QUÈ HI HA DARRERE C'S?

QUÈ HI HA DARRERE C'S?

Ciutadans és un partit nascut en un context de degeneració de la democràcia en el seu sentit més populista, la oclocracia. El que li ha permès néixer precisament és el mateix context recolzant-se en tres eines que ofereix el sistema oclocrático: l'oportunisme, l'apel · lació als sentiments i el desviament de l'atenció.

L'oportunisme el que permet a Ciutadans és la utilització de la degeneració del context com virtut del partit. Un partit que no recolza la seva virtut en les seves accions ni en el seu programa ideològic (normalment no en tenen i no se solen classificar com partits de dretes o d'esquerres, com fa UPyD, agafen els que els convé) sinó en que la resta estan pitjor . El mecanisme es porta a la màxima perfecció quan s'incorporen tots aquests elements en el programa electoral (que no ideològic) semblant així atractiu per al públic, ja que és el que la gent demanda, però que fàcil és incorporar en un partit que no ha ostentat el poder mai!

Un exemple d'oportunisme de Ciutadans es troba clarament en per exemple l'oposició del partit a fer retallades, en augmentar impostos i en incomplir l'objectiu de dèficit. Mai han proposat un programa que permeti un pressupost coherent que es pugui complir amb un bon equilibri entre ingressos i despeses. Però oposar-se a la pujada d'impostos que proposen altres ven, oposar-se als retalls d'altres ven i oposar-se a ser insubmís davant les obligacions de l'Estat ven a un electorat molt concret.

L'apel · lació als sentiments és un argument fal · laç molt utilitzat per Ciutadans al que el PP també s'ha sumat pel context que atorga el debat sobiranista. L'apel · lació als sentiments s'ha utilitzat a través de dos sentiments: d'una banda la por i de l'altra la identitat personal. Pel costat de la por s'ha utilitzat per generar una visió futura catastròfica per al que suposaria la independència de Catalunya, totalment irreal i basada en supòsits improbables i irreals amb l'únic objectiu de generar por i inseguretat. Pel costat de la identitat personal s'ha utilitzat el sentiment a la pertinença d'Espanya ia la llengua materna per manipular les persones i dividir la societat de veritat. La situació és clara, si dins d'Espanya (diguem en l'era democràtica) cap independentista ha estat obligat a sentir-se espanyol, per què llavors en la futura Catalunya independent es va a haver de obligar molta gent a sentir-se d'una manera diferent a com se sent ja utilitzar una altra llengua que no és la seva llengua materna? És absurd, s'ha utilitzat els sentiments més profunds de la gent per captar vots, quan el procés independentista no implica la renúncia a utilitzar el castellà ni a deixar de sentir-se espanyol si un se sent. Però això, que a part de ser cruel i despietat, dóna vots.

El desviament de l'atenció és un altre recurs utilitzat per Ciutadans. S'utilitza quan no es vol parlar sobre un determinat tema perquè no hi hagi un debat i no hi hagi la possibilitat que posicioni la ciutadania en contra dels seus preceptes. El debat sobiranista a Catalunya és el que ha donat més por de Ciutadans, ja part d'utilitzar l'apel · lació als sentiments per deformar, ha utilitzat el desviament de l'atenció de manera constant: El "hi ha altres problemes més importants per a la gent" és un exemple, ja que en la política parlar sobre un tema concreta no implica deixar de parlar d'un altre, però s'utilitza de forma interessada, no perquè vol que es parli del que importa a la gent sinó perquè no vol que es parli d'aquest tema concret. El treure la corrupció a Catalunya per tapar el debat sobiranista és un altre desviament d'atenció, ja que són debats completament separats que s'han barrejat de manera interessada. Ciutadans ha utilitzat la corrupció per tapar la seva nacionalisme espanyol i tercers interessos.

Els líders dels partits oclocráticos (que no democràtics) requereixen només un requisit per poder aprofitar del que la oclocracia els ofereix: oratòria. I aquí el tenim, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, un que ha sortit precisament d'aquesta escola. Els relliscades són perillosos per a aquests partits, ja que estan en constant perill que se'ls pugui caure la careta, ja que només interpreten un paper interessat, i per això requereixen d'una bona tècnica de l'oratòria.

Ciutadans és realment un partit ultranacionalista espanyol, el sentit de submissió a la pàtria i al dogma de la indivisibilitat de la mateixa es fa latent cada dia en les seves declaracions. El seu objectiu és el mateix que el d'un partit colonial: espanyolitzar Catalunya i que Espanya la assimili com una província més, folklòrica però una província més. Si us fixeu Ciutadans és un partit que no es presenta a Espanya i presenta al Parlament coses que depenen directament del Congrés, per què fan això? Perquè el seu objectiu primer no és regenerar Espanya, és donar la imatge que així es pretén i per això coses que depenen del Congrés dels Diputats les proposen només a Catalunya. D'altra banda, només es presenten a Catalunya per la seva visió colonial, no els interessa transformar Espanya, els interessa que Espanya assimili Catalunya i per això el seu objectiu no és espanyol (per això no es van presentar des de bon principi a Espanya), el seu objectiu és català (per això es van presentar primer a Catalunya) que és l'espanyolització de Catalunya.

Ciutadans lluny de ser un partit que porta vent fresc, és un partit que el que realment porta és un conservadorisme convencionalista de caràcter autoritari i nacionalista espanyol que s'amaga sota la disfressa que li permet el sistema oclocrático i el joc de l'oratòria.