Cognom poc freqüent i registrat sobretot a les províncies de València i Alacant,
amb notable presència en la de Barcelona; assentaments menors es registren a Madrid, Múrcia, Castelló, Girona, Balears, Lleida, Tarragona, Saragossa, etc.
No es refereixen els tractadistes consultats al primitiu origen d'aquest cognom, però sembla probable que procedeixi del topònim Oltà, nom d'un caseriu del unicipi de Benissa (Marina Alta, Alacant), al peu de l'anomenada serra d´Oltà.
Alcover escriu que Oltra prové de l'antiga veu –Oltra-, equivalent a –ultra-, en el sentit geogràfic de què està "més enllà", "a l'altre costat".
Així, en les Cròniques de Pere IV es llegeix: "Tota l'altra terra qui és Oltra Xexona vers Castella..." Ja en el segle XIII es fa esment, en l'anomenat "Llibre del Repartiment de València", al cavaller J. d'Oltra que va acompanyar a Jaume I d'Aragó en la conquesta de València als moros, quedant heretat en aquelles terres. Van tenir els Oltra antiga casa solar en la vila de Cocentaina (Alacant), en la qual van viure, en 1249, Joan d'Oltra; en 1269, un altre Joan d'Oltra, i en 1290, Berenguer d´Oltra. Una branca va passar a Xàtiva (València), on en 1421 vivien Guillem, Joan i Vidal d'Oltra.
En l'Arxiu General Militar de Segòvia es guarden, entre altres, els expedients dels oficials: Manuel Oltra, Infanteria, 1809, Noble, i Mariano Oltra Puig, Infanteria, 1809.
Armes.- El "Repertori de Blasons de la Comunitat Hispànica" recull per a Oltra: En plata, una alzina, de sinople, amb un llop, de sabre, travessat al seu tronc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada