Canal 9 i l'estat de les autonomies

El tancament de Canal 9 ha generat una situació ben paradoxal al País Valencià: els sectors més silenciats i marginats per la televisió pública valenciana són els que més decididament s'han mobilitzat per defensar-la. 

Malgrat el maltractament patit, es reconeix la necessitat de comptar amb mitjans audiovisuals públics i propis per dues raons fonamentals: en primer lloc, per mantenir la llengua com un element present en l'àmbit públic i no només domèstic. Que els xiquets del País Valencià puguen veure els dibuixos a la televisió en valencià és fonamental per a la percepció social de la llengua. Després del tancament de TV3, això només era possible a Canal 9. Més enllà d'això, però, hi ha la qüestió de la construcció de la consciència col·lectiva valenciana. 

Els que entenem el País Valencià com alguna cosa més que la suma de tres províncies espanyoles som conscients de la necessitat d'uns mitjans propis que articulen un espai públic compartit, fins i tot quan el que hi veiem en aquest mirall no ens agrada o, encara pitjor, quan aquest mirall ens escopeix a la cara sempre que pot. 

En tot cas, d'aquest episodi se'n poden extreure múltiples lliçons. Però n'hi ha una que té interès més enllà del País Valencià: ens dóna la mesura real del que vol dir l'autonomia en el context espanyol actual. 
El tancament de Canal 9 és un sacrifici exigit per la dreta mediàtica i política madrilenya que mostra fins a quin punt la Generalitat ha perdut la seva autonomia"
El que durant molt de temps havíem considerat realitats institucionals sòlides i amb un elevat grau d'autonomia política avui, dependents del Fons de Liquiditat Autonòmic, es revelen com a ens d'una gran feblesa, sotmesos al caprici d'un govern espanyol que molt sovint balla al so que li marquen les grans empreses de la comunicació que té en la seva òrbita ideològica o, pitjor encara, aquell perillós laboratori ideològic de nacionalisme espanyol agressiu que és la FAES. 

El tancament de Canal 9 és un sacrifici exigit per la dreta mediàtica i política madrilenya que mostra fins a quin punt la Generalitat ha perdut la seva autonomia política i es limita a administrar –malament-- uns recursos cada cop més escassos que el govern espanyol administra amb comptagotes i amb una gens innocent intencionalitat política.