dimarts, 19 de febrer del 2013

Llanos De Luna, Feina, Mal, Feta, No, Futur

La delegada del Gobierno en Cataluña, María de los Llanos de Luna, ha abierto fuego contra los municipios y los ciudadanos de Cataluña en la misión de hacer cumplir la ley hasta las últimas consecuencias, bien como un viejo sheriff implacable del Far West . Una ofensiva que hace cabalga la acción de la delegación en Cataluña sobre la línea que separa el cumplimiento de la ley de la libertad de expresión y los derechos nacionales del pueblo.

El Ayuntamiento de Girona ha dicho basta esta semana a la acción desproporcionada de la delegada del Gobierno en Cataluña, María de los Llanos de Luna, en favor del cumplimiento de una biblia con la que ya nadie comulga.

El consistorio gerundense, uno de los más importantes y de más peso del país, declaró Llanos de Luna persona non grata en su municipio después de que la delegada haya encarado con una pila de consistorios como Banyoles, Olost de Lluçanès, Gallifa y Celrà por no colocar la bandera española en la fachada del ayuntamiento y por haberse declarado territorios libres. De hecho, Llanos de Luna ha propuesto perseguir, uno a uno, todos aquellos municipios catalanes que, libremente, decidan autoproclamarse independientes o territorios libres.
Qué delegación atrevería a atacar sus propios municipios y se propondría la persecución de los derechos de los pueblos de su propio territorio? "
¿Cuál es, sin embargo, la tarea de la delegación de un gobierno en los diversos territorios? Lejos de atacar a los ciudadanos del territorio y de hacer cumplir leyes totémicas obsoletas, las funciones principales se basan en la representación del pueblo, en la aportación de información y en la función coordinativa. Unas tareas que siempre deben perseguir la voluntad de servicio al pueblo y la tarea agilizadoras a favor de los derechos de las personas y los colectivos. Con todo, en la página de la Delegación del Gobierno de la Generalidad de Cataluña se especifica la función de "proteger el libro, ejercicio de los Derechos y Libertad y garantizando la Seguridad ciudadana, a través de los Subdelegados del Gobierno".

¿Qué hace, pues, Llanos de Luna en Cataluña persiguiendo banderas y querellante con un montón de municpio catalanes? Qué delegación de cualquiera de los países del mundo se atrevería a atacar sus propios municipios y se propondría la persecución de los derechos de los pueblos de su propio territorio? Qué optaría por vetar las libertades fundamentales de las personas de su país? Llanos de Luna corrobora, con su actuación, una de dos únicas opciones: que Cataluña no forma parte del Estado español ─ y por lo tanto sería la primera alta funcionaria española independentista ─ o que hace el trabajo mal hecho de manera abierta y decidida .

Llanos De Luna, Feina, Mal, Feta, No, Futur

La delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, ha obert foc contra els municipis i els ciutadans de Catalunya en la missió de fer acomplir la llei fins a les darreres conseqüències, ben bé com un vell xèrif implacable del Far West. Una ofensiva que fa cabalgar l'acció de la delegació a Catalunya sobre la línia que separa el compliment de la llei de la llibertat d'expressió i els drets nacionals del poble.

L'Ajuntament de Girona ha dit prou aquesta setmana a l'acció desproporcionada de la delegada del govern a Catalunya, María de los Llanos de Luna, en favor del compliment d'una bíblia amb la qual ja ningú no hi combrega.

El consistori gironí, un dels més importants i de més pes del país, ha declarat Llanos de Luna persona non grata al seu municipi després que la delegada s'hagi encarat amb una pila de consistoris com Banyoles, Olost de Lluçanès, Gallifa i Celrà per no col·locar la bandera espanyola a la façana de l'ajuntament i per haver-se declarat territoris lliures. De fet, Llanos de Luna s'ha proposat perseguir, un a un, tots aquells municipis catalans que, lliurement, decideixin autoproclamar-se independents o territoris lliures.
Quina delegació s'atreviria a atacar els seus propis municipis i es proposaria la persecució dels drets dels pobles del seu propi territori?"
Quina és, però, la tasca de la delegació d'un govern als diversos territoris? Lluny d'atacar els ciutadans del territori i de fer complir lleis totèmiques obsoletes, les funcions principals es basen en la representació del poble, en l'aportació d'informació i en la funció coordinativa. Unes tasques que sempre han de perseguir la voluntat de servei al poble i la tasca agilitzadora a favor dels drets de les persones i els col·lectius. Amb tot, a la pàgina de la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya s'hi especifica la funció de "proteger el libre ejercicio de los derechos y libertades y garantizar la seguridad ciudadana, a través de los Subdelegados del Gobierno".

Què hi fa, doncs, Llanos de Luna a Catalunya perseguint banderes i querellant-se amb una pila de municpis catalans? Quina delegació de qualsevol dels països del món s'atreviria a atacar els seus propis municipis i es proposaria la persecució dels drets dels pobles del seu propi territori? Quina optaria per vetar les llibertats fonamentals de les persones del seu país? Llanos de Luna corrobora, amb la seva actuació, una de dues úniques opcions: que Catalunya no forma part de l'Estat espanyol ─i per tant seria la primera alta funcionària espanyola independentista─ o que fa la feina mal feta de manera oberta i decidida.

dilluns, 18 de febrer del 2013

¿QUÉ HAY DETRÁS DE C’S?

¿QUÉ HAY DETRÁS DE C'S?


C's es un partido nacido en un contexto de degeneración de la democracia en su sentido más populista, la oclocracia. Lo que le ha permitido nacer precisamente es el mismo contexto apoyándose en tres herramientas que ofrece el sistema oclocrático: el oportunismo, la apelación a los sentimientos y el desvío de la atención.

El oportunismo lo que permite a C's es la utilización de la degeneración del contexto como virtud del partido. Un partido que no respalda su virtud en sus acciones ni en su programa ideológico (normalmente carecen de él y no se suelen clasificar como partidos de derechas o de izquierdas, como hace UPyD, cogen los que les conviene) sino en que el resto están peor. El mecanismo se lleva a la máxima perfección cuando se incorporan todos estos elementos en el programa electoral (que no ideológico) pareciendo así atractivo para el público, pues es lo que la gente demanda, pero ¡qué fácil es incorporarlo en un Partido que no ha ostentado el poder nunca!

Un ejemplo de oportunismo de C's se encuentra claramente en por ejemplo la oposición del partido en hacer recortes, en aumentar impuestos y en incumplir el objetivo de déficit. Nunca han propuesto un programa que permita un presupuesto coherente que se pueda cumplir con un buen equilibrio entre ingresos y gastos. Pero oponerse a la subida de impuestos que proponen otros vende, oponerse a los recortes de otros vende y oponerse a ser insumiso ante las obligaciones del Estado vende a un electorado muy concreto.

La apelación a los sentimientos es un argumento falaz muy utilizado por C's a lo que el PP también se ha sumado por el contexto que otorga el debate soberanista. La apelación a los sentimientos se ha utilizado a través de dos sentimientos: por un lado el miedo y por otro la identidad personal. Por el lado del miedo se ha utilizado para generar una visión futura catastrófica para lo que supondría la independencia de Catalunya, totalmente irreal y basada en supuestos improbables e irreales con el único objetivo de generar miedo e inseguridad. Por el lado de la identidad personal se ha utilizado el sentimiento a la pertenencia de España y a la lengua materna para manipular a las personas y dividir a la sociedad de verdad. La situación es clara, si dentro de España (digamos en la era democrática) ningún independentista ha sido obligado a sentirse español, ¿por qué entonces en la futura Catalunya independiente se va a tener que obligar a mucha gente a sentirse de una manera diferente a como se siente y a utilizar otra lengua que no es su lengua materna? Es absurdo, se ha utilizado los sentimientos más profundos de la gente para captar votos, cuando el proceso independentista no implica la renuncia a utilizar el castellano ni a dejar de sentirse español si así uno se siente. Pero eso, que aparte de ser cruel y despiadado, da votos.

El desvío de la atención es otro recurso utilizado por C's. Se utiliza cuando no se quiere hablar sobre un determinado tema para que no exista un debate y no exista la posibilidad de que posicione la ciudadanía en contra de sus preceptos. El debate soberanista en Catalunya es el que ha dado más miedo a C's, y a parte de utilizar la apelación a los sentimientos para deformarlo, ha utilizado el desvío de la atención de forma constante: El "existen otros problemas más importantes para la gente" es un ejemplo, pues en la política hablar sobre un tema concreta no implica dejar de hablar de otro, pero se utiliza de forma interesada, no porque quiere que se hable de lo que importa a la gente sino porque no quiere que se hable de ese tema concreto. El sacar la corrupción en Catalunya para tapar el debate soberanista es otro desvío de atención, ya que son debates completamente separados que se han mezclado de forma interesada. C's ha utilizado la corrupción para tapar su nacionalismo español y terceros intereses.

Los líderes de los partidos oclocráticos (que no democráticos) requieren solo un requisito para poder aprovecharse de lo que la oclocracia les ofrece: oratoria. Y ahí lo tenemos, al líder de C's, Albert Rivera, uno que ha salido precisamente de esa escuela. Los patinazos son peligrosos para estos partidos, pues están en constante peligro de que se les pueda caer la careta, ya que solo interpretan un papel interesado, y por eso requieren de una buena técnica de la oratoria.

C's es realmente un partido ultranacionalista español, cuyo sentido de sumisión a la patria y al dogma de la indivisibilidad de la misma se hace latente cada día en sus declaraciones. Su objetivo es el mismo que el de un partido colonial: españolizar Catalunya y que España la asimile como una provincia más, folclórica pero una provincia más. Si os fijáis C's es un partido que no se presenta en España y presenta en el Parlament cosas que dependen directamente del Congreso, ¿por qué hacen eso? Porque su objetivo primero no es regenerar España, es dar la imagen que así se pretende y por eso cosas que dependen del Congreso de los Diputados las proponen solo en Catalunya. Por otro lado, sólo se presentan en Catalunya por su visión colonial, no les interesa transformar España, les interesa que España asimile Catalunya y por eso su objetivo no es español (por eso no se presentaron desde buen principio en España), su objetivo es catalán (por eso se presentaron primero en Catalunya) que es la españolización de Catalunya.

C's lejos de ser un partido que trae viento fresco, es un partido que lo que realmente trae es un conservadurismo convencionalista de carácter autoritario y nacionalista español que se esconde bajo el disfraz que le permite el sistema oclocrático y el juego de la oratoria. 

QUÈ HI HA DARRERE C'S?

QUÈ HI HA DARRERE C'S?


Ciutadans és un partit nascut en un context de degeneració de la democràcia en el seu sentit més populista, la oclocracia. El que li ha permès néixer precisament és el mateix context recolzant-se en tres eines que ofereix el sistema oclocrático: l'oportunisme, l'apel · lació als sentiments i el desviament de l'atenció.

L'oportunisme el que permet a Ciutadans és la utilització de la degeneració del context com virtut del partit. Un partit que no recolza la seva virtut en les seves accions ni en el seu programa ideològic (normalment no en tenen i no se solen classificar com partits de dretes o d'esquerres, com fa UPyD, agafen els que els convé) sinó en que la resta estan pitjor . El mecanisme es porta a la màxima perfecció quan s'incorporen tots aquests elements en el programa electoral (que no ideològic) semblant així atractiu per al públic, ja que és el que la gent demanda, però que fàcil és incorporar en un partit que no ha ostentat el poder mai!

Un exemple d'oportunisme de Ciutadans es troba clarament en per exemple l'oposició del partit a fer retallades, en augmentar impostos i en incomplir l'objectiu de dèficit. Mai han proposat un programa que permeti un pressupost coherent que es pugui complir amb un bon equilibri entre ingressos i despeses. Però oposar-se a la pujada d'impostos que proposen altres ven, oposar-se als retalls d'altres ven i oposar-se a ser insubmís davant les obligacions de l'Estat ven a un electorat molt concret.

L'apel · lació als sentiments és un argument fal · laç molt utilitzat per Ciutadans al que el PP també s'ha sumat pel context que atorga el debat sobiranista. L'apel · lació als sentiments s'ha utilitzat a través de dos sentiments: d'una banda la por i de l'altra la identitat personal. Pel costat de la por s'ha utilitzat per generar una visió futura catastròfica per al que suposaria la independència de Catalunya, totalment irreal i basada en supòsits improbables i irreals amb l'únic objectiu de generar por i inseguretat. Pel costat de la identitat personal s'ha utilitzat el sentiment a la pertinença d'Espanya ia la llengua materna per manipular les persones i dividir la societat de veritat. La situació és clara, si dins d'Espanya (diguem en l'era democràtica) cap independentista ha estat obligat a sentir-se espanyol, per què llavors en la futura Catalunya independent es va a haver de obligar molta gent a sentir-se d'una manera diferent a com se sent ja utilitzar una altra llengua que no és la seva llengua materna? És absurd, s'ha utilitzat els sentiments més profunds de la gent per captar vots, quan el procés independentista no implica la renúncia a utilitzar el castellà ni a deixar de sentir-se espanyol si un se sent. Però això, que a part de ser cruel i despietat, dóna vots.

El desviament de l'atenció és un altre recurs utilitzat per Ciutadans. S'utilitza quan no es vol parlar sobre un determinat tema perquè no hi hagi un debat i no hi hagi la possibilitat que posicioni la ciutadania en contra dels seus preceptes. El debat sobiranista a Catalunya és el que ha donat més por de Ciutadans, ja part d'utilitzar l'apel · lació als sentiments per deformar, ha utilitzat el desviament de l'atenció de manera constant: El "hi ha altres problemes més importants per a la gent" és un exemple, ja que en la política parlar sobre un tema concreta no implica deixar de parlar d'un altre, però s'utilitza de forma interessada, no perquè vol que es parli del que importa a la gent sinó perquè no vol que es parli d'aquest tema concret. El treure la corrupció a Catalunya per tapar el debat sobiranista és un altre desviament d'atenció, ja que són debats completament separats que s'han barrejat de manera interessada. Ciutadans ha utilitzat la corrupció per tapar la seva nacionalisme espanyol i tercers interessos.

Els líders dels partits oclocráticos (que no democràtics) requereixen només un requisit per poder aprofitar del que la oclocracia els ofereix: oratòria. I aquí el tenim, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, un que ha sortit precisament d'aquesta escola. Els relliscades són perillosos per a aquests partits, ja que estan en constant perill que se'ls pugui caure la careta, ja que només interpreten un paper interessat, i per això requereixen d'una bona tècnica de l'oratòria.

Ciutadans és realment un partit ultranacionalista espanyol, el sentit de submissió a la pàtria i al dogma de la indivisibilitat de la mateixa es fa latent cada dia en les seves declaracions. El seu objectiu és el mateix que el d'un partit colonial: espanyolitzar Catalunya i que Espanya la assimili com una província més, folklòrica però una província més. Si us fixeu Ciutadans és un partit que no es presenta a Espanya i presenta al Parlament coses que depenen directament del Congrés, per què fan això? Perquè el seu objectiu primer no és regenerar Espanya, és donar la imatge que així es pretén i per això coses que depenen del Congrés dels Diputats les proposen només a Catalunya. D'altra banda, només es presenten a Catalunya per la seva visió colonial, no els interessa transformar Espanya, els interessa que Espanya assimili Catalunya i per això el seu objectiu no és espanyol (per això no es van presentar des de bon principi a Espanya), el seu objectiu és català (per això es van presentar primer a Catalunya) que és l'espanyolització de Catalunya.

Ciutadans lluny de ser un partit que porta vent fresc, és un partit que el que realment porta és un conservadorisme convencionalista de caràcter autoritari i nacionalista espanyol que s'amaga sota la disfressa que li permet el sistema oclocrático i el joc de l'oratòria.

divendres, 15 de febrer del 2013

Montoro

Montoro, àlies rata sabia, presneta projecte de llei de reforma de la Llei de Bases de Règim Local en la qual, a banda del buidatge de competències dels Ajuntaments en benefici de les Dputacions i de l'Estat (no de la Generalitat, no fos cas...) deixa un 82% de regidors sense sou.

Jo et proposo, rata sàbia, que fem una cosa, mantinguem el 100% dels regidors amb sou i eliminem el sou i dietes dels ministres. Per què? Doncs perquè estalviarem més o menys el mateix i com a mínim mantindrem el sou a les persones que cada dia quan surten al carrer al seu poble, pel fet de posar-hi la cara corren el risc de que els hi trenquin (cosa que a tu, entre el cotxe oficial, els escortes, i ... no et passarà mai!!).

Ara, si el que vols, pretens i necessites és eliminar la política de proximitat, és a dir, aquella que, dia si dia també, està en contacte directe amb la gent, doncs som-hi! Et garanteixo que així no guanyaràs eleccions rateta, t'ho asseguro!!

A favor de la retribució equitativa, justa i adequada als regidors i regidores, i en contra dels excessius privilegis de determinats Ministres i altres bèsties de guardar...

dimecres, 13 de febrer del 2013

Les contradiccions del súper-conseller i "gurú" Homs

Les contradiccions del súper-conseller i "gurú" Homs


Quan s'estudiï seriosament els dos governs del President Artur Mas i la influència d'Homs en aquests dos executius es podran entendre moltes de les contradiccions i equivocacions del primer mandat i també d'aquest segon, ja encaminat cap al dret a decidir.

En el primer executiu de Mas Homs va actuar guillotinant les mínimes estructures d'Estat existents i va escapçar tot allò que pogués venir del "malèfic" tripartit. Homs va centrar els atacs de manera majoritària en els entorns socialistes però també, amb més intensitat, en l'entorn dels republicans col·laboradors de Josep-Lluís Carod-Rovira. 

Homs va ser qualificat, llavors, per alts funcionaris de llarga estada de la Generalitat de Catalunya com un veritable "gerent de funerària", donat que tot allò que Homs tocava ho destruia ─o altrament hi donava la culpa al tripartit. Després del fracàs de l'Estatut, ningú, però, no entenia que Mas tingués cada dia més i més confiança amb Quico Homs.

En el segon govern d'Artur Mas, el poder d'Homs es va reforçar: van desaparèixer les influències de David Madí i altres, i Mas va quedar captiu d'Homs. El President va instal·lar Homs a la Conselleria de Presidència. Setmanes després del nomenament d'Homs, però, Mas va rectificar i va nomenar Jordi Vilajoana secretari general de la Presidència.
No tot allò que va fer el tripartit era tan menyspreable com s'ha volgut fer entendre fins ara"
Quico Homs sabia, doncs, que havia de rectificar dues de les seves línies d'actuació fracassades: la de Comunicació i la d'Exteriors. Primerament, Homs va prometre que Exteriors seria el nom ─o cognom─ del seu departament. D'això ja no en queda res de res. Cal reconèixer, però, que en aquest punt és on s'ha començat a trencar el "malefici" de les maneres de fer d'Homs, acostumat com estava a nomenar la mediocritat per tal que ningú no li faci ombra, i sense saber-se ben bé per què. 

En segon lloc, el rumor malintencionat i estès al Palau de la Generalitat, que diu que Homs s'ha reunit amb Carod sense necessitat de viatjar fins a Perpinyà ─capgirant així la seva política exterior─ sembla confirmar-se. Aquest rumor faria corroborar, doncs, els nomenaments de Martí Estruch com a responsable de l'acció exterior i comunicació exterior de l'equip de treball Eugeni Xammar, i més encara: el nomenament d'Albert Royo com a secretari general del Consell de la Diplomàcia Pública (Diplocat). Royo substitueix també un altre càrrec de l'equip de Carod-Rovira: Rosa Clavell. 
Ara manca només la necessitat de fer neteja i d'adaptar les noves circumstàncies a la Delegació de la Generalitat a Brussel·les"
En aquests darrers nomenaments del segon executiu de Mas, Homs ha gaudit del beneplàcit d'ERC però no ha sigut pas la influència d'Esquerra la què els ho ha facilitat, sinó que ho ha estat l'evidència de que el país compta amb la gent que compta, i que aquests tenen la vàlua contrastada que tenen. No tot allò que va fer el tripartit era tan menyspreable com s'ha volgut fer entendre fins ara. 

Ara, doncs, manca només la necessitat de fer neteja i d'adaptar les noves circumstàncies del dret a decidir a la Delegació de la Generalitat a Brussel·les, una delegació avui encara a mans d'una persona que no creu en els postulats sobiranistes ni tampoc en la voluntat de que la nostra llengua sigui reconeguda a Europa.

Anys després, doncs, Carod-Rovira torna a cavalcar en l'àrea d'Exteriors del govern.

diumenge, 10 de febrer del 2013

anti-corrupció.

Sanchez Camacho dona lliçons i demana a tothom que publiqui la seva declaracio de renda i patrimoni dels darrers deu anys com ha fet "deu nostre senyor" Rajoy. 

Jo li demano dues coses. Primera, publica la teva Alicia, i menys lliçons!

Segona, i mes important, d'on treia els diners el partit popular per pagar un sou de 200.000 € al seu president? Perque estaras d'acord amb mi, que es una xifra prou desorbitada, no?

Alicia, reina, potser que deixem de fer politica amb la corrupcio i ens dediquem tots plegats a erradicar-la, no trobes?

I, repeteixo, d'on sortien aquests milers d'euros? Perque, no oblidis, que el partit popular no pagava nomes el sou del seu president, sino tambe el d'altres liders del partit i el dels treballadors, i francament xata, els numeros no em quadren!!!

Menys demagogia i menys lliçons de modus reina!!
Apa, i que tinguis una bona tarda i records a casa!!