No és pas lamentable, sinó deliciós, l'espectacle que enfronta, d'una banda, l'alcalde Ros, una mitjania política astutament envoltada de nans aduladors, i, de l'altra, la seua exmà dreta, un nan inopinadament díscol i víctima de la il·lusió ─per efecte de l'espill valleinclanesc que, al PSC de Lleida, deu ser una tinença d'alcaldia─ d'alçar uns quants pams de terra.
Lleida · No és pas trist, sinó molt recomanable, l'espectacle en què un encreuament d'acusacions ─assetjament polític contra deslleialtat personal; malversació de fons contra fabulacions injurioses; ambicions desbridades contra coaccions mafioses─ mostra tant com pretén ocultar.
En efecte, l'ajuntament mai no ha estat la casa del poble, això és, una delegació, transitòria i vigilada, del poder popular, sinó un ens autònom i opac, meitat gestoria anodina, meitat clan estrictament jerarquitzat, on l'estructura mental dels seus dirigents acaba coincidint amb l'estructura de l'organigrama institucional, i on les lluites per conservar o augmentar l'estatus de vegades deixen temps per parlar de política.
No és pas deplorable, sinó excitant, l'espectacle de la decadència del socioliberalisme espanyolista, índex que els moviments d'emancipació nacional i social tendeixen a trobar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada