dilluns, 6 de gener del 2014

La carta de Mas traspassa fronteres

La carta de Mas traspassa fronteres

El diari EUobserver recorda que la majoria del Parlament està pel dret a decidir

Una imatge de la informació



La carta del president de la Generalitat, Artur Mas, als diferentes presidents dels estats membres de la Unió Europea ha estat tema de portada del diari digital EUobserver, un mitjà de comunicació de Brussel·les, en anglès, especialitzat en informació al voltant de la UE.

"Catalunya insta els líders de la UE a donar suport a un referèndum 'legal'", és el titular de la informació. "El president de Catalunya, Artur Mas, ha escrit als líders de la UE i les potències mundials buscant el seu suport a una votació sobre la independència d'Espanya", han remarcat.

El diari europeista ha destacat la "forta resistència" per part del Govern de Mariano Rajoy i del PSOE a aquesta consulta programada per al 9 de novembre.

També s'ha recordat que "els partits separatistes van guanyar les eleccions anticipades de novembre a Catalunya" i que els partidaris del dret a decidir representen "al voltant de dos terços dels 135 escons al Parlament de Catalunya".

EUobserver ha afegit fragments de la carta adreçada a la cancellera alemanya, Angela Merkel, en la qual se li reclama el seu suport al procés.

Alhora, el digital belga ha conclòs que "a les respostes a les preguntes parlamentàries dels diputats, la Comissió Europea ha dit que Catalunya hauria de sortir de la UE abans d'intentar una altra vegada la seva entrada".




dimarts, 31 de desembre del 2013

Enquestes a gust del consumidor... o del patrocinador

Enquestes a gust del consumidor... o del patrocinador


És molt fàcil manipular els resultats d'una enquesta però ho és tant o més manipular-la a partir del mateix disseny del qüestionari, en la formulació dels ítems. Aquestes qüestions tenen una especial importància en la situació com la nostra, en què la intoxicació de mentides i de mitges veritats i de veritats manipulades i amagades està arribant a nivells alts, i tot sembla indicar que encara pujaran més.

No voldria pas insinuar que això és possible en empreses demoscòpiques serioses com quasi totes les treballen des de Catalunya. Si fos cert, el seu prestigi científic, i la seva credibilitat, caurien per terra. 

Deixeu-me, però, plantejar un dubte. Principalment m'inquieta que algunes enquestes no deixen als enquestats l'opció ben legítima, i prèvia a la seva decisió, de dir que s'hi abstindran. En enquestes en què s'ha demanat fins ara, aquesta xifra tota sola representa més del 20% del cens (recordem que una enquesta ha d'excloure dels resultats els enquestats que no hi tindrien dret de vot: més d'un 15% del total!). Si no hi són, com podem interpretar els resultats d'una enquesta? 

La formulació de la pregunta pot afectar greument les dades. Imaginem-nos aquesta: "El 9 de novembre de 2014 s'ha anunciat una consulta d'autodeterminació de Catalunya. La primera pregunta demanarà si vostè vol que Catalunya esdevingui un Estat. Vostè hi està d'acord?" Això donaria un Sí més baix i un "No" inflat, respecte d'altres enquestes, en atribuir al "no" tota la gent que té clar (en el moment de l'enquesta) que no votarà en l'enquesta. 

Per tant, un resultat aparent de 56% de sís, un 20% de nos, un 16,6% d'abstenció anunciat, i un 7,4% de no sap / no contesta equivaldria, de fet, en un 67,1% de sís, un 24,0% de nos, i un 8,9% d'altres respostes, entre els votants anunciats. Això, a la primera pregunta. I un resultat semblant en la segona. En cas que el 80,1% de la resposta a la segona pregunta fos Sí a la independència, arribaríem a una xifra corregida de 53,6%, notòriament superior sal resultat que podria publicar un diari amb les dades que he donat. Mira per on.

Déu me'n guard que ningú es pensi que estic insinuant que em refereixo a cap enquesta en concret! He agafat les dades de la primera que he trobat, per fer la simulació.

Aquest és només un dels meus dubtes, a l'hora d'analitzar les enquestes que es publiquen i s'aniran publicant. Dit això, crec que no hem de fer cas de cap enquesta que: 
(i) deixi d'incloure, a les dades tècniques, la manera d'accedir al qüestionari íntegre, 
(ii) no limiti la mostra als que podran votar, i 
(iii) no permeti directament saber quanta de la gent enquestada diu que podent-ho fer, no hi votarà.

divendres, 13 de desembre del 2013

El pas endavant de les nostres vides. Sí i Sí

El pas endavant de les nostres vides. Sí i Sí


Després de mig segle d'activitat patriòtica em sento emocionat. Gràcies Mas, Junqueras, Herrera, Fernández, Vila d'Abadal, Forcadell, Casals, etc. Perquè, després de tota una vida de lluitar amb la dèria de construir la nació amb sentit d'estat, ara puc veure que Ítaca és a tocar.

Arribats a aquest punt del procés ja no hi ha pas enrere possible: el futur és nostre com mai abans ho havíem somiat.

Cal reconèixer, també, l'ajuda inestimable de Sánchez-Camacho i Rivera, que amb els seus ultranacionalismes espanyols i actuant com uns clàssics quintacolumnistes --amb afirmacions, declaracions, vísceres i catastrofismes-- ens han ajudat a que milers i milers de nous ciutadans catalans s'hagin afegit al sobiranisme. Que segueixin així...

Una preocupació, però, em trenca l'alegria d'aquests dies de joia per Catalunya: l'actitud de l'aparell burocràtic del PSC. No em vull creure que això sigui el que pensa el partit, en el qual hi ha milers i milers de votants i militants catalanistes --i molts d'ells independentistes.
Si el PSC no fa aquest gran canvi es veurà marginat i formarà part de la gran vergonya d'alinear-se amb el PP i C's"
A què juguen Navarro i el seu escuder Lucena? És que no tenen sentit del ridícul? Qui tenen al darrere? Com pot ser que malbaratin la història nacional del PSC que ha sigut vital per a la Catalunya un sol poble? Que no saben que el PSC ha estat vital per a aconseguir la immersió lingüística, la CCMA i tants i tants avenços nacionals...? Què pensarien Joan Raventós, Cirici Pellicer, Maria Aurèlia Capmany, Marta Mata i els seus companys Pasqual Maragall o Raimon Obiols  (i un llarg etcètera...)?

Jo, personalment, espero encara la incorporació del PSC al dret a decidir. Navarro caldria que tingués, com a mínim, la dignitat nacional de Duran i Lleida, tot i els estira-i-arronsa del darrer durant aquests mesos. Si el PSC no fa aquest gran canvi es veurà marginat a la societat catalana i formarà part de la gran vergonya d'alinear-se amb el PP i C's. La militància i els votants del PSC no s'ho mereixen.

Tenim onze mesos per a generar la mobilització democràtica més gran de la història nacional de Catalunya. Milions de catalans de totes les procedències, orígens nacionals i lingüístics --i naturalment condicions socials-- s'han d'agafar de les mans. El 2014 ha d'ésser l'any del sí-sí: sí a la nostra dignitat i sí a la nostra llibertat. I el 9 de novembre de 2014 els catalans enderrocarem la paret d'Espanya com ja va passar amb el mur d'Alemanya.
El 2014 ha d'esser l'any del sí-sí: sí a la nostra dignitat i sí a la nostra llibertat"
I alguns complirem aquell dia el missatge que va donar Jordi Pujol pocs dies abans de jubilar-se:  "Jo us he portat fins aquí, ara vosaltres heu de ser capaços de saltar la paret d'Espanya". President Pujol: enderrocarem la paret i a la vegada aixecarem ponts de diàleg i col·laboració. Ponts de tu a tu, d'estat a estat, de sobirania a sobirania. Dins d'una Europa de llibertat.

L'estat, si és que no acaba fent un gest intel·ligent i democràtic, intentarà destruir el procés català, tot aprofitant totes les nostres contradiccions i flaqueses. Ens amenaçaran, intoxicaran i esperem que no siguin capaços de la violència o pitjor encara: que no intenin enfrontar la població de Catalunya.

Caldrà, doncs, que milions de catalans ens mantinguem ferms sense acceptar les moltes provocacions i resistint, resistint i resistint per a aconseguir la nostra dignitat i llibertat. El 2014 ens hi juguem el futur. Tots al darrere de la nostra institució.

Completar la transició democràtica

Completar la transició democràtica


L'anunci de la pregunta i de la data sobre el tipus d'estructura política que els ciutadans de Catalunya desitgen pel seu futur, significa la voluntat de liquidar les hipoteques que es van imposar a Catalunya per poder tancar l'etapa de la dictadura. La constitució espanyola de 1978, invocada ara pels hereus ideològics del franquisme, legalitzava unes pràctiques democràtiques insuficients.

Perpetuava els anteriors principis fonamentals defensats pel "Movimiento", l'aparell ideològic del règim totalitari. L'afirmació sacralitzada de la unitat espanyola i l'encàrrec d'atribuir a les forces armades la defensa d'aquesta unitat en són expressions significatives. La majoria de ciutadans de Catalunya i els seus representants polítics han decidit la ruptura amb l'ordre polític espanyol de democràcia limitada.

Els actuals poders espanyols ja han manifestat el seu desacord radical amb la decisió catalana. Estan disposats a limitar encara més les pràctiques democràtiques per mantenir un ordre polític que no volen imaginar diferent de l'actual. Des de fa segles han considerat normal la lluita contra la plurinacionalitat, el drenatge de recursos econòmics del països catalans i el menyspreu a la cultura i la llengua catalanes. 
La societat i les institucions catalanes poden aconseguir els seus objectius si insisteixen en els principis i procediments democràtics"
En el nou escenari han decidit actuar com a enemics i estan disposats a utilitzar estratègies pròpies de la guerra en lloc d'optar pels procediments democràtics per resoldre el conflicte. Justificaran la utilització repressiva del seu ordre jurídic, mobilitzaran a fons els seus poders mediàtics per desinformar, fer por i mentir quan els convingui, fomentaran la demagògia habitual i agressiva dels partits sucursalistes, i es presentaran a Espanya i al món com a víctimes d'un nacionalisme català radicalitzat.

La societat i les institucions catalanes poden aconseguir els seus objectius si insisteixen en els principis i procediments democràtics però deixant clar que la democràcia no es redueix a la submissió a lleis injustes. També han d'explicitar que la transició democràtica completa serà positiva tant per la nació catalana com per la nació espanyola. Probablement els llibres d'història recordaran aquest procés com una aportació qualitativa a les llibertats catalanes, europees i universals.

dijous, 12 de desembre del 2013

My Instagram.

<style>.ig-b- { display: inline-block; }
.ig-b- img { visibility: hidden; }
.ig-b-:hover { background-position: 0 -60px; } .ig-b-:active { background-position: 0 -120px; }
.ig-b-32 { width: 32px; height: 32px; background: url(//badges.instagram.com/static/images/ig-badge-sprite-32.png) no-repeat 0 0; }
@media only screen and (-webkit-min-device-pixel-ratio: 2), only screen and (min--moz-device-pixel-ratio: 2), only screen and (-o-min-device-pixel-ratio: 2 / 1), only screen and (min-device-pixel-ratio: 2), only screen and (min-resolution: 192dpi), only screen and (min-resolution: 2dppx) {
.ig-b-32 { background-image: url(//badges.instagram.com/static/images/ig-badge-sprite-32@2x.png); background-size: 60px 178px; } }</style>
<a href="http://instagram.com/rarimon?ref=badge" class="ig-b- ig-b-32"><img src="//badges.instagram.com/static/images/ig-badge-32.png" alt="Instagram" /></a>

dissabte, 30 de novembre del 2013

L'Estat i les clavegueres exigeixen ja mateix resultats als unionistes (I)

L'Estat i les clavegueres exigeixen ja mateix resultats als unionistes (I)



En diferents cercles unionistes de l'Estat ja hi circulen anàlisis, propostes i estratègies que permetin poder sortir del fracàs i el bloqueig de l'unionisme davant de l'estratègia dels sobiranistes i els partidaris del dret a decidir. L'Estat i les seves clavegueres segueixen no només nerviosos sinó també emprenyats per la manca de resultats de l'ofensiva projectada a tots els nivells en contra la transició nacional de Catalunya.

Manifestació del 12 d'octubre a Barcelona.

Allò que els cercles unionistes i l'Estat no han digerit encara és el fracàs del 12 d'octubre a Catalunya: tot i haver portat de fora 2.500 persones en autobusos, la concentració pacífica a l'entorn de C's i el PP a la plaça Catalunya de Barcelona fou un fracàs. No van passar ni 48 hores després de la concentració quan els serveis de l'Estat més seriosos van fer veure als unionistes que hi havia a la plaça un màxim de 9.000 persones, i a Monjuïc unes 325 --comptant-ne, esclar, els infiltrats dels cossos policials que vigilaven els ultres.

L'Estat, doncs, així com els seus serveis (que han reconegut de manera implítica i explícita que van ajudar a la concentració del 12-O) ja han començat a dir als organitzadors de la propera manifestació del 6 de desembre, dia de la Constitució espanyola, que no volen malbaratar de nou els seus recursos en una concentració fallida. La solució: volen camuflar un possible fracàs fent la manifestació a la plaça de Sant Jaume, la qual amb 5.000 persones es pot omplir a vessar. Aquesta vegada l'Estat exigeix que, per seguir ajudant i per mantenir aquest moviment, hi hagi una veritable mobilització dels militants i votants del PP i de C's.

L'Estat, d'aquesta manera, comença a copsar que el disseny de la campanya en contra la transició nacional de Catalunya ha començat a fracassar i es pregunten, doncs, si el desprestigi de l'opció independentista --l'utopia de la mateixa, la sortida de Catalunya de la UE i tots els mals-- com a argument realment dóna resultats positius o provoca, més aviat, l'enfortiment de les conviccions dels sobiranistes.

Tampoc tenen clar, des de Madrid, que enfonsar el president Mas tingui com a conseqüència acabar amb la transició nacional. A la vegada, l'Estat comença a no entendre el fracàs de la tercera via a Catalunya, una opció que suposadament dirigeixen Josep Antoni Duran i Lleida i Pere Navarro, ja que aquests segueixen defensant el dret a decidir i una consulta pactada i legal. I l'Estat no està disposat a cedir en ambdós aspectes.

Un darrer punt que ha provocat tots els temors a Madrid ha estat l'operació Movimiento Ciudadano. Per a l'Estat i els seus aparells, C's era una organització simpàtica que els hi feia la feina de frenar el sobiranisme a Catalunya i que alhora posava sota qüestió les bases del PSC i d'ICV, alhora que creava un problema per a la cohesió catalana de totes les seves forces polítiques. 

Però ara Movimiento Ciudadano ja no resulta tan simpàtic. Per què? Perquè ha decidit fer el salt a la resta de l'Estat. Ja veurem si li ho permeten des de Madrid, però, ja que competir amb dues forces hegemòniques, PP i PSOE, i una d'emergent, UPyD, per la idea d'Espanya podria modificar les majories. "¿Estos chicos de C's, catalanes muchos, que se han creido?
Els serveis de l'Estat a Catalunya pensen encetar una campanya de desprestigi en contra de l'ANC, d'Òmnium i de l'AMI"
També preocupa a l'Estat el canvi que s'està duent a terme al si de l'església catòlica: els amoïna la duresa de l'església catalana i del govern de la Generalitat en contra de 13TV i d'Intereconomia (usats per les clavegueres de l'Estat contra la majoria social catalana i sobretot encarregats de propiciar un clima anticatalà a tot l'Estat). Tampoc no estan contents a Madrid amb l'ofensiva desenvolupada pels mitjans de comunicació catalans que pretenien controlar i condicionar.

El Grup Godó ha afluixat tant pel que fa a La Vanguardia com a 8TV --molt menys, però, a RAC1. Això ha provocat que els mateixos que van pressionar el Compte Godó hagin començat ara a fer llistes negres de periodistes i col·laboradors de l'esmentat grup que segureixin mantenint una línia sobiranista. En aquest mateix camp, l'Estat i els seus poders fàctics han començat a elaborar una estratègia pel control d'El Periódico, coneixedors de les greus dificultats econòmiques del grup de comunicació i també sabent-ne de les dificultats d'intentar capgirar la línia editorial d'aquesta capçalera, que encara avui dia és una portaveu oficiosa --més o menys influïda-- del PSC oficial de Navarro, i també d'alguns sectors catalanistes i sobiranistes del PSC i d'ICV.

A diverses reunions a la Moncloa amb la presència dels entorns de Soraya Sáenz de Santamaría --així com diverses personalitats del PP-- s'han analitzat els resultats en les enquestes del PP català i la valoració dels seus principals líders. També s'ha fet una anàlisi detallada de l'impacte de les intervencions d'Alícia Sánchez-Camacho i d'Enric Millo, els quals segons algunes fonts són els causants del baix nivell de valoració del partit. Des de Madrid comencen a sentir-se veus favorables a fer-se canvis radicals: noves propostes a la línia actual del PP a Catalunya que inclourien la substitució dels seus principals dirigents, catapultats cap amunt o cap a Brussel·les.

Amb tot, però, abans que es clarifiqui i es proposi allò que moltes fonts anomenen nou pla per a Catalunya, conegut com a "Reconciliació i bones maneres", els serveis de l'Estat a Catalunya i la seva quinta columna pensen encetar una campanya de desprestigi en contra de l'ANC, d'Òmnium i contra els principals càrrecs municipals de l'AMI. Ja estan recollint, també, informació, persona a persona, de tots els membres que formen part de la plataforma Súmate, la qual reconeixen que és un cop baix del sobiranisme a l'estratègia de l'Estat que els ha sorprès i els ha agafat desprevinguts.

El SIC farà un seguiment de l'organització i desenvolupament de les concentracions i actes del 6 de desembre i també seguirà les noves propostes que, des de la Moncloa i els entorns de Rajoy, es plantegin properament al govern català i a les forces polítiques del país. La pastanaga torna a sortir.

dilluns, 11 de novembre del 2013

Canal 9 i l'estat de les autonomies

Canal 9 i l'estat de les autonomies



El tancament de Canal 9 ha generat una situació ben paradoxal al País Valencià: els sectors més silenciats i marginats per la televisió pública valenciana són els que més decididament s'han mobilitzat per defensar-la. 

Malgrat el maltractament patit, es reconeix la necessitat de comptar amb mitjans audiovisuals públics i propis per dues raons fonamentals: en primer lloc, per mantenir la llengua com un element present en l'àmbit públic i no només domèstic. Que els xiquets del País Valencià puguen veure els dibuixos a la televisió en valencià és fonamental per a la percepció social de la llengua. Després del tancament de TV3, això només era possible a Canal 9. Més enllà d'això, però, hi ha la qüestió de la construcció de la consciència col·lectiva valenciana. 

Els que entenem el País Valencià com alguna cosa més que la suma de tres províncies espanyoles som conscients de la necessitat d'uns mitjans propis que articulen un espai públic compartit, fins i tot quan el que hi veiem en aquest mirall no ens agrada o, encara pitjor, quan aquest mirall ens escopeix a la cara sempre que pot. 

En tot cas, d'aquest episodi se'n poden extreure múltiples lliçons. Però n'hi ha una que té interès més enllà del País Valencià: ens dóna la mesura real del que vol dir l'autonomia en el context espanyol actual. 
El tancament de Canal 9 és un sacrifici exigit per la dreta mediàtica i política madrilenya que mostra fins a quin punt la Generalitat ha perdut la seva autonomia"
El que durant molt de temps havíem considerat realitats institucionals sòlides i amb un elevat grau d'autonomia política avui, dependents del Fons de Liquiditat Autonòmic, es revelen com a ens d'una gran feblesa, sotmesos al caprici d'un govern espanyol que molt sovint balla al so que li marquen les grans empreses de la comunicació que té en la seva òrbita ideològica o, pitjor encara, aquell perillós laboratori ideològic de nacionalisme espanyol agressiu que és la FAES. 

El tancament de Canal 9 és un sacrifici exigit per la dreta mediàtica i política madrilenya que mostra fins a quin punt la Generalitat ha perdut la seva autonomia política i es limita a administrar –malament-- uns recursos cada cop més escassos que el govern espanyol administra amb comptagotes i amb una gens innocent intencionalitat política.