s'avancessin els comicis i coincidissin amb els catalans? Segurament, per ambdós motius. Però, sigui com sigui, per què Duran va demanar eleccions anticipades a partir de finals d'any? Va ser un farol per marcar paquet davant Zapatero o CiU ja està pensant en un pacte amb el PP? Duran i Lleida va deixar ben clar a Zapatero que CiU salvava el decret antidèficit però que això no volia dir res més. És a dir, que molt probablement es pot repetir la mateixa escena de debilitat parlamentària del PSOE a l'hora d'aprovar els pressupostos de l'any que ve i, consumat aquest escenari, no hi ha altra sortida que convocar eleccions perquè la federació no tornarà a ajudar els socialistes.
És evident que, si es confirma el triomf de CiU a Catalunya que pronostiquen les enquestes i torna a governar, la federació guanyarà força. Però el que també li passarà és que tornarà a veure's amb l'obligació de negociar amb el govern espanyol. I un factor clar és que la vella guàrdia del PSOE –i també cada cop més els joves, que no tenen una gran connexió amb ERC i ICV- està desitjosa d'entendre's amb els nacionalistes catalans encara que això signifiqui que el PSC abandoni la Generalitat. Amb un escenari com aquest obert a partir de finals d'any, només hi ha dues explicacions perquè CiU desitgi destronar un Zapatero que es veuria obligat a cedir en molts apartats donada la seva fragilitat parlamentària al Congrés.
Un motiu és que vegin el PSOE en hores baixes i incapaç de governar a Espanya, amb les conseqüents pèrdues econòmiques i deteriorament de les relacions internacionals. L'altra possibilitat és que CiU ja tingui decidit de portar a terme un pacte de llarg abast amb el Partit Popular. De fet, l'any que ve hi ha una altra data clau que influirà en els pactes de llarg abast: l'alcaldia de Barcelona. Xavier Trias està ben posicionat però necessitarà un soci. I si bé un pacte amb ERC pot aclarir les aliances al Principat en clau nacional, una entesa amb el PP confirmaria un període d'entesa en clau espanyola. El temps dirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada