En diferents cercles unionistes de l'Estat ja hi circulen anàlisis, propostes i estratègies que permetin poder sortir del fracàs i el bloqueig de l'unionisme davant de l'estratègia dels sobiranistes i els partidaris del dret a decidir. L'Estat i les seves clavegueres segueixen no només nerviosos sinó també emprenyats per la manca de resultats de l'ofensiva projectada a tots els nivells en contra la transició nacional de Catalunya.
Manifestació del 12 d'octubre a Barcelona.
Allò que els cercles unionistes i l'Estat no han digerit encara és el fracàs del 12 d'octubre a Catalunya: tot i haver portat de fora 2.500 persones en autobusos, la concentració pacífica a l'entorn de C's i el PP a la plaça Catalunya de Barcelona fou un fracàs. No van passar ni 48 hores després de la concentració quan els serveis de l'Estat més seriosos van fer veure als unionistes que hi havia a la plaça un màxim de 9.000 persones, i a Monjuïc unes 325 --comptant-ne, esclar, els infiltrats dels cossos policials que vigilaven els ultres.
L'Estat, doncs, així com els seus serveis (que han reconegut de manera implítica i explícita que van ajudar a la concentració del 12-O) ja han començat a dir als organitzadors de la propera manifestació del 6 de desembre, dia de la Constitució espanyola, que no volen malbaratar de nou els seus recursos en una concentració fallida. La solució: volen camuflar un possible fracàs fent la manifestació a la plaça de Sant Jaume, la qual amb 5.000 persones es pot omplir a vessar. Aquesta vegada l'Estat exigeix que, per seguir ajudant i per mantenir aquest moviment, hi hagi una veritable mobilització dels militants i votants del PP i de C's.
L'Estat, d'aquesta manera, comença a copsar que el disseny de la campanya en contra la transició nacional de Catalunya ha començat a fracassar i es pregunten, doncs, si el desprestigi de l'opció independentista --l'utopia de la mateixa, la sortida de Catalunya de la UE i tots els mals-- com a argument realment dóna resultats positius o provoca, més aviat, l'enfortiment de les conviccions dels sobiranistes.
Tampoc tenen clar, des de Madrid, que enfonsar el president Mas tingui com a conseqüència acabar amb la transició nacional. A la vegada, l'Estat comença a no entendre el fracàs de la tercera via a Catalunya, una opció que suposadament dirigeixen Josep Antoni Duran i Lleida i Pere Navarro, ja que aquests segueixen defensant el dret a decidir i una consulta pactada i legal. I l'Estat no està disposat a cedir en ambdós aspectes.
Un darrer punt que ha provocat tots els temors a Madrid ha estat l'operació Movimiento Ciudadano. Per a l'Estat i els seus aparells, C's era una organització simpàtica que els hi feia la feina de frenar el sobiranisme a Catalunya i que alhora posava sota qüestió les bases del PSC i d'ICV, alhora que creava un problema per a la cohesió catalana de totes les seves forces polítiques.
Però ara Movimiento Ciudadano ja no resulta tan simpàtic. Per què? Perquè ha decidit fer el salt a la resta de l'Estat. Ja veurem si li ho permeten des de Madrid, però, ja que competir amb dues forces hegemòniques, PP i PSOE, i una d'emergent, UPyD, per la idea d'Espanya podria modificar les majories. "¿Estos chicos de C's, catalanes muchos, que se han creido?"
Els serveis de l'Estat a Catalunya pensen encetar una campanya de desprestigi en contra de l'ANC, d'Òmnium i de l'AMI"
També preocupa a l'Estat el canvi que s'està duent a terme al si de l'església catòlica: els amoïna la duresa de l'església catalana i del govern de la Generalitat en contra de 13TV i d'Intereconomia (usats per les clavegueres de l'Estat contra la majoria social catalana i sobretot encarregats de propiciar un clima anticatalà a tot l'Estat). Tampoc no estan contents a Madrid amb l'ofensiva desenvolupada pels mitjans de comunicació catalans que pretenien controlar i condicionar.
El Grup Godó ha afluixat tant pel que fa a La Vanguardia com a 8TV --molt menys, però, a RAC1. Això ha provocat que els mateixos que van pressionar el Compte Godó hagin començat ara a fer llistes negres de periodistes i col·laboradors de l'esmentat grup que segureixin mantenint una línia sobiranista. En aquest mateix camp, l'Estat i els seus poders fàctics han començat a elaborar una estratègia pel control d'El Periódico, coneixedors de les greus dificultats econòmiques del grup de comunicació i també sabent-ne de les dificultats d'intentar capgirar la línia editorial d'aquesta capçalera, que encara avui dia és una portaveu oficiosa --més o menys influïda-- del PSC oficial de Navarro, i també d'alguns sectors catalanistes i sobiranistes del PSC i d'ICV.
A diverses reunions a la Moncloa amb la presència dels entorns de Soraya Sáenz de Santamaría --així com diverses personalitats del PP-- s'han analitzat els resultats en les enquestes del PP català i la valoració dels seus principals líders. També s'ha fet una anàlisi detallada de l'impacte de les intervencions d'Alícia Sánchez-Camacho i d'Enric Millo, els quals segons algunes fonts són els causants del baix nivell de valoració del partit. Des de Madrid comencen a sentir-se veus favorables a fer-se canvis radicals: noves propostes a la línia actual del PP a Catalunya que inclourien la substitució dels seus principals dirigents, catapultats cap amunt o cap a Brussel·les.
Amb tot, però, abans que es clarifiqui i es proposi allò que moltes fonts anomenen nou pla per a Catalunya, conegut com a "Reconciliació i bones maneres", els serveis de l'Estat a Catalunya i la seva quinta columna pensen encetar una campanya de desprestigi en contra de l'ANC, d'Òmnium i contra els principals càrrecs municipals de l'AMI. Ja estan recollint, també, informació, persona a persona, de tots els membres que formen part de la plataforma Súmate, la qual reconeixen que és un cop baix del sobiranisme a l'estratègia de l'Estat que els ha sorprès i els ha agafat desprevinguts.
El SIC farà un seguiment de l'organització i desenvolupament de les concentracions i actes del 6 de desembre i també seguirà les noves propostes que, des de la Moncloa i els entorns de Rajoy, es plantegin properament al govern català i a les forces polítiques del país. La pastanaga torna a sortir.
